Linia Nord - Barcelones Nord

Des de PAH Badalona sempre s’ha denunciat el contrasentit que suposa que hi hagi persones vivint en infrahabitatges o al carrer mentre hi ha quasi 10.000 habitatges buits a la nostra ciutat.

La majoria d’aquests pisos buits són propietat dels bancs, que no respecten la funció social que han de tenir els pisos i especulen amb un servei al qual tots els espanyols, segons la Constitució i l’Estatut, hi tenen dret. En concret, l’article 47 de la Constitució assenyala que “els poders públics promouran les condicions necessàries” per garantir un habitatge digne i adequat per a tothom.

La PAH, des de la seva creació, ha reclamat al nostre Ajuntament l’aplicació de les lleis que defensen aquest dret, com són la Llei 18/2007 i la Llei 1/2015. Aquestes lleis contenen mesures per obligar als bancs a mobilitzar els pisos buits a través, si és necessari, de la imposició de multes coercitives i sancions.

S’entén que l’anterior Govern del PP no volgués aplicar aquestes mesures per garantir un habitatge digne a totes les persones afectades per l’estafa de les hipoteques. L’alcalde d’aleshores, Garcia Albiol, tenia clar al servei de qui estava. Per això no és gens estrany que sancionés la PAH per utilitzar un local públic per atendre totes les persones amb problemes habitacionals, cosa que no feia l’Ajuntament, malgrat la bona predisposició de la majoria dels treballadors socials.

Davant d’aquesta situació, la PAH va impulsar una nova Llei que deixava clar quina havia de ser la funció principal de l’habitatge, la Llei 24/2015, que va ser aprovada per tots els grups polítics del nostre Parlament.

Com tothom sap, aquesta Llei va ser recorreguda pel PP davant del Tribunal Constitucional. Tot i això, hi ha articles que es poden aplicar, com també es poden utilitzar altres lleis. En concret, la Llei 18/2007 prioritza la funció social de l’habitatge. Per això cal detectar tots els pisos buits, per destinar-los a totes les persones amb problemes residencials a Badalona i evitar tragèdies com la del 5 de gener.

Ara, a Badalona tenim localitzats més de 1.331 habitatges buits propietat dels bancs. És possible que n’hi hagi alguns “ocupats”, però el que la PAH considera que s’ha de fer és comprovar la seva situació i destinar-los a les persones en risc d’exclusió social o que han patit qualsevol procediment de desnonament. Com també és necessari destinar recursos a polítiques d’habitatge per garantir a tothom aquest dret bàsic per poder viure amb dignitat.

La PAH també vol que l’Ajuntament informi la ciutadania dels seus drets en matèria d’habitatge i pobresa energètica, així com les vies que té per assegurar aquests drets i la possibilitat de denúncia en cas que siguin vulnerats.

La PAH fa temps que va traslladar a tots els grans municipis, entre ells el de Badalona, un document en el qual es proposen “les accions que els ajuntaments han d’aplicar de forma coordinada, amb urgència i de forma prioritària per assegurar que el dret a l’habitatge segueixi garantint-se sense cap escletxa”.

Membres de la PAH es van reunir amb l’anterior govern badaloní diverses vegades per saber com estaven aplicant les actuacions proposades per l’entitat. El seu objectiu era col·laborar i unificar criteris per aconseguir ser més eficaços i resolutius. Volien actuar preventivament per evitar el patiment de centenars de persones davant la incertesa de ser desnonats qualsevol dia. També volien acabar amb les màfies que s’aprofitaven dels més vulnerables ocupant pisos buits i llogant-los per sota del preu de mercat. Tothom coneixia l’existència d’aquestes màfies i de les irregularitats de les escomeses de la llum i d’altres serveis.

Tanmateix, ara sembla com si tothom s’assabentés d’aquest problema, ignorant que són molts els habitatges dels bancs ocupats i també que n’hi ha molts amb expedients oberts per frau elèctric i ningú ha fet res per solucionar-ho.

Ja fa més de 3 anys que el govern de M. Rajoy va modificar el model de facturació de l’electricitat. Ens va explicar que la seva intenció era abaratir el preu. La realitat ha estat tot el contrari. Avui, a l’Estat espanyol tenim un dels preus de l’electricitat més cars de tot Europa. Possiblement, això expliqui perquè molts alts càrrecs del PP, amb sous d’escàndol, formen part dels consells d’administració de moltes elèctriques.

A més, el candidat més llarg -en alçada- ha decidit criminalitzar els veïns de l’habitatge i querellar-se contra ells. Per això, durant la manifestació celebrada el dissabte 13, no era estrany escoltar crits que deien “no som criminals, som pobres”.

Mentrestant, els bancs espanyols continuen sent les immobiliàries més grans d’Europa i els serveis bàsics tenen preus inassequibles per la majoria de la població. I a Badalona no hi ha cap habitatge social mentre hi ha milers d’habitatges sense cap funció, només esperant perquè els bancs continuïn fent negoci amb un bé de primera necessitat.

Algú farà alguna cosa o haurem d’esperar una altra tragèdia?

Llegeixo a Twitter com són d’atrevits els periodistes. Doncs ho han de ser, com també han de saber rondinar, denunciar, prevenir i, fins i tot, predir. Ningú no sap realment què ens espera en el futur, però els periodistes saben -i jo mateix ho he escrit- que els nostres espais urbans han de reinventar-se. Una ciutat més intel·ligent i informada és el que busquen els experts; el periodista ho ha de saber i divulgar-ho.

Imaginem una Badalona del futur. Què veiem? Cadascun de nosaltres una ciutat diferent. Ningú sap realment què ens espera en el futur, però la realitat ara és que els nostres espais urbans estan atestats de gent i contaminats, per exemple.

Si a la Badalona del passat li va donar forma les persones, la del futur serà configurada per les idees, i n'hi ha moltes que competeixen sobre com hauria de ser un espai futurista. Exemple d’idea: la ciutat més intel·ligent és la més ecològica. Combinar la urbanització amb una volta al nostre passat pastoral i bimil·lenari, un nou exemple. Clar que les idees les tenen les persones...

Les empreses de tecnologia com Siemens, IBM, Intel i Cisco creuen que les ciutats més intel·ligents seran les que estiguin connectades a la xarxa. He llegit que dissenyar una ciutat del futur pot trobar resposta en grans volums de dades i la "internet de les coses", on els objectes prèviament simples, "tontos", es fan intel·ligents en estar connectats entre si en un centre neuràlgic. Una xarxa de sensors, continua l'argument, ofereix una gran quantitat d'informació sobre com una ciutat funciona. Això permet que els sistemes s'uneixin i, finalment, puguin treballar més eficientment. 

Voldria una Badalona del demà molt humana. Entenc que el comportament d'una ciutat té a veure amb el comportament dels ciutadans i una Badalona realment intel·ligent haurà de ser oberta, amb la capacitat de proporcionar una mica per a tothom.

L’Ajuntament de Badalona gasta en serveis socials només 273,61 euros per habitant, un 42% menys que la mitjana estatal, de 471,87 euros. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat l’informe sobre els pressupostos municipals elaborat per l’Observatori de Serveis Urbans (OSUR), que ha analitzat els comptes de 21 municipis espanyols en els últims vuit anys.

A l’estudi, l’OSUR destaca que a Badalona la despesa en serveis socials s’ha mantingut pràcticament estancada entre el 2010 i el 2018. Una de les dades més preocupants és la del pressupost destinat a habitatge, que, tot i ser un dels principals problemes dels veïns i veïnes, només ha rebut una mitjana de 32,43 euros, un 83% menys que la mitjana estatal de 191,11 euros per habitant.

A més, Badalona és, entre les ciutats més poblades de l’Estat, la que menys gasta en protecció i gestió del patrimoni històric i artístic. Mentre que la mitjana a Espanya és de 33,38 euros per persona, a Badalona és de dos cèntims d’euro per habitant.

En canvi, la partida que ha rebut més diners els darrers vuit anys ha estat la de benestar comunitari (gestió i manteniment del clavegueram, l’aigua potable, residus, neteja viària, etc.): 130,85 euros per habitant.

Les altres partides que han rebut més finançament han estat les d’educació (79,97 euros per habitant el 2018) i seguretat i ordre públic (62,44 euros), tot i que aquesta última assenyalen des d’OSUR que ha patit una lleugera retallada la darrera legislatura que ha suposat una important reducció de les prestacions i estructures de la policia local.

L’informe també ressalta la disparitat en l’Esport: la subvenció al Joventut multiplica per 3,5 tota la despesa en promoció de l’esport (5,49 euros per veí).

Dimarts va ser l’últim dia perquè els ciutadans estrangers no comunitaris amb dret a vot es poguessin inscriure per votar a les municipals. Molts, però, ni tan sols es van assabentar que tenien aquest dret. Així ho denuncia la plataforma Vot per a tothom, que amb els seus propis mitjans ha fet una campanya informativa per incentivar el vot immigrant.

Segons xifres de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, a les darreres eleccions locals només van votar 62.698 persones estrangeres (europees incloses), quan s’estima que són prop de 300.000 les que tindrien dret a fer-ho.

A Espanya, la Constitució estableix que poden votar als comicis locals aquells ciutadans que provinguin de països amb els quals l’Estat té un tractat de reciprocitat (a més dels de la UE). Aquests països són 12: Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, República de Corea, Xile i Trinitat i Tobago.

Àngel Prats, membre fundador de Vot per a tothom, assenyala que és una incoherència que els països amb major nombre d’immigrants a Espanya siguin, precisament, els que no tinguin dret a votar. A Badalona, per exemple, les nacionalitats estrangeres més representades són la pakistanesa (17% de la població) i la marroquina (15%).

“Més o menys, de tota la població major de 18 anys i de procedència estrangera, només podrà votar un 20%. És anecdòtic”, assegura Prats.

Tot i això, el problema és que fins i tot els immigrants que tenen dret a votar tenen una baixa participació. ¿Els motius? Segons Prats es deu al fet que els Ajuntaments no estan fent les campanyes pertinents per informar els ciutadans que tenen aquest dret, tot i que la Generalitat ha instat els ajuntaments a fer-ho.

Des de l’Ajuntament de Badalona indiquen que no s’ha fet cap campanya, però s’ha donat informació a través dels serveis socials i la pàgina web. El consistori de Santa Coloma de Gramenet, a petició d’aquesta publicació, ha declinat fer declaracions al respecte. Partits polítics, com el PSC, ERC i Guanyem, han compartit informació a les xarxes.

La participació política,
clau en la integració social

A Badalona i Santa Coloma, la població estrangera (tant europea com no comunitària) representa el 12% i el 20%, respectivament. Moltes d’aquestes persones, però, no poden escollir els seus representants.

Segons un informe del 2004 de l’Ajuntament de Barcelona, “el dret a vot és un dels aspectes cabdals de la ciutadania”, ja que defineix “qui forma part de la comunitat”. La Generalitat, però, calcula que mig milió de persones estrangeres majors d’edat no podran votar, tot i que de vegades “fa més de 10 anys que viuen a Catalunya”.

Vot per a tothom considera que el dret a vot no hauria d’associar-se a la nacionalitat, sinó a la residència, com és el cas d’altres drets civils, econòmics i socials.

Les dades de les darreres eleccions locals de Badalona, per exemple, demostren que als barris amb un percentatge més alt de població estrangera (34% a La Salut, La Pau i Sant Roc) la participació va estar per sota de la mitjana (50%, 49% i 42% respectivament), que va ser de 57%. L’exclusió del vot estranger també aïlla la incidència política dels barris perifèrics.

El Comú de Badalona ha tornat a distanciar-se de les negociacions entre ERC i Guanyem Badalona en Comú per anar en una llista conjunta a les pròximes eleccions municipals. 

La recentment nomenada cap de llista dels comuns, Aïda Llauradó, ha assegurat a Línia Nord que no volen formar part d’una “candidatura independentista”, tot i que encara no han pres una decisió definitiva sobre la possibilitat de constituir una llista unitària d’esquerres a la ciutat.

“Volem una candidatura que sigui més transversal i que no sigui independentista. No es tracta de ser antiindependentistes, sinó que pugui haver-hi gent de diferents sensibilitats, però on la proposta de Catalunya en Comú també es pugui expressar”, ha deixat clar la cap de llista.

La candidatura de Llauradó va resultar guanyadora de les primàries que el Comú va celebrar el passat cap de setmana. La nova cap de llista ha assenyalat que la intenció dels comuns, de moment, és elaborar una llista conjunta amb Podem. Primer, però, Podem haurà de tancar les seves primàries, que van començar aquesta setmana, i fer la seva pròpia llista electoral.

Llauradó ha recordat que amb Podem tenen una coalició d’àmbit nacional, i que ja s’ha establert que es presenten “conjuntament com a forces de coalició”. “La marca a nivell municipal ja està pactada”, ha dit la cap de llista, tot i que encara no hi ha un nom definitiu per a la candidatura.

No obstant això, la formació violeta de Badalona ha apuntat, a través d’un missatge de Twitter, que encara han de debatre “quin model i projecte d’aliances” construiran i ha demanat no avançar-se als esdeveniments.

“LA PORTA CONTINUA OBERTA”
Llauradó ha subratllat que van mantenir converses prèvies amb Guanyem i així ho ha confirmat el regidor Jose Téllez, el qual també ha assegurat que van interrompre aquestes negociacions a petició dels comuns, que primer volien acabar les primàries.

Téllez ha demanat “que no es prioritzin arguments sobre el procés nacional abans que la necessitat d’aturar el feixisme a la ciutat” a l’hora d’arribar a un acord. “Per a nosaltres la porta continua oberta”, ha deixat clar.

El jutjat d’instrucció 7 de Barcelona va condemnar ahir el regidor de Guanyem Badalona en Comú, Jose Téllez, per un delicte de desobediència. Segons la sentència, el regidor ha de pagar una multa de 4.380 euros. Téllez ja ha anunciat que ho recorrerà.

“Estem disposats a anar fins al final i això vol dir anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). A veure què n’opina Europa del fet que la Fiscalia enviï policies a requisar cartells que diuen Hola Europa”, assenyala Téllez.
El regidor va ser jutjat fa una setmana pel cas dels cartells d’Òmnium Cultural que la Guàrdia Urbana va requisar els dies anteriors al referèndum de l’1-O. La Fiscalia demanava sis mesos de presó i inhabilitació per al regidor. Aquesta última mesura, però, va ser desestimada per la jutgessa.

Téllez afirma que la jutgessa li va negar el torn de paraula a la seva intervenció final per considerar-la “un al·legat polític” i insisteix en el fet que els principals arguments que va presentar la seva defensa “ni tan sols han estat analitzats”.

VISITA A LLEDONERS
El mateix Téllez va visitar juntament amb l’exalcaldessa Dolors Sabater els exconsellers Oriol Junqueras, Raül Romeva, i Quim Forn a la presó de Lledoners dilluns passat. També es van trobar amb l’expresident de l’ANC, Jordi Sánchez. Téllez ha assegurat que era una visita que tenien programada des de fa temps.

Els serenos tornen a Santa Coloma. L’Ajuntament ha decidit rescatar aquesta figura d’agent cívic nocturn per fer front a la percepció d’inseguretat que hi ha a la ciutat, tot i que, assegura, l’activitat delictiva no s’ha incrementat en els últims anys al municipi.

En total seran 18 agents. Dos d’ells faran tasques de coordinació de tot el personal i els altres 16 faran la tasca pròpia del sereno: supervisar el bon funcionament de la ciutat durant la nit.

En concret, aquests agents es dedicaran a acompanyar per la ciutat en horari nocturn persones grans o amb algun tipus de discapacitat (les quals podran reservar per telèfon el servei d’acompanyament), a detectar els carrers poc il·luminats i avisar l’empresa de manteniment, a inspeccionar el mobiliari urbà per detectar desperfectes i assistir persones que puguin trobar-se perdudes o desorientades, entre altres tasques.

GENERAR OCUPACIÓ
L’equip de serenos estarà format per persones majors de 45 anys i a l’atur. D’aquesta manera, el consistori vol propiciar també la generació d’ocupació.

La selecció i formació dels agents es farà durant el mes de febrer (de la qual s’encarregarà l’empresa municipal Grameimpuls), amb l’objectiu que el servei pugui començar a treballar a partir del març, que és quant a la ciutat hi ha més moviment.

En total, l’Ajuntament destinarà una partida pressupostària de 400.000 euros anuals, que servirà per mantenir actiu aquest servei durant totes les nits de l’any (excepte el 18 d’octubre, en què se celebra el Dia del Sereno).

Els agents patrullaran sobretot als voltants dels comerços, les zones d’aparcament, les entrades i sortides de metro i a primera hora del matí mentre s’instal·len alguns dels mercats ambulants.

Sant Adrià va acabar l’any passat com el municipi amb la taxa d’atur més alta del Barcelonès Nord. Segons les dades recollides pel Programa Hermes de la Diputació de Barcelona, la ciutat va tancar el quart trimestre del 2018 amb una taxa d’atur del 15,74%. En comparació, Badalona va tenir una taxa del 12,76%, Santa Coloma del 13,04%, Montgat del 9,99% i Tiana del 6,51%.

En total, Sant Adrià va tancar l’any amb 14.107 persones ocupades, de les 16.766 que conformen la població activa del municipi (que representen el 45,78% del total de la població).

Tot i que en el total de la comarca les dades han millorat respecte al mateix període de l’any passat, encara persisteix una diferència de més de quatre punts entre homes i dones. En el cas de Sant Adrià, la taxa és un 5% més alta en el col·lectiu femení.

No obstant això, els que han patit un increment més gran en la taxa d’atur han estat els homes entre els 40 i els 50 anys. En línies generals, però, l’atur al municipi i a la comarca continua afectant sobretot els joves entre 16 i 24 anys, que són al mateix temps els que menys prestacions tenen.

A Sant Adrià, l’atur en la franja més jove arriba fins al 21,68% de la població activa.

Els ciutadans de Sant Adrià, tot i ser els més afectats per l’atur a la comarca, han estat també els que han rebut menys prestacions per desocupació: només el 47,81% del total d’aturats n’ha tingut.

El festival de literatura Tiana Negra torna per setè any consecutiu amb una programació en la qual destaquen els escriptors valencians i els relats, ficticis i reals, sobre el crim del pantà de Susqueda. El certamen se celebrarà els dies 18 i 19 de gener a la Sala Albéniz.

El festival s’inaugurarà demà, en una jornada on el plat fort serà l’entrega del premi Memorial Agustí-Vehí 2019 a l’autor valencià Joan Carles Ventura, per la seva novel·la Em diuen fletxa.

El director de Tiana Negra, Sebastià Bennassar, ha explicat a Línia Nord que l’obra guardonada amb el premi de 2.000 euros està ambientada en l’estiu del 1988, quan a València començava a gestar-se el moviment que es va conèixer com la “Ruta del Bakalao”. “És un homenatge al gènere negre més clàssic”, ha destacat Bennassar.

Dissabte, en canvi, el festival dedicarà una taula rodona a reflexionar sobre l’aportació dels escriptors valencians al gènere negre, amb la presència de Juli Alandes, Francesc Bayarri, Vicent Borràs i el mateix Ventura. “Els valencians estan fent aportacions fonamentals per al gènere. Han sabut reinventar-se i buscar la màxima qualitat”, ha assegurat el director de Tiana Negra.

Una altra activitat que centrarà totes les atencions a la segona jornada del festival serà la conversa entre la periodista de TV3 Fàtima Llambrich i l’escriptor Miquel Fañanàs, on analitzaran les relacions entre ficció i periodisme al voltant del crim del pantà de Susqueda.

El festival el tancarà l’autor portuguès Francisco Moita Flores. Bennassar ha assegurat que és una manera de pagar el “deute pendent” que tenien amb Portugal, ja que l’any passat no va poder assistir-hi Màrio Zambujal per una malaltia i el festival es va quedar sense convidat internacional.

El director de Tiana Negra ha apuntat que esperen rebre més de mil persones en els dos dies que duri el festival.

Més de 500 persones van participar en la primera fase del procés per redefinir el Parc de les Bateries. La regidora de Participació, Laura Ribot, ha assegurat a Línia Nord que la recollida de dades a través d’enquestes a tota la ciutadania ha estat un èxit, ja que per una població com Montgat és “una mostra més que rellevant”.

Els resultats d’aquestes enquestes (que preguntaven als veïns sobre el nivell de coneixement sobre el parc, per quines activitats el fan servir i quins aspectes millorarien) es treballaran a uns tallers que es faran els dies 26 i 27 de gener i en els quals participaran representants de les entitats socials del municipi, així com veïns i veïnes escollides aleatòriament inscrites al registre.

A partir de les propostes que sorgeixin d’aquests tallers, els tècnics municipals estudiaran quines són les més viables i elaboraran un document marc que definirà quines activitats i serveis es poden fer al parc i quins no haurien d’estar permesos, per no posar en perill la naturalesa del parc.

El Divina Joventut ha de fer la seva feina i esperar un mal resultat del Manresa si vol obtenir el bitllet per a la Copa. Els badalonins tancaran la primera volta diumenge a les cinc de la tarda contra el San Pablo Burgos, un equip que no s’hi juga res, però aquest no serà l’únic partit que ‘jugaran’ els de Carles Duran, que estaran pendents del que passi al mateix temps al Nou Congost, on els del Bages rebran la visita del Madrid.

Així, doncs, que els verd-i-negres tanquin la primera volta en la setena posició és, amb la calculadora a la mà, fàcil; cal una victòria a Burgos i que el Manresa perdi contra el conjunt blanc. Els verd-i-negres podrien accedir també a la Copa si, en cas de victòria manresana, guanyen els burgalesos per, com a mínim, 31 punts més que els del Bages. L’última combinació, la més remota, és en el cas que badalonins i manresans perdins. Aleshores, caldria esperar que la derrota del Manresa fos per més de 30 punts que la de la Penya.

SOBRE LA BOTZINA
I és que els verd-i-negres estan en aquesta situació perquè van perdre diumenge passat en un partit ajustadíssim a l’Olímpic contra el Baskonia (67-68).

En el dia del debut de Marcos Delia (i de la presentació de tots els equips de la base, l’orgull de l’entitat), Marko Todorovic va ser la gran figura badalonina en un partit que, durant els 40 minuts, va poder caure cap a qualsevol dels dos bàndols. Amb l’empat a 67 i pocs segons al cronòmetre, Poirier va anotar un tir lliure i en la jugada posterior, Todorovic va fallar el triple que podria haver donat una victòria vital al Joventut.

Els Mossos d'Esquadra van detenir dijous i divendres sis persones acusades d'haver provocat l'incendi del 5 de gener al barri de Sant Roc. Els detinguts són tots els membres adults de la família que vivia al pis on es va originar el foc que va calcinar l'edifici número 244 de l'avinguda del Marquès de Mont-roig.

Tot i que les investigacions encara continuen, els Mossos ja han confirmat que la causa del foc va ser la manipulació de la instal·lació elèctrica per tal de permetre un sobreconsum. Això hauria provocat un sobreescalfament de la xarxa, que hauria generat finalment l'incendi.

Ja van passar a disposició judicial tres dels quatre homes detinguts, els quals van ser deixats en llibertat amb càrrecs i amb mesures cautelars. La resta dels detinguts continuen, de moment, en llibertat, però pendents de ser citats a declarar davant el jutge.

Els sis detinguts estan acusats dels delictes d'homicidi per imprudència greu, lesions per imprudència greu, frau de la xarxa elèctrica i ocupació d'immobles.

500 PERSONES ES MANIFESTEN
Prop de 500 persones es van manifestar a Badalona dissabte per denunciar que “la pobresa mata” i que “no són incendis, són assassinats”. La concentració va ser convocada per la Coordinadora d'Habitatge de Badalona, una plataforma formada per diverses entitats, com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la Plataforma d'Afectats per la Crisi, l'Assemblea de Bombers i la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona.

La manifestació volia posar en el punt de mira que la causa d'arrel en l'incendi de Sant Roc va ser la pobresa energètica, que obliga bona part de la població del barri a punxar la llum. D'aquesta manera responien l'exalcalde i regidor del PP Xavier Garcia Albiol, que va acusar l'anterior govern de Dolors Sabater d'haver permès l'ocupació de pisos a la ciutat, com en el cas de l'habitatge on es va originar el foc. El Periódico, però, ha avançat que els membres de la família detinguda es van instal·lar i empadronar al pis durant el mandat d’Albiol.

Només quan passa una tragèdia en l’entorn més immediat a qualsevol de nosaltres salten totes les alarmes i és un clam generalitzat el que s’escolta a tot arreu lamentant el tràgic succés.

Però les causes d’aquests fets ni són noves ni són desconegudes per a la majoria d’aquells que tenen mitjans per evitar-les, ja que són la conseqüència d’unes polítiques que ells mateixos defensen i que prioritzen els interessos dels poders econòmics per sobre del benestar de les persones.

Davant la tragèdia que ha costat la vida a tres veïns nostres del barri de Sant Roc i que ha ferit més d’una trentena de persones, entre elles un nadó, cal determinar i esbrinar amb encert les causes que han provocat aquest lamentable accident i actuar preventivament per evitar que tragèdies com aquesta no es tornin a repetir.

Ens referim a la pobresa extrema en què es troben més de 12 milions de persones a Espanya, ja que la pobresa no és únicament l’absència d’un ingrés monetari, sinó la incapacitat de poder viure amb dignitat i poder participar en la vida pública, d’integrar-se en la comunitat o de tenir accés a uns drets bàsics com l’habitatge, l’educació, la salut... A Catalunya i a Badalona.

Ja ho hem escrit moltes vegades: la Declaració Universal dels Drets Humans és categòrica. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar. També podríem recórrer a normes, lleis i altres disposicions nacionals i internacionals que fan una crida en favor de la dignitat de les persones, la justícia, la solidaritat, el respecte i la tolerància. Però com passa amb molts dels propòsits de començament d’any, sembla com si només fossin bons desitjos que tothom oblida després de signar-los.

¿Com s’explica que a Espanya visquin més de 40.000 persones al carrer mentre hi ha més de 3 milions d’habitatges buits? No hem d’oblidar que molts d’aquests habitatges són de persones desnonades que encara han de continuar pagant la hipoteca d’una vivenda que, segons la llei, ja no és seva.

¿Com s’explica la creixent desigualtat entre les rendes més altes i les rendes més baixes? No hem d’oblidar els milions perduts per rescatar els bancs.

¿Com és possible que el 10% de la població espanyola amb més riquesa acumuli un 44% de la riquesa neta del total de les llars espanyoles? Cada vegada els rics són més rics i els pobres, més pobres.

Tothom diu que hi ha recursos suficients per mantenir i millorar l’Estat del benestar. La qüestió és com es distribueix la riquesa. Per això cal que qui governa no se sotmeti al dictat dels mercats i actuï pensant en les classes treballadores, ja que, al cap i a la fi, no som nosaltres els responsables d’aquesta estafa que ha provocat l’economia especulativa sinó els que l’estem patint.

Deu minuts. Només deu minuts van tenir ahir les famílies del número 244 de l’avinguda Marquès de Montroig per recuperar les seves pertinences. Deu minuts per veure, potser per última vegada, la seva llar. O almenys el que en queda, després que el foc cremés dissabte passat al matí vuit plantes d’aquest edifici del barri de Sant Roc de Badalona.

Els bombers van rebre l’avís a les 9.10 h. Però quan van arribar a l’edifici, després de només 9 minuts, el foc ja s’havia estès per la primera, cinquena, sisena i vuitena planta.

“No érem suficients per donar-hi resposta”, recorda Antonio del Río, portaveu d’UGT Bombers i un dels agents que va apagar el foc aquell matí. Del Río explica que només tenien una escala, així que podien atendre una façana a la vegada i poc més. Un fet que va provocar que molta gent intentés fugir per la façana posterior, precipitant-se al buit escapant del foc.

El resultat van ser 13 ferits lleus per inhalació de fum, 3 adults que fins ahir encara es trobaven a l’hospital en estat estable i menys greu, un nadó en estat lleu, un adult en estat molt greu i tres persones mortes.

Però podria haver estat pitjor. El portaveu d’UGT Bombers ressalta “l’heroic rescat” fet per part de veïns i policia local a la façana posterior i l’ajuda que van brindar els Bombers de Barcelona, que van arribar al lloc dels fets amb 25 bombers i equipament en millors condicions que els del parc de Badalona.

L’Ajuntament va respondre ràpidament i va instal·lar una carpa davant l’edifici, amb personal de serveis socials destinat només a atendre els afectats. A més, ha firmat també un conveni amb la Diputació de Barcelona i el Col·legi d’Advocats de Barcelona per donar assessorament gratuït a les famílies.

RUMORS D’OCUPACIÓ
El foc s’ha apagat, però les cendres i les ferides es queden. Tot i que al tancament d’aquesta edició la investigació sobre les causes de l’incendi encara no havia acabat, les especulacions ja fa dies que corren per tot arreu.

Fins i tot exalcaldes, com Xavier García Albiol, donen per fet que el foc va tenir l’origen en una instal·lació elèctrica punxada per uns suposats “ocupes”. Però, de moment, els bombers només han confirmat que l’incendi es va produir en el pis 1r 2a per “una sobrecàrrega en una instal·lació vella i obsoleta”.

Altres (molts) mitjans es van sumar a la hipòtesi dels “ocupes” i asseguraven que hi havia “tensió” entre els veïns. Però el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB), Julio Molina, assenyala que, tot i que hi ha diversos punts de vista entre el veïnat, no hi ha cap tensió. “És un problema de pobresa. Els preus de l’electricitat conviden a punxar la llum, fins i tot en el cas de gent que treballa i no pot pagar-la; no només ocupes”, argumenta Molina, el qual apunta que més aviat és la conseqüència dels anys d’abandonament d’un barri com Sant Roc on l’Ajuntament va estimar el 2017 que prop del 80% dels veïns tenen la llum punxada. La majoria d’ells són famílies amb menors.

El consistori es reunirà demà amb Endesa per valorar on poden haver-hi pisos amb la llum punxada per prendre mesures urgents i evitar que torni a passar una desgràcia com la de dissabte. El foc no s’acaba aquí.

Albiol es querella
contra els "ocupes"

L’exalcalde Xavier García Albiol va anunciar ahir que presentarà una querella criminal per homicidi imprudent contra “els ocupes que van punxar la llum dels pisos ocupats de Sant Roc, van provocar l’incendi i van marxar corrent sense avisar ni els veïns ni els bombers”. Albiol va assegurar que és una mesura necessària, mentre que l’exalcaldessa Dolors Sabater avisa que només afavorirà les empreses d’assegurances.

El record del foc que va consumir l’antiga fàbrica de la Piher a principis de desembre encara era present als caps dels bombers de Badalona quan van tenir notícia de l’incendi a Sant Roc.

En aquell primer sinistre ja van denunciar que no tenien prou recursos per fer front a un foc d’aquella magnitud. I dissabte passat no va ser l’excepció: al parc de Badalona hi havia només 8 bombers. El mínim.

“Vam fer tot l’humanament possible amb els mitjans que teníem. Hauríem d’haver sigut un primer contingent de 30 bombers amb 3 escales”, indica el cap d’intervenció del parc de bombers de Badalona, Emilio Cuadrados.

Els bombers ressalten que van tenir sort perquè estava obert el parc de Santa Coloma de Gramenet, que va estar tancat quatre dies al desembre i la resta sota mínims, com va passar al 80% dels parcs catalans.

Però, tot i això, els agents van haver de fer un sobreesforç i evacuar una família de cinc membres amb una maniobra d’alt risc amb l’autoescala (que només permet baixar tres persones alhora). “Cada dia estem més a prop de patir un accident laboral”, assenyala Antonio del Río, portaveu d’UGT Bombers.

Només el parc de Badalona dona servei a set poblacions amb més de 300.000 habitants. Però no donen l’abast. L’última promoció d’agents va ser el 2015 i des de llavors els bombers han hagut de suplir aquestes mancances estructurals amb unes hores extra que van arribar al mig milió el 2017.

I va arribar un moment que es van cansar: el desembre, els sindicats van anunciar que deixarien de fer hores extra voluntàries per visibilitzar la seva situació precària. “La mateixa administració va determinar que el dèficit a tota Catalunya és de 600 bombers”, explica Del Río.

Perquè serveixi d’exemple: a tot Catalunya hi ha prop de 30.000 policies. De bombers, en canvi, només 2.000.

A l’abril la Generalitat va anunciar que incorporaria 150 nous bombers, però els sindicats ho veuen insuficient. Dimarts al matí es van reunir amb la Direcció General de Bombers, però la trobada no va portar enlloc. “Van passar la bola a Economia”, comenta Del Río.

Amb tot, els bombers asseguren que necessiten un pla de xoc urgent que determini i quantifiqui les necessitats del col·lectiu. “Demanem inversió, inversió i inversió”, ressalta Del Río. Uns diners que no només hauran de servir per renovar l’equipament obsolet i millorar les instal·lacions, sinó també per ampliar la plantilla i poder fer una tasca molt important: la prevenció. “Mentre no fem prevenció, continuarem tenint accidents”, avisa Del Río.

Aquest dissabte una manifestació sortirà des de l’edifici cremat a Sant Roc per denunciar que “la precarietat mata”.

L’Ajuntament va precintar dimarts el Casal de Gent Gran de Can Mercader en compliment d’un ordre judicial que dictamina el tancament del local per excés de soroll. Els fets es remunten a una denúncia que un veí va presentar el 2014.

La decisió va provocar molta polèmica entre els usuaris d’aquest equipament, que ahir van veure com no se’ls permetia entrar al casal per recollir les seves coses. Uns quants usuaris, però, van seguir pressionant a l’entrada del local fins que la policia els va permetre entrar per recollir el material que fan servir en les seves activitats diàries.

RETRETS POLÍTICS
La situació va provocar una nova polèmica entre el govern municipal i el PP. Des de l’Ajuntament van assegurar que estan treballant per trobar un nou espai “amb el consens dels usuaris perquè puguin seguir fent les seves activitats”. En aquesta línia, el segon tinent d’alcaldia, Jordi Subirana, es va reunir dimarts amb els usuaris per valorar les opcions de traslladar les activitats a un local proper. Segons l’Ajuntament, hi ha dues opcions possibles.

Per la seva banda, la regidora popular Rosa Bertran va afirmar que “lamentablement són els veïns els que han de patir les conseqüències d’aquesta falta absoluta d’eficàcia per part de l’Ajuntament durant els últims tres anys i mig”. El PP va acusar el consistori de conèixer des de fa mesos que el local s’havia de tancar per ordre judicial.

L’Hospital Germans Trias i Pujol (conegut popularment com a Can Ruti) torna a posar en alt el nom de Badalona. Aquesta setmana l’Institut del Cor d’aquest centre sanitari ha anunciat que està duent a terme un assaig clínic per validar una nova teràpia per als pacients amb insuficiència cardíaca severa. L’hospital badaloní és el primer d’Europa que implanta aquest nou dispositiu i que participa en aquest estudi mundial en el qual participen també dos centres del Canadà, dos dels Estats Units i un d’Israel.

El nou tractament està dissenyat per reduir els símptomes i els ingressos dels pacients. Es tracta d’un dispositiu que connecta les dues cavitats del cor que s’encarreguen de rebre la sang dels vasos sanguinis i permet descarregar la pressió cardíaca a través d’un sistema de derivació anomenat shunt.

L’avantatge d’aquesta teràpia és que s’implanta als pacients mitjançant una operació mínimament invasiva, de manera que la persona afectada pot ser donada d’alta l’endemà de la intervenció quirúrgica.

El Germans Trias va començar a fer servir aquestes intervencions al novembre en dues pacients, que van ser donades d’alta en menys de 24 hores.

“La insuficiència cardíaca està adquirint xifres epidèmiques a Europa i a Espanya a causa de l’augment de l’esperança de vida”, explica Toni Bayés, director de l’Institut del Cor. Es calcula que a Europa hi ha uns 10 milions de persones amb insuficiència cardíaca i al voltant de 150.000 només a Catalunya. Aquesta malaltia és una de les principals causes d’ingrés hospitalari.

El regidor de Guanyem Badalona en Comú, Jose Téllez, comença l’any amb un nou procés judicial. Avui ha de declarar (a les 10.15 h) a la Ciutat de la Justícia, acusat d’un delicte de desobediència greu per haver sostret, el setembre de 2017, dues pancartes d’Òmnium Cultural d’un cotxe de la Guàrdia Urbana, després que la policia local els requisés com a part de l’operatiu judicial per impedir el referèndum independentista, cinc dies abans de l’1 d’octubre.

El regidor ja havia estat citat davant la Policia Nacional a principis de novembre del 2017 per aquests fets. En aquell moment, Téllez es va acollir al seu dret a no declarar, però ha assegurat a Línia Nord, hores abans del judici, que aquesta vegada contestarà totes les preguntes que li faci el jutge.

“Jo no negaré res dels fets”, ha deixat clar el regidor. Téllez manté la versió que va donar l’endemà dels fets a la comissaria de la policia local. Segons el regidor, ell es va limitar a fer de mediador entre els manifestants d’Òmnium i els agents per “evitar un mal major” i perquè creu que “els cartells no s’han de requisar, perquè són propaganda política”.

ELS VINCLES AMB CUIXART
Aquest no és l’únic procés judicial obert per a Téllez. També està sent investigat juntament amb altres cinc regidors de Guanyem i ERC per haver obert unes oficines municipals durant la festivitat del 12 d’octubre del 2016.

El cas dels cartells, però, té una implicació extra: els fets es van incloure a l’auto judicial de la investigació contra el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que era a Badalona aquell dia per donar suport als manifestants de la seva entitat i ara és a presó preventiva.

Téllez, no obstant això, ha volgut deixar clar que Cuixart no va intervenir en cap moment i que va ser ell qui va obrir la porta del cotxe de la Guàrdia Urbana (després d’avisar als agents que ho faria i assumiria les conseqüències, segons la seva versió) per retornar els cartells als activistes, que ho demanaven com a requisit per abandonar la concentració.

El regidor ha destacat que ha estat la Fiscalia la que ha interposat la denúncia (i no la Guàrdia Urbana), que demana sis mesos de presó i inhabilitació per ell.

El 2019 pot ser un any clau pel futur del Tram. L’Ajuntament de Barcelona tornarà a debatre al ple de finals d’aquest mes la proposta del govern municipal d’unir el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal. Una decisió que no només afectarà la capital, sinó també als municipis metropolitans connectats al tramvia, com Sant Adrià.

El president de l’associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i membre del col·lectiu Unim els Tramvies, Ricard Riol, ha explicat a Línia Nord que tot i que la inversió vindria només des del consistori barceloní, la realitat és que milloraria molt més la comunicació de Sant Adrià.

Riol ha destacat que la unió del Tram per la Diagonal (i no per la Gran Via, com s’havia proposat des de certs sectors comerciants i polítics) permetria una millor connexió del municipi amb totes les línies del metro i de ferrocarrils.

A més, també suposaria una “connexió simbòlica”, ja que uniria una zona molt ben comunicada com la Zona Universitària i el barri de Sarrià amb una altra, com el Besòs, que té moltes mancances pel que fa a mobilitat.

Riol ha demanat als diversos grups municipals de Barcelona que tinguin més “sentit metropolità” i aprovin la unificació del Tram, ja que els municipis com Sant Adrià “carreguen amb una sèrie de serveis molt importants per a Barcelona”, com ara plantes energètiques o la incineradora.

La conductora
es va desmaiar

La conductora del Tram que va patir un accident a Sant Adrià el 2 de gener ja ha estat donada d’alta. Així ho ha assegurat l’empresa, que ahir va fer públic que la causa de l’accident hauria estat la pèrdua de coneixement de la conductora, segons l’anàlisi de la caixa negra.

L’Ajuntament de Tiana va celebrar dimarts el primer ple d’aquest any. Tots els grups municipals, per unanimitat, van aprovar les bases per a les subvencions de l’IBI del 2019 a persones amb dificultats econòmiques. Els ajuts augmenten aquest any, passant dels 8.295 euros fins als 10.000.

A més, els partits del Ple, excepte la CUP, van votar també a favor de l’ampliació del contracte de serveis de neteja de les dependències municipals a les tres sales del Casal i van aprovar l’augment del 2,3% de les tarifes de la residència Sant Cebrià segons l’IPC.

El punt àlgid del debat al ple va arribar amb la petició per part de Junts per Tiana de restituir la figura del Síndic/a de Greuges municipal. El prec, però, no va ser acceptat per l’equip de govern de l’Ajuntament. Segons han explicat des de Junts per Tiana, l’alcaldessa Esther Pujol va argumentar que no era el moment de nomenar un nou Síndic, ja que l’actual mandat és a punt d’acabar. Des de Junts per Tiana van lamentar que aquesta figura estigui vacant al poble des del 2008.

JUNTS PRESENTA ELS SEUS CINC EIXOS
Junts per Tiana ha fet públic avui els cinc eixos amb els quals elaborarà el seu programa electoral per a les eleccions municipals del maig. Aquests recullen diverses mesures entre les quals destaquen: ampliar l’institut per tenir-hi batxillerat, donar prioritat als vianants en tot el centre històric, fer créixer els aparcaments per als comerços i avançar cap a una tarifació i un IBI social.

El document, a més, insisteix en la creació de nous espais de participació amb una incidència real sobre el programa de govern i en la millora dels processos per fer més eficient l’Ajuntament.