Vés al contingut
x

Linia Nord - Barcelones Nord

Enfortir el republicanisme

2 dies 11 hores ago

Acabem l’any amb l’anàlisi dels resultats electorals a Andalusia i els seus ressons directes cap a la política local dels pròxims mesos, de cara a les municipals del maig del 2019.

Els resultats andalusos han estat un trasbals, han trastocat les enquestes i previsions prèvies, i s’ha registrat una abstenció molt significativa. La tendència de disminució del vot socialista i d’aparició de l'extrema dreta ja s’albirava, però la realitat s'ha desbordat i s’ha accentuat.

Al cap i a la fi només les urnes posen les coses al seu lloc. No serveix comptar-nos aleatòriament ni especular si som més o menys; votant és quan s'escateix la realitat i/o la voluntat de la gent, que fins i tot té la llibertat d'equivocar-se.

Hi ha tres dades importants a observar:

1) La pèrdua de vots socialista no l'ha capitalitzat ningú, perquè ha estat acumulada en l'abstenció. Aquest tarannà tan propi dels socialistes de nedar i guardar la roba entre l’espai polític de la socialdemocràcia i la seva dretització ha estat un greu error de Susana Díaz davant un votant socialista desmotivat, sense un projecte que l’il·lusioni.

2) L'esquerra alternativa d’Adelante Andalucía no ha sabut donar el tomb suficient als dubtes de l'electorat, però s'ha reforçat en els municipis regits per consistoris del canvi, i aquest és un indicador molt interessant.

3) La dreta quasi ha mantingut el vot, si bé l'ha dividit entre tres opcions electorals, que són totes tres filles del mateix aznarisme i que mantenen, per tant, una base similar.

Sobre l'emergència de VOX i el discurs ultra, no ens enganyem: aquest és un discurs que ja existia, el franquisme no havia desaparegut, si bé mantenia perfil baix entre els serrells populars, i el feixisme més brillant anava esperant un Albert Rivera per vendre’s la pròpia pell. Però calia la tercera pota per ser un “tres en un” que expliqui la seqüència completa de la dreta-dreta espanyola, ara ja totalment desinhibida.

I toca també, és clar, parlar d’Europa i del fantasma dretà que l’està recorrent atiat per una lectura esbiaixada de la qüestió de la immigració. És aquell mateix lepenisme que ja va fer estralls a Badalona fa uns anys. Es tracta d’assenyalar el desconegut com l’enemic, sense fer cap esforç per arribar-lo a conèixer, i de desviar l’atenció de les classes més afectades per la crisi perquè es culpin entre elles en comptes de culpar-ne les elits econòmiques i polítiques. És una fàbrica de treure vots per obtenir el poder. Una cultura xenòfoba –millor, incultura– es ven a bon preu als mercats europeus i desvetlla les temptacions més totalitàries.

Andalusia marca tendències. La dreta en tot el seu abast ha enterrat els propis complexos i ha fet una campanya centrada en les dues criminalitzacions que aporten més rèdits: l'anticatalanisme i l'atac a la immigració. Dues formes de culpar els altres dels errors propis. No ha calgut fer campanya reivindicativa ni propostes per Andalusia; només discurs destructiu. I intentar reviure els instints més baixos d'un electorat desconcertat. Apel·lant a l’estómac. I així ha anat.

A casa nostra sabem el significat d'una política xenòfoba i masclista que durant anys predica García Albiol del PP, màxima expressió del populisme sense escrúpols, amb el “Primer els de casa” i el “Netegem Badalona”, a les que ha sumat en els darrers anys la catalanofòbia punyent del “A por ellos”. El líder del PP, bandejat d'altres institucions i en caiguda lliure en la seva carrera política, jugarà a totes la carta municipal, esperonat pels vents del sud i pel pacte preelectoral de la moció de censura entre PSC, PP i Cs que el juny del 2018 va fer fora el govern del canvi i es va assegurar facilitats d’investidura futura. Esperonat també pels nuls moviments del PSOE per resoldre el conflicte amb Catalunya. Caldrà veure si el PSC badaloní és capaç de desmarcar-se dels plantejaments de la dreta amb qui ha pactat o caurà en el mateix error que a Andalusia, jugant entre dues aigües i alimentant molts dels arguments de la dreta en els dos terrenys: immigració i catalonofòbia. Algunes de les darreres actuacions i declaracions de l’alcalde de la moció de censura, com suprimir el punt d’assessorament a persones nouvingudes, no ajuden a ser optimistes.

Badalona és una ciutat compromesa amb la democràcia i la justícia social. Una ciutat defensora dels drets humans, feta per gent vinguda d'arreu, i solidària, arrelada al país i oberta al món. Orgullosa de la seva diversitat i la seva cohesió social. I tot això està en risc, i no ens ho podem permetre.

A Andalusia l’esquerra alternativa, en front ampli, va consolidar-se on hi havia ajuntaments en confluències del canvi. Perquè l’alternativa municipalista funciona, dona respostes. A Badalona el fracàs del govern de la moció de PP, PSC i Cs, després de mig any d’interrompre el canvi, amb la impossibilitat de tirar endavant polítiques que resolguin necessitats, més enllà d’anar servint els plats dels projectes que ja havia posat en marxa el govern que vaig encapçalar com a alcaldessa, els obliga a apurar, a la desesperada, els gestos i tàctiques electoralistes. Tot un perill.

Necessitem com mai un compromís col·lectiu per barrar el pas a aquells que fan de la confrontació manera de conviure en la misèria. Més que mai, ara és el moment d’insistir en la necessitat d'un projecte comú, en un acord progressista, en un compromís per les polítiques del canvi, en fer un ampli acord d'esquerres que desmarqui definitivament albiolistes i similars d'un possible antiprojecte de ciutat. Badalona ens necessita a totes i tots per una proposta de futur. I per això és fonamental la unitat, una unitat respectuosa i sòlida, pensada pel bé de la ciutat.

Una proposta amb els eixos del republicanisme com a remei irrenunciable per la contenció de la dreta, de la ultradreta. No val a badar!

Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona

Un incendi crema l’antiga fàbrica de la Piher a Badalona

2 dies 11 hores ago

Un incendi ha calcinat aquest dimarts a la nit bona part de l’antiga fàbrica de la Piher. L’edifici, de propietat privada però catalogat com a patrimoni arquitectònic de Badalona, està abandonat des de principis dels anys noranta. A dins hi vivia un grup de persones sense sostre.

Al tancament d’aquesta edició, la zona es trobava acordonada i els bombers encara realitzaven tasques de seguretat. El regidor d’Urbanisme, Rubén Guijarro, ha assegurat que en el moment de l’incendi només hi havia a dins dues persones, les quals n’han sortit il·leses. En total, sis persones han hagut de ser reallotjades a causa del sinistre.

El foc ha afectat, sobretot, la zona dels antics vestidors i menjadors de la fàbrica. El caporal dels bombers de Badalona, Antonio del Río, ha assenyalat que encara no es poden saber les causes de l’incendi (els tècnics municipals encara han d’entrar a valorar els danys), però ha apuntat que “amb tota seguretat” es va produir per l’ús de fogueres i cuines de gas per part de la gent que dormia a dins de l’edifici.

I TAMBÉ UN BUS INCENDIAT
Del Río ha explicat que, mentre els bombers de Badalona, Santa Coloma, Mataró i altres municipis treballaven per apagar el foc a la fàbrica, dues unitats es van haver de mobilitzar per atendre un bus de Tusgsal en flames a l’avinguda Sant Ignasi de Loiola.

El caporal dels Bombers ha denunciat que hi ha una manca important d’efectius dels bombers i per això quan hi ha incendis d’aquest tipus s’han de cridar els agents d’altres municipis per fer front als sinistres. “Quan hi ha foc a una població, les altres queden desprotegides”, alerta.

Augusto Magaña

El Turó de l’Enric, entre el tanatori o ser un gran parc

2 dies 12 hores ago

L’Ajuntament de Badalona ha fet passos importants per la consolidació del Turó de l’Enric com a parc metropolità. El passat 27 de novembre, el Ple municipal va aprovar una modificació del Pla General Metropolità (PGM) per tal d’eliminar l’edificabilitat prevista a un dels àmbits del parc i restituir-ne la titularitat pública. Però els veïns de Bufalà i Morera encara es fan la mateixa pregunta: està fora de perill el Turó de l’Enric?

Com ha explicat a Línia Nord el regidor d’Urbanisme, Rubén Guijarro, el turó tenia “tres focus de possible edificabilitat” i en aquest últim any se n’han eliminat dos: el primer, amb el conveni amb la Fundació Badalona Capaç que no farà necessària la construcció del Mercadona al parc i, el segon, amb aquesta última modificació del PGM. Però encara queda un últim obstacle.

Hi ha una part del turó (d’aproximadament el 20% del territori) que té qualificació sociosanitària i que és de propietat privada. A aquesta parcel·la, una empresa vol construir un tanatori i a principis d’any va començar a fer exploracions del terreny. Aquestes obres, per les quals l’empresa té una llicència d’estudi geotècnic, es van aturar arran d’una denúncia dels veïns.

El 27 de novembre (el mateix dia i a la mateixa hora del Ple on es va aprovar la modificació del PGM) la plataforma veïnal Salvem el Turó de l’Enric es va manifestar a la plaça de la Vila per demanar la paralització definitiva de la construcció del tanatori.

El president d’Els Verds de Badalona i membre de la plataforma, Francesc Alfambra, ha assenyalat que, tot i que celebren la modificació del PGM, volen que es requalifiqui la part privada de l’entorn com a parc públic. “No té cap sentit que tinguem un parc metropolità i a dins s’hi posi un tanatori”, manifesta Alfambra.

Des de l’Ajuntament, però, apunten que el propietari té tot el dret sobre aquesta parcel·la del terreny. Al març, el propietari va sol·licitar la llicència de construcció del tanatori, la qual encara es troba en tràmit. “Un 20% de l’espai, que és de propietat privada, no pot condicionar un parc metropolità, com ho és el Turó de l’Enric”, conclou Alfambra.

 

La importància del Turó
de l’Enric per a Badalona

L’octubre de 2016 l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va publicar un informe sobre “la importància socioambiental del Turó de l’Enric i del Torrent de la Font”. En aquest document, es ressalta que l’espai “té els valors ambientals necessaris i les potencialitats per esdevenir una peça clau en la infraestructura verda de Badalona”.

L’estudi assenyala que les 14,6 hectàrees que comprenen el sector unificat del Turó de l’Enric i el Torrent de la Font tenen un elevat potencial de prestació de serveis sociambientals, ja sigui com a gran parc urbà (que podria millorar la qualitat ambiental d’uns entorns densament poblats, com els barris de Morera i Bufalà) o com a “corredor verd” que podria disminuir “l’efecte barrera” de les autopistes C-31 i B-20.

No obstant això, el mateix informe manifesta que fa falta “una ordenació d’usos coherent amb els seus potencials”. Segons l’estudi, la mida i disposició de les peces no qualificades de parc “fragmenten d’una manera molt important el conjunt del turó i el torrent”.

Augusto Magaña

El líder de VOX a Andalusia va exercir de jutge a Badalona

2 dies 12 hores ago

El líder de l’ascens de l’extrema dreta a Andalusia té vincles amb Badalona. Arran d’un missatge a Twitter del regidor de Guanyem Badalona en Comú, Jose Téllez, s’ha fet viral que el cap de llista de VOX a les darreres eleccions andaluses, l’advocat Francisco Serrano, era fa només sis mesos magistrat al Jutjat de Família de Badalona.

El 26 de maig, Serrano va publicar al seu compte de Twitter una foto on se’l veu amb la toga de magistrat a una sala de judicis i on anunciava que passava a ser “magistrat excedent”.

A la carta en la qual demanava al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) la concessió de l’excedència voluntària (i que va fer pública en un altre missatge a les xarxes), Serrano va explicar que el fet de trobar-se a Badalona, “a 1.000 km de casa”, li van suposar perjudicis “d’ordre personal, familiar i professional”.

Per aquest motiu, Serrano va tornar a Sevilla, on viu amb la seva família i on gestiona un despatx d’advocats. El que no s’esperaven molts, potser, era que acabaria entrant com a cap de llista dels 12 diputats del partit d’extrema dreta VOX al parlament andalús.

UN JUTGE CONDEMNAT
Serrano va arribar a Badalona després d’haver estat condemnat per prevaricació culposa i inhabilitat com a jutge el 2011. El motiu? Quan encara era jutge de família a Sevilla, Serrano va modificar el règim de visites d’un nen perquè pogués passar més temps de vacances amb el seu pare, sense ni tan sols consultar-ho amb la mare, que era qui tenia la custòdia del fill.

Serrano, finalment, va ser rehabilitat el 2017 pel Tribunal Suprem i el 25 d’abril d’aquest any va prendre possessió com a titular del jutjat de primera instància número 7 de Badalona, on va ser-hi fins a finals de maig.

CONEGUT ANTIFEMINISTA
Serrano no només és conegut pels seus problemes amb la justícia, sinó també per les seves opinions polèmiques sobre el feminisme i la immigració. “Si et diuen masclista per defensar la igualtat, fatxa per defensar la vida i estar orgullós de ser espanyol, contesta: Sí i a molta honra”, va publicar a Twitter el 2015.

Redacció

Encara no hi ha solució per al Punt de Nouvinguts de Sant Roc

2 dies 12 hores ago

Han passat ja gairebé dues setmanes i el Punt d’Informació i Assessorament de Persones Nouvingudes de Badalona continua tancat. El passat 3 de desembre els treballadors i treballadores d’aquest servei es van manifestar a les seves portes per denunciar la situació i exigir-ne la reobertura.

Albert Parés, advocat del punt d’informació, ha assegurat a Línia Nord que el tancament d’aquest servei pot posar en perill moltes persones immigrants que es troben en tràmits per regularitzar la seva situació.

Segons ha explicat el regidor de Serveis Socials, Jordi Subirana, el problema s’ha degut al fet que el contracte amb la fundació que gestionava el servei va finalitzar el 2 de novembre i ha culpat l’anterior govern de no haver-lo prorrogat quan calia. Subirana ha assenyalat que esperen poder solucionar-ho abans de Nadal i ha assegurat que l’Ajuntament mai no ha donat l’ordre de tancar-lo.

Parés, però, ha subratllat que “no és la primera vegada que finalitza el contracte i sempre hi ha hagut solució”, pel que considera que també hi ha una responsabilitat política, no només administrativa, pel tancament.

El Punt, situat al barri de Sant Roc, funcionava com un servei de mediació, acompanyament lingüístic i assessoria jurídica per als migrants nouvinguts a Badalona. “Totes les persones que ateníem i que tenien cites per demanar el permís de residència, ho perdran tot. Això és molt greu”, ha manifestat Parés. L’exalcaldessa Dolors Sabater va anunciar que estudiaran mesures legals per un possible incompliment de la Llei d’acollida de persones immigrades.

Augusto Magaña

Jornada de reflexió a Sant Adrià sobre els menors no acompanyats

2 dies 12 hores ago

El Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MHIC), ubicat a Sant Adrià, farà aquest dissabte una jornada de reflexió sobre la situació actual dels menors estrangers no acompanyats (MENA). L’activitat se celebrarà en el marc del Dia Internacional de les Persones Migrades.

Durant la jornada es realitzaran tres ponències en les quals professionals de diversos sectors tractaran tots els aspectes relacionats amb la situació i la gestió de l’acollida dels joves sense referents familiars que arriben a Catalunya. Després de cada xerrada, el públic podrà fer les seves aportacions al debat.

La periodista del diari Ara Cristina Mas parlarà sobre l’entorn dels MENA, mentre que el director del Servei de Protecció S.P.E. Kirikú, Hèctor Rubies, explicarà les accions que duen a terme per protegir aquests menors.

La primera ponència, però, serà a càrrec del president de l’associació Noves Vies, Albert Parés, que tractarà sobre la situació legal d’aquests joves estrangers.

SENSE ASSESSORIA LEGAL
Parés ha explicat a Línia Nord que els principals problemes legals dels MENA els troben a l’hora d’obtenir l’autorització de residència i el permís de treball, sobretot una vegada han fet els divuit anys i deixen d’estar sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA). Parés ha assegurat que en molts casos els MENA només reben l’atenció immediata de la DGAIA, però no tenen cap assessoria legal.

“Molts menors acaben la tutela i no tenen encara la residència”, afirma Parés, el qual deixa clar que molts d’aquests joves es poden trobar en una situació d’irregularitat sobrevinguda quan arriben a la majoria d’edat.

Redacció

Mig segle després: recordant la revista Grama

2 dies 12 hores ago

La societat colomenca recorda aquests dies una de les primeres experiències de periodisme popular que van tenir lloc al municipi i a Catalunya: la revista Grama, que al gener fa 50 anys de la seva fundació. Aquesta publicació, fundada pel sacerdot Jaume P. Sayrach i que estava emparada per les parròquies de Santa Coloma, va funcionar entre el 1969 i el 1983.

La que va ser cap de redacció i corresponsal de Grama, Agustina Rico, ha explicat a Línia Nord que la revista va reunir als inicis gent molt jove i inquieta que lluitava per la democràcia enmig de la dictadura franquista. A més, la publicació va servir també com una eina de cohesió entre la gent provinent de la immigració de la resta de l’estat espanyol i les famílies originàries d’una Santa Coloma aleshores més semblant a un poble rural que a la ciutat metropolitana d’avui.

“La revista va fer que hi hagués com una mena de sentiment de pertinença envers una població, no només envers un barri”, diu Rico.

Sayrach, que a més de rector de la parròquia de Fondo va ser també el primer director de Grama, va aconseguir aplegar al seu voltant una redacció formada per gent que no arribava a la majoria d’edat (molts d’ells tenien entre 15 i 7 anys, detalla Rico) i de la qual després en sortirien noms com l’escriptor i periodista Eugeni Madueño, l’actual director adjunt de La Vanguardia Enric Juliana o la redactora d’El Periódico Àngels Gallardo.

SUPERANT LA CENSURA
El naixement de la revista va ser possible gràcies a la coneguda com a Llei Fraga (1966), que va permetre la creació de nous mitjans dins del context de la dictadura franquista. Però això no els eximia d’haver de passar per la censura del règim. “Des dels primers números van caure sancions”, explica l’excap de redacció de la revista.

Rico recorda que tenia 17 anys quan un jutge de pau li va prendre declaració arran d’un reportatge que va publicar sobre la mort del Che Guevara a Bolívia, perquè el règim considerava que el text superava l’àmbit local de la revista.
La publicació, però, es va salvar en moltes ocasions gràcies a la feina d’advocats antifranquistes com Agustí de Semir i perquè estava emparada per les parròquies. “L’Església era en aquella època la que tenia més llibertat per fer una cosa així”, afegeix Rico.

L’excorresponsal destaca que a Grama es va reunir gent d’un ampli ventall ideològic: des de militants de l’esquerra fins a gent més propera al centre catalanista. “Com que no hi havia ni llibertat ni democràcia, era més fàcil aglutinar la gent que tenia objectius comuns”, puntualitza Rico.

La revista, finalment, es va deixar de publicar el 1983 quan la politització i la professionalització de molts dels seus redactors, juntament amb la reducció de la distribució, va fer més difícil que es pogués tirar endavant aquest projecte de periodisme popular.

HOMENATGE I DOCUMENTAL
El 19 de desembre a les 19.30 h se celebrarà, a la Biblioteca Salvador Cabré-Singuerlín, un acte d’homenatge pels 50 anys del naixement de Grama. A l’acte es projectarà un resum del documental Grama 50 anys després, produït pel realitzador audiovisual Josep Pitarque i que es publicarà en 12 capítols a Gramenet.TV. A l’homenatge hi intervindran també alguns dels protagonistes de Grama, com Sayrach, Rico i Madueño.

Augusto Magaña

ERC es podria quedar amb només un regidor a Tiana

2 dies 12 hores ago

El grup municipal d’ERC a Tiana podria quedar-se amb només un regidor al Ple. El passat 5 de desembre, just l’endemà del darrer Ple municipal, la fins ara regidora republicana, Marta Guàrdia, va presentar una instància a l’Ajuntament per passar a ser regidora no adscrita.

Guàrdia ha confirmat a Línia Nord la seva decisió de deixar el grup d’ERC i mantenir l’acta de regidora, però no ha volgut fer declaracions sobre les raons d’aquesta decisió. El regidor republicà Ricard Fabra tampoc ha volgut donar detalls del cas, argumentant que abans havia de parlar “amb la secció local”.

La fins ara regidora republicana haurà d’esperar que l’Ajuntament resolgui la seva petició per integrar-se al Ple com a regidora no adscrita i confirmar la renúncia a ERC.

AGERMANAMENT TIANENC
Per altra banda, al darrer Ple municipal, celebrat el 4 de desembre, es va aprovar per unanimitat l’agermanament del municipi amb la Tiana de l’illa de Sardenya (Itàlia). A partir d’ara començarà el procés per dotar de contingut l’agermanament, el qual serà coordinat pel Comissionat d’Alcaldia, liderat per l’exregidor socialista Ferran Almeida.

Aquest va ser l’únic punt a aprovació del darrer Ple, a banda dels precs i preguntes. Junts per Tiana va presentar dos precs: un sobre la revisió de la xarxa de clavegueram (que no va ser acceptat per la regidora d’Urbanisme) i un altre per reclamar la mediació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) perquè els veïns i veïnes no hagin de pagar per aparcar a l’estació de tren de Montgat. L’alcaldessa, Ester Pujol, va explicar que l’AMB va presentar un conveni sobre l’aparcament que s’està negociant des de l’abril passat. “Pregarem i apretarem”, va manifestar Pujol.

Augusto Magaña

Una tarifa plana metropolitana per al transport públic

2 dies 12 hores ago

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) farà realitat, a partir de l’1 de gener de 2019, la tarifa plana de transport públic a tota la metròpolis de la capital catalana, després que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) hi hagi donat llum verda. A partir d’aquesta data, els 36 municipis que formen l’AMB funcionaran com una única zona tarifària (amb preu d'una zona), amb el corresponent impacte econòmic positiu que això tindrà en el preu dels bitllets i amb la repercussió que tindrà en la butxaca dels ciutadans. En altres paraules, es podrà viatjar per tota la metròpolis de Barcelona amb títols d’una zona.

Aquest canvi tindrà diversos beneficis i avantatges. En primer lloc, per als 36 municipis suposarà una homogeneïtzació tarifària: tota la metròpolis esdevindrà una única zona (a preu d’una zona). La majoria de títols se’n beneficiaran: el bitllet senzill, la T-10, la T-50/30, la T-70/30, la T-Mes, la T-Trimestre, la T-Jove i la T-Dia, entre altres, estaran inclosos en aquesta unificació tarifària.

En segon lloc, la reducció del preu de cada títol als municipis metropolitans de la Zona 2 serà considerable. De fet, en alguns casos pot arribar fins a un 50%: un estalvi directe del bitllet que repercutirà de manera important en la butxaca del ciutadà.

Per tant, i tenint en compte aquest factor, amb aquesta reducció dels preus es preveu un augment de la demanda de transport públic, amb un increment de nous usuaris, que fins ara els frenava escollir el transport públic per una qüestió econòmica. L’AMB parla d’un previsible augment de la demanda de transport públic de 4,6 milions de viatges.

“Amb aquesta tarifa plana metropolitana, amb preu d’una zona, iniciem un recorregut per fer més accessible el transport públic”, afirma el vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, Antoni Poveda, recordant que era una llarga reivindicació dels veïns i alcaldes dels municipis metropolitans de la segona corona.

Amb mesures com aquesta, que afavoreixen i faciliten el canvi d'hàbits cap a una mobilitat més sostenible, Poveda recorda que l'AMB busca traspassar usuaris del vehicle privat al transport públic. “Volem reduir les congestions de les principals vies i, sobretot, la contaminació atmosfèrica que això comporta”, diu, afegint que en una segona etapa també es contempla un pla amb millores del servei de transport públic i les infraestructures als 18 municipis metropolitans de la segona corona.

Per tant, a partir de l’any vinent, a totes les relacions entre els 36 municipis metropolitans (18 de la primera corona i 18 de la segona corona) se’ls aplicarà la tarifa equivalent a una zona tarifària. Per a la resta de desplaçaments entre qualsevol municipi de l’AMB i un municipi del sistema tarifari extern a l’àmbit metropolità es mantindrà la zonificació actual del sistema. Així doncs, cap viatge dins l’àmbit de l’ATM es veu perjudicat per la mesura.

CASOS PRÀCTICS
Amb tot, l’estalvi d’una persona que comprava, per exemple, una T-10 de dues zones cada setmana i que ara passarà a comprar-ne una d’una zona serà d’un 49%. Si el supòsit d’utilització és de 4 targetes al mes, l’estalvi anual pot arribar als 500 euros.

En el cas d’una persona que comprava la T-Trimestre de dues zones i que ara passarà a comprar-ne una d’una zona, l’estalvi serà d’un 26%: uns 200 euros l’any. El mateix percentatge d’estalvi que el d’un estudiant universitari que, per exemple, va a la UAB amb la T-Jove de dues zones i que ara passarà a comprar-ne una d’una zona.

TRIBUT METROPOLITÀ
Tot plegat suposarà que els municipis metropolitans de la Zona 2 s’igualin als de la Zona 1, en drets i també en deures. Per tant, els primers passaran a pagar el Tribut Metropolità, com ja estan fent els municipis metropolitans de la Zona 1.

Aquest tribut constitueix un recurs amb el qual ha estat dotada l’AMB amb l’objectiu de finançar els serveis prestats en l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona. A la pràctica, el cobra l’AMB en forma de recàrrec sobre l’Impost de Béns Immobles (IBI) i es calcula basant-se en un percentatge d’aquest tribut de cada bé immoble.

El Tribut Metropolità finança les actuacions necessàries per aconseguir un territori metropolità més ordenat i vertebrat en matèria d’espai públic i d’infraestructures necessàries per a l’articulació, connectivitat, mobilitat i funcionalitat del territori.

Redacció

L’Industrias no depèn de si mateix per entrar a la Copa

2 dies 12 hores ago

La Salobreja dictarà sentència. L’Industrias Santa Coloma es jugarà l’accés a la Copa d’Espanya demà passat a les sis de la tarda a la pista del Jaén (virtualment classificat per a la cita), però els d’Óscar Redondo no en tenen prou amb una hipotètica victòria. De fet, la de dissabte serà una tarda de ràdios (o de mòbils, com es prefereixi), ja que l’equip estarà jugant sobre el parquet però també en dues pistes més: la del Peñíscola i la del Ribera Navarra.

I és que després de perdre precisament contra el conjunt de la província de Castelló dissabte passat (1-3, en un partit en el qual l’equip va trobar a faltar Pol Pacheco, absent per una sanció) les opcions colomenques de jugar la Copa han baixat; l’equip és desè amb 19 punts (els mateixos que els navarresos i dos menys que el Peñíscola), de manera que l’única combinació de resultats que els garanteix la classificació és una victòria a la pista del Jaén i que els castellonencs perdin a casa contra l’Antequera (l’avant penúltim) i que els de Tudela obtinguin un resultat pitjor que l’Industrias contra el Sala10 Zaragoza (que no té cap opció d’entrar a la Copa).

SENSE COPA DEL REI
Per altra banda, l'equip va quedar eliminat en la ronda de vuitens de final de la Copa del Rei ahir al vespre després de perdre per la mínima contra el Palma Futsal (1-2). L'equip va pagar un preu molt alt per dues errades comeses a la primera meitat i, tot i ser millor que els balears al segon temps, no va poder forçar la pròrroga.

Redacció

Al racó d’insultar

2 setmanes 2 dies ago

Ja fa temps que als llocs on s’han de produir les discussions polítiques i l’enfrontament de programes i idees entre els diferents partits polítics s’estan desenvolupant uns espectacles d’allò més tristos, quan s’han perdut les formes d’educació política, social i democràtiques. De moment, no s’ha arribat a les mans com s’ha vist en alguns parlaments i fòrums polítics, però poc n’hi falta, per com els insults, desqualificacions i les mentides van pujant de to, acabant amb baralles de pati d’escola o de taverna, amb la presidència intentant, sense èxit, calmar la grada.

Modernament s’ha posat en pràctica que quan una criatura es comporta malament, fa una rebequeria o una malifeta se l’envia al “racó de pensar”. Allà s’estarà uns minuts per calmar-se i potser arribar a entendre que ha actuat de forma incorrecta, i la persona que està tutelant-la li farà les oportunes recomanacions perquè canviï d’actitud i no hi torni.

Potser seria hora que la presidència de la Cambra, quan els oponents entressin en una picabaralla fora d’uns mínims d’educació i comportament correcte, enviés els contendents al “racó d’insultar”, que estaria en una habitació, fora de la sala general, que seria degudament condicionada, insonoritzada i sense objectes contundents a l’abast, no fos cas que prenguessin mal en la contesa. Allà tindrien l’oportunitat de poder-se dir el nom del porc, esbravar-se en privat i no donar el trist espectacle públicament, per a vergonya dels que comparteixen escó i per decepció dels que els hi paguem el sou.

Jordi Lleal

Al racó d’insultar

2 setmanes 2 dies ago

Ja fa temps que als llocs on s’han de produir les discussions polítiques i l’enfrontament de programes i idees entre els diferents partits polítics s’estan desenvolupant uns espectacles d’allò més tristos, quan s’han perdut les formes d’educació política, social i democràtiques. De moment, no s’ha arribat a les mans com s’ha vist en alguns parlaments i fòrums polítics, però poc n’hi falta, per com els insults, desqualificacions i les mentides van pujant de to, acabant amb baralles de pati d’escola o de taverna, amb la presidència intentant, sense èxit, calmar la grada.

Modernament s’ha posat en pràctica que quan una criatura es comporta malament, fa una rebequeria o una malifeta se l’envia al “racó de pensar”. Allà s’estarà uns minuts per calmar-se i potser arribar a entendre que ha actuat de forma incorrecta, i la persona que està tutelant-la li farà les oportunes recomanacions perquè canviï d’actitud i no hi torni.

Potser seria hora que la presidència de la Cambra, quan els oponents entressin en una picabaralla fora d’uns mínims d’educació i comportament correcte, enviés els contendents al “racó d’insultar”, que estaria en una habitació, fora de la sala general, que seria degudament condicionada, insonoritzada i sense objectes contundents a l’abast, no fos cas que prenguessin mal en la contesa. Allà tindrien l’oportunitat de poder-se dir el nom del porc, esbravar-se en privat i no donar el trist espectacle públicament, per a vergonya dels que comparteixen escó i per decepció dels que els hi paguem el sou.

Jordi Lleal

Al racó d’insultar

2 setmanes 2 dies ago

Ja fa temps que als llocs on s’han de produir les discussions polítiques i l’enfrontament de programes i idees entre els diferents partits polítics s’estan desenvolupant uns espectacles d’allò més tristos, quan s’han perdut les formes d’educació política, social i democràtiques. De moment, no s’ha arribat a les mans com s’ha vist en alguns parlaments i fòrums polítics, però poc n’hi falta, per com els insults, desqualificacions i les mentides van pujant de to, acabant amb baralles de pati d’escola o de taverna, amb la presidència intentant, sense èxit, calmar la grada.

Modernament s’ha posat en pràctica que quan una criatura es comporta malament, fa una rebequeria o una malifeta se l’envia al “racó de pensar”. Allà s’estarà uns minuts per calmar-se i potser arribar a entendre que ha actuat de forma incorrecta, i la persona que està tutelant-la li farà les oportunes recomanacions perquè canviï d’actitud i no hi torni.

Potser seria hora que la presidència de la Cambra, quan els oponents entressin en una picabaralla fora d’uns mínims d’educació i comportament correcte, enviés els contendents al “racó d’insultar”, que estaria en una habitació, fora de la sala general, que seria degudament condicionada, insonoritzada i sense objectes contundents a l’abast, no fos cas que prenguessin mal en la contesa. Allà tindrien l’oportunitat de poder-se dir el nom del porc, esbravar-se en privat i no donar el trist espectacle públicament, per a vergonya dels que comparteixen escó i per decepció dels que els hi paguem el sou.

Jordi Lleal

Al racó d’insultar

2 setmanes 2 dies ago

Ja fa temps que als llocs on s’han de produir les discussions polítiques i l’enfrontament de programes i idees entre els diferents partits polítics s’estan desenvolupant uns espectacles d’allò més tristos, quan s’han perdut les formes d’educació política, social i democràtiques. De moment, no s’ha arribat a les mans com s’ha vist en alguns parlaments i fòrums polítics, però poc n’hi falta, per com els insults, desqualificacions i les mentides van pujant de to, acabant amb baralles de pati d’escola o de taverna, amb la presidència intentant, sense èxit, calmar la grada.

Modernament s’ha posat en pràctica que quan una criatura es comporta malament, fa una rebequeria o una malifeta se l’envia al “racó de pensar”. Allà s’estarà uns minuts per calmar-se i potser arribar a entendre que ha actuat de forma incorrecta, i la persona que està tutelant-la li farà les oportunes recomanacions perquè canviï d’actitud i no hi torni.

Potser seria hora que la presidència de la Cambra, quan els oponents entressin en una picabaralla fora d’uns mínims d’educació i comportament correcte, enviés els contendents al “racó d’insultar”, que estaria en una habitació, fora de la sala general, que seria degudament condicionada, insonoritzada i sense objectes contundents a l’abast, no fos cas que prenguessin mal en la contesa. Allà tindrien l’oportunitat de poder-se dir el nom del porc, esbravar-se en privat i no donar el trist espectacle públicament, per a vergonya dels que comparteixen escó i per decepció dels que els hi paguem el sou.

Jordi Lleal

Al racó d’insultar

2 setmanes 2 dies ago

Ja fa temps que als llocs on s’han de produir les discussions polítiques i l’enfrontament de programes i idees entre els diferents partits polítics s’estan desenvolupant uns espectacles d’allò més tristos, quan s’han perdut les formes d’educació política, social i democràtiques. De moment, no s’ha arribat a les mans com s’ha vist en alguns parlaments i fòrums polítics, però poc n’hi falta, per com els insults, desqualificacions i les mentides van pujant de to, acabant amb baralles de pati d’escola o de taverna, amb la presidència intentant, sense èxit, calmar la grada.

Modernament s’ha posat en pràctica que quan una criatura es comporta malament, fa una rebequeria o una malifeta se l’envia al “racó de pensar”. Allà s’estarà uns minuts per calmar-se i potser arribar a entendre que ha actuat de forma incorrecta, i la persona que està tutelant-la li farà les oportunes recomanacions perquè canviï d’actitud i no hi torni.

Potser seria hora que la presidència de la Cambra, quan els oponents entressin en una picabaralla fora d’uns mínims d’educació i comportament correcte, enviés els contendents al “racó d’insultar”, que estaria en una habitació, fora de la sala general, que seria degudament condicionada, insonoritzada i sense objectes contundents a l’abast, no fos cas que prenguessin mal en la contesa. Allà tindrien l’oportunitat de poder-se dir el nom del porc, esbravar-se en privat i no donar el trist espectacle públicament, per a vergonya dels que comparteixen escó i per decepció dels que els hi paguem el sou.

Jordi Lleal

Al racó d’insultar

2 setmanes 2 dies ago

Ja fa temps que als llocs on s’han de produir les discussions polítiques i l’enfrontament de programes i idees entre els diferents partits polítics s’estan desenvolupant uns espectacles d’allò més tristos, quan s’han perdut les formes d’educació política, social i democràtiques. De moment, no s’ha arribat a les mans com s’ha vist en alguns parlaments i fòrums polítics, però poc n’hi falta, per com els insults, desqualificacions i les mentides van pujant de to, acabant amb baralles de pati d’escola o de taverna, amb la presidència intentant, sense èxit, calmar la grada.

Modernament s’ha posat en pràctica que quan una criatura es comporta malament, fa una rebequeria o una malifeta se l’envia al “racó de pensar”. Allà s’estarà uns minuts per calmar-se i potser arribar a entendre que ha actuat de forma incorrecta, i la persona que està tutelant-la li farà les oportunes recomanacions perquè canviï d’actitud i no hi torni.

Potser seria hora que la presidència de la Cambra, quan els oponents entressin en una picabaralla fora d’uns mínims d’educació i comportament correcte, enviés els contendents al “racó d’insultar”, que estaria en una habitació, fora de la sala general, que seria degudament condicionada, insonoritzada i sense objectes contundents a l’abast, no fos cas que prenguessin mal en la contesa. Allà tindrien l’oportunitat de poder-se dir el nom del porc, esbravar-se en privat i no donar el trist espectacle públicament, per a vergonya dels que comparteixen escó i per decepció dels que els hi paguem el sou.

Jordi Lleal

Al racó d’insultar

2 setmanes 2 dies ago

Ja fa temps que als llocs on s’han de produir les discussions polítiques i l’enfrontament de programes i idees entre els diferents partits polítics s’estan desenvolupant uns espectacles d’allò més tristos, quan s’han perdut les formes d’educació política, social i democràtiques. De moment, no s’ha arribat a les mans com s’ha vist en alguns parlaments i fòrums polítics, però poc n’hi falta, per com els insults, desqualificacions i les mentides van pujant de to, acabant amb baralles de pati d’escola o de taverna, amb la presidència intentant, sense èxit, calmar la grada.

Modernament s’ha posat en pràctica que quan una criatura es comporta malament, fa una rebequeria o una malifeta se l’envia al “racó de pensar”. Allà s’estarà uns minuts per calmar-se i potser arribar a entendre que ha actuat de forma incorrecta, i la persona que està tutelant-la li farà les oportunes recomanacions perquè canviï d’actitud i no hi torni.

Potser seria hora que la presidència de la Cambra, quan els oponents entressin en una picabaralla fora d’uns mínims d’educació i comportament correcte, enviés els contendents al “racó d’insultar”, que estaria en una habitació, fora de la sala general, que seria degudament condicionada, insonoritzada i sense objectes contundents a l’abast, no fos cas que prenguessin mal en la contesa. Allà tindrien l’oportunitat de poder-se dir el nom del porc, esbravar-se en privat i no donar el trist espectacle públicament, per a vergonya dels que comparteixen escó i per decepció dels que els hi paguem el sou.

Jordi Lleal

Al racó d’insultar

2 setmanes 2 dies ago

Ja fa temps que als llocs on s’han de produir les discussions polítiques i l’enfrontament de programes i idees entre els diferents partits polítics s’estan desenvolupant uns espectacles d’allò més tristos, quan s’han perdut les formes d’educació política, social i democràtiques. De moment, no s’ha arribat a les mans com s’ha vist en alguns parlaments i fòrums polítics, però poc n’hi falta, per com els insults, desqualificacions i les mentides van pujant de to, acabant amb baralles de pati d’escola o de taverna, amb la presidència intentant, sense èxit, calmar la grada.

Modernament s’ha posat en pràctica que quan una criatura es comporta malament, fa una rebequeria o una malifeta se l’envia al “racó de pensar”. Allà s’estarà uns minuts per calmar-se i potser arribar a entendre que ha actuat de forma incorrecta, i la persona que està tutelant-la li farà les oportunes recomanacions perquè canviï d’actitud i no hi torni.

Potser seria hora que la presidència de la Cambra, quan els oponents entressin en una picabaralla fora d’uns mínims d’educació i comportament correcte, enviés els contendents al “racó d’insultar”, que estaria en una habitació, fora de la sala general, que seria degudament condicionada, insonoritzada i sense objectes contundents a l’abast, no fos cas que prenguessin mal en la contesa. Allà tindrien l’oportunitat de poder-se dir el nom del porc, esbravar-se en privat i no donar el trist espectacle públicament, per a vergonya dels que comparteixen escó i per decepció dels que els hi paguem el sou.

Jordi Lleal

El vi de Canyet

2 setmanes 2 dies ago

Un vell pis de la Dreta de l’Eixample de Barcelona, amb ascensor esquifit. Taula amb 11 comensals en un menjador de mobles d’avui i enteixinat noble. Tots periodistes, que portem ampolles de vi de cinc denominacions d’origen catalanes. La meva és de Can Coll, Canyet (D.O. Alella). L’ampolla d’Orígens rosat triomfa i sorprèn. Vi de Badalona? Doncs, sí; i bo.

Potser el vi badaloní més clàssic és l’Orígens blanc, de les mateixes vinyes de Can Coll de Canyet, monovarietal de pansa blanca, la varietat insígnia de la DO Alella. Però em vaig inclinar pel rosat, que enguany és esplèndid, jove, fresc i afruitat. Aquest vi és elaborat amb la varietat de raïm merlot i per a mi pot combinar perfectament amb aperitius i pràcticament amb tota mena de plats. Un vi de Canyet recuperat i a més ecològic.

Mentre dringàvem els gots es va recordar com els romans ja carregaven les àmfores “Laietana” per portar-les cap a Roma. I Baetulo les omplia de vi blanc, de no massa graduació però floral i amb un punt d'acidesa diferenciador. Jo mateix apunto que un tros d’una d’aquestes àmfores porta la marca “L.VOLT” (Volteilius), indicatiu que era procedent de Badalona.

A tots ens sembla indicat el nom de les menys de deu mil ampolles que surten de Can Coll. El vi retorna Baetulo als orígens. Recomano els llibres de Montserrat Comas, que ens introdueixen en la importació i exportació de vi des de la nostra vila romana. Abans de néixer Crist, i gràcies al vi, ens vam endinsar en el món de la producció i el comerç, de l’economia. I Can Coll ho rememora. Brindem!

Estanis Alcover i Martí

El PSC evita que Sant Adrià demani abolir la monarquia

2 setmanes 2 dies ago

Sant Adrià es manté al costat de Felip VI. Els grups municipals del PSC, Cs i PP van evitar aquest dilluns, amb els seus 11 vots, que el Ple municipal demanés l’abolició de la monarquia. D’aquesta manera van tombar la moció presentada per ERC, PDeCAT, MES, Sant Adrià en Comú (SAeC) i la regidora no adscrita Fina López, que demanava, a més, “la defensa de la democràcia i la convivència”.

ICV-EUiA hi va votar a favor, però no es va adherir inicialment a la moció pel seu desacord respecte al punt que feia referència al referèndum de l’1 d’octubre i al paper del rei com a “àrbitre”.

El regidor d’ERC, Antoni Vélez, es va mostrar sorprès pel fet que els socialistes no donessin suport a la moció, ja que són “un ajuntament que penja la tricolor cada 14 d’abril” i esperaven que el PSC mostrés la seva “fraternitat republicana”.
L’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau (PSC), va assegurar que van votar en contra de la moció perquè no volen “construir més trinxeres que generin més divisió” i perquè consideren que el marc constitucional s’ha de canviar a través dels mecanismes “que ja té previstos”.

Una postura diferent dels seus homòlegs de Mollet i Parets, per exemple, també alcaldes socialistes i que abstenint-se van permetre que als seus municipis tiressin endavant mocions similars.

NOU REGIDOR
El Ple d’aquest dilluns va suposar també el relleu de la regidora Maria Tello al grup municipal de SAeC i la presa de possessió de Jordi Vela com a nou representant dels comuns al Ple. També es van aprovar per unanimitat una moció per demanar a la Generalitat la instal·lació de barreres acústiques a la C-31 i el conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per al finançament de les obres del projecte d’aprofitament de l’excedent d’aigües freàtiques al municipi.

Redacció
Comprovat
13 minuts 40 segons ago
Linia Nord - Barcelones Nord
Línia Nord Barcelonès Nord » El periòdic gratuït del Barcelonès Nord
Subscriu-te a Canal Linia Nord - Barcelones Nord