Vés al contingut
x

Linia Nord - Barcelones Nord

La Policia Local de Tiana controlarà la velocitat amb un radar mòbil

3 setmanes 5 dies ago

Els agents de la Policia Local han posat en marxa una campanya per prevenir accidents després de les peticions que han fet diferents veïns, associacions, entitats i també alguns grups polítics, que al Ple van demanar que es controli la velocitat en algunes vies del poble, ja que els conductors no respecten els límits de velocitat.

Davant d’aquestes demandes, el cos va aprovar la compra d’un radar mòbil que servirà per comprovar l’excés de velocitat dels vehicles.

Els agents ja han estat fent proves per comprovar la velocitat dels conductors i, un cop acabada la Festa Major, aquells vehicles que superin la velocitat seran sancionats tal com marca la llei.

El passeig de la Vilesa, el Camí dels Francesos, l’avinguda Onze de Setembre i el carrer Gosch són les vies on hi ha hagut més peticions per controlar la velocitat amb el radar mòbil. La mesura, asseguren des de l’Ajuntament, no té afany recaptatori.

Redacció

Les famílies ocupes de La Mina es neguen a ser desallotjades

3 setmanes 5 dies ago

Alguns veïns de La Mina, que actualment ocupen de manera il·legal els blocs de pisos nous, es van concentrar dimarts al matí davant l’Ajuntament per demanar que no els desallotgin.

La protesta va aplegar una seixantena de famílies que demanen quedar-se als pisos pagant un lloguer social. Es tracta dels habitatges ubicats en quatre edificis nous -situats als carrers Anne Frank i Ramon Llull- que feia temps que eren buits. En un principi, estaven destinats a lloguer social per reallotjar els veïns de l’edifici Venus, on no es pot viure en condicions dignes per culpa del seu estat de degradació.

Tot i que fa poc més d’un any que aquests veïns viuen il·legalment als pisos, no ha estat fins fa poc que han començat a arribar les primeres ordres de desnonament. Els ocupes segueixen ferms amb la seva postura. No se n’aniran, i asseguren que ocupen els pisos “per necessitat”, però que en cap cas es neguen a pagar. “No ens han cedit els pisos, si no firmaríem un lloguer”, explica un dels veïns, alhora que afegeix que també han punxat l’aigua i la llum. Denuncia, a més, que “els pisos porten més de set anys buits”.

Tot i així, el Consorci de la Mina, propietari dels pisos, assegura que han de marxar i la Generalitat, per la seva banda, ja ha avançat que no negociarà cap lloguer amb els ocupes.

Redacció

Comença el ball: el Divina Joventut visita el Breogán

3 setmanes 5 dies ago

El temps per a les proves ja s’ha acabat. Diumenge a les cinc de la tarda, el segon projecte de Carles Duran a la banqueta de la Penya (el primer des del començament del curs) es posarà en marxa amb una visita a la pista del Breogán de Lugo, un dels equips que enguany ha tornat a la màxima categoria del bàsquet estatal.

El Joventut arrenca el curs amb quatre cares noves (Nico Laprovittola ja va jugar la segona meitat del curs passat, cedit pel Zenit, i encara falta veure si Marko Todorovic completa la plantilla) i amb esperances renovades després d’una pretemporada que s’ha tancat amb bones sensacions i amb la notícia de l’entrada de Scranton Enterprises, un grup inversor vinculat a la farmacèutica Grifols, com a nou màxim accionista de l’entitat.

El conjunt gallec, per la seva banda, s’ha reforçat moltíssim i només manté cinc dels jugadors que van aconseguir l’ascens el curs passat. Una de les incorporacions del conjunt de Natxo Lezkano és Sergi Vidal (jugador de la Penya fins al passat dia 13), tot i que la gran esperança gallega serà un altre exverd-i-negre, el pivot neerlandès Henk Norel.

L’últim test de la pretemporada, de fet, va ser una victòria de prestigi en la 25a edició del Trofeu Ciutat de València contra l’equip de Pedro Martínez (76-78) en un partit on la Penya va exhibir un gran encert des del triple.

Pau Arriaga

La solució és l’acció

1 mes ago

El passat 20 de juny vaig tenir l'honor i l'orgull de ser proclamat alcalde de Badalona. 100 dies després podem fer una valoració dels avenços aconseguits i de la situació en què aquest govern s'ha trobat la que és la casa de tots i totes.

Vagi per davant que, en aquestes línies, la meva intenció no és altra que la de ser honest. Els veïns i les veïnes de la meva ciutat mereixen saber amb sinceritat l'estat de la seva administració.

Faig un petit incís. L'altre dia, mentre veia la tele amb les meves filles, va aparèixer, a la sèrie que estàvem veient, un animal anomenat mandrós de tres dits. Un mamífer que sol viure en terrenys amazònics i que sorprèn els que el veuen de prop per tenir un metabolisme extraordinàriament lent. Dorm moltes hores al dia, viu als arbres i podríem dir que mira la vida passar. És un animal pràcticament inactiu. Mira, però no fa res.

Després d'entrar a l'Ajuntament, un es pregunta si el responsable de tot era un mandrós de tres dits. Un animal capaç de veure problemes però incapaç de fer res per solucionar-los. Un ésser amb un metabolisme tan lent que en tres anys no ha tingut temps de tirar endavant gairebé cap projecte. Efectivament, és un cas que sorprèn els que el veiem de prop.

Deixant de banda aquesta simple metàfora, tornem a la realitat del nostre Ajuntament. Amb honestedat, és força sorprenent el nombre de projectes aturats que ens hem trobat, les factures impagades acumulades pel govern anterior i la quantitat de serveis que van quedar sense manteniment a la ciutat. Per desgràcia, hi ha diversos exemples que s'han fet públics que demostren que el que dic és cert. Entenc que no hi ha mala fe en cap d'aquestes inaccions. Suposo que és simplement incapacitat en la gestió, o és que es dedicava més temps en batalles internes i en qüestions nacionalistes que en atendre la ciutat.

Aquesta descripció, per sort, pertany al passat.

La solució és l'acció.
El nostre govern té la garantia de l'experiència en la gestió pública. Sabem fer-ho, i ho estem demostrant. Aquestes són algunes de les fites que hem aconseguit només en 100 dies:

- Hem desbloquejat la nova llar d'infants de Montigalà i hem aconseguit el compromís del conseller d'Ensenyament per introduir en els pressupostos 2019 de la Generalitat la construcció a la ciutat de noves escoles i instituts.

- Hem aprovat bonificacions de l'IBI perquè pensionistes i més persones tinguin accés a les ajudes.

- S'ha dut a terme la signatura d'un contracte per al manteniment de paviments i clavegueram valorat en 8,8 milions d'euros. A més, invertirem uns 150.000 euros a millorar l'accessibilitat dels passos de vianants i les plataformes de bus.

- Hem aprovat la fase final de la cadena, amb l'elevació de les vies del tren i la construcció de l'hotel del port previst per al 2020.

- Hem posat en marxa la finestreta única d'habitatge i, per primera vegada, hem atorgat 2 pisos municipals a dues famílies que ho necessitaven i hem notificat a la Generalitat la compra de 7 pisos més que ja s'estan tramitant.

- Hem amortitzat crèdit pendent i podrem invertir 3,7 milions d'euros més en el 2019 i 2020.

Sí, hi ha pla de govern.
I és tan clar, que ho puc resumir en 5 punts:

1. Desencallar tots els projectes que l'anterior govern tenia paralitzats. Igual que hem fet amb la llar d'infants de Montigalà o els tràmits per a la cessió dels terrenys de la Riera, o signar el contracte amb l'empresa de socorrisme. Hi ha molts projectes que necessiten desencallar-se ja, molts proveïdors que reclamen els pagaments que se'ls deu, i signatures de contractes que portaven molts mesos esperant a fer-se realitat. Tenim els diners per fer-ho. Només cal treballar-hi.

2. El contacte directe amb la ciutadania. Una de les frases més repetides pels veïns i veïnes en les setmanes que porto com a alcalde és que no han tingut l'oportunitat de traslladar les seves preocupacions a l'anterior alcaldessa perquè no se la veia pels carrers. La meva prioritat és saber de primera mà els problemes reals de la ciutadania amb l'objectiu de fer una administració més eficient. Aviat obrirem un nou canal a través del telèfon mòbil més directe i proper.

3. La neteja i el manteniment dels nostres carrers i places. La ciutat ha patit uns anys de deixadesa molt preocupants a tots els barris. Serà difícil revertir aquests anys d'abandonament de la via pública, però de moment, ho estem aconseguint i es comença a notar la diferència. Ara per reparar 3 fustes del Pont del Petroli no calen 8 mesos, només dos dies. Hi ha molts punts on actuar, queda molta feina per fer i posarem el focus, sobretot, en l'incivisme.

4. La seguretat. Badalona és una ciutat segura, però les dades que tenim ens posen en alerta i ens fan estar insatisfets. De setembre de l'any 2017 a agost del 2018 les infraccions penals han augmentat un 6,7% a la ciutat, la majoria relacionades amb petits delictes com furts o estafes. El nostre compromís és treballar al màxim perquè aquestes xifres siguin molt millors en els pròxims mesos. Deixarem enrere els anys de bonisme i inacció i presentarem durant el mes d'octubre la nova organització de la nostra policia. Afegint, a més, l'exigència a la Generalitat perquè posi més efectius de Mossos d'Esquadra a la nostra ciutat.

5. La concòrdia. Jo, com a alcalde, tinc clar que no m'agrada que la meva ciutat estigui dividida ni fracturada. No vull que els màxims representants utilitzin la immigració per dividir-nos, ni que s'imposin en la Institució símbols nacionalistes que no representen la majoria. Estic orgullós de poder governar per a tots i per a totes; que totes les entitats, defensin el que defensin, pensin com pensin, puguin dur a terme la seva activitat tal com marca la normativa; que tota la ciutadania se senti seva la ciutat, vinguin d'on vinguin; i de tornar a construir una ciutat de progrés en la qual ens sentim a gust, a la qual admirem i a la qual vulguem.

Álex Pastor, alcalde de Badalona

Insisteixo

1 mes ago

Els moviments dels partits polítics catalans a Madrid, un dia després de la darrera Diada, tornen a evidenciar que una cosa és posar-se la samarreta que toca i aixecar els braços enmig del poble, plebe, ciutadania, gent, majoria i l’altra escoltar i defensar el que diuen. Mots tan pervertits pels polítics de classe que em nego a utilitzar-los per definir el milió de persones que vam tornar a sortir al carrer convocats per l’ANC. En diré una multitud de persones decents i dignes, unides en un sol crit: ‘Fem República Catalana’, el motiu de la convocatòria. Què no han entès? Fem, construïm ara; República, una forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari (o sigui el contrari d’una monarquia) i Catalana, nostra, lliure, pertanyent a Catalunya o als seus habitants, no a la metròpolis de Madrid. Junts x Cat i ERC llegiu-ho a poc a poc. No era per fer un altre referèndum, n’hem votat ja dos i el segon amb sang pel mig. No era per iniciar un diàleg amb condicions imposades pel govern de torn espanyol. No era per cap estatut, ja el van ajusticiar socialistes i populars. No era pel dret a decidir, ja hem decidit... Era per la República. Només amb ella alliberarem els presos polítics, farem tornar els exiliats i podrem ésser en pau. Si no volem que els processistes ens tornin a entabanar amb discursos abrandats i fets porucs és l’hora de crear una plataforma electoral amb l’ANC, Òmnium, les CUP, Súmate, CDR, Som Alternativa i els sindicats, col·legis professionals i col·lectius socials que vulguin defensar la República Catalana.

Joan Xuriach

Insisteixo

1 mes ago

Els moviments dels partits polítics catalans a Madrid, un dia després de la darrera Diada, tornen a evidenciar que una cosa és posar-se la samarreta que toca i aixecar els braços enmig del poble, plebe, ciutadania, gent, majoria i l’altra escoltar i defensar el que diuen. Mots tan pervertits pels polítics de classe que em nego a utilitzar-los per definir el milió de persones que vam tornar a sortir al carrer convocats per l’ANC. En diré una multitud de persones decents i dignes, unides en un sol crit: ‘Fem República Catalana’, el motiu de la convocatòria. Què no han entès? Fem, construïm ara; República, una forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari (o sigui el contrari d’una monarquia) i Catalana, nostra, lliure, pertanyent a Catalunya o als seus habitants, no a la metròpolis de Madrid. Junts x Cat i ERC llegiu-ho a poc a poc. No era per fer un altre referèndum, n’hem votat ja dos i el segon amb sang pel mig. No era per iniciar un diàleg amb condicions imposades pel govern de torn espanyol. No era per cap estatut, ja el van ajusticiar socialistes i populars. No era pel dret a decidir, ja hem decidit... Era per la República. Només amb ella alliberarem els presos polítics, farem tornar els exiliats i podrem ésser en pau. Si no volem que els processistes ens tornin a entabanar amb discursos abrandats i fets porucs és l’hora de crear una plataforma electoral amb l’ANC, Òmnium, les CUP, Súmate, CDR, Som Alternativa i els sindicats, col·legis professionals i col·lectius socials que vulguin defensar la República Catalana.

Joan Xuriach

Insisteixo

1 mes ago

Els moviments dels partits polítics catalans a Madrid, un dia després de la darrera Diada, tornen a evidenciar que una cosa és posar-se la samarreta que toca i aixecar els braços enmig del poble, plebe, ciutadania, gent, majoria i l’altra escoltar i defensar el que diuen. Mots tan pervertits pels polítics de classe que em nego a utilitzar-los per definir el milió de persones que vam tornar a sortir al carrer convocats per l’ANC. En diré una multitud de persones decents i dignes, unides en un sol crit: ‘Fem República Catalana’, el motiu de la convocatòria. Què no han entès? Fem, construïm ara; República, una forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari (o sigui el contrari d’una monarquia) i Catalana, nostra, lliure, pertanyent a Catalunya o als seus habitants, no a la metròpolis de Madrid. Junts x Cat i ERC llegiu-ho a poc a poc. No era per fer un altre referèndum, n’hem votat ja dos i el segon amb sang pel mig. No era per iniciar un diàleg amb condicions imposades pel govern de torn espanyol. No era per cap estatut, ja el van ajusticiar socialistes i populars. No era pel dret a decidir, ja hem decidit... Era per la República. Només amb ella alliberarem els presos polítics, farem tornar els exiliats i podrem ésser en pau. Si no volem que els processistes ens tornin a entabanar amb discursos abrandats i fets porucs és l’hora de crear una plataforma electoral amb l’ANC, Òmnium, les CUP, Súmate, CDR, Som Alternativa i els sindicats, col·legis professionals i col·lectius socials que vulguin defensar la República Catalana.

Joan Xuriach

Negoci o formació?

1 mes ago

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació que els docents han de passar per exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i un treball final per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster o teories generals i allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen en detriment de tècniques específiques. Però el més important que cal preguntar-se és el següent: com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

David Rabadà

Negoci o formació?

1 mes ago

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació que els docents han de passar per exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i un treball final per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster o teories generals i allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen en detriment de tècniques específiques. Però el més important que cal preguntar-se és el següent: com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

David Rabadà

Negoci o formació?

1 mes ago

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació que els docents han de passar per exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i un treball final per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster o teories generals i allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen en detriment de tècniques específiques. Però el més important que cal preguntar-se és el següent: com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

David Rabadà

La meitat dels alumnes de Badalona Sud no van a l’escola

1 mes ago

Fa una setmana, el dia 12 de setembre, els alumnes d’arreu de Catalunya van tornar a omplir les aules, on la majoria hi passaran vuit hores de dilluns a divendres fins a finals de juny. Tot i que per a algú pot semblar evident que anar-hi cada dia és una obligació i una responsabilitat, alguns pares no ho veuen de la mateixa manera. Quan anar a l’escola no és prioritari, la majoria de vegades apareix l’absentisme escolar, un dels principals problemes que afronta el Barcelonès Nord. I, més concretament, Badalona Sud, un dels territoris on és més freqüent.

Va ser precisament l’Ajuntament de Badalona que l’any 2014 va impulsar el Pla de promoció de l'escolaritat i prevenció de l'absentisme escolar. Seguint la línia oficial i amb la col·laboració del mateix consistori, el Centre Sant Jaume de la Fundació Carles Blanch -amb el suport del Consorci Badalona Sud i de la Generalitat-, ha decidit engegar una campanya per revertir aquesta situació sota l’eslògan ‘Que l’escola t’acompanyi’.

DECISIÓ FAMILIAR
Al contrari del que es podria sospitar en alguns casos -quan els alumnes decideixen, en dies concrets, ‘fer campana’-, el fet que els menors no vagin a l’escola no és una decisió que pren cada infant per lliure sinó que ve imposat per la família.

De fet, són els pares que decideixen que, aquell dia en concret, el nen no anirà a l’escola. Els motius, segons explica la responsable de la campanya, Silvia Sala, són conseqüència d’una situació familiar de risc. Famílies amb problemes com l’atur, desnonaments o altres situacions de vulnerabilitat són les més propenses a fomentar l’absentisme escolar entre els fills. De vegades sol ser més una conseqüència del malestar o els maldecaps dels mateixos pares, que veuen més fàcil deixar els fills dormint que portar-los a l’escola, que no pas una decisió presa a consciència.

La campanya se centra a prevenir l’absentisme escolar treballant amb diversos actors. “Ens centrem en el barri i treballem amb associacions de veïns, comerços, entitats, llocs com la biblioteca, el CAP, els Serveis Socials”, tot amb la finalitat que la família rebi, per diverses vies, el mateix estímul: que el fill ha d’anar a l’escola. “Volem que es converteixi en un valor de barri”, comenta Sala. “Cal que siguin els mateixos pares els que vulguin portar el fill a l’escola”, afegeix. Per això, més que incidir directament en els pares, la campanya busca la complicitat i la influència dels veïns.

MOVIMENT TRANSVERSAL
“És la primera vegada que hi ha un moviment coordinat i transversal”, que aplega molts i diversos tipus d’actors. “Quan parlem amb els veïns veiem que és una situació que no agrada, però és la primera vegada que hi ha una coordinació per combatre-la”, afegeix Sala. L’objectiu, doncs, és que els pares dels nens que no van a l’escola es trobin missatges de la campanya, com cartells i postals, arreu on vagin, tant si és a comprar el pa com a la porta de la mateixa escola.

 

Absentisme en 6 de cada
10 alumnes de secundària

Tot i que són dades difícils d’obtenir, el Consorci Badalona Sud calcula, de manera molt aproximada, que l’absentisme escolar afecta un 40% dels alumnes de primària i un 60% dels de secundària, és a dir, més de la meitat.

Tot i així, cal desgranar aquestes dades, una tasca que, de moment, encara s’està processant. La Llei del menor contempla que hi ha diversos tipus d’absentisme definits segons el grau, començant per l’absentisme lleu, on hi entren els infants que falten fins a un 25% d’hores cada mes i acabant per l’abandonament escolar.

En molts casos, un grau elevat d’absentisme acaba derivant en l’abandonament dels estudis. Una de les principals tasques és evitar que això passi, combatent l’absentisme des de l’inici i centrant els esforços en la prevenció.

És important que els pares entenguin i assoleixin els beneficis d’anar a classe, i no ho vegin com una obligació sinó que siguin ells mateixos que vulguin que el seu fill vagi a l’escola.

Clàudia Ramos Có

La pacificació del passeig Marítim de Badalona es manté (de moment)

1 mes ago

Una de les decisions de l’anterior govern de Dolors Sabater que va generar més controvèrsia entre els veïns va ser la prohibició d’aparcar i circular pel passeig Marítim, que va entrar en funcionament abans de l’estiu.

Ara, amb el PSC al capdavant, el govern de Pastor es planteja revertir la pacificació de l’espai. Però no vol prendre cap decisió ferma sense abans consultar-ho amb el Consell de Mobilitat. Quan aquest òrgan prengui una resolució definitiva i de consens, l’Ajuntament ja ha anunciat que hi donarà suport.

El PSC defensa que es torni a la situació anterior, quan els vehicles hi podien circular lliurement, i portarà aquesta proposta a la pròxima reunió del Consell. De fet, aquesta és una proposta acordada amb les diverses parts implicades en el conflicte. Aquest dilluns, el regidor Jordi Subirana, veïns del districte 2, restauradors, comerciants i representants del Consell de Mobilitat es van reunir al Viver per intentar arribar a un acord.

El que en va sortir de la trobada és el compromís del govern a tenir enllestit, en uns mesos, un projecte urbanístic definitiu. Mentrestant, la decisió sobre la circulació al passeig està en mans del Consell, que tindrà l’última paraula.

Tot i que des de l’AV de Casagemes veuen amb bons ulls la proposta del govern, les opinions són molt diverses i no tothom està a favor de revertir la pacificació del passeig.

Redacció

‘The Silent Child’, guanyador d’un Oscar, obrirà el festival FILMETS

1 mes ago

Queda un mes just perquè el FILMETS Badalona Film Festival obri les seves portes. La pel·lícula escollida per donar el tret de sortida a un dels festivals de cinema més importants de Catalunya és ‘The Silent Child’, guanyadora de l’Oscar al millor curt de ficció d’aquest 2018.

‘The Silent Child’, dirigida per Chris Overton, explica la història d’una nena sorda de 4 anys que viu en un món de silenci fins que una treballadora social l’ensenya a fer servir el llenguatge de signes per comunicar-se.

Un curt de luxe que obrirà el festival, i un altre que el tancarà. L’última pel·lícula, que es projectarà al Teatre Zorrilla divendres 26, serà la nord-americana ‘Lunch Ladies’. Explica la història de dues cuineres d’un menjador fartes de la feina i que faran qualsevol cosa per convertir-se en les xefs personals de Johnny Depp.

ITÀLIA, PROTAGONISTA
El Festival FILMETS tindrà lloc del 20 al 29 d’octubre i es projectaran més de 220 curtmetratges d’arreu del món, alguns seleccionats als festivals de Cannes, Sundance o Berlinale i alguns de guardonats als premis Goya, Gaudí, Oscar, César o Bafta, entre d’altres.

El país convidat d’aquest any serà Itàlia, protagonista de la sessió Focus FILMETS, diumenge 21 d’octubre, on es projectaran curts italians al Teatre Zorrilla que, en molts casos, comptaran amb la presència dels seus directors.

Redacció

El Mosso que va gravar 17 companyes no anirà a la presó

1 mes ago

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a un any de presó i un d’inhabilitació l’agent dels Mossos d’Esquadra que va posar una càmera al vestidor de dones a la comissaria de Badalona.

El tribunal el condemna per 17 delictes de descobriment i revelació de secrets, però li aplica l’atenuant de confessió, ja que l’agent va admetre els fets durant la declaració davant el jutge el passat 5 de setembre. A més, també se li ha aplicat l’atenuant de dilacions indegudes –per la demora injustificada que ha patit el cas–, i de reparació de danys, considerant que va indemnitzar amb 60.000 euros, en total, les 17 agents que va gravar.

Ara, la sentència també l’obliga a pagar una indemnització de 68.000 euros -4.000 a cada víctima-, i condemna la Generalitat com a responsable civil subsidiària d’aquestes compensacions, és a dir, l’encarregada d’abonar l’import en cas que no ho fes el condemnat. L’acusació particular exercida per les víctimes està estudiant si recorrerà la sentència, com va avançar a EFE el seu advocat.

La Fiscalia demanava quatre anys de presó i una indemnització de 10.000 euros per cada una de les 17 perjudicades.

RECONEIX ELS FETS
El condemnat va reconèixer davant l’Audiència Nacional que, entre el desembre del 2014 i el juliol de 2015 va deixar en diverses ocasions una motxilla d’esport amb una càmera Polaroid a l’interior al vestuari femení de la comissaria, amb l’objectiu de gravar les seves companyes mentre es canviaven. En el transcurs de la investigació es va descobrir una targeta SD amb 45 arxius d’imatge i un arxiu de vídeo fet amb un mòbil, en el qual també apareixen diverses agents al vestuari, gravades de manera clandestina en roba interior.

El Mosso va explicar que en aquell moment tenia problemes personals i que ara viu “un calvari personal i professional”. Les 17 Mosses afectades també van comparèixer per confirmar que sortien a les imatges i van coincidir a dir que s’han sentit “traïdes” i “humiliades” pel seu propi company.

Redacció

Veïns de Santa Coloma clamen contra la reforma del centre

1 mes ago

Membres de la plataforma Salvem La Ciutat Vella i desenes de veïns es van vestir de negre en una nova protesta contra el projecte de remodelació del centre històric.

Diumenge, es van reunir a la plaça de la Vila per fer una performance on representaven l’ombra que faria el Cúbics 2, l’edifici de 13 plantes que es vol construir al nucli antic. Consideren que és un “abús d’especulació urbanística que provocarà molts guanys al Banc Sabadell” i no beneficiarà la ciutat.

Durant la protesta, membres de la plataforma van explicar els arguments en contra del projecte i les peticions que fan a l’Ajuntament. “Si es construeix el Cúbics 2, deixarà sense llum del sol molts edificis del voltant, i la seva ombra no es podrà esborrar de Santa Coloma”, van assegurar, alhora que feien una crida a la ciutadania implicar-s’hi. “Volem repensar el PERI i ens cal el parer de tothom”, advertien. En aquest sentit, creuen que no n’hi ha prou en frenar els enderrocs -aturats des de juny-, sinó que “cal reconsiderar-lo íntegrament”.

A la concentració, que va durar tot el matí, s’hi van poder sentir crits de “No al Cúbics 2”, “la Ciutat Vella no està en venda” o “la Maria es queda al barri”.

Després van organitzar un dinar popular al carrer Pedró a base d’arròs negre per seguir amb la metàfora de l’ombra del Cúbics 2.

Redacció

Torra inaugura el CAP La Mina després d’un any en marxa

1 mes ago

El president de la Generalitat, Quim Torra, i la consellera de Salut, Alba Vergés, van visitar dijous passat el CAP La Mina, que va entrar en funcionament el juliol de l’any passat però del qual encara no s’havia pogut fer l’acte inaugural.

La visita va servir per conèixer de primera mà les instal·lacions, que van suposar una inversió de més de nou milions d’euros, finançats pel Servei Català de Salut, i que donen servei a una població de 16.000 persones, amb un alt índex de vulnerabilitat. En declaracions als mitjans, Torra va assegurar que el Govern dedica “la major part dels esforços pressupostaris i personals” en l’àmbit de la salut i l’educació, i va reafirmar el compromís al fet que segueixi sent així.

El president va argumentar que “un país no es fractura per un debat polític, sinó per les desigualtats”, considerant que és en barris com La Mina on “cal abocar tots els esforços”.

Qui també va participar en la visita va ser l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, que va afegir que barris com La Mina “necessiten l'empenta i la inversió pública per reequilibrar les diferències socials i ajudar la població amb més dificultats”.

Redacció

La policia i els veïns alcen la veu al Ple municipal de Tiana

1 mes ago

La seguretat, o la manca d’aquesta, ha omplert moltes de les converses i debats aquests darrers dies als carrers de Tiana. Les protestes veïnals del setembre han arribat fins al Ple municipal, celebrat dijous passat.

Junts per Tiana va presentar una interpel·lació relacionada amb la seguretat pública i els robatoris a domicilis. Durant el torn de preguntes del públic, el cap de la Policia Local en funcions, Paco Morilla, va llegir un escrit en nom de tot el cos per desmentir informació que diversos veïns havien facilitat als mitjans de comunicació i per demanar que els partits polítics no polititzin un “tema tan delicat com la seguretat”.

En acabar, també van intervenir representants de l’Associació de Veïns Les Costes per donar la seva opinió i dos veïns que havien patit robatoris i que volien explicar la seva situació.

El Ple va finalitzar amb un acord per celebrar la Junta de Seguretat Local cap al mes d’octubre, una petició que feia mesos que s’arrossegava.

Redacció

Èxit de la Fira d’Economia Social i Solidària a Santa Coloma

1 mes ago

L’economia social i solidària cada cop està més de moda entre els comerços que busquen ser responsables i sostenibles. Aquesta iniciativa té tres característiques bàsiques: que satisfaci les necessitats humanes per sobre del lucre, que l’activitat econòmica es gestioni de manera democràtica i un compromís amb el medi natural i social.

Per segon any consecutiu la Fira d’Economia Social del Barcelonès Nord va instal·lar-se a Santa Coloma, amb cooperatives vingudes d’arreu del territori. L’objectiu és donar a conèixer els valors del consum alternatiu i responsable i, en definitiva, apropar l’economia social a aquells que no hi estan habituats.

Durant el matí de diumenge, una quinzena d’estands van organitzar tallers i activitats a la plaça de la Vila, en una jornada organitzada per l’Ateneu Cooperatiu amb la col·laboració de la Xarxa d’Economia Solidària del Barcelonès Nord. Hi van participar 18 cooperatives i projectes amb incidència social, que van fer xerrades, taules rodones, tallers i activitats per a tots els públics. A través del consum responsable, es volen donar a conèixer alternatives econòmiques diferents de les habituals.

Aprofitant que es va celebrar a Santa Coloma, hi van participar projectes locals com la Grama -la moneda local-, el centre de formació i treball Grameimpuls o l’obrador de Gramenet. També hi va ser la Vinya d'en Sabater, un dels cultius històrics més importants dels anys 70 amb la producció de vi com una de les activitats econòmiques més importants.

Redacció

Segon partit a casa: l’Industrias rep el Jimbee Cartagena

1 mes ago

Segon partit a casa i segon compromís contra equips de la Regió de Múrcia. Demà, a tres quarts de nou del vespre, l’Industrias Santa Coloma d’Óscar Redondo rebrà la visita del Jimbee Cartagena amb un objectiu clar: sumar la primera victòria del curs davant l’afició al Pavelló Nou.

Ximbinha (baixa d’última hora en l’estrena a la competició domèstica) i Pablo del Moral continuen fora de la disciplina del primer equip per lesió, mentre que Thalles, amb qui Redondo no va poder comptar en l’estrena contra ElPozo, podria formar part de la convocatòria per a l’enfrontament de demà.

Els de Juan Carlos Guillamón, per la seva banda, es plantaran al Pavelló Nou amb la moral pels núvols després d’haver guanyat per la mínima en el seu debut a la lliga a la pista de l’O’Parrulo Ferrol (2-3).

SENSE RECOMPENSA
El partit arriba després que l’Industrias exhibís un molt bon nivell de joc però veiés com els tres punts volaven cap a Múrcia (3-5).

De fet, durant més de la meitat del partit, el resultat va ser favorable als colomencs. El capità David Álvarez, Pol Pacheco i Sebas Corso van col·locar un 3-1 favorable a l’Industrias (Marinovic havia marcat per al conjunt de Diego Giutozzi), però a partir del minut 30 va girar la truita. Els visitants van aprofitar algunes errades (“de joventut”, com va explicar Redondo) i va capgirar el resultat amb dos gols de Miguelín, un de Pito i un altre de Fernan.

Redacció

Què és el Pacte de Toledo?

1 mes 1 setmana ago

A aquestes alçades de la pel·lícula, explicar què és el Pacte de Toledo no deixa de ser un anacronisme quan ja han passat quasi vint-i-cinc anys des que el Congrés dels Diputats va aprovar una Proposició no de Llei presentada pel grup parlamentari de CiU (abril de 1995) que tenia com a objectiu erosionar el sistema públic de pensions i que va ser molt ben acollida pel Partit Popular.

Ara bé, el que justifica aquest escrit va ser la baralla dialèctica que van protagonitzar uns bons amics sobre l’esmentat Pacte. I, sobretot, que són molts els que parlen d’aquest Pacte i, possiblement, pocs sàpiguen les seves funcions i les persones que el componen.

El 15 de febrer de 1994, el Congrés dels Diputats va aprovar crear una ponència, en el si de la Comissió de Pressupostos, amb la finalitat d’analitzar els problemes estructurals del Sistema de la Seguretat Social i assenyalar les principals reformes que haurien d’escometre’s en un futur per garantir la seva viabilitat.

Un any després, aquesta Comissió va arribar a un acord sobre un informe emès per la Ponència, anomenat Pacte de Toledo, que més tard fou ratificat pel Ple del Congrés dels Diputats.

Aquest Pacte va significar un compromís de tots els grups parlamentaris amb el sistema públic de pensions de la Seguretat Social. El document aprovat feia quinze recomanacions i, entre altres fruits, va donar la signatura d’un acord entre el govern i els sindicats pel qual l’executiu es comprometia a garantir el sistema de protecció social públic i el poder adquisitiu de les pensions fins al 2001.

El Pacte tenia una vigència de cincs anys. Tanmateix, no serà fins al 2003 que la comissió parlamentària no va aprovar un nou informe amb 22 noves recomanacions que van servir de base per arribar a un nou acord entre el govern i els agents socials. I va ser així com el govern va aprovar una nova llei, de 2007, que va modificar substancialment allò acordat a la primera.

El que va passar des d’aleshores ja és més recent. Tanmateix, cal no oblidar les reformes laborals de 2011 i 2013 i els efectes sobre la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes i el progressiu retard en l’edat de jubilació.
El que tampoc podem ignorar és que la sostenibilitat de les pensions no és un problema econòmic sinó polític.

De fet, la protecció social no és quelcom accidental de l’Estat sinó una responsabilitat d’aquest, reconeguda constitucionalment, i per això les pensions no tenen per què finançar-se exclusivament mitjançant cotitzacions socials. De la mateixa manera que passa amb altres despeses de l’Estat, aquest té l’obligació de fer front a les despeses de les pensions a través dels pressupostos generals.

El que no podem acceptar és que des del govern es potenciïn els fons privats de pensions per completar la insuficiència de les pensions públiques. Supeditar la solució del problema de les pensions a la quantitat d’estalvi que cada persona hagi pogut acumular al llarg de la seva vida activa és condemnar a la pobresa la majoria de la gent gran.

Els fons de pensions només beneficien les entitats financeres dipositàries dels nostres diners, per això cal assegurar les pensions a través d’un sistema públic que blindi aquest dret constitucional i es respecti incrementar-les cada any d’acord amb l’IPC.

Només amb aquesta mesura que garanteix la revalorització de les pensions es podrà evitar l’increment de la pobresa de la majoria dels pensionistes.

La pressió de centenars de milers de pensionistes omplint les places dels ajuntaments i els carrers de moltíssimes ciutats i pobles durant aquests últims mesos ha donat un primer resultat, encara que insuficient. El govern ha acordat apujar les pensions igual que l’IPC. Això significa que, amb efectes de l’1 de gener de 2018, es va procedir a la revalorització de totes les pensions contributives del sistema de Seguretat Social per un import equivalent a l’1,35%.

Aquesta revalorització, sumada a la que el govern del PP va aprovar a començament d’any per un import del 0,25%, suposarà una revalorització total de l’1,6%, coincident amb la previsió de la inflació -una altra cosa són els increments dels preus dels serveis bàsics, però això és una altra història-.

Ara bé, aquest acord només estarà vigent durant dos anys.

Què passarà el 2020?

Per això els pensionistes continuarem al carrer defensant els nostres drets i exigint reformes estructurals que els garanteixin.

Pedro Jesús Fernández
Comprovat
2 hores 25 minuts ago
Linia Nord - Barcelones Nord
Línia Nord Barcelonès Nord » El periòdic gratuït del Barcelonès Nord
Subscriu-te a Canal Linia Nord - Barcelones Nord