Vés al contingut
x

Linia Nord - Barcelones Nord

Els intocables

1 mes 1 setmana ago

No parlem de la sèrie de TV Els intocables. Es tracta de posar en evidència les estructures que maneguen l’Estat espanyol i les nul·les perspectives de canvi en el futur. La monarquia, instaurada i hereva de Franco, és inviolable, faci les trapelleries que faci. PP, Cs i PSOE voten que no s’investigui el rei “campechano”. La Constitució del 78 no es toca! El Concordat amb el Vaticà, de canvis ni parlar-ne. L’Exèrcit, ni tocar-lo! 181 militars manifesten que Franco fou un militar exemplar. Les forces i cossos de seguretat de l’Estat, immunes, poden pegar i fer el que vulguin. La cúpula del Poder Judicial farà el que vulgui i l’Estat ja pagarà les despeses de la seva defensa a Bèlgica. L’oligarquia de grans propietaris d’Andalusia i Extremadura continua inamovible. La Banca, ja vindrà l’Estat a pagar els plats trencats. Els servidors i subministradors de l’Estat construint autopistes, aeroports, l’AVE, armes i bucs, plataformes de dipòsits de gas, etcètera. Si no hi ha negoci, ja vindrà el “papà” Estat a salvar-ho. Les estructures tècniques i legals de l’Estat, que amb parentius i passar-se els uns als altres els càrrecs, continuen remenant les cireres a conveniència dels seus interessos. Qui es mogui no surt a la foto! Els mitjans d’informació, que viuen i són “deutors” de la benevolència de l’Estat i les corporacions de l’IBEX 35. Només cal mirar els anuncis a pàgina sencera. Amb aquests antecedents, encara hi ha ingenus que esperen que es pugui arribar a un acord per negociar amb aquest monstre de molts caps que ho devora tot.

Jordi Lleal

Els intocables

1 mes 1 setmana ago

No parlem de la sèrie de TV Els intocables. Es tracta de posar en evidència les estructures que maneguen l’Estat espanyol i les nul·les perspectives de canvi en el futur. La monarquia, instaurada i hereva de Franco, és inviolable, faci les trapelleries que faci. PP, Cs i PSOE voten que no s’investigui el rei “campechano”. La Constitució del 78 no es toca! El Concordat amb el Vaticà, de canvis ni parlar-ne. L’Exèrcit, ni tocar-lo! 181 militars manifesten que Franco fou un militar exemplar. Les forces i cossos de seguretat de l’Estat, immunes, poden pegar i fer el que vulguin. La cúpula del Poder Judicial farà el que vulgui i l’Estat ja pagarà les despeses de la seva defensa a Bèlgica. L’oligarquia de grans propietaris d’Andalusia i Extremadura continua inamovible. La Banca, ja vindrà l’Estat a pagar els plats trencats. Els servidors i subministradors de l’Estat construint autopistes, aeroports, l’AVE, armes i bucs, plataformes de dipòsits de gas, etcètera. Si no hi ha negoci, ja vindrà el “papà” Estat a salvar-ho. Les estructures tècniques i legals de l’Estat, que amb parentius i passar-se els uns als altres els càrrecs, continuen remenant les cireres a conveniència dels seus interessos. Qui es mogui no surt a la foto! Els mitjans d’informació, que viuen i són “deutors” de la benevolència de l’Estat i les corporacions de l’IBEX 35. Només cal mirar els anuncis a pàgina sencera. Amb aquests antecedents, encara hi ha ingenus que esperen que es pugui arribar a un acord per negociar amb aquest monstre de molts caps que ho devora tot.

Jordi Lleal

Els intocables

1 mes 1 setmana ago

No parlem de la sèrie de TV Els intocables. Es tracta de posar en evidència les estructures que maneguen l’Estat espanyol i les nul·les perspectives de canvi en el futur. La monarquia, instaurada i hereva de Franco, és inviolable, faci les trapelleries que faci. PP, Cs i PSOE voten que no s’investigui el rei “campechano”. La Constitució del 78 no es toca! El Concordat amb el Vaticà, de canvis ni parlar-ne. L’Exèrcit, ni tocar-lo! 181 militars manifesten que Franco fou un militar exemplar. Les forces i cossos de seguretat de l’Estat, immunes, poden pegar i fer el que vulguin. La cúpula del Poder Judicial farà el que vulgui i l’Estat ja pagarà les despeses de la seva defensa a Bèlgica. L’oligarquia de grans propietaris d’Andalusia i Extremadura continua inamovible. La Banca, ja vindrà l’Estat a pagar els plats trencats. Els servidors i subministradors de l’Estat construint autopistes, aeroports, l’AVE, armes i bucs, plataformes de dipòsits de gas, etcètera. Si no hi ha negoci, ja vindrà el “papà” Estat a salvar-ho. Les estructures tècniques i legals de l’Estat, que amb parentius i passar-se els uns als altres els càrrecs, continuen remenant les cireres a conveniència dels seus interessos. Qui es mogui no surt a la foto! Els mitjans d’informació, que viuen i són “deutors” de la benevolència de l’Estat i les corporacions de l’IBEX 35. Només cal mirar els anuncis a pàgina sencera. Amb aquests antecedents, encara hi ha ingenus que esperen que es pugui arribar a un acord per negociar amb aquest monstre de molts caps que ho devora tot.

Jordi Lleal

Nova protesta per la reforma del centre de Santa Coloma

1 mes 1 setmana ago

El conflicte entre part del veïnat del centre amb el projecte per construir l’edifici de 13 plantes, batejat com a Cúbics 2, es reprèn després de l’estiu. La plataforma Salvem La Ciutat Vella, que lluita perquè no avanci el PERI, ha començat una nova tanda de recollida de firmes i prepara una nova acció per diumenge. S’han organitzat per fer una performance on els qui hi assisteixin hauran d’anar vestits de color negre i simular l’ombra que faria l’edifici del Cúbics 2.

Tot i que, de moment, l’Ajuntament ha aturat els enderrocs per la pressió veïnal, encara no hi ha cap decisió final sobre la taula.

Des de Salvem La Ciutat Vella lamenten que, al Ple de juliol, es va presentar una moció per intentar negociar però que no va tirar endavant perquè el PSC va votar-hi en contra. El PP es va abstenir, i la resta de grups municipals hi van donar suport. A més, la plataforma va aprofitar per entregar les 1.500 signatures que, aleshores, havien recollit.

L’equip de govern insisteix que les protestes tenen una “intencionalitat política”, i alguns grups de l’oposició reclamen solucions immediates.

LLISTA DE DEMANDES
Entre les reclamacions de la plataforma hi ha una moratòria dels enderrocaments fins que hi hagi un acord, destinar el 30% dels habitatges al lloguer social, limitar les alçades i preservar l’entorn amb zones verdes i carrers per als vianants.

Redacció

Un de cada tres joves d’entre 13 i 15 anys ha patit bullying a l’escola

1 mes 1 setmana ago

És març i encara fa fred. La Marta i la seva mare han sortit a passejar pels carrers del centre. Busquen una llibreria on comprar els llibres d’història i de català de segon d’ESO. Tot i que el curs ja fa mesos que ha començat, la Marta s’ha quedat sense aquests dos llibres, que se li van mullar quan quatre de les seves companyes de classe li van tirar la motxilla al vàter.

Sorprèn la normalitat amb què la Marta -un nom fictici- ho explica. Potser perquè ara és setembre, i d’això ja fa mig any. O potser perquè fa dos cursos que aquests episodis s’han convertit en el seu dia a dia.

Com la Marta, milers de joves de tot el món pateixen assetjament escolar. Recentment, Unicef ha encès de nou les alarmes publicant un informe que posa noves xifres al problema. El món sencer se n’ha fet ressò: la meitat dels estudiants d’entre 13 i 15 anys de tot el món ha patit algun tipus de violència dels seus companys d’escola o al seu entorn, o s’ha vist involucrat en baralles físiques. Això es trasllada en 150 milions de joves. A més, un de cada tres estudiants assegura haver patit assetjament escolar.

A Espanya, les xifres són menors: un 16% dels estudiants ha patit assetjament, situant-se com el tercer estat -dels que analitza l’informe- amb menor índex de violència a l’escola.

NO ACTUA SOL
A l’altra cara del problema hi ha l’assetjador, que com asseguren els experts, no acostuma a actuar mai sol sinó amb la complicitat d’un grup, els anomenats ‘observadors’. De fet, Unicef xifra que més d’un 30% dels alumnes reconeix haver marginat algun dels seus companys. Les causes, moltes vegades, són els problemes del mateix agressor que, en comptes de buscar solucions, els externalitza en forma de violència.

 

L’assetjament es trasllada
de les aules a les pantalles

L’assetjament no és només violència física. Cada cop més, el bullying es trasllada de les aules a les pantalles. El conegut com a cyberbullying és un problema recent -de l’anomenada ‘era digital’- però que s’estén a la mateixa velocitat que avancen les noves tecnologies.

La facilitat per atacar des de l’anonimat, darrere d’un mòbil, ordinador o tauleta, fa que molts joves es converteixin en agressors, aprofitant la sensació d’impunitat que adquireixen perquè no es troben cara a cara amb la víctima. En la majoria dels casos, s’ataca a través de missatges, creant falsos rumors i estenent-los per les xarxes socials o publicant fotos de tercers.

VÍCTIMES VULNERABLES
Alguns estudis apunten que gairebé la meitat dels joves han estat víctimes del cyberbullying. Els agressors s’aprofiten dels nens més vulnerables: discapacitats, obesos, d’altres col·lectius com les persones LGTBI o per motius d’origen o de religió.

Clàudia Ramos Có

Un de cada tres joves d’entre 13 i 15 anys ha patit bullying a l’escola

1 mes 1 setmana ago

És març i encara fa fred. La Marta i la seva mare han sortit a passejar pels carrers del centre. Busquen una llibreria on comprar els llibres d’història i de català de segon d’ESO. Tot i que el curs ja fa mesos que ha començat, la Marta s’ha quedat sense aquests dos llibres, que se li van mullar quan quatre de les seves companyes de classe li van tirar la motxilla al vàter.

Sorprèn la normalitat amb què la Marta -un nom fictici- ho explica. Potser perquè ara és setembre, i d’això ja fa mig any. O potser perquè fa dos cursos que aquests episodis s’han convertit en el seu dia a dia.

Com la Marta, milers de joves de tot el món pateixen assetjament escolar. Recentment, Unicef ha encès de nou les alarmes publicant un informe que posa noves xifres al problema. El món sencer se n’ha fet ressò: la meitat dels estudiants d’entre 13 i 15 anys de tot el món ha patit algun tipus de violència dels seus companys d’escola o al seu entorn, o s’ha vist involucrat en baralles físiques. Això es trasllada en 150 milions de joves. A més, un de cada tres estudiants assegura haver patit assetjament escolar.

A Espanya, les xifres són menors: un 16% dels estudiants ha patit assetjament, situant-se com el tercer estat -dels que analitza l’informe- amb menor índex de violència a l’escola.

NO ACTUA SOL
A l’altra cara del problema hi ha l’assetjador, que com asseguren els experts, no acostuma a actuar mai sol sinó amb la complicitat d’un grup, els anomenats ‘observadors’. De fet, Unicef xifra que més d’un 30% dels alumnes reconeix haver marginat algun dels seus companys. Les causes, moltes vegades, són els problemes del mateix agressor que, en comptes de buscar solucions, els externalitza en forma de violència.

 

L’assetjament es trasllada
de les aules a les pantalles

L’assetjament no és només violència física. Cada cop més, el bullying es trasllada de les aules a les pantalles. El conegut com a cyberbullying és un problema recent -de l’anomenada ‘era digital’- però que s’estén a la mateixa velocitat que avancen les noves tecnologies.

La facilitat per atacar des de l’anonimat, darrere d’un mòbil, ordinador o tauleta, fa que molts joves es converteixin en agressors, aprofitant la sensació d’impunitat que adquireixen perquè no es troben cara a cara amb la víctima. En la majoria dels casos, s’ataca a través de missatges, creant falsos rumors i estenent-los per les xarxes socials o publicant fotos de tercers.

VÍCTIMES VULNERABLES
Alguns estudis apunten que gairebé la meitat dels joves han estat víctimes del cyberbullying. Els agressors s’aprofiten dels nens més vulnerables: discapacitats, obesos, d’altres col·lectius com les persones LGTBI o per motius d’origen o de religió.

Clàudia Ramos Có

Un de cada tres joves d’entre 13 i 15 anys ha patit bullying a l’escola

1 mes 1 setmana ago

És març i encara fa fred. La Marta i la seva mare han sortit a passejar pels carrers del centre. Busquen una llibreria on comprar els llibres d’història i de català de segon d’ESO. Tot i que el curs ja fa mesos que ha començat, la Marta s’ha quedat sense aquests dos llibres, que se li van mullar quan quatre de les seves companyes de classe li van tirar la motxilla al vàter.

Sorprèn la normalitat amb què la Marta -un nom fictici- ho explica. Potser perquè ara és setembre, i d’això ja fa mig any. O potser perquè fa dos cursos que aquests episodis s’han convertit en el seu dia a dia.

Com la Marta, milers de joves de tot el món pateixen assetjament escolar. Recentment, Unicef ha encès de nou les alarmes publicant un informe que posa noves xifres al problema. El món sencer se n’ha fet ressò: la meitat dels estudiants d’entre 13 i 15 anys de tot el món ha patit algun tipus de violència dels seus companys d’escola o al seu entorn, o s’ha vist involucrat en baralles físiques. Això es trasllada en 150 milions de joves. A més, un de cada tres estudiants assegura haver patit assetjament escolar.

A Espanya, les xifres són menors: un 16% dels estudiants ha patit assetjament, situant-se com el tercer estat -dels que analitza l’informe- amb menor índex de violència a l’escola.

NO ACTUA SOL
A l’altra cara del problema hi ha l’assetjador, que com asseguren els experts, no acostuma a actuar mai sol sinó amb la complicitat d’un grup, els anomenats ‘observadors’. De fet, Unicef xifra que més d’un 30% dels alumnes reconeix haver marginat algun dels seus companys. Les causes, moltes vegades, són els problemes del mateix agressor que, en comptes de buscar solucions, els externalitza en forma de violència.

 

L’assetjament es trasllada
de les aules a les pantalles

L’assetjament no és només violència física. Cada cop més, el bullying es trasllada de les aules a les pantalles. El conegut com a cyberbullying és un problema recent -de l’anomenada ‘era digital’- però que s’estén a la mateixa velocitat que avancen les noves tecnologies.

La facilitat per atacar des de l’anonimat, darrere d’un mòbil, ordinador o tauleta, fa que molts joves es converteixin en agressors, aprofitant la sensació d’impunitat que adquireixen perquè no es troben cara a cara amb la víctima. En la majoria dels casos, s’ataca a través de missatges, creant falsos rumors i estenent-los per les xarxes socials o publicant fotos de tercers.

VÍCTIMES VULNERABLES
Alguns estudis apunten que gairebé la meitat dels joves han estat víctimes del cyberbullying. Els agressors s’aprofiten dels nens més vulnerables: discapacitats, obesos, d’altres col·lectius com les persones LGTBI o per motius d’origen o de religió.

Clàudia Ramos Có

Un de cada tres joves d’entre 13 i 15 anys ha patit bullying a l’escola

1 mes 1 setmana ago

És març i encara fa fred. La Marta i la seva mare han sortit a passejar pels carrers del centre. Busquen una llibreria on comprar els llibres d’història i de català de segon d’ESO. Tot i que el curs ja fa mesos que ha començat, la Marta s’ha quedat sense aquests dos llibres, que se li van mullar quan quatre de les seves companyes de classe li van tirar la motxilla al vàter.

Sorprèn la normalitat amb què la Marta -un nom fictici- ho explica. Potser perquè ara és setembre, i d’això ja fa mig any. O potser perquè fa dos cursos que aquests episodis s’han convertit en el seu dia a dia.

Com la Marta, milers de joves de tot el món pateixen assetjament escolar. Recentment, Unicef ha encès de nou les alarmes publicant un informe que posa noves xifres al problema. El món sencer se n’ha fet ressò: la meitat dels estudiants d’entre 13 i 15 anys de tot el món ha patit algun tipus de violència dels seus companys d’escola o al seu entorn, o s’ha vist involucrat en baralles físiques. Això es trasllada en 150 milions de joves. A més, un de cada tres estudiants assegura haver patit assetjament escolar.

A Espanya, les xifres són menors: un 16% dels estudiants ha patit assetjament, situant-se com el tercer estat -dels que analitza l’informe- amb menor índex de violència a l’escola.

NO ACTUA SOL
A l’altra cara del problema hi ha l’assetjador, que com asseguren els experts, no acostuma a actuar mai sol sinó amb la complicitat d’un grup, els anomenats ‘observadors’. De fet, Unicef xifra que més d’un 30% dels alumnes reconeix haver marginat algun dels seus companys. Les causes, moltes vegades, són els problemes del mateix agressor que, en comptes de buscar solucions, els externalitza en forma de violència.

 

L’assetjament es trasllada
de les aules a les pantalles

L’assetjament no és només violència física. Cada cop més, el bullying es trasllada de les aules a les pantalles. El conegut com a cyberbullying és un problema recent -de l’anomenada ‘era digital’- però que s’estén a la mateixa velocitat que avancen les noves tecnologies.

La facilitat per atacar des de l’anonimat, darrere d’un mòbil, ordinador o tauleta, fa que molts joves es converteixin en agressors, aprofitant la sensació d’impunitat que adquireixen perquè no es troben cara a cara amb la víctima. En la majoria dels casos, s’ataca a través de missatges, creant falsos rumors i estenent-los per les xarxes socials o publicant fotos de tercers.

VÍCTIMES VULNERABLES
Alguns estudis apunten que gairebé la meitat dels joves han estat víctimes del cyberbullying. Els agressors s’aprofiten dels nens més vulnerables: discapacitats, obesos, d’altres col·lectius com les persones LGTBI o per motius d’origen o de religió.

Clàudia Ramos Có

Un de cada tres joves d’entre 13 i 15 anys ha patit bullying a l’escola

1 mes 1 setmana ago

És març i encara fa fred. La Marta i la seva mare han sortit a passejar pels carrers del centre. Busquen una llibreria on comprar els llibres d’història i de català de segon d’ESO. Tot i que el curs ja fa mesos que ha començat, la Marta s’ha quedat sense aquests dos llibres, que se li van mullar quan quatre de les seves companyes de classe li van tirar la motxilla al vàter.

Sorprèn la normalitat amb què la Marta -un nom fictici- ho explica. Potser perquè ara és setembre, i d’això ja fa mig any. O potser perquè fa dos cursos que aquests episodis s’han convertit en el seu dia a dia.

Com la Marta, milers de joves de tot el món pateixen assetjament escolar. Recentment, Unicef ha encès de nou les alarmes publicant un informe que posa noves xifres al problema. El món sencer se n’ha fet ressò: la meitat dels estudiants d’entre 13 i 15 anys de tot el món ha patit algun tipus de violència dels seus companys d’escola o al seu entorn, o s’ha vist involucrat en baralles físiques. Això es trasllada en 150 milions de joves. A més, un de cada tres estudiants assegura haver patit assetjament escolar.

A Espanya, les xifres són menors: un 16% dels estudiants ha patit assetjament, situant-se com el tercer estat -dels que analitza l’informe- amb menor índex de violència a l’escola.

NO ACTUA SOL
A l’altra cara del problema hi ha l’assetjador, que com asseguren els experts, no acostuma a actuar mai sol sinó amb la complicitat d’un grup, els anomenats ‘observadors’. De fet, Unicef xifra que més d’un 30% dels alumnes reconeix haver marginat algun dels seus companys. Les causes, moltes vegades, són els problemes del mateix agressor que, en comptes de buscar solucions, els externalitza en forma de violència.

 

L’assetjament es trasllada
de les aules a les pantalles

L’assetjament no és només violència física. Cada cop més, el bullying es trasllada de les aules a les pantalles. El conegut com a cyberbullying és un problema recent -de l’anomenada ‘era digital’- però que s’estén a la mateixa velocitat que avancen les noves tecnologies.

La facilitat per atacar des de l’anonimat, darrere d’un mòbil, ordinador o tauleta, fa que molts joves es converteixin en agressors, aprofitant la sensació d’impunitat que adquireixen perquè no es troben cara a cara amb la víctima. En la majoria dels casos, s’ataca a través de missatges, creant falsos rumors i estenent-los per les xarxes socials o publicant fotos de tercers.

VÍCTIMES VULNERABLES
Alguns estudis apunten que gairebé la meitat dels joves han estat víctimes del cyberbullying. Els agressors s’aprofiten dels nens més vulnerables: discapacitats, obesos, d’altres col·lectius com les persones LGTBI o per motius d’origen o de religió.

Clàudia Ramos Có

L’Hotel del Port de Badalona es començarà a construir a principis d’octubre

1 mes 1 setmana ago

Els tràmits burocràtics i administratius per tirar endavant l’hotel del Port de Badalona avancen a bon ritme. El Ple municipal de finals de juliol va aprovar l’última gestió en mans de l’Ajuntament, que va posar uns terrenys on s’ha de construir l’hotel a disposició de l’empresa licitadora, Business Builders, l’única que va participar en el concurs. Concretament, es tracta de l’espai on anirà l’aparcament.

Aquest darrer tràmit abans de començar les obres hauria de quedar tancat a finals de setembre. La mesa de contractació del concurs i el consell d’administració de Marina de Badalona han de posar el punt final al procés administratiu, el pas previ a signar el contracte entre Marina de Badalona i l’empresa guanyadora de la licitació. Un cop fet, i un cop l’Ajuntament atorgui la llicència, ja es podran començar les obres, previstes per a principis d’octubre i amb una durada de 12 mesos per construir la plaça i l’aparcament i 12 més per a l’hotel. Es preveu, doncs, que la totalitat de les obres acabin a finals del 2020, després d’acumular un retard d’un any per diversos errors en la gestió urbanística.

EL VIADUCTE TAMBÉ AVANÇA
El projecte també contempla construir un viaducte del ferrocarril que ha de permetre connectar les embarcacions des del port fins al canal del Gorg. Ara mateix, el viaducte es troba en fase de redacció del projecte, en licitació des de principis d’agost, una de les més costoses.

Redacció

Els alumnes de La Riera no poden començar el curs escolar

1 mes 1 setmana ago

Ahir va començar oficialment el curs escolar 2018-2019 arreu de Catalunya, mentre Badalona ja fa mesos que arrossega el problema de la manca de places públiques.

Una de les solucions provisionals va ser construir el nou institut La Riera, dos mòduls ubicats al parc de Can Solei i Ca l’Arnús, a l'espera que comencin les obres de l’edifici definitiu a tocar de l’antiga fàbrica Jumberca. En un principi, estava previst que les obres de La Riera acabessin a temps perquè el curs pogués començar ahir, com a tots els centres. Però els terminis no s’han complert i els 120 alumnes hauran d’esperar una setmana més i començar les classes dilluns que ve. Una situació que l’AMPA de l’escola atribueix a una “manca de planificació”. Com a protesta pel retard, les famílies es van reunir davant la porta de l’escola, ahir al matí, vestits de negre.

El centre acollirà dos grups de primer d’ESO i dos de segon provinents de l’escola Lola Anglada, que ha arrencat el curs amb una línia més. Per atendre la demanda creixent de places públiques, s’ha afegit una altra línia a l’escola Jungfrau i a l’escola Progrés. El curs ha començat amb 31.700 alumnes a tot Badalona, dels quals 6.800 faran educació infantil, 15.100 educació primària i 9.800 de l’ESO. A l’educació secundària també s’afegeix un grup a l’INS Pau Casals i a l’INS La Llauna.

Pel que fa als més petits, encara hi ha 273 sol·licituds per entrar en una guarderia pública que no s'han pogut assumir i quedaran en llistes d’espera. Tant les llars d’infants municipals com les de la Generalitat estan plenes. Una altra de les assignatures pendents és l’educació especial que, tot i comptar amb tres escoles municipals, continua amb un dèficit de places.

3.337 BEQUES MENJADOR
Tot i l’alta demanda de places públiques, no hi ha cap augment de preus i es mantenen les tarifes de l’any passat. Com a novetat, el menjador s’integra en el sistema de tarifes socials, amb una escala de preus i bonificacions variable segons la renda familiar.

Aquest curs, els Serveis Socials de l’Ajuntament atorgaran 3.337 beques menjador per un import d’1.841.356,67 euros, la mateixa quantitat que l’any passat.

Redacció

Més groc que vermell a l’ofrena floral de la Diada a Badalona

1 mes 1 setmana ago

Com cada 11 de setembre, Catalunya atura l’activitat habitual per celebrar la Diada Nacional. A Badalona, tot i estar ben a prop de la capital -on hi va haver una convocatòria multitudinària-, van ser molts els veïns que es van apropar a diversos espais de la ciutat per participar en els actes tradicionals.

La jornada va començar d’hora al matí a la plaça de la Plana. La hissada de la senyera va donar pas a l’ofrena floral ciutadana. Diverses entitats esportives, socials i culturals de la ciutat van deixar la seva ofrena al monòlit commemoratiu que hi ha a la plaça, com la PAH, la Marea Pensionista o els Castellers de la ciutat. Després ho van fer representants de l’Ajuntament, acompanyats de la Banda Simfònica dirigida per Manel Barea i la col·laboració del cantaor Manuel Fernández Pachón.

A l’acte institucional hi van participar la majoria de partits amb representació al consistori excepte el Partit Popular i Ciutadans, que no van fer acte de presència a l’ofrena floral. Alguns dels grups municipals, com Esquerra o Guanyem, van aprofitar per fer una ofrena carregada de simbolisme. Van optar per deixar flors grogues i reclamar així la llibertat dels presos polítics.

CULTURA POPULAR
L’acte va acabar amb el Cant dels Segadors, el ball de l’Àliga i un pilar dels castellers de Badalona, que va servir per donar el tret de sortida a la Diada castellera. Les colles convidades d’aquest any van ser els Minyons de Terrassa i els Castellers de Sant Vicenç dels Horts. Durant el transcurs de l’actuació, es van poder sentir consignes de suport als presos polítics, on es reclamava la seva posada en llibertat, i crits d’“independència”.

Un cop acabats els actes a Badalona, molts veïns i representants dels partits independentistes van anar fins a la manifestació convocada per l’ANC i Òmnium Cultural a l’avinguda Diagonal de Barcelona, que va aplegar prop d’un milió de persones sota el lema “Fem la República Catalana”.

Redacció

Uns 200 veïns de Sant Adrià clamen contra l’ocupació de pisos

1 mes 1 setmana ago

Les mobilitzacions per l’ocupació il·legal de pisos a Sant Adrià segueixen i cada cop apleguen més veïns. Fa una setmana, unes 200 persones van sortir al carrer per denunciar l’ocupació de tres blocs de la plaça del Tèxtil, al barri de Sant Joan Baptista. El fet no és només que les ocupacions són il·legals sinó que posen en perill la convivència de la zona fins al punt que alguns veïns s’han plantejat marxar del barri.

En aquests edificis hi ha una quarantena de famílies que hi viuen de manera il·legal, però es calcula que aquesta situació es viu en un 60% dels pisos del barri de Sant Joan Baptista.

A la manifestació, dijous passat, hi havia cares conegudes com l’alcalde Joan Callau o la regidora de Serveis Socials. També hi van assistir membres de diverses associacions de veïns de Sant Adrià així com representants de la nova empresa propietària dels blocs. Des d’aleshores, Ajuntament, empresa i veïns han començat a treballar de manera conjunta per trobar una solució.

INCENDI SENSE FERITS
D’altra banda, el mateix dijous a la nit hi va haver un incendi en un pis del carrer Bogatell. Va cremar una habitació i el fum va afectar tot l’edifici. Els Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM) van atendre 12 persones, set dels quals van rebre l’alta immediatament i cinc van ser traslladades en estat menys greu per inhalació de fum a l’Hospital de Can Ruti.

Redacció

La protesta dels veïns de Tiana per la seguretat fa el salt al Ple

1 mes 1 setmana ago

La setmana passada, alguns veïns de Tiana es van organitzar per exigir més seguretat al municipi, que ha vist com els robatoris a domicilis del poble eren cada cop més constants.

Dues de les urbanitzacions més afectades, Les Costes i els Vessants, van començar una protesta que s’ha escampat per altres zones de Tiana. Les reclamacions han saltat a l’àmbit polític i, aquest vespre, Junts per Tiana farà una interpel·lació al Ple municipal de setembre relacionada amb la seguretat pública i el problema dels robatoris.

ALARMES I CLÀXONS
Al llarg de la setmana passada, alguns veïns es van posar d’acord per fer sonar l’alarma de casa seva en senyal de protesta. Cada dia a les nou de la nit i durant un minut, van activar l’alarma amb l’objectiu d’aconseguir millorar la seguretat de la zona. La demanda va saltar als mitjans de comunicació i l’alcaldessa, Ester Pujol, va respondre en declaracions a la Vanguardia que veu una “intencionalitat política” darrere les protestes, una resposta que va fer encendre encara més els veïns. Pujol també va afirmar que molts dels carrers són privats i, per tant, els veïns haurien de “reforçar la seguretat amb vigilància privada”.

Els organitzadors de les primeres protestes asseguren sentir-se “indignats” per aquestes declaracions de l’alcaldessa i van pensar una nova jugada. Dijous passat van fer una manifestació en cotxe, amb els llums d’emergència encesos i fent sonar el clàxon per diversos carrers del poble.

Redacció

Inici exigent: l’Industrias Santa Coloma rep ElPozo Murcia

1 mes 1 setmana ago

El temps per fer proves ja s’ha acabat. Demà passat, a un quart de dues del migdia, es posarà en marxa el tercer projecte d’Óscar Redondo al capdavant del primer equip d’Industrias Santa Coloma amb un partidàs al Pavelló Nou: els colomencs rebran la visita d’ElPozo Murcia.

L’enfrontament contra els de Duda serà el primer dels tres enfrontaments consecutius que el conjunt blanc afrontarà a casa (els dos següents seran contra Jimbee Cartagena i contra el Palma Futsal, tots dos abans que s’acabi el mes). El curs passat a l’equip li va costar més de mitja lliga aconseguir la primera victòria al Pavelló Nou, de manera que l’objectiu de cara a aquesta temporada, com ha dit el tècnic de forma reiterada, és començar a sumar a casa com més aviat millor.

L’única baixa segura dels homes de Redondo serà Pablo del Moral, que va passar pel quiròfan per solucionar els seus problemes al turmell esquerre. Dijous passat se li va fer una artroscòpia, de manera que el club espera que pugui tornar a incorporar-se a la dinàmica del primer equip cap a la segona setmana del mes de novembre.

BONA IMATGE I DERROTA
La pretemporada va acabar amb una derrota en la final de la Copa Catalunya diumenge passat contra el Barça (1-4) en un partit en el qual van mostrar una bona imatge. Pol Pacheco va ser l’autor del gol d’Industrias.

Pau Arriaga

L’ampliació de capital de la Penya es farà realitat demà

1 mes 1 setmana ago

El passat 6 d’agost, el Divina Joventut emetia un comunicat anunciant una ampliació de capital de 3,7 milions d’euros, una injecció econòmica que posa fi a les penúries financeres que el club ha patit de forma especialment crua en els darrers anys i durant les quals, fins i tot, s’ha arribat a témer per la seva dissolució. Aquesta situació econòmica precària s’acabarà demà, quan s’ha de signar aquesta ampliació de capital en la Junta General que se celebrarà a partir de les vuit del vespre.

De fet, el Consell d’Administració espera que amb l’arribada d’Scranton Enterprises (un grup inversor vinculat a l’empresa farmacèutica Grífols), “la societat millorarà la seva situació financera”, cosa que tindrà un reflex en la situació esportiva. Així, els dirigents es mostren ambiciosos i asseguraven que “després de tornar a recuperar el rumb, la Penya podrà focalitzar els seus esforços en la lluita per nous títols”.

El Joventut donarà prioritat als socis perquè pugui comprar les 61.425 noves accions (el preu de cadascuna és de 60 euros), de manera que Scranton només comprarà les accions que no adquireixin els aficionats, sigui de forma individual o col·lectiva.

DERROTA CONTRA L’ANDORRA
Esportivament, la dinàmica d’imbatibilitat durant la pretemporada de l’equip de Carles Duran va arribar a la seva fi dissabte passat, quan la Penya va perdre la semifinal de la Lliga Catalana ACB contra el futur campió, el MoraBanc Andorra, al Barris Nord de Lleida (83-75).

Duran no va poder tenir a les seves ordres Miller, Todorovic ni Birgander, i va veure com els del Principat tancaven el primer quart amb un parcial favorable que els verd-i-negres gairebé neutralitzarien al descans (38-37).

La dinàmica de la segona meitat va ser força similar; l’equip d’Ibon Navarro va aconseguir tornar a obrir escletxa després d’un parcial de 9-2 en la recta final que va situar un desavantatge de nou punts (65-56) que la Penya no podria igualar. 

Després d’aquest partit, l’equip ha treballat durant aquesta setmana per preparar el pròxim matx: demà passat a Oviedo contra l’UCAM Murcia.

Redacció

Com s’ho farà l’alcalde?

1 mes 2 setmanes ago

Per començar, com s’ho farà l’alcalde Pastor per tirar endavant Badalona i, encara més, per mantenir l’optimisme que l’ha portat a dir que repetirà com a alcalde? Tres regidors amunteguen les carpetes que correspondrien a 26. La que fa 27, la més gruixuda, és damunt la taula de l’alcalde (què hi ha a dins?).

La màquina ciutadana, però, no pot aturar-se. Com farem ara la Badalona del futur? No ens podem fer enrere. Una ciutat més intel·ligent i informada és el que busquen els experts. Els nostres espais urbans han de reinventar-se. Havíem quedat en què l’ecologització, la interconnexió dels objectes a través d'internet i el comportament dels individus en comunitat eren alguns dels paràmetres que han de configurar la Badalona del futur.

Imaginem aquesta Badalona futurible. Què veiem? Carrers nets, actuacions voladores i robots que fan tota la feina? La visió del lector és més distòpica, amb un règim autoritari estil Gran Germà, carrerons foscos plens de delinqüència i gent forçada a viure en nínxols deshumanitzats... Cosa que faria una ciutat inhabitable. Els nostres espais urbans s’han de regenerar i descontaminar. Uf! Com s’ho farà aquest alcalde?

Amb un govern municipal tan feble, es pot dissenyar un entorn urbà més intel·ligent? Escrivia fa uns quants mesos que si a les ciutats del passat els van donar forma les persones, les ciutats del futur seran configurades per les idees, que competeixen sobre com hauria de ser la Baetulo futurista. L’Ajuntament havia fet apostes, les havia dibuixat i estudiat. La porta futurible era oberta. Què fem, ara?

Badalona és en un punt d'inflexió. Estem embussats. No li donem la volta a la ciutat ni sobre el paper. Diuen els experts que una gran ciutat ha de tenir un centre neuràlgic, que les ciutats més intel·ligents seran les que estiguin connectades a la xarxa. Aquí, de moment, estem a precari fins i tot en les connexions amb la xarxa de transport públic.

Ens dirà l’isolat alcalde actual quin camí segueix? S’aveïna una batalla entre el que l’alcaldia vol vendre i el que els ciutadans necessiten. L’Àlex Pastor ens digué que vol posar immediatament en marxa les actuacions previstes en el vigent pressupost municipal d’inversions. No diu com, però mira de reüll els dos retrovisors: l’ombra de l’espigat García A. és pregona.

Estanis Alcover i Martí

El Mosso de Badalona confessa: va gravar el vestuari de dones

1 mes 2 setmanes ago

Dos anys després, ha arribat el judici del Mosso que va amagar una càmera de vídeo al vestuari de dones de la comissaria de Badalona. Era l’estiu del 2015 quan un agent del cos va camuflar una càmera Polaroid en una bossa d’esport i la va introduir al vestuari, d’on va obtenir imatges de les agents en roba interior. La Fiscalia calcula que el Mosso va arribar a gravar 17 dones, i per això li atribueix 17 delictes de descobriment i revelació de secrets.

El Mosso va reconèixer els fets durant la seva declaració ahir a l’Audiència de Barcelona i va explicar que en aquell moment tenia problemes personals i que ara viu “un calvari personal i professional”. L’acusat només va respondre les preguntes del seu advocat. Les 17 Mosses afectades també van comparèixer per confirmar que sortien a les imatges. Van coincidir a dir que s’han sentit “traïdes” i “humiliades” pel seu propi company.

La Fiscalia li demana quatre anys de presó i una indemnització de 10.000 euros per a cadascuna de les agents afectades. També sol·licita que se l’inhabiliti de l’exercici de Mosso durant els quatre anys que duri la condemna.

45 ARXIUS D’IMATGE
En el transcurs de la investigació es va descobrir una targeta SD amb 45 arxius d’imatge i un arxiu de vídeo fet amb un mòbil, en el qual també apareixen diverses agents al vestuari, gravades de manera clandestina en roba interior.

Clàudia Ramos Có

Compromís ferm per construir les escoles pendents a Badalona

1 mes 2 setmanes ago

El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, s’ha reunit, per primer cop, amb l’alcalde Álex Pastor. El tema central de la trobada, que va tenir lloc dimarts al Departament d’Ensenyament, va ser la situació d’emergència que viu la ciutat en aquest àmbit.

Pastor va reclamar al conseller un “compromís ferm” de la Generalitat per començar les obres dels nous edificis de les escoles Ventós Mir, Lola Anglada i Badalona Port. En aquest àmbit, Bargalló va considerar que la construcció d’aquests edificis és una “prioritat” per al Departament. Ara només falta que l’Ajuntament cedeixi els solars perquè la Generalitat pugui dotar de pressupost els espais i s’hi comenci a construir.

Un altre dels problemes, derivat de la manca d’espai, és la falta de places escolars que pateix la ciutat. Deixant de banda els compromisos polítics, de la reunió en va sortir una decisió material. La taula de planificació educativa, prevista en un principi per a l’octubre, s’avançarà al setembre per tal d’abordar, com més aviat millor, el problema de places a educació primària i secundària.

No és la primera vegada que el conseller es reuneix amb un alcalde de la ciutat. A principis de juny, Bargalló va estrenar el càrrec a Badalona. El seu primer acte oficial va ser una reunió amb representants de FAMPAS i l’aleshores alcaldessa, Dolors Sabater.

Redacció

Compte enrere per al procés participatiu de les Tres Xemeneies

1 mes 2 setmanes ago

El litoral de l’àrea metropolitana està ple d’edificis públics i privats, sense cap gran superfície que no tingui una utilitat econòmica o social. L’excepció és el terreny que envolta les Tres Xemeneies, d’unes 32 hectàrees, el més gran que queda sense urbanitzar. Però aquesta situació acabarà aviat.

Atenent un reclam històric dels veïns de Sant Adrià i de Badalona –els dos municipis afectats–, la Generalitat, el Consorci del Besòs i els dos ajuntaments van decidir tirar endavant un procés participatiu perquè els veïns proposin nous usos per a l’espai, el qual començarà aquest mes de setembre amb una primera reunió el dia 27. Aleshores s’exposarà l’estat actual del Pla Director Urbanístic (PDU), on s’ha de definir la nova distribució dels terrenys.

Tot i que el procés està obert a tot tipus d’idees i propostes, caldrà que els veïns respectin dues premisses: la meitat del sòl ha d’anar destinada a activitats econòmiques i s’han de combinar els espais verds amb les zones edificades.

No serà fins al desembre, després de diverses sessions de debat, quan s’exposaran les conclusions del procés i s’explicarà com s’integraran els resultats al PDU, ara aturat. “Esperem que les conclusions que surtin del procés participatiu s’atenguin”, afirmen des de la Plataforma per a la Conservació de les Tres Xemeneies, que segueixen mostrant-se crítics amb tot aquest procés. I és que, segons afegeixen, encara estan a l’espera de saber si les peticions que van fer “per millorar el procés” s’acabaran tenint en compte o no. “Si es vol que l’espai es transformi d’acord amb el que pensa la majoria dels veïns, s’ha de fer cas al procés participatiu”, insisteixen.

Una de les fases constarà de set sessions temàtiques on es debatrà què fer amb els diversos indrets que engloben el terreny, així com el futur de les Tres Xemeneies. La demanda dels veïns és que es mantinguin i es converteixin en un espai de memòria històrica i un símbol de la cultura obrera de la zona.

Redacció
Comprovat
2 hores 28 minuts ago
Linia Nord - Barcelones Nord
Línia Nord Barcelonès Nord » El periòdic gratuït del Barcelonès Nord
Subscriu-te a Canal Linia Nord - Barcelones Nord