Vés al contingut
x

Linia Nord - Barcelones Nord

L’associació de comerciants de la Salut estrena presidenta

1 mes 2 setmanes ago

L’Associació de Comerciants de la Salut, a Badalona, té una nova presidenta. Núria Rodríguez, propietària de la històrica Xurreria Rodríguez, agafa el relleu d’Óscar Palma al capdavant de l’entitat. “Intentarem tirar endavant un comerç de barri, proper i cuidat, dins de les petites possibilitats que tenim”, explica la nova presidenta de l’associació a Línia Nord.

Rodríguez detalla que una de les principals mesures que intentarà promoure entre els negocis de l’eix comercial de la Salut serà l’especialització del petit comerç que els permeti diferenciar-se de les grans àrees comercials. “El petit comerç sempre ha de fer un doble esforç, perquè s’ha de cuidar molt el client amb un producte molt específic i amb una atenció personalitzada”, comenta.

Els canvis en els hàbits de consum, segons la nova presidenta de l’associació, són un dels principals factors contra els quals haurà de lluitar el petit comerç de la zona. Rodríguez assenyala que “fa deu anys era impossible que un divendres a la tarda es prioritzés viatjar i la gent es quedava més a les zones comercials”.

Per intentar contrarestar aquesta situació, l’Associació de Comerciants de la Salut continuarà programant activitats per dinamitzar el barri, com ara la Fira Medieval que se celebrarà el 16 i 17 de novembre. Rodríguez destaca també que ja estan preparant la Diada Infantil de Nadal del 22 de desembre, que serà una festa amb diverses activitats adreçades als nens i nenes del barri.

Redacció

La Penya afronta el derbi al Palau en línia ascendent

1 mes 2 setmanes ago

Diumenge a dos quarts d’una del migdia la Penya afronta un dels partits que, des de que apareix el calendari, està marcat en vermell per a l’afició i per als jugadors: el derbi al Palau Blaugrana contra el Barça Lassa.

L’expedició verd-i-negra que viatjarà cap a Barcelona estarà formada per tota la primera plantilla excepte els lesionats Dakota Mathias i Luke Harangody, de manera que Carles Duran podria tornar a incloure els vinculats Joel Parra i Terrence Bieshaar, que ja han format part de la dinàmica de l’equip en els darrers enfrontaments. Xabi López-Arostegui, que va ser baixa en el matx contra el GBC de diumenge a l’Olímpic per una contusió al genoll, hauria d’entrar a la llista.

Els verd-i-negres, que han mostrat un bon nivell de joc en totes les jornades, voldran aconseguir un bon resultat en un escenari històricament difícil per als verd-i-negres, que només han aconseguit dos triomfs en el que va de segle.

El Barça, per la seva banda, afronta el derbi com una piconadora a la lliga, on ha guanyat els cinc partits. Els d’Svetislav Pesic colideren la taula amb el Madrid, però igual que va passar fa unes setmanes en la prèvia del matx contra la Penya, afrontaran demà un partit d’Eurolliga, amb visita a la pista del Darussafaka de Turquia. Així, doncs, l’aspecte físic serà una de les claus de l’enfrontament, el partit més atractiu de la sisena jornada.

Per altra banda, els de Duran van posar-se al dia ahir al vespre, recuperant el partit pendent de la primera jornada que es va anul·lar pels problemes amb el marcador. La Penya va guanyar a la pista del Breogán (69-76) i ocupa la sisena posició amb un balanç de tres victòries i dues derrotes.

 

El TSJC descarta
investigar Albiol

Institucionalment, fa uns dies es va conèixer que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no investigarà l’exalcalde badaloní Xavier García Albiol per presumptes subvencions irregulars al club quan era alcalde. El dirigent popular ha negat aquests fets en diverses ocasions.

Pau Arriaga

Barcelona Energia s'expandeix a l'àrea metropolitana

1 mes 2 setmanes ago

Pas endavant perquè la comercialitzadora pública Barcelona Energia es converteixi en l’operador elèctric metropolità i pugui començar a donar servei a instal·lacions públiques i a particulars del territori. El Ple de l’AMB del passat 16 d’octubre va aprovar inicialment la memòria justificativa de l’activitat de l’empresa, que des del juliol d’enguany ja subministra l’electricitat a l’Ajuntament de Barcelona. Ara, només falta esperar que abans d’acabar l’any s’aprovi finalment l’expedient d’iniciativa econòmica i, així, a partir del 2019 la comercialitzadora ja podria donar servei a unes 20.000 llars de l’àrea metropolitana. I tot plegat amb un objectiu principal: transitar cap a la sobirania energètica del territori metropolità.

Així ho expliquen des de l’AMB, que destaquen que era necessari dotar-se d’una eina com Barcelona Energia capaç d’impulsar una transició energètica i un canvi de model i d’hàbits, així com fomentar la generació d’energia fotovoltaica i lligar la generació d’energia i el consum.

I és que aquest operador metropolità tindrà una triple funció. En primer lloc, i tal com ja fa actualment amb l’Ajuntament de Barcelona, subministrarà energia a l’AMB i a les empreses públiques gestores de serveis, així com també a la ciutadania, a partir del 2019 i dins dels límits legals existents. També es contempla la possibilitat que gradualment s’hi puguin incorporar els altres ajuntaments metropolitans i les seves empreses públiques.

En segon lloc, l’operador prestarà serveis complementaris a l’AMB, a altres administracions i a la ciutadania en relació amb l’estalvi energètic i l’assessorament sobre les tarifes i potències més adequades. I, finalment, fomentarà l’energia renovable a través d’impulsar-ne i augmentar-ne la generació en espais privats o comunitats de propietaris.

ENERGIA VERDA
Amb tot, Barcelona Energia no serà un operador qualsevol. A banda de ser públic –tret distintiu fonamental–, comercialitzarà 100% energia verda i fomentarà l’energia de proximitat. Per limitació legal, només podrà destinar un 20% de la seva activitat a tercers, és a dir a la ciutadania, però tot i això el seu impacte en el model i en els hàbits de consum anirà molt més enllà d’aquesta comercialització directa. Sigui com sigui, pel que fa a les pròpies tarifes s’intentarà que siguin el màxim de favorables per als ciutadans que se’n puguin beneficiar. I, sobretot, es protegiran les persones en situació de risc d’exclusió residencial, així com les comunitats de propietaris que disposin de plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum.

TERSA, INDISPENSABLE
I tot plegat s’articularà sobre la base de l’empresa metropolitana Tractament i Selecció de Residus, S.A. (TERSA). I és que, per la llei del sector elèctric, l’activitat comercialitzadora d’energia elèctrica s’ha de desenvolupar mitjançant una societat mercantil que sigui mitjà propi de l’AMB, requisit que compleix aquesta empresa. En aquest sentit, Barcelona Energia, gestionada per TERSA, farà dues coses: representar l’energia que produeix l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB i comprar l’energia que consumeixen (comercialitzadora), respecte a la qual es demanaran els corresponents certificats d’energia verda, igual que ho fa, per exemple, Som Energia.

 

Cap a la sobirania energètica

El model energètic actual és ineficient i perjudicial per al medi ambient i la salut de les persones. Així ho consideren des de l’AMB, que destaquen que es basa en els combustibles fòssils, els quals creen una forta dependència de l'exterior i generen emissions contaminants i de canvi climàtic. A més, afegeixen, la generació d'electricitat està centralitzada, en el marc d’un model on es primen els interessos de les companyies actuals per sobre de l’interès general. Només durant l’última dècada, la factura del preu de l’electricitat a Espanya s’ha encarit un 70%.

Amb tot, des de l’AMB es defensa un model basat en les energies renovables, l'estalvi, l'eficiència, la gestió de la demanda i el foment de la generació de proximitat, que posi al centre la ciutadania i asseguri l'accés a l'energia, produint-ne el màxim de la que es consumeix.

Per tot plegat, fa temps que l’AMB treballa per aquest nou model. Per exemple, l’any 2014 ja va aprovar el seu Pla de Sostenibilitat, que contempla com a prioritari l’Eix d’Energia i Canvi Climàtic. Més endavant es constituiria la Taula Metropolitana per un nou model energètic i la Taula de Transició Energètica, i l’AMB s’adheriria al Pacte d’Alcaldes per l’Energia i el Clima. I, sense anar gaire lluny, el passat mes de setembre es va aprovar el Pla Clima i Energia 2030, en el qual es contempla el full de ruta cap a una transició energètica.

Redacció

L’escola i el 155

1 mes 3 setmanes ago

Si ens passegem pels centres educatius catalans ens trobarem amb un percentatge molt elevat de docents que són forans a aquesta comunitat. De valencians n’està ple, sense oblidar europeus i africans que han vingut a treballar pel país tot i el desplaçament que han hagut de fer. Malauradament, molts partits dretans espanyolistes han atacat aquesta fita que permet la immersió lingüística sota una convivència pacífica. El paradoxal resulta quan escoltes, entre alguns anticatalanistes, la crítica a aquest sistema. És la cultura la que ens fa pacífics o violents, però alguns anticatalanistes aposten per la confrontació. A Catalunya, i fruit del gran nombre de nouvinguts interns i externs, no se la pot titllar de dividir la població, en tot cas ha volgut integrar-la amb plena sobirania. Convindrem que l’educació és la millor manera de trencar les espirals de la desigualtat. Una endevinalla Sumèria deia que entres a la casa cec però en surts veient... Què és? Una escola. I Sòcrates afirmava que el més honrat i el més senzill no és reprimir els altres sinó preparar-se per a ser el millor possible. Aleshores, per què alguns s’entesten que l’escola catalana divideix i que cal imposar de nou un 155? En aquest cas em pregunto què redimonis va estudiar Casado per a obtenir un Màster en contra de l’educació catalana. Com deia el difunt Xavier Melgarejo, les escoles que generin llaços més intensos i propers entre les persones són les que en sortiran reforçades. La catalana n’és una. Milers d’escoles són la vida, però ben pocs ens fan cenyida.

David Rabadà

L’escola i el 155

1 mes 3 setmanes ago

Si ens passegem pels centres educatius catalans ens trobarem amb un percentatge molt elevat de docents que són forans a aquesta comunitat. De valencians n’està ple, sense oblidar europeus i africans que han vingut a treballar pel país tot i el desplaçament que han hagut de fer. Malauradament, molts partits dretans espanyolistes han atacat aquesta fita que permet la immersió lingüística sota una convivència pacífica. El paradoxal resulta quan escoltes, entre alguns anticatalanistes, la crítica a aquest sistema. És la cultura la que ens fa pacífics o violents, però alguns anticatalanistes aposten per la confrontació. A Catalunya, i fruit del gran nombre de nouvinguts interns i externs, no se la pot titllar de dividir la població, en tot cas ha volgut integrar-la amb plena sobirania. Convindrem que l’educació és la millor manera de trencar les espirals de la desigualtat. Una endevinalla Sumèria deia que entres a la casa cec però en surts veient... Què és? Una escola. I Sòcrates afirmava que el més honrat i el més senzill no és reprimir els altres sinó preparar-se per a ser el millor possible. Aleshores, per què alguns s’entesten que l’escola catalana divideix i que cal imposar de nou un 155? En aquest cas em pregunto què redimonis va estudiar Casado per a obtenir un Màster en contra de l’educació catalana. Com deia el difunt Xavier Melgarejo, les escoles que generin llaços més intensos i propers entre les persones són les que en sortiran reforçades. La catalana n’és una. Milers d’escoles són la vida, però ben pocs ens fan cenyida.

David Rabadà

L’escola i el 155

1 mes 3 setmanes ago

Si ens passegem pels centres educatius catalans ens trobarem amb un percentatge molt elevat de docents que són forans a aquesta comunitat. De valencians n’està ple, sense oblidar europeus i africans que han vingut a treballar pel país tot i el desplaçament que han hagut de fer. Malauradament, molts partits dretans espanyolistes han atacat aquesta fita que permet la immersió lingüística sota una convivència pacífica. El paradoxal resulta quan escoltes, entre alguns anticatalanistes, la crítica a aquest sistema. És la cultura la que ens fa pacífics o violents, però alguns anticatalanistes aposten per la confrontació. A Catalunya, i fruit del gran nombre de nouvinguts interns i externs, no se la pot titllar de dividir la població, en tot cas ha volgut integrar-la amb plena sobirania. Convindrem que l’educació és la millor manera de trencar les espirals de la desigualtat. Una endevinalla Sumèria deia que entres a la casa cec però en surts veient... Què és? Una escola. I Sòcrates afirmava que el més honrat i el més senzill no és reprimir els altres sinó preparar-se per a ser el millor possible. Aleshores, per què alguns s’entesten que l’escola catalana divideix i que cal imposar de nou un 155? En aquest cas em pregunto què redimonis va estudiar Casado per a obtenir un Màster en contra de l’educació catalana. Com deia el difunt Xavier Melgarejo, les escoles que generin llaços més intensos i propers entre les persones són les que en sortiran reforçades. La catalana n’és una. Milers d’escoles són la vida, però ben pocs ens fan cenyida.

David Rabadà

L’escola i el 155

1 mes 3 setmanes ago

Si ens passegem pels centres educatius catalans ens trobarem amb un percentatge molt elevat de docents que són forans a aquesta comunitat. De valencians n’està ple, sense oblidar europeus i africans que han vingut a treballar pel país tot i el desplaçament que han hagut de fer. Malauradament, molts partits dretans espanyolistes han atacat aquesta fita que permet la immersió lingüística sota una convivència pacífica. El paradoxal resulta quan escoltes, entre alguns anticatalanistes, la crítica a aquest sistema. És la cultura la que ens fa pacífics o violents, però alguns anticatalanistes aposten per la confrontació. A Catalunya, i fruit del gran nombre de nouvinguts interns i externs, no se la pot titllar de dividir la població, en tot cas ha volgut integrar-la amb plena sobirania. Convindrem que l’educació és la millor manera de trencar les espirals de la desigualtat. Una endevinalla Sumèria deia que entres a la casa cec però en surts veient... Què és? Una escola. I Sòcrates afirmava que el més honrat i el més senzill no és reprimir els altres sinó preparar-se per a ser el millor possible. Aleshores, per què alguns s’entesten que l’escola catalana divideix i que cal imposar de nou un 155? En aquest cas em pregunto què redimonis va estudiar Casado per a obtenir un Màster en contra de l’educació catalana. Com deia el difunt Xavier Melgarejo, les escoles que generin llaços més intensos i propers entre les persones són les que en sortiran reforçades. La catalana n’és una. Milers d’escoles són la vida, però ben pocs ens fan cenyida.

David Rabadà

Regressió

1 mes 3 setmanes ago

Existeix una dialèctica del xoc, una cosa que es destil·la de manera decebedora per part de líders demagògics que compten amb una atractiva política basada a animar la divisió cuidant-se de crear caps de turc, és a dir, culpables, a partir del control dels mitjans de comunicació. Una cosa així com assistir a la representació del Tartuf de Molière, és a dir, la d'un impostor fals i hipòcrita, tot i les aparences.

Hi ha gent tan convençuda de la seva pròpia opinió que orgullosament menysprea els altres. D'aquest orgull neixen les persecucions, ja que no se suporta el que no és del mateix parer malgrat tants i tan diferents pensaments. Piròman de l'odi, el culpable de tal deliri confús és el fanatisme, la intolerància cap a altres idees, l'arrogància de l'adoctrinament intransigent que clama per una única manera de pensar, la seva, intimidant amb l'escarment. Quan hi ha por al futur es tendeix a aferrar-se al passat i d'aquí que les sectes segueixen edificant les seves religions, com diria Sebastià Castellio. Una granellada de la realitat que s'escapa al sentit, mentre s'espera que arribi el dolor en el moment més adequat.

Qüestionar que algú es proclami únic per dir la veritat, quan les veritats són discutibles (encara que n’hi ha que es diuen de broma), és el primer valor d'una societat. Entendre que hi ha afirmacions en favor de la convivència és corregir errors donant veu als altres. Per això és tan important afavorir que s'escrigui, que es parli i s'escolti, perquè no es faci difícil entendre el correcte, perquè no puguin colonitzar el coneixement amb les seves distraccions massives.

Els acusadors del bonisme comencen a deixar anar una olor sospitosa. Les carreres en solitari no estan a l'abast de tothom, són camins plens de mines que poques vegades poden sortejar-se sense ajuda, ja que partim de diferents condicions. Poques vegades el propi esforç és suficient -per molt que vulguin maquillar-lo-. N’hi ha que tenen infinits avantatges...

La pobresa no es fon com l'aigua i els deserts no han canviat. És molt preocupant que segueixi havent-hi qui pensi que si tothom treballés no hi haurien necessitats.

Francesc Reina

Regressió

1 mes 3 setmanes ago

Existeix una dialèctica del xoc, una cosa que es destil·la de manera decebedora per part de líders demagògics que compten amb una atractiva política basada a animar la divisió cuidant-se de crear caps de turc, és a dir, culpables, a partir del control dels mitjans de comunicació. Una cosa així com assistir a la representació del Tartuf de Molière, és a dir, la d'un impostor fals i hipòcrita, tot i les aparences.

Hi ha gent tan convençuda de la seva pròpia opinió que orgullosament menysprea els altres. D'aquest orgull neixen les persecucions, ja que no se suporta el que no és del mateix parer malgrat tants i tan diferents pensaments. Piròman de l'odi, el culpable de tal deliri confús és el fanatisme, la intolerància cap a altres idees, l'arrogància de l'adoctrinament intransigent que clama per una única manera de pensar, la seva, intimidant amb l'escarment. Quan hi ha por al futur es tendeix a aferrar-se al passat i d'aquí que les sectes segueixen edificant les seves religions, com diria Sebastià Castellio. Una granellada de la realitat que s'escapa al sentit, mentre s'espera que arribi el dolor en el moment més adequat.

Qüestionar que algú es proclami únic per dir la veritat, quan les veritats són discutibles (encara que n’hi ha que es diuen de broma), és el primer valor d'una societat. Entendre que hi ha afirmacions en favor de la convivència és corregir errors donant veu als altres. Per això és tan important afavorir que s'escrigui, que es parli i s'escolti, perquè no es faci difícil entendre el correcte, perquè no puguin colonitzar el coneixement amb les seves distraccions massives.

Els acusadors del bonisme comencen a deixar anar una olor sospitosa. Les carreres en solitari no estan a l'abast de tothom, són camins plens de mines que poques vegades poden sortejar-se sense ajuda, ja que partim de diferents condicions. Poques vegades el propi esforç és suficient -per molt que vulguin maquillar-lo-. N’hi ha que tenen infinits avantatges...

La pobresa no es fon com l'aigua i els deserts no han canviat. És molt preocupant que segueixi havent-hi qui pensi que si tothom treballés no hi haurien necessitats.

Francesc Reina

Regressió

1 mes 3 setmanes ago

Existeix una dialèctica del xoc, una cosa que es destil·la de manera decebedora per part de líders demagògics que compten amb una atractiva política basada a animar la divisió cuidant-se de crear caps de turc, és a dir, culpables, a partir del control dels mitjans de comunicació. Una cosa així com assistir a la representació del Tartuf de Molière, és a dir, la d'un impostor fals i hipòcrita, tot i les aparences.

Hi ha gent tan convençuda de la seva pròpia opinió que orgullosament menysprea els altres. D'aquest orgull neixen les persecucions, ja que no se suporta el que no és del mateix parer malgrat tants i tan diferents pensaments. Piròman de l'odi, el culpable de tal deliri confús és el fanatisme, la intolerància cap a altres idees, l'arrogància de l'adoctrinament intransigent que clama per una única manera de pensar, la seva, intimidant amb l'escarment. Quan hi ha por al futur es tendeix a aferrar-se al passat i d'aquí que les sectes segueixen edificant les seves religions, com diria Sebastià Castellio. Una granellada de la realitat que s'escapa al sentit, mentre s'espera que arribi el dolor en el moment més adequat.

Qüestionar que algú es proclami únic per dir la veritat, quan les veritats són discutibles (encara que n’hi ha que es diuen de broma), és el primer valor d'una societat. Entendre que hi ha afirmacions en favor de la convivència és corregir errors donant veu als altres. Per això és tan important afavorir que s'escrigui, que es parli i s'escolti, perquè no es faci difícil entendre el correcte, perquè no puguin colonitzar el coneixement amb les seves distraccions massives.

Els acusadors del bonisme comencen a deixar anar una olor sospitosa. Les carreres en solitari no estan a l'abast de tothom, són camins plens de mines que poques vegades poden sortejar-se sense ajuda, ja que partim de diferents condicions. Poques vegades el propi esforç és suficient -per molt que vulguin maquillar-lo-. N’hi ha que tenen infinits avantatges...

La pobresa no es fon com l'aigua i els deserts no han canviat. És molt preocupant que segueixi havent-hi qui pensi que si tothom treballés no hi haurien necessitats.

Francesc Reina

Regressió

1 mes 3 setmanes ago

Existeix una dialèctica del xoc, una cosa que es destil·la de manera decebedora per part de líders demagògics que compten amb una atractiva política basada a animar la divisió cuidant-se de crear caps de turc, és a dir, culpables, a partir del control dels mitjans de comunicació. Una cosa així com assistir a la representació del Tartuf de Molière, és a dir, la d'un impostor fals i hipòcrita, tot i les aparences.

Hi ha gent tan convençuda de la seva pròpia opinió que orgullosament menysprea els altres. D'aquest orgull neixen les persecucions, ja que no se suporta el que no és del mateix parer malgrat tants i tan diferents pensaments. Piròman de l'odi, el culpable de tal deliri confús és el fanatisme, la intolerància cap a altres idees, l'arrogància de l'adoctrinament intransigent que clama per una única manera de pensar, la seva, intimidant amb l'escarment. Quan hi ha por al futur es tendeix a aferrar-se al passat i d'aquí que les sectes segueixen edificant les seves religions, com diria Sebastià Castellio. Una granellada de la realitat que s'escapa al sentit, mentre s'espera que arribi el dolor en el moment més adequat.

Qüestionar que algú es proclami únic per dir la veritat, quan les veritats són discutibles (encara que n’hi ha que es diuen de broma), és el primer valor d'una societat. Entendre que hi ha afirmacions en favor de la convivència és corregir errors donant veu als altres. Per això és tan important afavorir que s'escrigui, que es parli i s'escolti, perquè no es faci difícil entendre el correcte, perquè no puguin colonitzar el coneixement amb les seves distraccions massives.

Els acusadors del bonisme comencen a deixar anar una olor sospitosa. Les carreres en solitari no estan a l'abast de tothom, són camins plens de mines que poques vegades poden sortejar-se sense ajuda, ja que partim de diferents condicions. Poques vegades el propi esforç és suficient -per molt que vulguin maquillar-lo-. N’hi ha que tenen infinits avantatges...

La pobresa no es fon com l'aigua i els deserts no han canviat. És molt preocupant que segueixi havent-hi qui pensi que si tothom treballés no hi haurien necessitats.

Francesc Reina

Què volem?

1 mes 3 setmanes ago

A Badalona, prop d’un 20% de la població som persones més grans de 65 anys. És a dir, 42.254 veïns i veïnes amb dret a vot. Curiosament, coincideix amb el nombre de vots que a la nostra ciutat van obtenir les candidatures de dretes (PP, CiU -ara transmutat en PDeCAT- i Cs) en les passades eleccions locals (els tres partits van sumar 42.656 vots).

Segons diuen les estadístiques, actualment a Espanya el 30% dels homes i el 27% de les dones més grans de 65 anys voten el PP.

Si extrapolem aquestes dades a Badalona, això significaria que unes 25.000 persones més grans de 65 anys votarien el PP a la nostra ciutat (a les passades eleccions municipals va obtenir 30.559 vots).

Això significa que a Badalona hi ha una majoria de persones grans que s’identifica amb la dreta reaccionària i retrògrada i els vota? Aquesta gent gran no és la mateixa que durant els anys setanta va lluitar per aconseguir drets i llibertats, és a dir, per la democràcia? No és la mateixa que va defensar més i millors equipaments públics als nostres barris i es va enfrontar als especuladors que, amb la complicitat de l’Ajuntament franquista, només volien construir habitatges i s’oblidaven dels serveis i els equipaments? Aquesta gent no és la mateixa que va treballar per millorar la qualitat de vida de tothom? Els avenços en la millora dels serveis públics (sanitat, ensenyament, dependència, etc.), així com els drets a les prestacions socials, no van ser possible gràcies a la lluita de totes aquestes persones? És a dir, no són els que s’han guanyat el dret a viure amb dignitat?

Com s’explica que ara confiïn en uns partits (PP, Ciutadans, etc.) als quals només els preocupen - defensen- els interessos del capital financer especulatiu? Com és possible que renunciïn a un dret reconegut per la Constitució espanyola i altres normes internacionals?

Se suposa que tothom té clar que són els partits de dretes els responsables de les retallades en prestacions socials i els que defensen posar fi al sistema públic de pensions, ja que són partidaris dels plans privats gestionats pels bancs que, gràcies als nostres diners, poden obtenir grans beneficis gestionant-los al seu caprici.

Se suposa també que amb les nostres cotitzacions, efectuades abans de jubilar-nos, s’han mantingut les pensions dels treballadors ja jubilats.

Quan demanem la revalorització de les pensions segons l’increment de l’IPC, no demanem cap pujada especial, només volem no perdre poder adquisitiu.

A més, les pensions no han de finançar-se exclusivament amb les cotitzacions socials. Com passa amb altres despeses (educació, sanitat, justícia, etc.) també es poden finançar a través dels pressupostos generals.

La viabilitat de les pensions, com la resta de les despeses públiques, no depèn de quants siguin els treballadors en actiu, sinó de quant es produeix. A la majoria dels països europeus la productivitat ha crescut en els últims anys més d’un 70% i, per tant, hi ha diners per poder mantenir l’estat del benestar. El problema resideix en com es distribueix aquesta riquesa. També és bo recordar que la pressió fiscal a Espanya se situa vuit punts per sota de la mitjana europea i que són els que més guanyen els que menys cotitzen.

Segons dades d’Eurostat, a Espanya el percentatge que representa la despesa en pensions sobre el PIB és inferior a la majoria dels països europeus i a tots els països es revaloren les pensions segons l’increment dels preus, els salaris i el PIB, mentre que a Espanya només es té en compte el PIB, cosa que significa perdre, en realitat, poder adquisitiu.

Per això, les pensions i la resta de prestacions socials han d’estar garantides per llei.

Tenim la raó i la força. Utilitzem-la quan hi ha eleccions i no confiem en els lladres i en els que ens enganyen. Recuperem la nostra joventut i reclamem tot allò que necessitem per poder viure amb dignitat, nosaltres i els nostres fills.

Pedro Jesús Fernández

L’escola i el 155

1 mes 3 setmanes ago

Si ens passegem pels centres educatius catalans ens trobarem amb un percentatge molt elevat de docents que són forans a aquesta comunitat. De valencians n’està ple, sense oblidar europeus i africans que han vingut a treballar pel país tot i el desplaçament que han hagut de fer. Malauradament, molts partits dretans espanyolistes han atacat aquesta fita que permet la immersió lingüística sota una convivència pacífica. El paradoxal resulta quan escoltes, entre alguns anticatalanistes, la crítica a aquest sistema. És la cultura la que ens fa pacífics o violents, però alguns anticatalanistes aposten per la confrontació. A Catalunya, i fruit del gran nombre de nouvinguts interns i externs, no se la pot titllar de dividir la població, en tot cas ha volgut integrar-la amb plena sobirania. Convindrem que l’educació és la millor manera de trencar les espirals de la desigualtat. Una endevinalla Sumèria deia que entres a la casa cec però en surts veient... Què és? Una escola. I Sòcrates afirmava que el més honrat i el més senzill no és reprimir els altres sinó preparar-se per a ser el millor possible. Aleshores, per què alguns s’entesten que l’escola catalana divideix i que cal imposar de nou un 155? En aquest cas em pregunto què redimonis va estudiar Casado per a obtenir un Màster en contra de l’educació catalana. Com deia el difunt Xavier Melgarejo, les escoles que generin llaços més intensos i propers entre les persones són les que en sortiran reforçades. La catalana n’és una. Milers d’escoles són la vida, però ben pocs ens fan cenyida.

David Rabadà

Regressió

1 mes 3 setmanes ago

Existeix una dialèctica del xoc, una cosa que es destil·la de manera decebedora per part de líders demagògics que compten amb una atractiva política basada a animar la divisió cuidant-se de crear caps de turc, és a dir, culpables, a partir del control dels mitjans de comunicació. Una cosa així com assistir a la representació del Tartuf de Molière, és a dir, la d'un impostor fals i hipòcrita, tot i les aparences.

Hi ha gent tan convençuda de la seva pròpia opinió que orgullosament menysprea els altres. D'aquest orgull neixen les persecucions, ja que no se suporta el que no és del mateix parer malgrat tants i tan diferents pensaments. Piròman de l'odi, el culpable de tal deliri confús és el fanatisme, la intolerància cap a altres idees, l'arrogància de l'adoctrinament intransigent que clama per una única manera de pensar, la seva, intimidant amb l'escarment. Quan hi ha por al futur es tendeix a aferrar-se al passat i d'aquí que les sectes segueixen edificant les seves religions, com diria Sebastià Castellio. Una granellada de la realitat que s'escapa al sentit, mentre s'espera que arribi el dolor en el moment més adequat.

Qüestionar que algú es proclami únic per dir la veritat, quan les veritats són discutibles (encara que n’hi ha que es diuen de broma), és el primer valor d'una societat. Entendre que hi ha afirmacions en favor de la convivència és corregir errors donant veu als altres. Per això és tan important afavorir que s'escrigui, que es parli i s'escolti, perquè no es faci difícil entendre el correcte, perquè no puguin colonitzar el coneixement amb les seves distraccions massives.

Els acusadors del bonisme comencen a deixar anar una olor sospitosa. Les carreres en solitari no estan a l'abast de tothom, són camins plens de mines que poques vegades poden sortejar-se sense ajuda, ja que partim de diferents condicions. Poques vegades el propi esforç és suficient -per molt que vulguin maquillar-lo-. N’hi ha que tenen infinits avantatges...

La pobresa no es fon com l'aigua i els deserts no han canviat. És molt preocupant que segueixi havent-hi qui pensi que si tothom treballés no hi haurien necessitats.

Francesc Reina

Els cotxes podran tornar al passeig marítim de Badalona

1 mes 3 setmanes ago

Tot apuntava que la pacificació actual del passeig marítim impulsada –no sense polèmica– per l’anterior govern de Dolors Sabater tenia els dies comptats, i així ha estat. Aquest dimarts al vespre, el Consell de la Mobilitat va donar llum verda a tornar-hi a permetre l’estacionament de vehicles. Això sí, només al cantó mar –unes 120 places– entre les 8 del vespre i les 8 del matí, mantenint l’actual carril bici, fins que comencin les obres de remodelació que vol tirar endavant el nou govern d’Álex Pastor.

I és que, en la mateixa reunió del Consell de la Mobilitat, el tercer tinent d’alcaldia, Rubén Guijarro, va presentar una proposta per a la construcció del nou passeig marítim en el tram entre la Donzella de la Costa i el Torrent de Vallmajor. Les obres, amb una inversió de 2,5 milions d’euros i dissenyades per Engestur, començarien a finals del 2019 i s’inaugurarien pels volts del mes de maig del 2020. El nou passeig, que seria de plataforma única, tindria un carril bici, situat a tocar de les vies del tren, separat d’un espai central per a la ciutadania protegit per una línia de bancs i jardineres.

“Abans de parlar d’un passeig marítim sense cotxes, el que s’havia de tenir era un projecte de passeig de veritat. I això és el que ha fet aquest govern: apostar per la mobilitat però amb alternatives i proposar un litoral que satisfaci tota la ciutadania”, va afirmar Guijarro. “Passarem a la història com el primer municipi que despacifica un passeig”, li contestava a Twitter el regidor Jose Téllez. El serial, lluny d’acabar-se, sembla haver entrat en un nou capítol.

Redacció

Polèmica a Santa Coloma per la possible pèrdua de 25 policies locals

1 mes 3 setmanes ago

El Sindicat CSIF (Central Sindical Independent i de Funcionaris) va alertar dilluns que la ciutat pot quedar-se sense “agents de Policia Local suficients” a causa de la jubilació anticipada de 25 policies locals. El motiu, el decret llei que està previst que el govern espanyol aprovi aviat i que preveu que els policies locals es puguin jubilar amb 60 anys.

El crit d’alerta sindical va provocar la ràpida reacció del consistori, que va acusar el sindicat de “generar alarmisme entre la població” i va recordar que encara no s’ha concretat quan es desplegarà aquest decret llei. Des de l’Ajuntament recorden que “la competència principal” en matèria de seguretat ciutadana correspon als Mossos d’Esquadra, al mateix que afegeixen que s’han dissenyat “possibles solucions” per aquesta jubilació anticipada. Una d’aquestes solucions seria l’aprovació de negociacions amb els sindicats, durant el passat mes de juliol, per poder tractar l’ampliació de la plantilla. En paral·lel, el govern també ha demanat a la Generalitat un increment dels agents dels Mossos d’Esquadra.

DÈFICIT DE 39 POLICIES
Els càlculs que fa el CSIF, que diu que actualment a la ciutat hi ha poc més de 100 agents, són que amb la jubilació anticipada de 25 policies, la xifra d’agents quedaria en 78. Això, segons el sindicat, provocaria un dèficit de 39 policies.

SEGURETAT LABORAL
D’altra banda, Ciutadans va anunciar ahir que exigirà responsabilitats al govern local per les “deficiències detectades per la inspecció de treball a la comissaria de la policia local”.

Redacció

Denuncien manca d’informació al procés de les Tres Xemeneies

1 mes 3 setmanes ago

Aquest dilluns es va celebrar la segona reunió sobre el procés participatiu que ha de decidir què es farà a l’espai de les Tres Xemeneies. Aquesta trobada, la tercera si es té en compte la sessió informativa que es va celebrar a finals de setembre per tal d’iniciar aquest procés que transformarà el front marítim de la ciutat, va comptar amb una seixantena d’assistents.

Des de la Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies consideren que els participants no tenen “prou informació” per prendre decisions importants com les que es van debatre aquest dilluns sobre el parc marítim, els espais verds o la platja.

Des de l’entitat consideren que les necessitats de zones verdes de la ciutat i de l’àrea metropolitana justifiquen que s’hi faci “un gran parc metropolità sense habitatge ni activitat econòmica de tipus hotelera ni gran comercial”.

Redacció

Llums, càmeres i acció: el 44è Filmets es posa en marxa demà

1 mes 3 setmanes ago

Per quaranta-quatrena vegada a la història, la ciutat torna a convertir-se en la capital europea dels curtmetratges. I és que abans-d’ahir es va presentar una nova edició del Festival Filmets, que programarà 210 peces d’aquest gènere cinematogràfic entre demà i diumenge de la setmana que ve.

Enguany, les produccions italianes tindran un protagonisme especialment destacat, amb una de les sessions especials en la qual es projectarà la pel·lícula muda Pinocchio, de l’any 1911, amb música en directe. També es podrà gaudir de diferents curtmetratges dirigits per Pier Paolo Pasolini, mentre que un dels actors preferits del mític director italià, el calabrès Ninetto Davoli, rebrà el guardó honorífic del festival dimarts que ve durant la Nit de les Venus.

ESTRENA DE LUXE
I és que demà els aficionats a aquestes joies de la gran pantalla en petit format podran començar a gaudir de nou dies frenètics amb una proposta britànica que ja ha triomfat a Hollywood: The silent child, dirigida per Chris Overton i protagonitzada per Rachel Senton, que va rebre l’Oscar al millor curtmetratge el passat 4 de març, serà el primer títol que es projectarà. El seu director de fotografia, Ali Farahani, ha confirmat la seva presència a Badalona.

També es farà una sessió monogràfica sobre el cinquantè aniversari del Maig del 68 i diferents títols s’aniran projectant en els cinc escenaris del festival fins divendres que ve, quan Lunch ladies tancarà el Filmets.

ACTIVITATS PARAL·LELES
El Filmets, però, ja fa temps que no només brinda l’oportunitat de gaudir del cinema, sinó que dona valor afegit amb l’organització de xerrades i activitats paral·leles.

D’aquesta manera, enguany, dues de les més destacades seran el Filmets Campus, amb Francesc Orella (l’actor que ha encarnat el popular personatge de Merlí a la sèrie de TV3 i que també presentarà el seu curt Letargo), o el Filmets Dones (amb Assumpta Serna, la qual també mostrarà el seu darrer treball, titulat Donde no puedes llegar).

Per últim, el Filmets també vol convertir-se en referència per als més menuts, de manera que ha posat en marxa el projecte Filmets Tallers a tres biblioteques.

Redacció

Les fortes pluges obliguen a tancar el parc fluvial del Besòs

1 mes 3 setmanes ago

Els aiguats que van caure al país durant el cap de setmana, com a conseqüència del pas de l’huracà Leslie, van multiplicar quantiosament el cabal que habitualment baixa pel riu Besòs. Segons les dades que recull l’Agència Catalana de l’Aigua, a primera hora de dilluns baixaven pel riu 180 metres cúbics per segon, això són 180.000 litres. La quantitat d’aigua va desbordar la llera i va inundar completament el Parc Fluvial, cosa que va obligar a tancar-lo durant tot el dilluns. La crescuda poc a poc es va anar reduint i el mateix dimarts, tal com va publicar Betevé, la zona asfaltada ja es va poder reobrir un cop netejat tot el fang que hi havia deixat l’aigua.

Un altre dels efectes que van deixar els aiguats i la crescuda del riu va ser la brutícia que es va acumular tant a la zona del Parc Fluvial com a la platja. La força de l’aigua va arrossegar sorra, pedres, troncs i canyes, però també bicicletes, pneumàtics i tota mena de deixalles que la gent aboca als rius, rieres i torrents.

Una altra de les imatges que va deixar el temporal va ser la taca marró que els sediments naturals van deixar quilòmetres endins del mar.

Tot i que la forta tempesta no va afectar especialment la ciutat, el riu es va alimentar dels forts xàfecs que van caure, bàsicament, a la comarca del Vallès Oriental, on hi ha la capçalera del riu Besòs i també dels rius Mogent i Congost, els seus principals afluents.

Redacció

Tiana és el novè municipi català amb una renda mitjana més alta

1 mes 3 setmanes ago

Els tianencs tenen una renda mitjana neta de 33.047 euros anuals (42.806 euros bruts). Aquesta xifra, publicada recentment per l’Agència Tributària i que fa referència a l’any 2016, situa Tiana com el novè municipi més ric de Catalunya, per sota de Matadepera (Vallès Occidental), Sant Just Desvern (Baix Llobregat), Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Sant Vicenç de Montalt (Maresme), Cabrils (Maresme), Alella (Maresme), Vallromanes (Vallès Oriental) i Teià (Maresme).

D’aquesta manera, Tiana se situa tres llocs més amunt que l’anterior llista, la que feia referència al 2015. Llavors el municipi ocupava el 12è lloc i la renda mitjana era de 31.223 euros. És a dir, entre el 2015 i el 2016, la renda mitjana dels tianencs va augmentar en 1.058 euros.

Si les xifres es miren pel conjunt de l’Estat, Tiana se situa com el 18è municipi més ric. L’any anterior, el 2015, ocupava el lloc 23.

Per últim, cal remarcar que els tianencs tenen una renda mitjana gairebé 10.000 euros més alta que la catalana, ja que aquesta és de 23.927 euros nets anuals.

Redacció
Comprovat
2 hores 47 minuts ago
Linia Nord - Barcelones Nord
Línia Nord Barcelonès Nord » El periòdic gratuït del Barcelonès Nord
Subscriu-te a Canal Linia Nord - Barcelones Nord