Vés al contingut
x

Linia Nord - Barcelones Nord

Montgat, a punt de posar-se al dia amb el Tribunal de Comptes

1 mes 3 setmanes ago

L’actual govern municipal està gairebé a punt de regularitzar la seva situació amb el Tribunal de Comptes després d’anys de no haver presentat els corresponents informes anuals a aquesta entitat fiscalitzadora.

Des de l’equip de govern recorden que el 2015, quan van accedir a l’Ajuntament, es van trobar que no s’havien presentat els informes corresponents als anys 2013 i 2014. Durant aquesta legislatura, explica la regidora Laura Ribot, “hem anat treballant per regularitzar la situació, ja que quan vam entrar al govern el Tribunal de Comptes ens va picar el crostó”. Ribot afegeix que, el dia d’avui, “només ens queda presentar l’informe que fa referència al 2017”.

Aquesta setmana el Tribunal de Comptes ha presentat el seu informe anual, referent al 2016, sobre la fiscalització de la rendició de comptes dels ajuntaments. Montgat continua apareixent a l’informe com un dels municipis que té pendents la documentació del 2016, tot i que en un Ple celebrat el passat mes de juny es va tirar endavant la seva aprovació. L’informe del Tribunal de Comptes, però, va posar el 31 de desembre del 2017 com a data límit, per aquest motiu Montgat encara hi surt.

Redacció

La Penya vol aprofitar les urgències del cuer, el GBC

1 mes 3 setmanes ago

Sense les urgències de la temporada passada (pel moment de la temporada i pel bon nivell de joc), la Penya voldrà guanyar el primer partit del curs a l’Olímpic contra el cuer, el Donosti GBC, que ha perdut els seus enfrontaments de les quatre primeres jornades (és l’únic conjunt que té un 0-4 al rècord). L’enfrontament contra l’equip de Sergio Valdeolmillos es jugarà diumenge a partir de dos quarts d’una del migdia.

Qui no formarà part de la convocatòria que ha de preparar Carles Duran és un dels fitxatges d’aquesta temporada, Dakota Mathias, que va lesionar-se en el darrer partit del Joventut, a Madrid, i que abans-d’ahir es va conèixer que pateix un esquinç al turmell esquerre que el mantindrà fora de combat entre cinc i sis setmanes. L’escorta de New Mexico havia estat titular en dues de les tres jornades, formant l’amenaça exterior verd-i-negra amb Nico Laprovittola.

EL PARTIT ES FA LLARG
El matx contra el conjunt donosti rra arriba després que l’equip perdés al WiZink Center contra el Madrid (92-69) en un partit en el qual els de Duran van competir en igualtat de condicions durant mitja hora, ja que al final del tercer període només perdia per cinc punts (65-60).

“Hem acabat el partit 10 minuts abans que el Madrid”, es lamentava Duran a la sala de premsa. Les notes positives del matx, però, van ser Neno Dimitrijevic, que ha recuperat l’espurna, i l’actuació de Simon Birgander.

Pau Arriaga

Il·legalitzar

2 mesos ago

La tàctica dels partits unionistes és clara. Es van ajustant els discursos en agressivitat, tot dissimulant de cara a Europa, no sigui que quedin desemmascarats i els puguin titllar de ser un règim autoritari. Un dia sabem que Jorge F. Díaz, el de les clavegueres, xerra amb Daniel de Alfonso, que diu “Ens hem carregat la seva Sanitat”. Ciudadanos proclama insistint que hi ha fractura social entre els catalans. S’aplica l’article 155 de forma esbiaixada. S’empresona líders socials i polítics. Esclata el crit de “a por ellos” com a suport a la Guàrdia Civil enviada per reprimir els catalans l’1-O. Es declara la guerra als llaços grocs. S’anomena “comandos” a grups de CDR que teòricament assalten el Parlament. El sindicat Seapol es manifesta a Barcelona per demanar equiparació salarial. Una facció dels Mossos, mosSOS, aplaudeix la policia nacional a la via Laietana. El PP vol censurar la projecció del documental de Mediapro a Madrid. La inefable Arrimadas critica que TVE faci una entrevista a Junqueras. Casado demana la il·legalització de la CUP. PP, PSOE i Cs veten la projecció del reportatge de Mediapro sobre l’1-O a la comissió Operació Catalunya del Parlament...

És una trajectòria estudiada. No menystinguem els unionistes. Segueixen una tàctica preconcebuda i esperen el més mínim acte de violència per abocar-hi la resta de repressió sense miraments. Acabaran demanant que s’il·legalitzin tots els partits i les associacions independentistes. Posats a fer, per què no il·legalitzar Catalunya?

Jordi Lleal

Il·legalitzar

2 mesos ago

La tàctica dels partits unionistes és clara. Es van ajustant els discursos en agressivitat, tot dissimulant de cara a Europa, no sigui que quedin desemmascarats i els puguin titllar de ser un règim autoritari. Un dia sabem que Jorge F. Díaz, el de les clavegueres, xerra amb Daniel de Alfonso, que diu “Ens hem carregat la seva Sanitat”. Ciudadanos proclama insistint que hi ha fractura social entre els catalans. S’aplica l’article 155 de forma esbiaixada. S’empresona líders socials i polítics. Esclata el crit de “a por ellos” com a suport a la Guàrdia Civil enviada per reprimir els catalans l’1-O. Es declara la guerra als llaços grocs. S’anomena “comandos” a grups de CDR que teòricament assalten el Parlament. El sindicat Seapol es manifesta a Barcelona per demanar equiparació salarial. Una facció dels Mossos, mosSOS, aplaudeix la policia nacional a la via Laietana. El PP vol censurar la projecció del documental de Mediapro a Madrid. La inefable Arrimadas critica que TVE faci una entrevista a Junqueras. Casado demana la il·legalització de la CUP. PP, PSOE i Cs veten la projecció del reportatge de Mediapro sobre l’1-O a la comissió Operació Catalunya del Parlament...

És una trajectòria estudiada. No menystinguem els unionistes. Segueixen una tàctica preconcebuda i esperen el més mínim acte de violència per abocar-hi la resta de repressió sense miraments. Acabaran demanant que s’il·legalitzin tots els partits i les associacions independentistes. Posats a fer, per què no il·legalitzar Catalunya?

Jordi Lleal

L'apretada

2 mesos ago

Hem caigut definitivament al pou de la incoherència. L'independentisme, en no tenir un rumb clar marcat des de les institucions, és avui un mar de contradiccions que el van minant internament i externa. No hi ha guió, no hi ha escaleta. I sembla que tampoc hi ha un interès especial en què hi siguin.

Per això Torra comença a escalfar els CDR i Buch acaba d'escalfar-los del tot. Per això Arran canvia hàbilment de marca, com si d'una Convergència qualsevol es tractés. Per això els que ahir rebutjaven unilateralitats avui les abracen amb més desesperació que mai, mentre que els que les haurien volgut tota la vida les rebutgen sense contemplacions. Per això res sembla tenir sentit i el terra ens balla a cada passa.

Tot s'aguanta per un fil, el fil de l'orgull i la dignitat, el de l'1 d'Octubre, el del voler i no poder, i això provoca escenes com les del Parlament. Són escenes que, en el fons, representen una lluita de poder i de legitimitats. Davant del buit existencial i de la manca de lideratges, apareixen diversos grups convençuts de tenir l'autoritat moral suficient per aplicar el seu full de ruta, i és pràcticament una quimera negar-los aquesta autoritat quan des de dalt fa mesos que es nega qualsevol estratègia política.

Però això que hem viscut aquests dies és una anècdota, la trencadissa generalitzada encara ha d'arribar. I arribarà quan, immersos en aquest no-res estratègic, ens caigui a sobre el terratrèmol emocional més devastador que viurà el sobiranisme properament: la sentència.

Si arribem a la sentència sense cap pla conegut, sense que les institucions hagin explicat què es vol fer i què no, orfes d'instruccions, ja pot preparar-se aquest petit país. L'esclat a les portes del Parlament que tant ens ha exaltat només haurà estat un petit divertimento per entretenir les presses. Auguro que el Govern no tindrà al seu abast prou dotacions policials per apagar el foc que haurà encès amb la seva desaparició irresponsable.

Amb la sentència acabada de sortir del forn, la gent desbordarà el carrer i, sense horitzons polítics, sense camins a seguir, farà el que cregui convenient. I el que cregui convenient, en una situació d'impotència extrema i de ràbia desbocada, per a alguns potser ho inclourà tot. Tot, sense asteriscs.

Aquest cap de setmana s'ha posat en marxa el compte enrere. Si no esbossen un pla, l'esbossarà la gent en plena fúria. I és molt fàcil que l'esbossi des dels sentiments més irracionals possibles. Apretant de debò, president.

@modernetdemerda

L'apretada

2 mesos ago

Hem caigut definitivament al pou de la incoherència. L'independentisme, en no tenir un rumb clar marcat des de les institucions, és avui un mar de contradiccions que el van minant internament i externa. No hi ha guió, no hi ha escaleta. I sembla que tampoc hi ha un interès especial en què hi siguin.

Per això Torra comença a escalfar els CDR i Buch acaba d'escalfar-los del tot. Per això Arran canvia hàbilment de marca, com si d'una Convergència qualsevol es tractés. Per això els que ahir rebutjaven unilateralitats avui les abracen amb més desesperació que mai, mentre que els que les haurien volgut tota la vida les rebutgen sense contemplacions. Per això res sembla tenir sentit i el terra ens balla a cada passa.

Tot s'aguanta per un fil, el fil de l'orgull i la dignitat, el de l'1 d'Octubre, el del voler i no poder, i això provoca escenes com les del Parlament. Són escenes que, en el fons, representen una lluita de poder i de legitimitats. Davant del buit existencial i de la manca de lideratges, apareixen diversos grups convençuts de tenir l'autoritat moral suficient per aplicar el seu full de ruta, i és pràcticament una quimera negar-los aquesta autoritat quan des de dalt fa mesos que es nega qualsevol estratègia política.

Però això que hem viscut aquests dies és una anècdota, la trencadissa generalitzada encara ha d'arribar. I arribarà quan, immersos en aquest no-res estratègic, ens caigui a sobre el terratrèmol emocional més devastador que viurà el sobiranisme properament: la sentència.

Si arribem a la sentència sense cap pla conegut, sense que les institucions hagin explicat què es vol fer i què no, orfes d'instruccions, ja pot preparar-se aquest petit país. L'esclat a les portes del Parlament que tant ens ha exaltat només haurà estat un petit divertimento per entretenir les presses. Auguro que el Govern no tindrà al seu abast prou dotacions policials per apagar el foc que haurà encès amb la seva desaparició irresponsable.

Amb la sentència acabada de sortir del forn, la gent desbordarà el carrer i, sense horitzons polítics, sense camins a seguir, farà el que cregui convenient. I el que cregui convenient, en una situació d'impotència extrema i de ràbia desbocada, per a alguns potser ho inclourà tot. Tot, sense asteriscs.

Aquest cap de setmana s'ha posat en marxa el compte enrere. Si no esbossen un pla, l'esbossarà la gent en plena fúria. I és molt fàcil que l'esbossi des dels sentiments més irracionals possibles. Apretant de debò, president.

@modernetdemerda

Acord per potenciar el conreu de vi a la Vinya d’en Sabater

2 mesos ago

La Vinya d’en Sabater va rebre dilluns la visita de representants de l’Ajuntament, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català de la Vinya i el Vi. El motiu va ser la signatura d’un conveni de col·laboració per estudiar la possibilitat d’incloure noves varietats de vinya locals als conreus de la zona.

En concret, l’objectiu de l’acord és analitzar si seria viable l’adequació de quatre noves varietats de vinya (picapoll blanc, garrut, garnatxa negra i pansa blanca) a tècniques de conreu ecològic. A través de la investigació d’aquestes varietats ancestrals, es vol ampliar el coneixement tècnic i científic del territori de Santa Coloma en l’àmbit dels vins i, també, recuperar l’activitat agrícola al municipi.

En el cas que la recerca confirmés la viabilitat de la iniciativa, es faria un informe tècnic que es portaria a la pràctica en un termini d’aproximadament quatre anys. El projecte disposaria d’un pressupost de gairebé uns 50.000 euros.

PATRIMONI VITÍCOLA
L’Ajuntament, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català de la Vinya i el Vi col·laboren per recuperar el patrimoni vitícola de la ciutat des de fa més de tres anys. En concret, el març del 2015 es va impulsar la plantació de les primeres hectàrees a la Vinya d’en Sabater. La verema i les tasques de manteniment d’aquest espai les du a terme l’alumnat del curs d’Horticultura i Floricultura de la Casa d’Oficis, un programa que forma part del Servei d’Ocupació de Catalunya. Des de la primera plantació de les vinyes, han participat un total de 40 joves.

Redacció

Punxar-se amb seguretat: la sala de venopunció de la Mina

2 mesos ago

Tot i que popularment es coneixen com a narcosales, els professionals que hi treballen insisteixen a anomenar-les sales de venopunció. Es tracta d'espais destinats a toxicòmans, zones on poden consumir heroïna o cocaïna sota supervisió mèdica i amb garanties sanitàries i higièniques.

A Sant Adrià de Besòs, al barri de la Mina, hi ha la sala més gran i amb més usuaris de tot Catalunya: acull el 60% de tots els toxicòmans que decideixen punxar-se en un centre, més que les onze sales restants juntes. Aquest espai de venopunció -que depèn del departament de Salut- funciona des del juliol de l’any passat, quan va entrar en funcionament el nou Centre d'Atenció Primària (CAP) del barri, del qual forma part. Abans, però, Sant Adrià ja tenia el Local de la Mina, ubicat en uns mòduls entre l’edifici Venus i la comissaria dels Mossos d’Esquadra, que funcionava com a narcosala. Ja sigui a l’antic espai o al nou, el nombre d'usuaris ha anat creixent amb el temps fins a arribar als prop de 2.000 toxicòmans diferents en un sol any.

TENDÈNCIES OPOSADES
Tot i que les xifres no paren d'augmentar, el nombre de persones que es punxen als centres de Barcelona ha disminuït a causa de l'aparició dels narcopisos. De tots els usuaris de la sala de la Mina -uns 100 al dia-, el 80% procedeixen de la capital, on actualment hi ha cinc sales. La resta venen de diversos punts del Barcelonès Nord, ja que és la sala més propera que tenen els toxicòmans de Santa Coloma o de Badalona. Aquests últims compten amb una unitat mòbil disponible les tardes de dilluns a divendres. El centre de la Mina, en canvi, obre cada dia de deu a vuit del vespre, i d'onze a sis de la tarda els caps de setmana.

CONSUMIDORS HABITUALS
L’equipament té 11 punts de consum intravenós -espais on punxar-se- i una sala per a fumadors d'estupefaents. Té capacitat per acollir 12 usuaris a la vegada, que acostumen a consumir entre 3 i 4 dosis diàries d'heroïna o cocaïna que compren ells mateixos fora de la sala. De fet, aquest servei està destinat a persones que consumeixen de manera habitual. Un 80% dels usuaris són homes, d'una mitjana de 35 anys.

Un cop l'usuari entra a la sala, els professionals s'asseguren que sigui una persona depenent -que no consumeixi per oci- i, sobretot, major d'edat. Si es tracta d’un menor, deriven el cas a la DGAIA. Els usuaris que hi entren per primera vegada s'han de registrar amb les dues primeres lletres del seu nom i cognom i amb la data de naixement per obtenir un codi d'identificació. Un cop a dins, se'ls cedeix material d'un sol ús com xeringues, paper, alcohol per desinfectar o una goma perquè puguin punxar-se amb seguretat. També hi ha una sala de cafè i calor on els usuaris poden descansar abans i després d'haver consumit. Amb aquests passos, els toxicòmans eviten contraure malalties com el VIH o patir una sobredosi. El 2015, la sala va arribar a atendre uns 80 casos de sobredosis, una xifra que ha anat decreixent amb els anys.

El local també té un programa d'intercanvi de xeringues per als usuaris que decideixen consumir fora del recinte o fora de l'horari d'obertura del centre. Se'ls faciliten xeringues a canvi que tornin les que han utilitzat. L'any passat, la sala de la Mina va repartir unes 183.000 xeringues esterilitzades, més d'un terç del total de Catalunya.

Clàudia Ramos Có

Sant Adrià és un dels llocs on els pisos de segona mà pugen més

2 mesos ago

El preu de l’habitatge de segona mà ha pujat durant el tercer trimestre d’aquest any a gran part de Catalunya en comparació al mateix període de l’any passat. El segon augment més gran s’ha produït a Sant Adrià de Besòs, on la crescuda ha estat del 10,8%. Només hi ha un municipi de Catalunya, Montornès del Vallès, on l’augment ha estat superior (12,8%).

Les xifres formen part de l’últim informe de l’Índex Immobiliari Fotocasa, que mostra com el preu mitjà per metre quadrat d’un pis de segona mà a Catalunya és de 2.507 euros. En el cas de Sant Adrià, la xifra s’enfila fins als 3.099 euros al metre quadrat. Els preus pateixen l’efecte del trasllat de barcelonins a l’àrea metropolitana a casa dels elevats preus de la capital

Beatriz Toribio, directora d’estudis del portal immobiliari Fotocasa, afirma que “ara per ara s’està molt lluny d’una possible bombolla immobiliària, atès que les xifres d’activitat són molt baixes”. Tot i això, Toribio alerta que “els forts increments que s’observen en algunes zones de les grans ciutats han de mantenir-nos en alerta.

Redacció

Pujol demana més Mossos a Tiana per lluitar contra els robatoris

2 mesos ago

L’alcaldessa de Tiana, Ester Pujol, va aprofitar la celebració del Consell d’alcaldes i alcaldesses per reclamar més efectius dels Mossos d’Esquadra i més suport a les policies locals per combatre els robatoris que s’han produït en diferents cases del poble en els últims temps.

Durant la trobada, Pujol va transmetre als responsables del departament d’Interior i als comandaments dels Mossos d’Esquadra la preocupació pels robatoris. Els representants polítics i policials, per la seva banda, es van comprometre a reforçar la seguretat amb més presència policial.

El problema dels robatoris a diferents cases del poble, principalment de les urbanitzacions, és un problema que fa temps que amoïna els veïns. De fet, a principis de setembre un grup de veïns van decidir alçar la veu després d’un estiu amb gairebé una desena de robatoris. En senyal de protesta, alguns d’ells van fer sonar les alarmes de casa seva per reclamar més mesures de seguretat. La iniciativa, sorgida de Les Costes i els Vessants -dues de les urbanitzacions amb més robatoris-, es va escampar per altres indrets del poble.

Uns dies més tard la qüestió va arribar al Ple municipal després que Junts per Tiana interpel·lés a l’equip de govern.

Redacció

El comerç de Montgat surt al carrer en una nova Fira Turó

2 mesos ago

La rambla del Turó del Mar de Montgat va acollir dissabte una nova edició de la Fira Turó. Els comerços locals van sortir de les seves botigues per un dia i van envair al carrer per donar-se a conèixer entre els veïns i veïnes.

Des de les deu del matí i fins a les nou de la nit, es van poder veure parades amb de tota mena de productes. Hi va haver, entre d’altres, una oferta variada de cerveses artesanals o peces de roba. A més, els botiguers van oferir una degustació de tapes i van animar els visitants a participar en un sorteig dels seus productes.

De manera paral·lela, la Fira Turó va organitzar un programa lúdic amb activitats per a tots els públics. Una de les propostes que va tenir més bona acollida entre els més petits va ser la participació d’un pintacares que va maquillar els nens i nenes que van anar a la fira.

La jornada es va completar amb altres activitats, com ara un taller adreçat al públic familiar i un concert del grup ADT.

Redacció

Estopà (Snatt's Sant Adrià): “No tornarem a ser la sorpresa”

2 mesos ago

La sabadellenca conversa amb Línia Nord dies abans de debutar a la Liga Dia al capdavant del sènior lila en la segona temporada del club a la màxima categoria del bàsquet estatal femení. Parlem amb ella dels canvis que ha patit la plantilla,
de les expectatives que té l’equip i de la presència femenina a les banquetes.

S’estrena a la lliga diumenge a Madrid. Quines sensacions té pocs dies abans d’aquest primer partit?
Una mica millor cada dia. Amb tantes jugadores noves, que han anat arribant de mica en mica, al final un mes de preparació se’t queda una mica curt. Al cap i a la fi, volem transmetre una filosofia de joc i això requereix, per sobre de tot, temps.

L’anunci de la seva arribada va ser el passat 1 de maig. Se li han fet llargs aquests mesos?
És cert que ha passat molt temps, però de seguida vam començar a mirar com havia de ser plantilla i calia preparar moltes altres coses. Hem fet feina, fora de pista, durant tots aquests mesos: hem planejat la pretemporada, el curs, hem incorporat jugadores, ha calgut fer l’staff de nou... La veritat és que no he tingut temps per avorrir-me.

Tornem a la competició. El debut és una repetició de l’enfrontament de la temporada passada contra el Gernika. L’any passat, victòria lila.
Sí, però enguany serà diferent. Fa un any vam jugar un molt bon partit, però si no recordo malament, Gernika arribava al partit sense dues o tres jugadores. En aquest sentit, no canvia sobre com es va afrontar aleshores: per pressupost i per plantilla són les favorites i, a més, venen de jugar la ronda prèvia d’Eurocup.

Què li sembla el format de l’Open Day que la lliga va posar en marxa la temporada passada?
Està molt bé, és una manera de donar visibilitat al bàsquet femení i a la lliga. Això se suma a què alguns partits també es poden veure en obert per televisió (a Teledeporte i a Esport3). Qualsevol decisió que serveixi per donar una empenta a l’esport s’agraeix. L’única part que potser no agrada a alguns entrenadors és que hi ha un partit de la temporada que no jugues a casa.

L’estrena oficial, però, va ser fa vuit dies contra el Cadí La Seu (la semifinal de la Lliga Catalana femenina) en un partit que es va decidir en la penúltima jugada. Quines conclusions n’extreu?
No vam començar massa bé el partit, vam anar de menys a més. Després vam ser més agressives en defensa, més intenses i vam córrer més. Al final va ser un partit a cara o creu, però no crec que s’hagi de fer la lectura que el partit es va decidir per l’últim triple de la Seu. Al final sí que era un partit oficial, però per a nosaltres va ser l’últim test de la pretemporada i la balança final és molt positiva, perquè al final no només has de considerar si perds, sinó també com ha estat la derrota i veure que hem estat competint contra un rival de la lliga i que hem tingut opcions és una bona notícia.

Un any més, com mana l’ADN del club, s’aposta per la joventut i pel planter...
Sí. Penso que si les jugadores de la base ens ajuden a entrenar, no hem de tenir cap problema en posar-les a la pista. Però això s’ha de fer sense cremar cap de les seves etapes de formació, sinó perquè creiem que en el moment necessari ens poden ajudar, si no seria contraproduent. Ara mateix, la generació júnior, de l’any 2001, la qual conec perfectament, està en disposició d’ajudar-nos. Tot i això, el salt a la Liga Dia és molt gran, i per tant cal tenir cura i protegir-les, saber quan es pot donar aquests minuts i quines responsabilitats poden i no poden tenir.

En la plantilla del primer equip repeteixen quatre jugadores del curs passat (sense comptar la capitana Hurtado, fora de combat per lesió) i han arribat sis peces. Fins a on es pot arribar amb això? Com serà l’Snatt’s d’Estopà?
És difícil dir fins a on podem arribar, perquè això també depèn dels altres equips, que s’han reforçat molt i molt bé, de manera que estic segura que el que afrontarem a partir de diumenge serà encara més dur que la temporada passada. A més, la nostra competició està molt concentrada, es juga en pocs mesos, com he dit abans ens trobem hi ha poc temps per preparar-ho i és tremendament exigent. Tenir tantes jugadores noves és un hàndicap, però l’únic que no és negociable és l’esforç, que tothom sigui conscient que donarem el nostre màxim. Pel que fa a l’estil de joc, serà semblant al de les últimes temporades amb els diferents entrenadors que hi ha hagut a la casa. Sempre intento fer una proposta que encaixi amb l’equip que tinc; amb jugadores petites és evident que hem de defensar i apretar el cul, però no sempre. Hem de ser valentes, i ho serem cada setmana, però tampoc ens tirarem pel precipici.

El curs passat l’equip va ser la gran sorpresa de la lliga, però aquest any no hi és aquest factor. Això és un desavantatge?
Ser l’equip sorpresa només passa un cop, no ho tornarem a ser. La segona temporada sempre és més difícil que la primera i passa sempre, encara que els resultats no hagin estat tan positius com els que vam aconseguir nosaltres el curs passat. No sé si diria un desavantatge, no vull començar amb una visió negativa. Tornant al partit de Gernika, no sé com ho afrontarà el seu entrenador (i els de la resta d’equips) però tots estaran més alerta. No ens veuran igual, no serà el mateix.

L’estructura de la competició canvia, amb dues places més per al play-off. Amb els resultats del curs passat, l’equip hi accediria. És realista pensar que es pot acabar entre les vuit millors?
No és ni realista ni esbojarrat. L’objectiu és assegurar que l’any que ve seguim a la categoria i no m’agrada parlar ni de Copa ni de play-off, però tampoc ens podem posar cap límit. Com he dit abans, ja veurem on ens porta la competició. Depèn de la feina que fem durant la setmana, de com es desenvolupen els partits... No dependrà només de nosaltres. Això sí, avui jo et firmo aconseguir la permanència.

Arriba al primer equip després d’haver estat assistent de Jordi Vizcaíno i de Fabián Téllez. Amb què es queda de cadascun d’ells?
Són diferents entre ells i sempre m’agrada quedar-me amb tot el que encaixa o s’adapta a la meva manera de fer. El Jordi, per exemple, em va donar molta confiança en el meu darrer últim any de jugadora. Hi ha alguns punts comuns, com la manera de defensar, de compartir la pilota o d’entrenar, tot i que també la forma que tenen de transmetre és diferent. També és molt diferent la dinàmica entre Copa Catalunya (una època en la qual s’entrenava tres cops a la setmana) o la que trobarem ara a la Liga Dia, en la qual cal ser molt més curós amb les càrregues de treball i amb la planificació. He après molt dels dos.

Aleshores, quin tipus d’entrenadora serà Glòria Estopà? Quins són els seus referents?
Si he de dir dos, Jaume Ponsarnau i Jordi Vizcaíno, però sense desmerèixer ningú més, perquè com a jugadora també he treballat amb Lucas Mondelo, Isaac Fernández o Fabián Téllez, entre altres. Però no només d’ells, perquè també aprenc molt dels nois que tinc com a ajudants al cadet; al final hi ha una jerarquia que és inevitable en tots els aspectes, però sempre intento prendre les decisions en comú, parlar en plural, perquè si ho fem bé és una feina col·lectiva, i si es fa malament, també. Al final, tinc el poder de prendre la decisió final, però tot el que es treballa a pista és consensuat amb el meu staff. Participen, proposen i tenen un rol actiu en tots els aspectes de la preparació.

Acabem. Vostè és una de les tres entrenadores d’equips catalans que juguen a les màximes categories dels seus esports i també una de les úniques tres entrenadores de la Liga Dia. Què li diuen aquestes dades?
Hi ha dues maneres de veure-ho. Estaria bé saber fins a quin punt les entrenadores tenen el desig, l’ambició o la voluntat d’arribar al màxim nivell, perquè a les categories de formació n’hi ha. Per altra banda, hi ha les que volen i les que poden, però que els seus clubs tinguin una estructura o els donin l’oportunitat. Ara, numèricament, hi ha molts més homes que dones i per tant els clubs ho tenen molt més fàcil. Tant de bo hi hagués més dones, és una cosa que m’agradaria, però al final el que hem de fer és entrenar i fer-ho el millor que puguis. És una pregunta que he respost moltes vegades, però tampoc m’agradaria que se’m donés més importància de la que mereixeria per ser dona ni que se’m neguessin oportunitats per ser una dona. És normal que se’n parli als mitjans, perquè som poques dones, però al final, jo sóc entrenadora.

Pau Arriaga

Indignació

2 mesos ago

No parlarem del seu país d’origen, ni del color de la pell. Només us direm que es tracta d’un català que, com molts altres, va patir les conseqüències d’una crisi provocada pels especuladors, amb la complicitat dels governs corruptes.

Amos, aquest és el nom del meu amic. Viu al carrer Roma de Santa Coloma de Gramenet des de fa uns quants anys.

No m’interessa saber quan va comprar l’habitatge ni què en va pagar. En tot cas, us diré que es tracta d’un habitatge humil situat en un barri pobre de Santa Coloma.

El que sé és que pagava la hipoteca -més de mil euros mensuals- fins que es va quedar a l’atur i, com moltíssima gent, va intentar trobar una solució per no perdre el pis.

El banc li va proposar una dació amb motxilla i li va oferir continuar vivint al pis amb un lloguer social de més de 500 euros.

Amos, possiblement, no va entendre tot el que això significa i va acceptar l’oferta.

Actualment viu al pis amb la seva parella i dos nens menors d’edat. Té una feina precària amb uns ingressos minsos, però suficients per pagar el lloguer i mantenir la seva família. Això sí, renunciant a moltes coses que per a molts són necessàries per poder viure amb dignitat. Tanmateix, ell es considera un home feliç i se sent orgullós de viure a Catalunya.

Durant un temps va pagar mensualment la quota de lloguer, fins que un dia li va arribar una notificació del jutjat que li comunicava que el desnonarien.

La SAREB, propietària del pis, sense comunicar-li res destinava el que li cobrava de lloguer a amortitzar el deute -la motxilla- i, per tant, a efectes pràctics, Amos no pagava el lloguer.

Per això, la SAREB va iniciar el procediment per desnonar-lo.

Afortunadament, Amos va explicar el seu cas als amics de la PAH i aquests no només el van informar dels seus drets i de l’estafa que havia patit, sinó que també el van acompanyar el dia que s’havia anunciat el desnonament.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, a través de Serveis Socials, també s’hi va interessar i va fer gestions davant el jutjat per evitar el desnonament d’Amos.

Aquest primer intent ha estat aturat; la Comissió Judicial ha aixecat l’acta corresponent i ha donat un mes per trobar una solució. Així doncs, en aquest mes cal aconseguir posar de manifest que Amos ha sigut estafat i que s’ha d’aconseguir que li tornin els diners i el deixin continuar vivint al seu pis amb un veritable lloguer social.

Tanmateix, per aconseguir-ho necessita que l’advocat d’ofici treballi per demostrar que l’amic Amos ha sigut estafat i que l’Ajuntament negociï amb la SAREB un lloguer assequible per a ell.

Casos com aquest passen cada dia a moltes ciutats i pobles de Catalunya.

Ens preguntem, com s’explica que els governs -local, autonòmic i central- no actuïn per evitar crims com aquest?

Com és que alguns diuen que la defensa d’un habitatge digne i la lluita contra els desnonaments és la seva prioritat, però no fan res per aconseguir un parc d’habitatge públic suficient per atendre totes aquelles persones que necessiten l’ajuda de les nostres administracions?

Després, alguns es lamentaran de la desafecció política de la ciutadania; de l’increment que experimenta la dreta xenòfoba -que es nodreix dient tot tipus de mentides- en aquests barris poblats majoritàriament per persones treballadores i de les crítiques que es dirigeixen als líders d’alguns partits, més pendents dels seus interessos partidistes que de solucionar els veritables problemes de la majoria de la societat.

Ara, novament hi ha qui alimenta una altra bombolla immobiliària que fa que cada cop sigui menys accessible poder disposar d’un habitatge amb les condicions mínimes per gaudir d’una vida personal i familiar adequada.

Ens resignarem o reaccionarem tots junts per combatre-ho?

Pedro Jesús Fernández

Il·legalitzar

2 mesos ago

La tàctica dels partits unionistes és clara. Es van ajustant els discursos en agressivitat, tot dissimulant de cara a Europa, no sigui que quedin desemmascarats i els puguin titllar de ser un règim autoritari. Un dia sabem que Jorge F. Díaz, el de les clavegueres, xerra amb Daniel de Alfonso, que diu “Ens hem carregat la seva Sanitat”. Ciudadanos proclama insistint que hi ha fractura social entre els catalans. S’aplica l’article 155 de forma esbiaixada. S’empresona líders socials i polítics. Esclata el crit de “a por ellos” com a suport a la Guàrdia Civil enviada per reprimir els catalans l’1-O. Es declara la guerra als llaços grocs. S’anomena “comandos” a grups de CDR que teòricament assalten el Parlament. El sindicat Seapol es manifesta a Barcelona per demanar equiparació salarial. Una facció dels Mossos, mosSOS, aplaudeix la policia nacional a la via Laietana. El PP vol censurar la projecció del documental de Mediapro a Madrid. La inefable Arrimadas critica que TVE faci una entrevista a Junqueras. Casado demana la il·legalització de la CUP. PP, PSOE i Cs veten la projecció del reportatge de Mediapro sobre l’1-O a la comissió Operació Catalunya del Parlament...

És una trajectòria estudiada. No menystinguem els unionistes. Segueixen una tàctica preconcebuda i esperen el més mínim acte de violència per abocar-hi la resta de repressió sense miraments. Acabaran demanant que s’il·legalitzin tots els partits i les associacions independentistes. Posats a fer, per què no il·legalitzar Catalunya?

Jordi Lleal

L'apretada

2 mesos ago

Hem caigut definitivament al pou de la incoherència. L'independentisme, en no tenir un rumb clar marcat des de les institucions, és avui un mar de contradiccions que el van minant internament i externa. No hi ha guió, no hi ha escaleta. I sembla que tampoc hi ha un interès especial en què hi siguin.

Per això Torra comença a escalfar els CDR i Buch acaba d'escalfar-los del tot. Per això Arran canvia hàbilment de marca, com si d'una Convergència qualsevol es tractés. Per això els que ahir rebutjaven unilateralitats avui les abracen amb més desesperació que mai, mentre que els que les haurien volgut tota la vida les rebutgen sense contemplacions. Per això res sembla tenir sentit i el terra ens balla a cada passa.

Tot s'aguanta per un fil, el fil de l'orgull i la dignitat, el de l'1 d'Octubre, el del voler i no poder, i això provoca escenes com les del Parlament. Són escenes que, en el fons, representen una lluita de poder i de legitimitats. Davant del buit existencial i de la manca de lideratges, apareixen diversos grups convençuts de tenir l'autoritat moral suficient per aplicar el seu full de ruta, i és pràcticament una quimera negar-los aquesta autoritat quan des de dalt fa mesos que es nega qualsevol estratègia política.

Però això que hem viscut aquests dies és una anècdota, la trencadissa generalitzada encara ha d'arribar. I arribarà quan, immersos en aquest no-res estratègic, ens caigui a sobre el terratrèmol emocional més devastador que viurà el sobiranisme properament: la sentència.

Si arribem a la sentència sense cap pla conegut, sense que les institucions hagin explicat què es vol fer i què no, orfes d'instruccions, ja pot preparar-se aquest petit país. L'esclat a les portes del Parlament que tant ens ha exaltat només haurà estat un petit divertimento per entretenir les presses. Auguro que el Govern no tindrà al seu abast prou dotacions policials per apagar el foc que haurà encès amb la seva desaparició irresponsable.

Amb la sentència acabada de sortir del forn, la gent desbordarà el carrer i, sense horitzons polítics, sense camins a seguir, farà el que cregui convenient. I el que cregui convenient, en una situació d'impotència extrema i de ràbia desbocada, per a alguns potser ho inclourà tot. Tot, sense asteriscs.

Aquest cap de setmana s'ha posat en marxa el compte enrere. Si no esbossen un pla, l'esbossarà la gent en plena fúria. I és molt fàcil que l'esbossi des dels sentiments més irracionals possibles. Apretant de debò, president.

@modernetdemerda

Llum verda a les obres de l’hotel del Port de Badalona

2 mesos ago

El consell d’administració de Marina de Badalona ha aprovat la licitació de les obres de construcció i la gestió de l’hotel del Port.

En la sessió celebrada divendres 28 de setembre, es va donar llum verda a l’últim tràmit que permetrà que el projecte sigui una realitat a finals del 2020. Seguidament, el 3 d’octubre es va signar el contracte entre Marina de Badalona i l’empresa guanyadora de la licitació, el grup C4T-Tourism Business Builders, que posa el punt i seguit per a l’inici de les obres. El consell d’administració va aprovar la proposta que va rebre de la mesa de contractació, integrada per l’Ajuntament de Badalona, el Consell Comarcal del Barcelonès i Marina de Badalona.

Tot aquest procés de licitació del projecte va començar fa gairebé dos anys, el 23 de desembre del 2016, quan la mesa va donar el vistiplau a l’inici dels tràmits. En un primer moment, el grup hoteler que havia de gestionar la instal·lació era Melià Hotels, però finalment serà Sallés Hotels. Aquest grup és propietari de vuit establiments de quatre i cinc estrelles repartits per Catalunya, Ciudad Real, Màlaga i Mallorca.

Es preveu que en les pròximes setmanes es faci un acte de presentació on també es farà públic el calendari del projecte. Les obres als terrenys començaran aquest mateix mes d’octubre, amb una durada d’un any per construir la plaça i l’aparcament i un altre any per a l’hotel.

VIADUCTE DAMUNT DEL CANAL
Per altra banda, i segons ha avançat La Vanguardia, Marina Badalona també ha definit ja el disseny del viaducte del tren damunt del canal. El projecte costarà uns 11 milions d’euros i incorporarà una reserva d’espai per a la desitjada arribada del Trambesòs.

Redacció

Les obres del lateral de la C-31 acabaran a principis de l'any vinent

2 mesos ago

La visita a Badalona del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, va acabar amb un grapat de temes importants de la ciutat tancats i amb data.

Dilluns, el conseller es va reunir amb l’alcalde Álex Pastor i diversos representants dels partits polítics locals. La primera parada de la visita va ser a les obres de construcció de la calçada lateral de la C-31. Aquí, Calvet va aprofitar per anunciar que les obres acabaran el primer trimestre del 2019, uns treballs que va qualificar de “bàsics per a Badalona i per a l’àrea metropolitana”. Els operaris van començar a treballar a la calçada de l’autopista la tardor de l’any passat i acabaran després d’un any i mig d’obres i una inversió de 3,8 milions d’euros.

INTEGRACIÓ URBANA
Pel que fa a l’autopista, però, aquesta no va ser l’única notícia. I és que el conseller es va comprometre a desenvolupar i assumir el cost de l’elaboració d’un Pla Director Urbanístic que ha de servir per acabar amb la barrera arquitectònica i social més important de la ciutat. “Volem transformar el territori en positiu i minimitzar la repercussió de la C-31”, va dir Calvet.

BADALONA CAPAÇ
L’altre gran titular que va deixar la visita del conseller va ser l’anunci de l’acord per al nou centre de la Fundació Badalona Capaç, dedicada a la integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, que es farà al barri de Pomar. L’acord permetrà, a més de la construcció d’aquest centre de dia, impulsar una actuació d’habitatge social a l’avinguda Marquès de Mont-roig, al Congrés, on es faran més de 100 pisos de lloguer social. En principi, l’acord obtindrà la unanimitat al Ple municipal, on previsiblement s’aprovarà el conveni legal en la pròxima sessió ordinària d’aquest mes d’octubre i s’enterrarà així l’alternativa del polèmic projecte amb Mercadona.

COL·LECTOR DE LLEVANT
Durant la seva visita a Badalona, el conseller Calvet també es va comprometre amb altres qüestions d’infraestructures cabdals per a la ciutat. Una d’elles és el trasllat del col·lector de Llevant gràcies a un acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua que finançarà i encarregarà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona la redacció del projecte. I també es va tractar el desenvolupament de les àrees de Sant Crist i l’Estrella. “Aviat podrem tancar els acords amb el veïnat afectat per poder alliberar l'espai necessari per construir el darrer tram dels laterals de la C-31”, va afirmar l’alcalde Pastor.

“REGUST AGREDOLÇ”
Els partits de l’oposició, per la seva banda, van celebrar aquestes notícies, fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament i el departament de Territori. L’anterior executiu de Sabater veu els acords amb un “regust agredolç” perquè considera que es van començar a gestar en el seu mandat, en paraules d’Oriol Lladó (ERC). A més, ja s’ha afanyat a remarcar que cal seguir apostant per polítiques de mobilitat sostenible, com per exemple el projecte de carril bici del lateral de la C-31.

Redacció

Inauguren el centre més gran d’Europa contra la leucèmia a Can Ruti

2 mesos ago

Badalona pot presumir de tenir el centre científic més gran d’Europa que es dedica exclusivament a investigar tractaments contra la leucèmia. La Fundació Josep Carreras va presentar, divendres passat, el nou campus de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia, situat al costat de l’Hospital de Can Ruti. L’acte va aplegar diversos investigadors, polítics com el president de la Generalitat, Quim Torra, i l’alcalde de Badalona, Álex Pastor, i el tenor Josep Carreras, que va impulsar la Fundació després de recuperar-se de la leucèmia.

Amb més de 10.000 metres quadrats, l’espai aplegarà centenars d’investigadors d’arreu del món per trobar una cura a aquesta i altres malalties relacionades amb la sang. Des del 5 d’octubre de l’any passat hi treballen un centenar de persones, però es preveu que aquesta xifra anirà creixent.

La Fundació Josep Carreras, juntament amb altres empreses privades com l’Obra Social La Caixa, ha invertit 26 milions d’euros en la construcció i posada en marxa d’aquest centre, que també ha comptat amb finançament públic.

5.400 NOUS CASOS CADA ANY
La leucèmia és un dels càncers amb més afectació a l’estat espanyol, sobretot entre els infants. De fet, cada any es diagnostiquen gairebé 5.400 casos nous de leucèmia. Evarist Feliu, el vicepresident de la Fundació i coordinador científic de l’Institut, va afirmar que s’ha passat “d’un 100% de mortalitat els anys seixanta a un 80% de curació en nens i un 40% en adults, però cal continuar investigant-ne les causes i els tractaments”.

Entre els objectius del nou centre hi ha la immunoteràpia i els tractaments especialitzats i personalitzats per a cada pacient. Hi treballaran, de manera conjunta i coordinada, investigadors amb diverses formacions: metges, biòlegs, bioquímics, bioinformàtics i farmacèutics, que buscaran noves línies de recerca.

Redacció

S'acaba l'etapa d'Albiol al capdavant del PP català

2 mesos ago

Era un secret a veus però avui s'ha confirmat. Xavier García Albiol deixarà aviat de ser el president del PP català. La direcció del partit ha acordat convocar un congrés extraordinari per al pròxim mes de novembre, segurament els dies 10 i 11, que servirà per fer efectiva la marxa del polític badaloní i escollir el nou líder del partit. Tot apunta que podria ser l'actual portaveu parlamentari dels populars catalans, Alejandro Fernández. L'encara líder del PP català també deixarà l'acte de diputat del Parlament.

Albiol, doncs, es podrà concentrar en el seu objectiu de recuperar l'alcaldia de Badalona després de la desfeta electoral en les últimes eleccions al Parlament. El PP, amb ell de candidat, només va obtenir quatre diputats. La setmana passada, l'exalcalde badaloní va celebrar un acte al Teatre Principal per oficialitzar la seva candidatura a les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Albiol, diu, vol ser "l'alcalde de tots" i "recuperar Badalona".

Redacció

Era d’esperar

2 mesos 1 setmana ago

A Badalona, aquest curs escolar prop de 10.000 alumnes d’Ensenyament Secundari Obligatori van iniciar les classes. No ho van fer el dia previst els més de 120 alumnes matriculats a l’Institut La Riera, de Canyadó, malgrat les declaracions d’uns i altres.

L’any 2016, l’expresident Puigdemont va anunciar que es comprometia “a solucionar els problemes de la manca d’escoles a Badalona” i anunciava que es construirien “uns mòduls provisionals al parc de ca l’Arnús”.

No es tracta ara de buscar qui és el culpable d’aquesta deixadesa, però el que sí que és cert és que les obres per construir els mòduls no van iniciar-se fins al passat mes de juliol. Per tant, a ningú pot estranyar que a tocar de l’inici de curs encara continuessin en marxa. Una setmana més tard, els alumnes finalment van poder començar les classes.

Com ja hem dit altres vegades, a Badalona des de sempre hem defensat el dret a una educació pública de qualitat per a tothom. I això és responsabilitat dels que ens governen de garantir-ho.

Les lleis diuen que són els ajuntaments els que han de facilitar els solars perquè la Generalitat pugui construir les escoles. I, evidentment, s’ha de planificar amb temps suficient per evitar les improvisacions.

Com s’explica que a Badalona hi hagi alumnes escolaritzats en barracons des de fa més de 10 anys? Per què s’habiliten espais de serveis en algunes de les escoles per acollir alumnes que no tenen plaça si tothom coneixia l’increment de la demanda i la necessitat de construir més escoles? Per no perdre el somriure, com que és l’època dels bolets a aquestes noves aules se’ls anomena grups de bolets.

Algú ha pensat el que suposa per al bon funcionament d’una escola d’una o dues línies el fet que s’obri una nova línia en un espai destinat a altres funcions? Les activitats que es realitzaven en aquest espai habilitat, on es faran?

S’incrementaran els recursos humans i econòmics per atendre les necessitats d’aquesta nova aula?

Totes aquestes preguntes, i més, demostren una manca de planificació per part dels responsables d’Ensenyament tant de l’Ajuntament -i això no ve d’ara- com de la Generalitat.

Ara, i després de reunir-se el nou govern local amb el conseller d’Ensenyament, s’ha tornat a fer públic que la Generalitat i l’Ajuntament “estan d’acord que la ciutat té evidents mancances en infraestructures educatives”.

Significa això que l’Ajuntament, per fi, cedirà els solars i la Generalitat construirà les escoles? Com hem dit abans, a Badalona hi ha alumnes escolaritzats en barracons provisionals des de fa més de 10 anys. Altres, com és el cas de l’escola Ventós Mir, l’escola més antiga de Badalona, espera des de fa més de vuit anys el nou edifici.

L’Institut La Riera també és provisional i, segons l’Ajuntament, els mòduls s’han de retirar a finals del curs 2020-2021, ja que els alumnes s’han de traslladar a l’edifici de l’antiga escola Lola Anglada.

Això significa que les obres de rehabilitació de l’edifici s’han d’iniciar al més aviat possible. Però resulta que mentre l’Ajuntament no registri la propietat d’una part de la pista esportiva no podrà cedir-la a la Generalitat i aquesta no assumirà l’obligació de rehabilitar l’edifici i construir-ne un de nou a l’actual pista.

És el que passa també amb l’escola Badalona Port. Si l’Ajuntament no cedeix els terrenys, la Generalitat no construirà l’escola definitiva.

I tot això passa avui, com passava al segle passat, encara que ens resulti difícil d’entendre.

Catalunya, en sanitat i educació, estava al capdavant de totes les comunitats i tothom se’n sentia orgullós. Ara ens diuen que, durant els últims anys, la sanitat s’ha retallat un 27,51% i l’educació un 12%. Serà aquesta l’explicació?

Pedro Jesús Fernández
Comprovat
2 hores 44 minuts ago
Linia Nord - Barcelones Nord
Línia Nord Barcelonès Nord » El periòdic gratuït del Barcelonès Nord
Subscriu-te a Canal Linia Nord - Barcelones Nord