Vés al contingut
x

Linia Nord - Barcelones Nord

L’1-O

2 mesos 1 setmana ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L’1-O

2 mesos 1 setmana ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L’1-O

2 mesos 1 setmana ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L'escòria del món

2 mesos 1 setmana ago

L'escòria és allò que es queda al fons de l'olla, un residu que cal refregar amb el fregall. En el món antic -i en aquest- s'usava en sentit metafòric per descriure criminals de la més baixa estofa per oferir-los com a sacrificis humans. Per aplacar les falses deïtats es buscava algú entre la púrria de la societat, un llardós al qual no se’l trobaria a faltar i que de tota manera tard o d'hora sucumbiria.

Som l'escòria del món, deia Pau de Tars als Corintis, al·legoria vergonyosa dels llaços d'una mare pàtria sense frontera: bombolla de la construcció, polítiques que miren cap a una altra banda, pujada irracional de l'habitatge -que ja no és un dret-, diners que es compren a interès 0, bancs rescatats amb milers de pisos...

La desil·lusió positiva tracta de no creure en res i esperar encara menys d'aquest capitalisme màgic, per aquesta raó el món no els vol, perquè van contra corrent. La població sense llar segueix sent qualificada de marginal per una societat que desconeix el món dels afers interns, pandèmia que acceptem que avanci, per un grup de brètols i potenciada, sens dubte, pel seu elevat poder polític i el poder adquisitiu de les seves influències. No obstant això, les penalitats de la gent senzilla són les que segueixen acabant a la presó, un retrat despietat i alhora misericordiós de les febleses i caigudes humanes amb epitafi inclòs, mostrant pobreses, pecats i horrors que revelen la tremolor acre de les seves ànimes, la fulminant fuetada que colpegen amb el cor. L'esperança pels desemparats, aquests lletjos desgrenyats, consisteix a donar-los uns cops d'ànim a l'espatlla i esperar dies i dies al costat d'un arbre confiant que arribin cuques de llum per bombardejar la por de l'abandonament. La pobresa segueix mostrant-nos un rostre d’infàmia; pot ser que aquí no sigui fam però si és dolor. Caldrà seguir movent els silencis per tal quantitat i qualitat de mentides d'aquells falsaris, i insistir a la gent del carrer que no es cregui tan fàcilment les grans mentides, tot i que gaudeixin de gran difusió.

Contra un exèrcit de poderosos no hi ha mediació possible; o tot o res. I aquesta massa d'esclaus: obrers, sicaris, transporters que troben una feina més rendible del que poden intentar buscar-se en un altre lloc, segueixen tenint igualment els dos peus plantats en la misèria, perpetuant un sistema d'explotació i enriquiment en benefici d'uns pocs.

En el joc de la culpa sempre perden els més febles, però, i malgrat tot, les plataformes contra els desnonaments han aconseguit reduir el 75% de llançaments en un any, escoltant preguntes i recuperant paraules.

Francesc Reina

L'escòria del món

2 mesos 1 setmana ago

L'escòria és allò que es queda al fons de l'olla, un residu que cal refregar amb el fregall. En el món antic -i en aquest- s'usava en sentit metafòric per descriure criminals de la més baixa estofa per oferir-los com a sacrificis humans. Per aplacar les falses deïtats es buscava algú entre la púrria de la societat, un llardós al qual no se’l trobaria a faltar i que de tota manera tard o d'hora sucumbiria.

Som l'escòria del món, deia Pau de Tars als Corintis, al·legoria vergonyosa dels llaços d'una mare pàtria sense frontera: bombolla de la construcció, polítiques que miren cap a una altra banda, pujada irracional de l'habitatge -que ja no és un dret-, diners que es compren a interès 0, bancs rescatats amb milers de pisos...

La desil·lusió positiva tracta de no creure en res i esperar encara menys d'aquest capitalisme màgic, per aquesta raó el món no els vol, perquè van contra corrent. La població sense llar segueix sent qualificada de marginal per una societat que desconeix el món dels afers interns, pandèmia que acceptem que avanci, per un grup de brètols i potenciada, sens dubte, pel seu elevat poder polític i el poder adquisitiu de les seves influències. No obstant això, les penalitats de la gent senzilla són les que segueixen acabant a la presó, un retrat despietat i alhora misericordiós de les febleses i caigudes humanes amb epitafi inclòs, mostrant pobreses, pecats i horrors que revelen la tremolor acre de les seves ànimes, la fulminant fuetada que colpegen amb el cor. L'esperança pels desemparats, aquests lletjos desgrenyats, consisteix a donar-los uns cops d'ànim a l'espatlla i esperar dies i dies al costat d'un arbre confiant que arribin cuques de llum per bombardejar la por de l'abandonament. La pobresa segueix mostrant-nos un rostre d’infàmia; pot ser que aquí no sigui fam però si és dolor. Caldrà seguir movent els silencis per tal quantitat i qualitat de mentides d'aquells falsaris, i insistir a la gent del carrer que no es cregui tan fàcilment les grans mentides, tot i que gaudeixin de gran difusió.

Contra un exèrcit de poderosos no hi ha mediació possible; o tot o res. I aquesta massa d'esclaus: obrers, sicaris, transporters que troben una feina més rendible del que poden intentar buscar-se en un altre lloc, segueixen tenint igualment els dos peus plantats en la misèria, perpetuant un sistema d'explotació i enriquiment en benefici d'uns pocs.

En el joc de la culpa sempre perden els més febles, però, i malgrat tot, les plataformes contra els desnonaments han aconseguit reduir el 75% de llançaments en un any, escoltant preguntes i recuperant paraules.

Francesc Reina

Álex Pastor: "Hem d'arribar a consensos amb l'esquerra i la dreta"

2 mesos 1 setmana ago

L'alcalde de Badalona, Álex Pastor, ens rep superats els 100 dies de gràcia. Des del primer moment es mostra conciliador i s'erigeix com el batlle del consens. Tot i això, no es mossega la llengua criticant l'anterior executiu de Dolors Sabater, a la qual segueix retraient que no respectés la "neutralitat institucional" quan governava. Si ho hagués fet, "tot hauria anat diferent", assegura.

Ja fa més de 100 dies que és alcalde de Badalona. Està satisfet del que ha pogut fer fins ara?
La veritat és que sí. Sobretot tenint en compte que quan vam arribar ens vam trobar una situació molt negativa, una maquinària totalment paralitzada i tots els projectes encallats. Hem començat a desencallar alguns projectes i a donar la volta a aquesta situació de paràlisi i d’abandonament de la ciutat, que, de fet, era la percepció que tenien els veïns i veïnes.

Està governant la quarta ciutat de Catalunya amb només quatre regidors i el suport extern del de Ciutadans. En aquestes condicions es pot tirar endavant Badalona?
Estem demostrant que amb capacitat i amb voluntat es pot fer, sí. Ho estem fent. No és només una qüestió de quantitat de regidors, sinó que tenim 1.000 treballadors públics que s’han de motivar i incentivar per donar la volta a la situació que els comentava anteriorment. Ells són el cor i l’ànima d’aquesta ciutat. Crec que estem demostrant que és possible fer-ho i que es comença a notar el canvi.

L’exalcaldessa Sabater el comparava recentment en un article d’Opinió a Línia Nord amb un cambrer. Diu que està servint els plats que el seu govern va cuinar, que capitalitza els seus projectes que ara es materialitzen.
En primer lloc, tot el meu respecte per a l’ofici de cambrer. Jo no seria capaç de fer la seva feina. I dit això, nosaltres ens dediquem a fer política. I fer política i fer gestió significa desencallar projectes que porten tres anys paralitzats.

Jose Téllez li recorda pràcticament cada dia a Twitter que encara no es coneix el pla de xoc que deien que havien negociat amb PP i Cs per tirar endavant la ciutat post moció de censura. Què se n’ha fet d’aquell pla de xoc?
Bé, nosaltres ja hem explicat el que hem fet aquests primers 100 dies i el pla de govern que tenim, que es basa en cinc punts molt concrets. Primer de tot, recuperar el contacte directe amb els ciutadans, que se sentien abandonats. I després, millorar el manteniment i la neteja de la via pública, la seguretat, la concòrdia... I recuperar la institució per a tothom, pensi el que pensi.

Però això és el pla de xoc que deien que tenien pactat amb el PP i Ciutadans abans de la moció de censura o no?
Aquell pla de xoc era un pla entre partits. Nosaltres el que fem ara és retre comptes de la nostra gestió i explicar el pla de govern que tenim conjuntament amb el regidor d’Units per Avançar i el suport del de Ciutadans.

Per tant, aquell pla de xoc ha quedat superat i estan en una altra fase.
Nosaltres hem posat unes prioritats que són les nostres i en base a les quals estem actuant.

Tot plegat ho haurà d’explicar en un Ple extraordinari forçat pels grups de l’anterior govern.
Em sembla perfecte poder retre comptes al Ple municipal. Ja m’hauria agradat que els darrers tres anys l’anterior govern que ara està a l’oposició hagués fet el mateix quan els altres li demanàvem. Personalment, crec que és important la transparència i estaré encantat, jo i la resta del govern, d’explicar la situació que hem heretat i com s’està revertint.

Quan es farà aquest Ple? Fixarà vostè una data o deixarà que es convoqui automàticament?
Hi ha uns terminis legalment establerts que respectarem, com no podria ser d’altra manera.

Fa un moment ens parlava de les seves prioritats: neteja, seguretat, bona gestió, trepitjar el carrer... En això el seu discurs s’assembla molt al d’Albiol.
Que pensem que aquests temes són prioritaris per mantenir i cuidar la ciutat, cosa que no feia l’anterior govern, no vol dir que no tinguem perfil propi. De fet, durant els últims tres anys a l’oposició havíem arribat a denunciar gairebé 1.000 punts negres que té la ciutat.

Per cert, fa pocs dies Albiol va confirmar que es tornarà a presentar l’any que ve. Fins ara l’hem vist poc actiu fent oposició al seu govern. El preocupa que a mesura que s’apropin les eleccions endureixi el seu discurs?
Crec que estem en un moment en el qual no podem pensar en les eleccions municipals. Hem de pensar en Badalona. Per a mi, el govern de Sabater i també el d’Albiol són part del passat. Nosaltres pensem en el present i en el futur de la ciutat. Hem perdut tres anys per a Badalona i n’hem de guanyar un a favor dels veïns i veïnes. I per fer-ho hem d’arribar a consensos amb tots els grups municipals, estiguin a l’esquerra o a la dreta. És igual.

Amb el clima de precampanya electoral que ja estem vivint, sembla que no ho tindrà gens fàcil, això d’arribar a consensos.
Algú es pot negar que hi hagi una escola bressol a Montigalà? Això no té res a veure amb una campanya o amb unes diferències ideològiques. Hi ha qüestions de ciutat que són cabdals per als veïns i veïnes, i en aquests casos crec que ningú es pot permetre no arribar a acords. L’objectiu comú és millorar Badalona i jo no em cansaré mai de picar la porta de la resta de grups municipals per arribar a acords.

Troba receptivitat quan ho fa?
Sí. És que d’això va la política. De cessions en detriment dels interessos partidistes però en benefici de la ciutat i dels seus veïns i veïnes.

Aquesta setmana s’ha celebrat el primer aniversari de l’1 d’octubre. Fa un any, Badalona era la ciutat més gran que donava suport al referèndum. Ara, amb el seu govern, la posició institucional al respecte no té res a veure. Però dilluns centenars de veïns van tornar a omplir la plaça de la Vila. Com ho valora?
Com a alcalde de Badalona m’he de limitar a garantir la neutralitat institucional. L’Ajuntament ha de representar tothom, pensi el que pensi. I aquesta neutralitat també vol dir respectar aquells que pensen diferent que tu. Els veïns i veïnes que es van manifestar dilluns tenien tot el dret de fer-ho. I garantirem que sempre sigui així. Respectarem sempre la pluralitat i la diversitat d’ideologies que hi ha a la nostra ciutat.

Les discrepàncies nacionals són un escull insalvable perquè els quatre partits d’esquerres que hi ha actualment al Ple municipal puguin compartir projecte?
Si s’hagués respectat la neutralitat institucional i s’haguessin impulsat de veritat polítiques socials i progressistes, segurament tot hauria anat diferent. Però no va ser així. L’anterior govern va decidir no complir aquests dos compromisos que havia adquirit amb nosaltres i ens vam veure obligats a proposar una alternativa, que va rebre el suport suficient d’altres forces per tirar endavant.

Se senten més còmodes avui amb Ciutadans gestionant el Districte 2 que fa uns anys investint Sabater?
El que tenim és un pacte de governabilitat amb aquest regidor i nosaltres tenim cura de tota la ciutat. Però més enllà d’aquest cas concret, crec que al final estem condemnats a entendre’ns entre tots, però sobretot respectant els pactes. Perquè els pactes no es fan amb un partit polític, sinó amb una part de la societat.

Parlant de gestió, els últims dies hi ha hagut polèmica per les factures i els contractes de l’Ajuntament. Vostè assegura que les factures impagades per l’anterior govern s’acumulen mentre Sabater l’acusa de falsejar. A qui s’han de creure els badalonins?
A la realitat. I la realitat és que, quan vam arribar, hi havia més de 1.000 factures pendents de pagar, cosa que equival a prop de 20 milions d’euros. I ens vam trobar gairebé una trentena de serveis sense contracte, per exemple el socorrisme de les platges. Això és una realitat. Aquí no és qüestió de populisme ni de tergiversar, sinó de dir la veritat. I la veritat és aquesta.

També hi ha hagut polèmica en relació amb la Guàrdia Urbana. Vostè la vol reorganitzar mentre el sindicat demana més seguretat a les comissaries. Aquest sempre és un terreny delicat...
Sí... És clar que aquesta demanda de més seguretat està justificada. És un mal endèmic de fa molt temps. Les infraestructures s’han d’adequar millor, perquè és evident que tenim un dèficit al respecte. Estem treballant perquè així sigui.

Aquesta setmana s’ha pogut veure un agent de la Guàrdia Urbana uniformat retirant llaços grocs de l’espai públic. Tenen ordres de fer-ho o va actuar per iniciativa pròpia? I si és així, se li obrirà un expedient?
Com deia fa una estona, nosaltres som el govern de tots. Respectem la llibertat i les manifestacions que faci qualsevol veí o veïna. La Fiscal General va dir fa setmanes que no era delicte ni posar ni treure llaços grocs. Dit això, ha de quedar clar que aquí no hi ha hagut cap instrucció del govern ni tampoc dels comandaments de la Guàrdia Urbana. Ara bé, en aquest cas concret no podem obrir un expedient perquè no es tracta d’un fet delictiu. Estèticament potser no és la millor imatge, però no és un fet delictiu.

Pot ser que es torni a repetir aquesta imatge, doncs?
El que ens han dit des dels comandaments de la Guàrdia Urbana és que ha estat un fet molt puntual i que la seva voluntat és mantenir aquesta neutralitat institucional a la qual feia referència abans. El que ha de fer la policia local és fer complir la llei. I en això estem.

Per tant, vostè creu que no s’ha de dedicar a treure llaços grocs.
No. Jo crec que ha estat un fet molt puntual.

També ha generat certa controvèrsia que s’hagi posat sobre la taula la possibilitat de revertir la pacificació del Passeig Marítim...
El que farem nosaltres al Passeig Marítim és el que generi més consens, tant amb el Consell de Mobilitat com amb els veïns i veïnes.

A vostè li agradava fer running pel passeig... Com l’hauria preferit, amb cotxes o sense?
Quan feia running pel Passeig Marítim, ara ja fa anys [somriu], la veritat és que no havia tingut mai cap problema amb els cotxes. Crec que s’hi pot anar en bici o corrents independentment de la pacificació del trànsit.

Un dels dèficits més preocupants de la ciutat té a veure amb les escoles. Es creu el compromís que li va traslladar el conseller Bargalló?
Bé, jo espero que ell compleixi amb el seu compromís de la mateixa manera que jo intentaré complir amb el meu. La responsabilitat política en aquest àmbit és de les dues administracions. És evident que aquesta ciutat té un dèficit d’escoles públiques. Ens falten places i, a més, les escoles que tenim pateixen una manca de manteniment. No és una qüestió d’avui per demà, però ja hi estem treballant.

Un altre dels problemes que té la ciutat és l’accés a l’habitatge. Fins i tot en això també es creuen retrets entre l’anterior govern i vostès...
A mi m’agradaria que en aquest tema no hi hagués divisions. Crec que hem d’apostar tots per un habitatge amb uns preus més assequibles i, sobretot, des de l’aportació de l’administració. Recordo que l’any passat vam aprovar 8 milions d’euros per destinar precisament a la construcció o a la compra d’habitatges per part de l’Ajuntament. Un any i escaig després, l’únic que teníem eren dos pisos que no s’acabaven de posar a disposició dels veïns. Nosaltres ja els hi hem donat sortida i en comprarem més per als nostres ciutadans més vulnerables. En això crec que ha de ser fàcil arribar a acords amb la resta de forces, si miren més per la ciutat que pels seus interessos partidistes.

Cosa complicada, amb les eleccions del maig a la vista... Té bones sensacions de cara als comicis?
Sí. Passo el 80% del meu temps als carrers i a les places de la nostra ciutat i la meva percepció és molt positiva. Crec que els veïns i veïnes estan contents amb aquest govern.

A. Nadeu / C. Ramos

Un policia local de Badalona retira llaços grocs del carrer

2 mesos 1 setmana ago

Aquesta setmana ha corregut per les xarxes socials un vídeo on es veu un agent de la Guàrdia Urbana de Badalona retirant llaços grocs de l’espai públic.

L’agent, que anava uniformat i acompanyat per un altre policia, surt arrencant els llaços al carrer Jovellar i llençant-los a la paperera. Després se’ls veu marxar amb el cotxe oficial de la policia, cosa que escenifica que els dos agents es trobaven de servei.

Alguns partits de l’oposició, com el Partit Demòcrata i ERC, ja han demanat responsabilitats al regidor de Seguretat, Jordi Subirana, per l’actuació dels agents, diumenge passat. Demanen que s’identifiquin els policies i se’ls obri un expedient informatiu i, si s’escau, disciplinari. Amb la mateixa idea s’ha pronunciat Jose Téllez, el portaveu de Guanyem Badalona, que ha demanat a Pastor que actuï “de la mateixa manera que es va fer amb la Guàrdia Civil” i que es faci un advertiment als policies anunciant que, si reincideixen, se’ls obrirà un expedient.

Una petició que el mateix Álex Pastor ha desestimat en declaracions al Línia Nord. No creu que s’hagi d’obrir cap expedient perquè el què han fet, diu, “no és un fet delictiu”. Tot i això, opina que la Guàrdia Urbana no s’hauria de dedicar a treure llaços grocs i assegura que no hi ha cap ordre al respecte, sinó que l’agent va actuar per iniciativa pròpia. En aquesta línia també s’ha pronunciat el PP: “No ens sembla bé que un agent d’uniforme retiri llaços, té una altra feina a fer”.

Redacció

Reconeixement badaloní als premiats amb la Creu de Sant Jordi

2 mesos 1 setmana ago

L’Ajuntament de Badalona ha celebrat recentment l’acte de reconeixement públic de les entitats i persones badalonines guardonades amb la Creu de Sant Jordi.

Va ser divendres passat al saló de plens del mateix consistori amb dos dels guardonats: Rosa Maria Malet i l’ONG Proactiva Open Arms. Tot i que els premis es van entregar el passat 24 de juliol, no ha estat fins ara que s’ha fet la distinció oficial a la ciutat. De fet, va ser al Ple municipal del 31 de juliol quan es va aprovar una moció que insta al reconeixement de tots els badalonins premiats enguany amb aquest guardó, entre els quals també consten la filòloga, mestra i activista per la llengua a la plataforma Som Escola, Teresa Casals, i el pedagog i escriptor Joan Soler i Amigó.

El fundador de l’ONG badalonina, Òscar Camps, i Rosa Maria Malet van ser els dos premiats que van assistir a l’acte. La Generalitat va voler donar aquest reconeixement a Open Arms “per la seva tasca de rescat i salvament de les embarcacions de persones refugiades a la mar Egea i al conjunt de la Mediterrània” i a Rosa Maria Malet com a degana en la direcció dels museus barcelonins per “protegir, desenvolupar i promoure” l’obra de Joan Miró.

PRESÈNCIA BADALONINA
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims guardons que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya. Aquest any es van premiar un total de 31 personalitats i 24 entitats distingides per la defensa de la identitat catalana o la seva feina en l’àmbit cívic i cultural. Precisament, Badalona va ser una de les ciutats amb més guardonats.

Redacció

La decisió sobre les mesures cautelars del crematori s’apropa

2 mesos 1 setmana ago

A principis de mes, la plataforma de veïns Stop Crematori va demanar mesures cautelars al jutge, mentre aquest resol el contenciós administratiu contra l’obertura del crematori i dicta sentència. Fins que això no passi podrien passar dos anys i, durant aquest temps, l’empresa podria començar les obres. L’única manera d’evitar-ho seria, segons fonts de la plataforma, que el jutge acceptés les mesures cautelars que van presentar el 6 d’octubre. De fet, el jutjat número 10 de Barcelona s’ha de pronunciar sobre les cautelars abans que acabi el mes. 

El que la plataforma demana en aquest recurs és que se suspenguin les obres -que encara no han començat- del crematori mentre no hi hagi una resolució ferma del procés contenciós que van iniciar el 18 de juliol contra l’Ajuntament de Sant Adrià, el Consell Comarcal del Barcelonès i Tanatori Litoral S.L., l’empresa propietària dels terrenys.

Des de la plataforma esperen que “davant totes les evidències, informes tècnics i jurisprudència que avalen la demanda, la resposta sigui satisfactòria pel benestar i la salut dels ciutadans”.

Els motius que els han portat a lluitar contra l’obertura del crematori són, per una banda, perquè consideren que va en contra de les normes urbanístiques contemplades al Pla General Metropolità (PGM). De l’altra, al·leguen que hi ha una “forta oposició ciutadana” al projecte, amb 9.000 signatures recollides des de 2016, i que la construcció de la planta suposaria un “greu impacte mediambiental”.

Redacció

El procés participatiu de les Tres Xemeneies arrenca fort

2 mesos 1 setmana ago

La Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià ha fet balanç de la primera sessió informativa del procés de participació ciutadana per debatre el futur de l’espai.

Aquesta reunió va tenir lloc dijous passat i va servir per informar a la ciutadania del funcionament de tot el procés participatiu. Des de la Plataforma veuen amb bons ulls la quantitat d’assistents -un centenar-, “cosa que demostra l’interès de la ciutadania envers aquest espai”, comenten. Tot i així, lamenten que els representants polítics insisteixin en el fet que el procés no és vinculant. Asseguren que també van adquirir el compromís d’afegir una sessió específica sobre temes econòmics, on aportaran informació a aquells que la demanin, sense acabar de fer-la pública.

Una de les incògnites que es va resoldre van ser les persones encarregades d’admetre o rebutjar les propostes resultants, que seran els mateixos responsables de la redacció del PDU: Generalitat, Ajuntament de Badalona i Sant Adrià i Consorci del Besòs. Dilluns que ve es farà la primera de les quatre sessions temàtiques.

Redacció

Un de cada deu colomencs té més de 65 anys

2 mesos 1 setmana ago

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Grans, Santa Coloma celebrarà, demà, una nova edició de les Jornades de la Gent Gran. Actualment, 22.000 colomencs tenen més de 65 anys. Això es tradueix en el fet que una de cada deu persones pertany al col·lectiu de la tercera edat.

Per celebrar el seu dia, el Pompeu Lab i el Teatre Sagarra obriran les portes per acollir una diversitat d’actes destinats als principals protagonistes de la jornada. El dia començarà amb una sessió inaugural a càrrec de l’alcaldessa Núria Parlon. Donarà pas a una taula d’experts que reflexionaran sobre el tema “Cap a quina vellesa ens encaminem?”, amb la psicogerentòloga i patrona d’Amics de la Gent Gran, Montserrat Celdran, i la directora de Gent Gran de Fundació “La Caixa”, Cristina Segura. Més tard es visualitzarà el vídeo “Participació Gent Gran de la ciutat” i es farà una taula rodona sobre la realitat de les persones grans amb experts i implicats en diverses entitats. Tots aquests actes, celebrats al Pompeu Lab, clouran amb la lectura del manifest de la jornada.

El Teatre Segarra se sumarà a les activitats per celebrar el dia de les persones grans amb un berenar al hall del mateix teatre i un espectacle de cinc a set de la tarda. Per acabar, es farà un ball d’envelat a la plaça dels Enamorats obert a tothom.

Redacció

Montgat acull l’assemblea territorial de la CUP

2 mesos 1 setmana ago

La CUP ha iniciat un procés participatiu d’assemblees territorials obertes. La que correspon a la zona del Barcelonès Nord i el Baix Maresme es va celebrar divendres passat a la biblioteca Tirant Lo Blanc de Montgat.

A partir de les vuit del vespre, els assistents van poder escoltar els debats estratègics relacionats amb el present i el futur de Catalunya fora dels despatxos. Els temes que es van tractar estaven relacionats amb el clima polític actual i la situació que viu el Govern català. A l’acte hi van assistir Eulàlia Reguant i Jordi Escoda, com a representants del Secretariat Nacional.

Entre les grans qüestions que es van analitzar hi ha “la inacció del Govern, la verticalitat i opacitat de la presa de decisions als més alts nivells, la repressió de l’Estat o la renúncia a la desobediència per la qual aposta la Generalitat”, segons va explicar David Palau, de la CUP de Montgat, a la ràdio municipal.

Redacció

El Tiana Clàssics duplica els participants de l’any passat

2 mesos 1 setmana ago

La tercera edició del Tiana Clàssics, l’esdeveniment que agrupa multitud de vehicles antics al poble, va haver de tancar les inscripcions perquè es va completar l’aforament. Diumenge, uns 130 cotxes i motos van duplicar la xifra de participants del 2017, segons informa l’entitat organitzadora ACIST Tiana.

El requeriment per poder inscriure’s-hi era que els vehicles tinguin més de 25 anys, matriculats fins al 1993. Els participants van presentar-se al parc dels Teletubbies cap a les deu del matí, quan va començar la jornada. Es van exposar els vehicles i es va fer un esmorzar de botifarra a càrrec de Cal Toni. Per als més petits es van fer activitats infantils -com pintar sobre la carrosseria d’un cotxe, diversos tallers i sortejos- abans de començar una rua de vehicles pels carrers del poble.

Amb la pacificació del carrer Matas, es va facilitar l’accés dels vehicles a l’aparcament i a l’espai d’exposició. Un any més, la zona es va quedar petita per acollir tots els vehicles, un senyal que els organitzadors interpreten com un èxit.

Any rere any, la trobada de vehicles clàssics es va consolidant com un dels esdeveniments més multitudinaris de Tiana, amb participants vinguts de diversos municipis de Catalunya.

Redacció

El Divina Joventut rep la visita de l’Andorra a l’Olímpic

2 mesos 1 setmana ago

El debut de la Penya a l’ACB, si no hi ha cap altre contratemps, finalment serà demà. Els de Carles Duran rebran la visita del Morabanc Andorra a l’Olímpic a partir de tres quarts de nou del vespre. Aquest de demà hauria de ser el segon compromís oficial del conjunt badaloní, però no va ser així després que diumenge passat se suspengués el partit que s’havia de jugar al Pazo dos Deportes, la pista del Breogán. Ahir a la tarda, però, l’ACB va anunciar que el matx es jugarà el pròxim dia 24.

Els dos equips ja estaven sobre el parquet, escalfant poc abans de les cinc de la tarda, quan el marcador, el rellotge de possessió i el rellotge del pavelló van deixar de funcionar. En primera instància l’ACB va anunciar que el partit s’ajornava mentre els tècnics intentaven resoldre aquesta avaria, però la impossibilitat de fer-ho va fer que es decretés la seva suspensió.

L’endemà es va conèixer que, com l’acta del partit ja estava feta, amb els jugadors dels dos equips inscrits, quan finalment es disputi el partit, les convocatòries dels dos conjunts (i els cincs inicials) hauran de ser els que estava previst que comencessin a disputar el matx diumenge.

PLANTILLA TANCADA
Així, doncs, el partit contra el Breogán no el podrà jugar l’últim fitxatge verd-i-negre, l’aler-pivot Luke Harangody. Està previst que el jugador d’Illinois arribi a la ciutat durant el dia de demà.

Pau Arriaga

L’estratègia del cambrer

2 mesos 2 setmanes ago

Qui ha cuinat alguna vegada sap que cal invertir temps i feina abans no es pot servir un plat a taula...

M'ha preocupat molt llegir en aquest mateix diari, la setmana passada, que l’alcalde transitori de Badalona producte de la moció de censura impulsada pel PP d'Albiol i Cs no en té ni idea de com funciona la cuina de les polítiques i la gestió pública, i ha arribat a comparar-me barroerament amb un mamífer dormilega perquè es pensa que els plats que hem deixat a punt per servir han aparegut, per art de màgia, del no-res. L’aparició per generació espontània és pròpia de les pel·lícules de dibuixos animats que gaudim amb els infants, però és una argumentació impròpia d’un adult que ostenta un càrrec de responsabilitat i que pretén presentar-se com a algú “honest”. L’article el delata.

Per poc que es conegui la regulació de la contractació pública, qui més qui menys sap que els terminis que imposa l’administració són ineludibles, i no són curts. L’acció important és posar en marxa la cocció. Començar i empènyer els tràmits. Vetllar-los fins al final.

Han passat 100 dies i no se'n sap res del “pla de xoc” de la moció de censura de PP, PSC i Cs, només n’ha transcendit un gest: retirar la pancarta demanant la llibertat dels presos i preses polítiques. Res més. Els darrers plens i juntes de govern deixen clar que no hi ha res de nou al forn. I no tenir pressupost 2018 posa en risc molts avenços assolits i nous projectes. El primer ple municipal post moció va aprovar retallades del 25% en manteniment del verd urbà i en servei d'assistència domiciliària. És un gir de la prioritat municipal, primer les entitats bancàries, després les persones. Lamentable.

Potser és per tapar aquest enorme ‘estropici’ que es fa tant soroll amb acusacions sense proves. Com a exemple, l’obsessió per dir que han ‘desencallat’ en una sola setmana la nova escola bressol a Montigalà. Una construcció que no ha estat mai encallada, senzillament estava cuinant-se, i jo mateixa vaig estar treballant fins al darrer minut abans de la moció de censura, per deixar signat el projecte. És comprovable, com totes les altres tergiversacions i falsedats que publica.

Durant els 3 anys de govern que he encapçalat, amb Guanyem Badalona en Comú, ERC-AM i ICV-EUiA hem treballat amb visió de ciutat sencera, i de llarga durada. Planificant més enllà dels 4 anys de mandat. Pel bé comú. I la feina feta ha estat molta. Seguint amb la metàfora, molta cuina, i molts plats servits també. I no va ser-nos fàcil començar a cuinar, perquè el govern del PP d’Albiol havia deixat l’ajuntament devastat, sense capacitat pressupostària, amb una pèrdua de 300 professionals, i el rebost de projectes buit, vam haver de buscar proveïment, omplir neveres, i començar de zero en quasi tot, fent front a les greus restriccions de la llei Montoro. Només tres anys després, el nostre ajuntament ha augmentat la seva capacitat inversora un 80%, i això sense augmentar impostos i reduint el deute en un 22%. És a dir, deixem la nevera plena, i ens ha sortit més barata que mai. Però la cuina no pot aturar-se. Hem fet molt, sí, però falta fer molt més!

Amb l’espai públic, vam treballar per un nou contracte per arreglar voreres i asfalt amb un augment pressupostari del 100%, quan el PP l’havia retallat un 50%. A l'actual equip de govern li ha tocat el tràmit final, i ho expliquen com si no hagués existit tota la feina prèvia. Però en definitiva no es tracta de qui es posa la medalla, els projectes no són de ningú més que de tota la ciutat, del poble, l’important és que la feina es faci, que es doni resposta a les necessitats ciutadanes.

I per molt que l’actual equip ho pretengui, no pot esborrar el que ha existit: ni les petites grans accions com la tarifació social a les escoles bressol, els ajuts per pagar l’IBI, les plataformes i bancs a les parades d’autobús, les línies d’autobús en diumenge, les millores en il·luminació i asfalt, la descentralització en la cultura, els agents comunitaris als barris, augmentar els plans d’ocupació i dignificar-los el sou… i tampoc les grans accions: l’accessibilitat de l’escola d’adults de Lloreda; el pressupost participatiu; els ascensors i rampes a Llefià, La Salut i Sant Crist; les grans obres ja començades a la plaça Roja a Sant Roc i al polígon Badalona Sud, i les que començaran aviat a plaça Trafalgar, Les Palmeres i Azorín a Llefià, els grans parcs de Lloreda i el Torrent de la Font i Turó de l’Enric, i l’esperadíssima nova carretera de Can Ruti; l’augment de dotació en material i agents per millorar el model de Guàrdia Urbana; les polítiques feministes; els 8 milions disponibles per a habitatge públic; etc., etc., etc., etc. Em preocupa el futur dels projectes en marxa, que són molts i molt necessaris, el futur de tanta feina feta amb la implicació de molts veïns i veïnes, a través de processos participatius i oberts, que van ajudar a dissenyar-los conjuntament amb personal tècnic i la nostra implicació, meva i de les regidores i regidors.

En definitiva preocupen molt les conseqüències d’aquesta interrupció forçada. Podria fer una llista immensa dels passos enrere greus que ja s’han perpetrat en aquests 100 dies, en destaco la retallada als ajuts a l’IBI, la pèrdua dels 2 pisos pont per emergències socials, endarreriment en obres diverses, estancament de l’administració electrònica, retard en obertura del CRAD, i podria anar seguint.

Tot fa pensar que el pla que tenen és fer de "cambrer". Han entrat a la cuina, ens han fet fora, han agafat els plats que estaven a punt de sortir i caminen orgullosos pel restaurant ignorant i negant la feinada prèvia de l'equip que cuinava. Hi ha desenes de plats al forn, alguns ja han sortit. Però no n’hi han entrat de nous… I a mi, el que em preocupa, sincerament, és que s’aturi la cuina i només es dediquin a fer de cambrers. Em preocupa perquè si no hi ha ningú tenint cura de la cuina, alguns “plats” potser no sortiran, o amb la impaciència per servir-los potser sortiran mal cuinats i provocaran alguna indigestió.

Vetllar per la bona cuina, i perquè aquesta interrupció no produeixi grans desastres, és el meu objectiu principal. Ara, i sobretot el maig del 2019.

Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona

Peix podrit

2 mesos 2 setmanes ago

Pedro Sánchez va llançant propostes cap a Catalunya. Sembla que, més que per establir diàleg, per veure com reaccionen els partits de l’oposició i a partir d’aquí moure’s per fer noves propostes. La declaració, fent-se un garbuix, que sembla més propi de Rajoy, amb “les majories, minoritàries, que no són majoria” i la proposta d’un nou Estatut en són exemples. Qui tingui memòria encara recorda l’afirmació de Zapatero amb aquell “donaré suport a la reforma de l’Estatut que aprovi el Parlament”, després passat pel ribot pel senyor Guerra i que va ser retallat sense contemplacions pel Constitucional. Senyor Sánchez, l’Estatut actual no va ser votat pels catalans. Esperar que tornem a combregar amb rodes de molins ja és massa. Amb Jordi Pujol hi va haver la política de “peix al cove” per esgarrapar algunes competències però el que ara ens intenten colar és peix podrit.

Fem una proposta de calendari, per mesos i no per anys, a veure que els hi sembla. A l’octubre el Parlament redacta i aprova un nou Estatut, al novembre es discuteix i s’aprova al Congrés, al desembre es discuteix i s’aprova al Senat i el gener de 2019 es convoca als catalans al referèndum i es vota a les urnes. Al febrer, si el resultat majoritari és SÍ, acceptem l’aplicació del nou Estatut i si el resultat és per majoria NO, l’Estat accepta el resultat, bloquejant els recursos davant del TC, i es facilita la independència. Anem per feina!

Jordi Lleal

Peix podrit

2 mesos 2 setmanes ago

Pedro Sánchez va llançant propostes cap a Catalunya. Sembla que, més que per establir diàleg, per veure com reaccionen els partits de l’oposició i a partir d’aquí moure’s per fer noves propostes. La declaració, fent-se un garbuix, que sembla més propi de Rajoy, amb “les majories, minoritàries, que no són majoria” i la proposta d’un nou Estatut en són exemples. Qui tingui memòria encara recorda l’afirmació de Zapatero amb aquell “donaré suport a la reforma de l’Estatut que aprovi el Parlament”, després passat pel ribot pel senyor Guerra i que va ser retallat sense contemplacions pel Constitucional. Senyor Sánchez, l’Estatut actual no va ser votat pels catalans. Esperar que tornem a combregar amb rodes de molins ja és massa. Amb Jordi Pujol hi va haver la política de “peix al cove” per esgarrapar algunes competències però el que ara ens intenten colar és peix podrit.

Fem una proposta de calendari, per mesos i no per anys, a veure que els hi sembla. A l’octubre el Parlament redacta i aprova un nou Estatut, al novembre es discuteix i s’aprova al Congrés, al desembre es discuteix i s’aprova al Senat i el gener de 2019 es convoca als catalans al referèndum i es vota a les urnes. Al febrer, si el resultat majoritari és SÍ, acceptem l’aplicació del nou Estatut i si el resultat és per majoria NO, l’Estat accepta el resultat, bloquejant els recursos davant del TC, i es facilita la independència. Anem per feina!

Jordi Lleal

Peix podrit

2 mesos 2 setmanes ago

Pedro Sánchez va llançant propostes cap a Catalunya. Sembla que, més que per establir diàleg, per veure com reaccionen els partits de l’oposició i a partir d’aquí moure’s per fer noves propostes. La declaració, fent-se un garbuix, que sembla més propi de Rajoy, amb “les majories, minoritàries, que no són majoria” i la proposta d’un nou Estatut en són exemples. Qui tingui memòria encara recorda l’afirmació de Zapatero amb aquell “donaré suport a la reforma de l’Estatut que aprovi el Parlament”, després passat pel ribot pel senyor Guerra i que va ser retallat sense contemplacions pel Constitucional. Senyor Sánchez, l’Estatut actual no va ser votat pels catalans. Esperar que tornem a combregar amb rodes de molins ja és massa. Amb Jordi Pujol hi va haver la política de “peix al cove” per esgarrapar algunes competències però el que ara ens intenten colar és peix podrit.

Fem una proposta de calendari, per mesos i no per anys, a veure que els hi sembla. A l’octubre el Parlament redacta i aprova un nou Estatut, al novembre es discuteix i s’aprova al Congrés, al desembre es discuteix i s’aprova al Senat i el gener de 2019 es convoca als catalans al referèndum i es vota a les urnes. Al febrer, si el resultat majoritari és SÍ, acceptem l’aplicació del nou Estatut i si el resultat és per majoria NO, l’Estat accepta el resultat, bloquejant els recursos davant del TC, i es facilita la independència. Anem per feina!

Jordi Lleal

El carrer de Mar

2 mesos 2 setmanes ago

El temps corre que vola. No fa tants anys –però uns quants!- anar de compres pel carrer de Mar era un gran plaer que hom es podia permetre. Botigues centenàries, comerços d’alimentació regentats per mestres artesans ben sibarites, farmàcies decorades amb mobiliari modernista i locals de moda i complements on les creacions dels dissenyadors locals convivien amb les marques internacionals més exclusives.

La vida cultural de Badalona també girava al voltant del carrer de Mar. Abans de fer-hi cap, just a la plaça de la Vila, hi havia el cinema-teatre Picarol, més avall el Teatre Nou i ja cap al mig, al Cine Aya-Teatre Zorrilla. Ah! I també hi havia estat el Banc de Badalona (absorbit després pel Banco Central). Certament, el carrer de Mar era un pol de centralitat. Després, l’avinguda de grans marques anava acabant amb els comerciants locals, fins i tot els magatzems Deulofeu, que es convertiren en els més grans, van acabar en mans de Zara, que va acabar abandonant el centre de Badalona deixant uns 2.000 metres quadrats buits que l’Ajuntament ja hauria d’haver comprat per fer-hi una gran operació cultural, connectada directament (paret contra paret) amb el Teatre Zorrilla. Ja es va deixar perdre el Picarol que hauria estat l’auditori que li fa falta a Badalona.

Estem davant un altre carrer de Mar. Pels nostàlgics, un centre-ciutat perdut. Per la resta, una oportunitat. Hi ha algú que planifica a la Casa de la Vila tornar a posar el batec del cor de la ciutat en aquesta via única? Si no és així, mans a l’obra, agafant el toro per les banyes amb l’antic Can Deulofeu i tornant a donar prestància i dignitat a l’antiga entrada principal del Teatre Zorrilla, degradada, desangelada, deixada i bruta, tant que els vidres són dignes d’una obra de por. A l'escenari del Zorrilla hi van actuar algunes de les figures del teatre català més grans durant una colla de decennis i va acollir grans personalitats de tota mena, que entraven pel carrer de Mar.

Tornem la dignitat al que fou entrada principal de l’edifici teatral ideat per l'arquitecte Jaume Botey i Garriga i de pas incentivem el carrer que per a molts continua essent l’espina dorsal de la ciutat. A més, perquè permetre’ns el luxe de tenir buits i bruts tants metres quadrats en un lloc de luxe? Va, doncs, què en fem del carrer de Mar?

Estanis Alcover i Martí

Badalona vol destinar un 30% dels edificis nous a pisos socials

2 mesos 2 setmanes ago

Badalona segueix els passos de Barcelona. Al Ple municipal del mes de setembre, celebrat dimarts, es va aprovar una proposta de Guanyem Badalona en Comú (GBeC) on es demanava destinar el 30% de les noves construccions a habitatge de lloguer social. La moció va tirar endavant amb els vots a favor de tots els grups excepte Ciutadans i el Partit Popular. Guanyem demanava que el consistori repliqués “amb urgència” l’acord de l’Ajuntament de Barcelona com a resposta a la situació d’“emergència habitacional” que viu Badalona.

En aquest sentit, també es va aprovar una moció per accedir a habitatges amb preus de lloguer justos i estables, on s’insta el Congrés a aprovar una proposició de llei d’emergència habitacional i de pobresa energètica, entre altres mesures.

MOCIONS APROVADES
Pel que fa a la resta d’acords, es contempla regular els centres cannàbics que hi ha a Badalona per tal de tenir-ne constància i evitar les situacions irregulars.

D’altra banda, es va pactar dur a terme una planificació que asseguri la qualitat de les platges per a l’estiu del 2019, així com una moció pel dret a vot de totes les persones residents.

Els impulsors d’aquesta moció, GBeC, calculen que uns 20.000 veïns no podran votar a les municipals, ja que no disposen de la nacionalitat espanyola ni poden acollir-se a tractats internacionals tot i constar com a residents a Badalona.

Redacció
Comprovat
2 hores 47 minuts ago
Linia Nord - Barcelones Nord
Línia Nord Barcelonès Nord » El periòdic gratuït del Barcelonès Nord
Subscriu-te a Canal Linia Nord - Barcelones Nord