Vés al contingut
x

Linia Nord - Barcelones Nord

De tot

3 mesos ago

D’un partit independentista s’espera que sigui conseqüent amb el que predica, que és proclamar la independència i fer-la efectiva de seguida que una majoria social, expressada a les urnes, ho permeti. Aquest és el procés posat en marxa a Catalunya i que l’Estat espanyol intenta liquidar amb repressió i violència. No és pas cap excentricitat voler autodeterminar-se (de fet, tots els estats ho fan), i ara fa tres anys els escocesos van votar en referèndum d’autodeterminació i no va passar res. Tenien dret a intentar-ho, arguments a favor i en contra, i una ferma determinació democràtica del conjunt de la població. Què passa a casa nostra? Doncs que se’ns neguen uns drets, se’ns rebutgen uns arguments i se’ns imposa per la força un model d’estat. L’unionisme, no ho oblidem, és tan legítim com l’independentisme; ara bé, sempre que es defensi des de la pau i el respecte i les vies democràtiques. El que no és legítim és esclafar urnes i rebentar caps a cops de porra, coartar drets i llibertats o inventar-se delictes per empresonar en nom de la "unitat d'Espanya" els qui no pensen com tu.

Salvi Pardàs

De tot

3 mesos ago

D’un partit independentista s’espera que sigui conseqüent amb el que predica, que és proclamar la independència i fer-la efectiva de seguida que una majoria social, expressada a les urnes, ho permeti. Aquest és el procés posat en marxa a Catalunya i que l’Estat espanyol intenta liquidar amb repressió i violència. No és pas cap excentricitat voler autodeterminar-se (de fet, tots els estats ho fan), i ara fa tres anys els escocesos van votar en referèndum d’autodeterminació i no va passar res. Tenien dret a intentar-ho, arguments a favor i en contra, i una ferma determinació democràtica del conjunt de la població. Què passa a casa nostra? Doncs que se’ns neguen uns drets, se’ns rebutgen uns arguments i se’ns imposa per la força un model d’estat. L’unionisme, no ho oblidem, és tan legítim com l’independentisme; ara bé, sempre que es defensi des de la pau i el respecte i les vies democràtiques. El que no és legítim és esclafar urnes i rebentar caps a cops de porra, coartar drets i llibertats o inventar-se delictes per empresonar en nom de la "unitat d'Espanya" els qui no pensen com tu.

Salvi Pardàs

Elogi del mediterranisme

3 mesos ago

Fa dos diumenges. Dos quarts d'una de la nit. AP-7. Milers de cotxes avancen, s'aturen, tornen a avançar i tornen a aturar-se, atrapats en una cua quilomètrica que comença a l'altura del Montseny i que acaba tan bon punt has complert religiosament amb les teves obligacions com a ciutadà i, calla, com a català.

És una escena que es repeteix cada cap de setmana d'estiu. I podria ser només un suplici, però, estranyament, també té un punt bell. Perquè és la humanitat aquesta tan nostra. Som nosaltres, gent mediterrània, amfibis de sang freda buscant l'escalfor del sol, ànimes corruptes a la recerca de cinc minuts més. Les cues de les matinades de diumenge són la nostra identitat, la carta de presentació d'una gent tocada per la tramuntana i per la vida estival. Allargar la cervesa, deixar que el sopar agonitzi, la fresca del carrer, la llum del capvespre, el so del xiringuito, la cigarreta i la copa, el paisatge lluny de casa, la bossa per fer, un entorn cada vegada més solitari, un rellotge que marca hores laxes i un calendari que assenyala dilluns relatius.

No podem fer-hi més. El clima i la terra ens guien. Ens prenen de la mà i ens porten fins a l'últim minut de cap de setmana, taronja espremuda. Arribar tard a casa, aparcar enmig de la nit, ressituar les coses de qualsevol manera, preparar l'endemà per inèrcia, dormir malament, llevar-te malament, tornar a la feina amb la sal encara a la pell i la mel als llavis.

Que no ens ho intentin prendre, perquè no podran. A aquestes alçades, no ens prendran el que som. Cap reforma horària passarà per sobre de la tossuderia d'un poble, per damunt d'aquesta ànsia per retardar la caiguda. Ajornar-la. Deixar-la per més tard. Que sembli que podem vèncer l'endemà. Que ens ho sembli, almenys, mentre deixem que caigui el sol.

El culte als vespres d'estiu va arribar als nostres cors per quedar-s'hi, el mediterranisme que hem mamat ja ens és intrínsec, i a quarts d'una de la matinada el lluïm orgullosos a la cua de l'AP-7. Som allò, aquell col·lapse acordeònic que neix de diverses victòries prèvies: la del temps, la de l'estiu, la de la fam i la vida. “Llevo tu luz y tu olor por dondequiera que vaya”, deia aquell. Les duem fins a les últimes conseqüències, fins a les últimes hores d'un diumenge de juliol que no morirà fins que mori la nit.

@modernetdemerda

Elogi del mediterranisme

3 mesos ago

Fa dos diumenges. Dos quarts d'una de la nit. AP-7. Milers de cotxes avancen, s'aturen, tornen a avançar i tornen a aturar-se, atrapats en una cua quilomètrica que comença a l'altura del Montseny i que acaba tan bon punt has complert religiosament amb les teves obligacions com a ciutadà i, calla, com a català.

És una escena que es repeteix cada cap de setmana d'estiu. I podria ser només un suplici, però, estranyament, també té un punt bell. Perquè és la humanitat aquesta tan nostra. Som nosaltres, gent mediterrània, amfibis de sang freda buscant l'escalfor del sol, ànimes corruptes a la recerca de cinc minuts més. Les cues de les matinades de diumenge són la nostra identitat, la carta de presentació d'una gent tocada per la tramuntana i per la vida estival. Allargar la cervesa, deixar que el sopar agonitzi, la fresca del carrer, la llum del capvespre, el so del xiringuito, la cigarreta i la copa, el paisatge lluny de casa, la bossa per fer, un entorn cada vegada més solitari, un rellotge que marca hores laxes i un calendari que assenyala dilluns relatius.

No podem fer-hi més. El clima i la terra ens guien. Ens prenen de la mà i ens porten fins a l'últim minut de cap de setmana, taronja espremuda. Arribar tard a casa, aparcar enmig de la nit, ressituar les coses de qualsevol manera, preparar l'endemà per inèrcia, dormir malament, llevar-te malament, tornar a la feina amb la sal encara a la pell i la mel als llavis.

Que no ens ho intentin prendre, perquè no podran. A aquestes alçades, no ens prendran el que som. Cap reforma horària passarà per sobre de la tossuderia d'un poble, per damunt d'aquesta ànsia per retardar la caiguda. Ajornar-la. Deixar-la per més tard. Que sembli que podem vèncer l'endemà. Que ens ho sembli, almenys, mentre deixem que caigui el sol.

El culte als vespres d'estiu va arribar als nostres cors per quedar-s'hi, el mediterranisme que hem mamat ja ens és intrínsec, i a quarts d'una de la matinada el lluïm orgullosos a la cua de l'AP-7. Som allò, aquell col·lapse acordeònic que neix de diverses victòries prèvies: la del temps, la de l'estiu, la de la fam i la vida. “Llevo tu luz y tu olor por dondequiera que vaya”, deia aquell. Les duem fins a les últimes conseqüències, fins a les últimes hores d'un diumenge de juliol que no morirà fins que mori la nit.

@modernetdemerda

Elogi del mediterranisme

3 mesos ago

Fa dos diumenges. Dos quarts d'una de la nit. AP-7. Milers de cotxes avancen, s'aturen, tornen a avançar i tornen a aturar-se, atrapats en una cua quilomètrica que comença a l'altura del Montseny i que acaba tan bon punt has complert religiosament amb les teves obligacions com a ciutadà i, calla, com a català.

És una escena que es repeteix cada cap de setmana d'estiu. I podria ser només un suplici, però, estranyament, també té un punt bell. Perquè és la humanitat aquesta tan nostra. Som nosaltres, gent mediterrània, amfibis de sang freda buscant l'escalfor del sol, ànimes corruptes a la recerca de cinc minuts més. Les cues de les matinades de diumenge són la nostra identitat, la carta de presentació d'una gent tocada per la tramuntana i per la vida estival. Allargar la cervesa, deixar que el sopar agonitzi, la fresca del carrer, la llum del capvespre, el so del xiringuito, la cigarreta i la copa, el paisatge lluny de casa, la bossa per fer, un entorn cada vegada més solitari, un rellotge que marca hores laxes i un calendari que assenyala dilluns relatius.

No podem fer-hi més. El clima i la terra ens guien. Ens prenen de la mà i ens porten fins a l'últim minut de cap de setmana, taronja espremuda. Arribar tard a casa, aparcar enmig de la nit, ressituar les coses de qualsevol manera, preparar l'endemà per inèrcia, dormir malament, llevar-te malament, tornar a la feina amb la sal encara a la pell i la mel als llavis.

Que no ens ho intentin prendre, perquè no podran. A aquestes alçades, no ens prendran el que som. Cap reforma horària passarà per sobre de la tossuderia d'un poble, per damunt d'aquesta ànsia per retardar la caiguda. Ajornar-la. Deixar-la per més tard. Que sembli que podem vèncer l'endemà. Que ens ho sembli, almenys, mentre deixem que caigui el sol.

El culte als vespres d'estiu va arribar als nostres cors per quedar-s'hi, el mediterranisme que hem mamat ja ens és intrínsec, i a quarts d'una de la matinada el lluïm orgullosos a la cua de l'AP-7. Som allò, aquell col·lapse acordeònic que neix de diverses victòries prèvies: la del temps, la de l'estiu, la de la fam i la vida. “Llevo tu luz y tu olor por dondequiera que vaya”, deia aquell. Les duem fins a les últimes conseqüències, fins a les últimes hores d'un diumenge de juliol que no morirà fins que mori la nit.

@modernetdemerda

Elogi del mediterranisme

3 mesos ago

Fa dos diumenges. Dos quarts d'una de la nit. AP-7. Milers de cotxes avancen, s'aturen, tornen a avançar i tornen a aturar-se, atrapats en una cua quilomètrica que comença a l'altura del Montseny i que acaba tan bon punt has complert religiosament amb les teves obligacions com a ciutadà i, calla, com a català.

És una escena que es repeteix cada cap de setmana d'estiu. I podria ser només un suplici, però, estranyament, també té un punt bell. Perquè és la humanitat aquesta tan nostra. Som nosaltres, gent mediterrània, amfibis de sang freda buscant l'escalfor del sol, ànimes corruptes a la recerca de cinc minuts més. Les cues de les matinades de diumenge són la nostra identitat, la carta de presentació d'una gent tocada per la tramuntana i per la vida estival. Allargar la cervesa, deixar que el sopar agonitzi, la fresca del carrer, la llum del capvespre, el so del xiringuito, la cigarreta i la copa, el paisatge lluny de casa, la bossa per fer, un entorn cada vegada més solitari, un rellotge que marca hores laxes i un calendari que assenyala dilluns relatius.

No podem fer-hi més. El clima i la terra ens guien. Ens prenen de la mà i ens porten fins a l'últim minut de cap de setmana, taronja espremuda. Arribar tard a casa, aparcar enmig de la nit, ressituar les coses de qualsevol manera, preparar l'endemà per inèrcia, dormir malament, llevar-te malament, tornar a la feina amb la sal encara a la pell i la mel als llavis.

Que no ens ho intentin prendre, perquè no podran. A aquestes alçades, no ens prendran el que som. Cap reforma horària passarà per sobre de la tossuderia d'un poble, per damunt d'aquesta ànsia per retardar la caiguda. Ajornar-la. Deixar-la per més tard. Que sembli que podem vèncer l'endemà. Que ens ho sembli, almenys, mentre deixem que caigui el sol.

El culte als vespres d'estiu va arribar als nostres cors per quedar-s'hi, el mediterranisme que hem mamat ja ens és intrínsec, i a quarts d'una de la matinada el lluïm orgullosos a la cua de l'AP-7. Som allò, aquell col·lapse acordeònic que neix de diverses victòries prèvies: la del temps, la de l'estiu, la de la fam i la vida. “Llevo tu luz y tu olor por dondequiera que vaya”, deia aquell. Les duem fins a les últimes conseqüències, fins a les últimes hores d'un diumenge de juliol que no morirà fins que mori la nit.

@modernetdemerda

Elogi del mediterranisme

3 mesos ago

Fa dos diumenges. Dos quarts d'una de la nit. AP-7. Milers de cotxes avancen, s'aturen, tornen a avançar i tornen a aturar-se, atrapats en una cua quilomètrica que comença a l'altura del Montseny i que acaba tan bon punt has complert religiosament amb les teves obligacions com a ciutadà i, calla, com a català.

És una escena que es repeteix cada cap de setmana d'estiu. I podria ser només un suplici, però, estranyament, també té un punt bell. Perquè és la humanitat aquesta tan nostra. Som nosaltres, gent mediterrània, amfibis de sang freda buscant l'escalfor del sol, ànimes corruptes a la recerca de cinc minuts més. Les cues de les matinades de diumenge són la nostra identitat, la carta de presentació d'una gent tocada per la tramuntana i per la vida estival. Allargar la cervesa, deixar que el sopar agonitzi, la fresca del carrer, la llum del capvespre, el so del xiringuito, la cigarreta i la copa, el paisatge lluny de casa, la bossa per fer, un entorn cada vegada més solitari, un rellotge que marca hores laxes i un calendari que assenyala dilluns relatius.

No podem fer-hi més. El clima i la terra ens guien. Ens prenen de la mà i ens porten fins a l'últim minut de cap de setmana, taronja espremuda. Arribar tard a casa, aparcar enmig de la nit, ressituar les coses de qualsevol manera, preparar l'endemà per inèrcia, dormir malament, llevar-te malament, tornar a la feina amb la sal encara a la pell i la mel als llavis.

Que no ens ho intentin prendre, perquè no podran. A aquestes alçades, no ens prendran el que som. Cap reforma horària passarà per sobre de la tossuderia d'un poble, per damunt d'aquesta ànsia per retardar la caiguda. Ajornar-la. Deixar-la per més tard. Que sembli que podem vèncer l'endemà. Que ens ho sembli, almenys, mentre deixem que caigui el sol.

El culte als vespres d'estiu va arribar als nostres cors per quedar-s'hi, el mediterranisme que hem mamat ja ens és intrínsec, i a quarts d'una de la matinada el lluïm orgullosos a la cua de l'AP-7. Som allò, aquell col·lapse acordeònic que neix de diverses victòries prèvies: la del temps, la de l'estiu, la de la fam i la vida. “Llevo tu luz y tu olor por dondequiera que vaya”, deia aquell. Les duem fins a les últimes conseqüències, fins a les últimes hores d'un diumenge de juliol que no morirà fins que mori la nit.

@modernetdemerda

Elogi del mediterranisme

3 mesos ago

Fa dos diumenges. Dos quarts d'una de la nit. AP-7. Milers de cotxes avancen, s'aturen, tornen a avançar i tornen a aturar-se, atrapats en una cua quilomètrica que comença a l'altura del Montseny i que acaba tan bon punt has complert religiosament amb les teves obligacions com a ciutadà i, calla, com a català.

És una escena que es repeteix cada cap de setmana d'estiu. I podria ser només un suplici, però, estranyament, també té un punt bell. Perquè és la humanitat aquesta tan nostra. Som nosaltres, gent mediterrània, amfibis de sang freda buscant l'escalfor del sol, ànimes corruptes a la recerca de cinc minuts més. Les cues de les matinades de diumenge són la nostra identitat, la carta de presentació d'una gent tocada per la tramuntana i per la vida estival. Allargar la cervesa, deixar que el sopar agonitzi, la fresca del carrer, la llum del capvespre, el so del xiringuito, la cigarreta i la copa, el paisatge lluny de casa, la bossa per fer, un entorn cada vegada més solitari, un rellotge que marca hores laxes i un calendari que assenyala dilluns relatius.

No podem fer-hi més. El clima i la terra ens guien. Ens prenen de la mà i ens porten fins a l'últim minut de cap de setmana, taronja espremuda. Arribar tard a casa, aparcar enmig de la nit, ressituar les coses de qualsevol manera, preparar l'endemà per inèrcia, dormir malament, llevar-te malament, tornar a la feina amb la sal encara a la pell i la mel als llavis.

Que no ens ho intentin prendre, perquè no podran. A aquestes alçades, no ens prendran el que som. Cap reforma horària passarà per sobre de la tossuderia d'un poble, per damunt d'aquesta ànsia per retardar la caiguda. Ajornar-la. Deixar-la per més tard. Que sembli que podem vèncer l'endemà. Que ens ho sembli, almenys, mentre deixem que caigui el sol.

El culte als vespres d'estiu va arribar als nostres cors per quedar-s'hi, el mediterranisme que hem mamat ja ens és intrínsec, i a quarts d'una de la matinada el lluïm orgullosos a la cua de l'AP-7. Som allò, aquell col·lapse acordeònic que neix de diverses victòries prèvies: la del temps, la de l'estiu, la de la fam i la vida. “Llevo tu luz y tu olor por dondequiera que vaya”, deia aquell. Les duem fins a les últimes conseqüències, fins a les últimes hores d'un diumenge de juliol que no morirà fins que mori la nit.

@modernetdemerda

Un matí de caos: les pluges de dilluns van inundar Badalona

3 mesos ago

Els carrers de Badalona es van transformar en rieres. Les pluges de dilluns van inundar tots els racons de la ciutat: soterranis, comerços, pavellons, la C-31 i avingudes com la Martí i Pujol, per on baixaven contenidors arrossegats per la força de l'aigua.

La tempesta d’estiu prevista per la majoria de meteoròlegs va deixar un bon titular: Badalona va ser la ciutat metropolitana de Catalunya on més va ploure. Les dades no menteixen: van caure més de 50 litres per metre quadrat -27 dels quals ho van fer en 10 minuts-, més que en qualsevol altre municipi català sense comptar la Vall d’Aran, segons dades del Servei Meteorològic.

Els veïns que es van atrevir a agafar el cotxe van haver de navegar entre vies inundades, semàfors apagats i carrers col·lapsats per autobusos immobilitzats. Els vianants que, malgrat els llamps, la calamarsa i la pluja a bots i barrals, van decidir sortir al carrer, tampoc se'n van salvar. Algunes places es van convertir en piscines naturals, amb diversos arbres trencats i, fins i tot, amb un mur esfondrat al barri de Llefià.

Els socorristes van treure les banderes vermelles, que aquestes últimes setmanes guardaven dins el calaix, per fer-les onejar a totes les platges durant dos dies. Al mar, precisament, és on va anar a parar tota l’aigua que inundava Badalona. L’habitual aigua blava contrastava amb una franja marró que va anar apareixent a mesura que es canalitzava l’aigua bruta de la pluja. Aquesta i altres imatges impactants i poc comunes de la ciutat van omplir les xarxes socials.

ARRIBA LA CALMA
Però, com totes les tempestes d'estiu, la pluja va durar poc. Cap al migdia tot començava a tornar a la normalitat i Protecció Civil donava per acabada la fase d'alerta. Les incidències, més enllà de generar unes hores de caos i un total de 44 trucades al 112, van acabar amb algunes obres per reparar, però sense cap ferit. Tot plegat, al final, va quedar en carrer mullat.

Clàudia Ramos Có

Sabater va gastar 400 euros de la targeta oficial del consistori

3 mesos ago

La fins fa poc alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha entregat la targeta de crèdit de la qual disposava per a despeses protocol·làries derivades del seu càrrec. Tot i que la podia utilitzar des de principis del mandat, no la va sol·licitar fins al 2018. Sigui com sigui, la xifra total puja fins als 400 euros, principalment gastats en viatges en taxi per desplaçar-se a reunions de feina, el viatge a Nàpols per acompanyar l’ONG badalonina Proactiva Open Arms a l’abril i algun dinar de feina amb periodistes.

Guanyem ha penjat tota la informació a la seva pàgina web, on comparen la despesa de Sabater amb la de Xavier García Albiol, que durant els 4 anys del seu mandat va pujar fins als 9.000 euros, asseguren.

PASSEN COMTPES
Ara que els cinc regidors de Guanyem han deixat el govern, han actualitzat la declaració de béns que van publicar abans de les eleccions del 2015. Cap d’ells ha augmentat, de forma desmesurada, els seus comptes o possessions. Sabater segueix tenint una hipoteca al 50% i la resta viuen de lloguer. Durant el mandat, el sou rebut ha estat inferior a l’aprovat pel Ple, ja que el codi ètic del partit limita la retribució a 3,5 vegades el salari mínim.

Des de Guanyem demanen que el que defineixen com una “pràctica de transparència” es converteixi en “normal i habitual en democràcia” i emplacen la resta de partits a fer el mateix.

Redacció

Open Arms i tres badalonins rebran la Creu de Sant Jordi

3 mesos ago

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya. Aquest dimarts, va ser el mateix organisme qui va fer públics els noms dels guanyadors. En total hi ha 31 personalitats i 24 entitats distingides per la defensa de la identitat catalana o la seva feina en l’àmbit cívic i cultural.

En aquesta llarga llista hi destaquen alguns noms familiars a la ciutat de Badalona. Un d’ells és l’ONG Proactiva Open Arms, que aquests últims mesos ha estat protagonista de grans debats però que ja fa anys que lluita pels drets de les persones migrants al Mediterrani i col·laborant amb la Generalitat, que la distingeix “per la seva tasca de rescat i salvament de les embarcacions de persones refugiades a la mar Egea i al conjunt de la Mediterrània”. Una tasca que dimarts també aplaudia el jugador de bàsquet Marc Gasol des de bord del vaixell Astral.

Seguint amb els reconeixements, Badalona és una de les ciutats amb més premiats. La historiadora Rosa Maria Malet, com a degana en la direcció dels museus barcelonins, rebrà una Creu de Sant Jordi per la seva tasca de “protegir, desenvolupar i promoure” l’obra de Joan Miró.

La filòloga i activista per la llengua, també badalonina, Teresa Casals, ha defensat el model d’escola catalana des de la plataforma Som Escola, cosa que l’ha portat a obtenir una distinció.

Per últim, el pedagog i escriptor Joan Soler i Amigó, autor de diversos estudis d’història local, etnogràfics i folklòrics, ha estat premiat per “la seva contribució en l’àmbit de la cultura popular i les seves publicacions sobre tradicions, festes i mitologia catalana”. Soler va treballar com a tècnic d’Educació a l’Ajuntament de Badalona, la seva ciutat natal.

SANTA COLOMA, TAMBÉ
Tot i que Badalona és la ciutat més destacada a la llista dels premiats, la Creu de Sant Jordi també arriba a Santa Coloma, aquest cop per a l’Associació Cultural La Colmena, per “promoure la vida cultural i social de la ciutat des de fa més d’un segle”. “La complicitat, l’esforç i la perseverança són els valors que distingeixen l’entitat”, afirmen.

Redacció

Cacaolat ha de readmetre el sindicalista acomiadat

3 mesos ago

Un treballador de la planta de Cacaolat a Santa Coloma va ser acomiadat, el passat 23 de febrer, per abandonar diverses vegades el seu lloc de treball, segons la versió de l’empresa. Però tant Àlex Piñol –que feia 19 anys que treballava a la planta– com el seu sindicat, la CGT, ho van negar i ho van titllar de “persecució sindical”. Piñol va ser acomiadat just un dia després que hagués finalitzat el període de protecció per als membres dels comitès d’empresa, ja que ell havia estat delegat del sindicat a la fàbrica fins a les darreres eleccions al comitè, celebrades el novembre del 2016.

Després de diverses mobilitzacions, el conflicte es va traslladar als jutjats, que ara han considerat que l’acomiadament és nul. Piñol es podrà reincorporar al seu lloc de feina amb les mateixes condicions que tenia anteriorment i la companyia li haurà de pagar els salaris no percebuts durant aquests darrers mesos en què no ha pogut treballar.

Redacció

Can Zam repeteix com a escenari del Tomorrowland

3 mesos ago

Santa Coloma repeteix com a escenari del UNITE with Tomorrowland, el festival de música electrònica més important del món que se celebra a Bèlgica durant dos caps de setmana. Com és habitual, algunes ciutats de països com Abu Dhabi, Itàlia, el Líban, Malta, Mèxic i Taiwan tindran un espai on combinaran la connexió amb l’escenari principal del Tomorrowland amb actuacions en directe. El parc de Can Zam de Santa Coloma, amb capacitat per a 27.000 persones, serà, per segon any seguit, l’emplaçament del UNITE Spain, que se celebrarà dissabte 28 de juliol de tres de la tarda a tres de la nit.

Una de les grans apostes d’aquesta edició és augmentar el cartell dels artistes que actuaran en directe, amb deu noms internacionals com Steve Aoki, Steve Angello, el DJ resident de Tomorrowland Yves V, el duet suec Galantis, Quintino, Kungs o Double Plesure. Al programa també hi ha espai per a artistes locals com Abel Ramos i Albert Neve o Albert González.

Les connexions via satèl·lit amb Bèlgica es faran als concerts d’Afrojack, Armin van Buuren i Dimitri Vegas&Like Mike.

RECORD DE LA PRIMERA EDICIÓ
La primera vegada que el festival es va celebrar a Catalunya va ser l’any passat. Un incendi sense ferits originat durant un espectacle pirotècnic en un dels concerts va obligar a evacuar les més de 20.000 persones que hi havia al parc de Can Zam.

Redacció

Rebaixes a la fresca a Santa Coloma amb rècord de parades

3 mesos ago

Ja ha arribat l’estiu i això és sinònim de rebaixes. A Santa Coloma, ja fa anys que aprofiten la calor per portar els descomptes al carrer.

Aquesta nova edició del ‘Rebaixes a la fresca’ arriba dissabte a la rambla de Sant Sebastià, des de les sis de la tarda fins a les onze de la nit. “Al matí fa massa calor”, comenta Rubén Corral, un dels organitzadors de l’Agrupació del Comerç i la Indústria de la ciutat.

L’activitat té per objectiu ajuntar en un mateix punt de venda diversos paradistes que ofereixin productes rebaixats. “Hi ha 19 participants i és l’any que més en tenim”, assegura Corral. Aquest rècord de paradistes demostra que l’esdeveniment s’està consolidant entre els comerciants i els compradors.

A les parades s’hi podran trobar descomptes de fins al 70%, principalment en roba i calçat, però també en diversos serveis, papereria, joieria o òptica. Funcionarà com un mercat a l’aire lliure, sense carpes, que servirà per desfer-se dels estocs, oferint els productes com a segones rebaixes.

A més dels preus especials, també hi haurà activitats per acompanyar la jornada. A partir de les sis, els més petits podran gaudir de diversos jocs per divertir-se i refrescar-se. Més tard hi haurà una demostració de balls i animació, seguida d’un DJ que posarà música fins que sigui l’hora d’abaixar les persianes.

Des de l’Associació comenten que aquesta serà l’última activitat que organitzaran fins a l’octubre. L’estiu servirà per agafar forces i gaudir de la Festa Major a partir del 31 d’agost.

Redacció

Els Serveis Socials de Sant Adrià han donat 55 ajuts cada mes

3 mesos ago

Els Serveis Socials de Sant Adrià són un element indispensable a l’hora d’assegurar una vida digna a tots els veïns de la ciutat. Així ho demostren les últimes dades recollides durant el primer semestre de 2018, de gener a juny. En aquest període, els Serveis Socials han donat 325 ajudes en habitatge, alimentació o activitats d’estiu per als infants, entre d’altres. Això es tradueix en uns 55 ajuts cada mes, atorgats amb diners procedents de les arques municipals que sumen un total de 113.481 euros.

Una altra de les maneres que té el consistori de donar suport als col·lectius més desfavorits del municipi és la Fundació Formació i Treball, que durant aquests darrers mesos ha atès 31 famílies mitjançant la venda de roba a baix preu i 22 famílies amb la venda de mobles, també més econòmics. Per últim, el Programa d’Aliments Solidaris ha cobert l’alimentació de 200 famílies de la ciutat.

Però també hi ha empreses externes i entitats socials com Càritas, que ha atorgat 85 ajuts de subsistència -alimentació i habitatge-, el Fons Social de la Societat General d’Aigües de Barcelona, que ha reduït 19 rebuts de l’aigua, els Xecs Proinfància de la Fundació La Caixa per a l’alimentació, la higiene infantil, la roba escolar i l’ortopèdia de 148 infants del municipi i l’AMB, amb 174 ajuts destinats a pal·liar la pobresa energètica (llum, gas i aigua).

Redacció

L’abstenció d’ERC i PDeCAT permet aprovar el pressupost a Tiana

3 mesos ago

Fa més de dos mesos que l'equip de govern de Tiana, liderat per la socialista Esther Pujol, arrossega un nou projecte de pressupost. Fins ara, el poble ha funcionat amb una pròrroga dels comptes de 2017.

Ahir a la tarda, en un Ple extraordinari de poc més de dues hores, el PSC va posar els nous pressupostos sobre la taula. El vot a favor del PP i l’abstenció d'ERC i del PDeCAT-Demòcrates va fer tirar endavant els nous comptes, que estaran vigents durant cinc mesos, fins que acabi l'any. Els dos regidors republicans i els tres del PDeCAT van decidir abstenir-se: “no estem d'acord amb els pressupostos presentats, però ens abstindrem per no haver de prorrogar més els del 2017”, argumentaven els demòcrates. Tant els dos regidors de Junts per Tiana com Àlex Rosa, de la CUP, van votar-hi en contra.

ESMENES NO APROVADES
El grup municipal de Junts per Tiana va presentar tres esmenes principalment en matèria d'educació, drets socials i ocupació. “No és el pressupost que hauríem elaborat i, per tant, hem cregut necessari incorporar canvis”, va afirmar el portaveu, Isaac Salvatierra. Unes esmenes que ni l'equip de govern ni els populars van acceptar. El vot a favor de la CUP no va ser suficient per aprovar-la, ja que ERC i PDeCAT van repetir l'abstenció.

Redacció

L’Snatt’s Sant Adrià torna a ser el millor planter femení

3 mesos ago

Ara que la temporada 2017-18 ja està acabada, ja es pot dir: l’Snatt’s Sant Adrià és, per tercer curs consecutiu, el millor planter de bàsquet femení de l’estat. Això es va tornar a conèixer dijous passat, quan la FEB va fer públics els rànquings actualitzats. I és que més enllà dels resultats del primer equip en la temporada de debut a la Lliga Dia, la temporada lila ha acabat amb dos ors i una plata en les finals dels estatals.

La primera va ser la victòria del júnior A, el 12 de maig contra el Canterbury (66-50), i dues setmanes després s’afegia el segon títol estatal per a les vitrines del club d’aquesta temporada, que aconseguia el cadet A derrotant l’Almeda (59-39). L’infantil A, doncs, tenia la possibilitat d’aconseguir un triplet històric, però finalment van aconseguir ser subcampiones el 16 de juny després de perdre la final contra l’Unicaja (60-65).

Així, en total, el Femení Sant Adrià suma 372 punts (l’acumulat dels tres campionats d’Espanya durant les darreres quatre temporades), 82 més que l’Estu i 83 més que el Ponce, el tercer.

OR PER A PEÑA I AYUSO
A banda d’aquesta confirmació de l’excel·lent feina del planter, l’altra gran notícia de la darrera setmana per al club és la medalla d’or que les dues bases del primer equip, Laura Peña i Aina Ayuso, van aconseguir amb la selecció espanyola en l’Europeu sub20 disputat a Hongria. El combinat espanyol va derrotar Sèrbia (69-50).

Ayuso ha estat la jugadora número sis de l’equip de Miguel Méndez. La santjustenca va jugar una mitjana de 21,4 minuts per partit, amb unes xifres de 8 punts, 2,9 assistències i 3,4 rebots per partit. Peña, per la seva banda, va fregar els 17 minuts per partit i va aportar 2,9 punts, 1,9 assistències i 2,4 rebots, a banda de la seva habitual intensitat defensiva.

CALENDARI SORTEJAT
Per altra banda, ahir (quan el club va anunciar un nou fitxatge, el la interior nord-americana Hailey Dunham, que la temporada passada va jugar al Niki Lefkadas de la lliga grega) es va sortejar el calendari de la Lliga Dia 2018-19. El conjunt de Glòria Estopà començarà el curs en l’Open Day (com la temporada passada) contra el Gernika el 13 d’octubre. El primer partit a Marina Besòs serà el dia 21 contra el Gipuzkoa.

Pau Arriaga

On són els mòduls?

3 mesos 1 setmana ago

Ara fa més de dos anys, l’expresident Puigdemont es comprometia a solucionar el problema de la manca d’oferta de places escolars d’ESO al Districte 1 de Badalona. En concret, anunciava que es construirien uns mòduls provisionals al parc de ca l’Arnús mentre es rehabilitava i condicionava l’antiga escola Lola Anglada, futur nou institut del Districte 1.

Per a les famílies va ser una bona notícia, ja que, efectivament, el Departament d’Ensenyament, l’any 2017, va aprovar crear l’Institut ca l’Arnús, cosa que va suposar que al setembre del mateix any més de cinquanta nens i nenes van començar les classes d’ESO en un espai habilitat a l’escola nova Lola Anglada.

Aquest any, la jornada de portes obertes organitzada pel nou centre, encara que en condicions precàries, va ser tot un èxit d’assistència i participació.

A les famílies que ja tenien els seus fills escolaritzats i les noves demandants se’ls va explicar que, finalment, el curs 2018-2019 es traslladarien als mòduls que s’ubicarien al costat del correcan que hi ha a prop de l’escola.

L’Ajuntament cediria l’espai durant un temps -el veïnat no vol noves construccions a dins del parc- i s’ocuparia de realitzar les infraestructures necessàries -comeses d’aigua, llum, gas i altres- perquè la Generalitat, abans del setembre, pogués construir els mòduls.

Com que també hi ha manca de places de Primària es va decidir obrir una nova línia de P3 a l’escola Lola Anglada, ja que els alumnes d’ESO deixarien lliure l’espai que ocupaven. Hem de dir que això no és una bona solució, ja que un centre amb serveis per a dues línies ara tindrà el que s’anomena un “bolet” durant molts anys.

I quina és la situació què ens trobem a mitjans de juliol?

Les famílies, tant de Primària com de Secundària, ja han matriculat els seus fills als dos centres i, per tant, tenen clar que al setembre els seus fills han de començar el curs amb total normalitat.

Tanmateix, les obres que ha de realitzar l’Ajuntament encara no han començat. El que significa que la Generalitat no pot col·locar els mòduls.

També tothom té clar que al setembre han de sortir els alumnes d’ESO per poder acollir els alumnes de P3. Això significa que més d’un centenar de criatures, en principi, no saben si els mòduls estaran enllestits per començar les classes amb normalitat.

Hi ha un altre problema no resolt per poder realitzar el projecte de rehabilitació de l’antiga escola. L’Ajuntament no ha cedit l’edifici a la Generalitat. Sembla que hi ha problemes amb la titularitat d’una part de la pista, on està previst construir un nou edifici.

Les famílies confien en l’equip docent encara que aquest no disposi de tot allò que necessita per garantir un ensenyament de qualitat, però estan preocupades perquè no saben on realment aniran els seus fills si no hi ha els mòduls.

El que tenen clar és que no volen marxar del barri i per això confien que, tant l’Ajuntament com la Generalitat, compliran amb el seu compromís i al setembre es podran començar les classes tal com es va anunciar fa mesos.

També confien que el curs 2021-2022 els alumnes que ara han acabat primer d’ESO començaran batxillerat a l’edifici, ja rehabilitat, de l’antiga escola Lola Anglada.

Tothom valora que l’educació és una de les condicions essencials per aconseguir millorar les condicions de vida de tots els éssers humans, així com el desenvolupament integral i sostenible dels pobles.

A Badalona sempre hem defensat el dret a una educació pública de qualitat per a tothom.

Amb els problemes exposats, podrem garantir aquest dret?

Queda poc temps, però si uns i altres es posen les piles, segur que el pròxim setembre, a Badalona, cap família tindrà problemes i tots els nens i les nenes podran començar el curs, com preveu el calendari escolar aprovat per la Generalitat, en els dies assenyalats.

Pedro Jesús Fernández

De la violència verbal a la física

3 mesos 1 setmana ago

En política hi ha establerta una regla no escrita: no entrar en la violència, tant verbal com física, a l’hora d’enfrontar-se amb els que pensen diferent. Semblava que això era més o menys acceptat, però cada vegada es fa més evident que hi ha una nova tendència. Rafael Hernando diu: “Si Pedro Sánchez tingués el que s’ha de tenir (sic), no rebria Torra per parlar de res”. Pablo Casado, flamant finalista de les primàries del PP: “Si sóc president del PP, Catalunya serà el pilar de la meva actuació. S’hi lliura el desafiament més gran a la llibertat”. Jordi Roca, diputat del PP: “Els nacionalistes no dubtaran a vessar sang si creuen que així se sortiran amb la seva”. Aznar: “La història es pot tornar a repetir”. Per desgràcia, la tendència actual és passar de les paraules a la mala educació, com queda palès en les sessions del Parlament per part dels diputats del PP i especialment pels de Ciudadanos, que falten al respecte als presidents Quim Torra i Roger Torrent, muntant un xou cada vegada que poden. Envalentits per la seva impunitat, ara ja s’estan produint atacs violents als nostres carrers per part de brètols nacionalistes espanyols. Els discursos d’una forma subliminar s’endureixen. Estem avisats!

Davants d’aquests fets, hi ha alguna reacció per part de la cúpula del PP i Ciudadanos? Cap ni una. Donen la callada per resposta. Ja els va bé mantenir la tensió al Parlament i als carrers. Nosaltres no hem de caure a la trampa. Hem de mantenir la calma, encara que ens costi no contestar amb les mateixes armes les seves contínues provocacions.

Keep calm and carry on!

Jordi Lleal

De la violència verbal a la física

3 mesos 1 setmana ago

En política hi ha establerta una regla no escrita: no entrar en la violència, tant verbal com física, a l’hora d’enfrontar-se amb els que pensen diferent. Semblava que això era més o menys acceptat, però cada vegada es fa més evident que hi ha una nova tendència. Rafael Hernando diu: “Si Pedro Sánchez tingués el que s’ha de tenir (sic), no rebria Torra per parlar de res”. Pablo Casado, flamant finalista de les primàries del PP: “Si sóc president del PP, Catalunya serà el pilar de la meva actuació. S’hi lliura el desafiament més gran a la llibertat”. Jordi Roca, diputat del PP: “Els nacionalistes no dubtaran a vessar sang si creuen que així se sortiran amb la seva”. Aznar: “La història es pot tornar a repetir”. Per desgràcia, la tendència actual és passar de les paraules a la mala educació, com queda palès en les sessions del Parlament per part dels diputats del PP i especialment pels de Ciudadanos, que falten al respecte als presidents Quim Torra i Roger Torrent, muntant un xou cada vegada que poden. Envalentits per la seva impunitat, ara ja s’estan produint atacs violents als nostres carrers per part de brètols nacionalistes espanyols. Els discursos d’una forma subliminar s’endureixen. Estem avisats!

Davants d’aquests fets, hi ha alguna reacció per part de la cúpula del PP i Ciudadanos? Cap ni una. Donen la callada per resposta. Ja els va bé mantenir la tensió al Parlament i als carrers. Nosaltres no hem de caure a la trampa. Hem de mantenir la calma, encara que ens costi no contestar amb les mateixes armes les seves contínues provocacions.

Keep calm and carry on!

Jordi Lleal
Comprovat
2 hores 28 minuts ago
Linia Nord - Barcelones Nord
Línia Nord Barcelonès Nord » El periòdic gratuït del Barcelonès Nord
Subscriu-te a Canal Linia Nord - Barcelones Nord