Vés al contingut
x

Linia Nord - Barcelones Nord

Il·legalitzar

3 mesos 1 setmana ago

La tàctica dels partits unionistes és clara. Es van ajustant els discursos en agressivitat, tot dissimulant de cara a Europa, no sigui que quedin desemmascarats i els puguin titllar de ser un règim autoritari. Un dia sabem que Jorge F. Díaz, el de les clavegueres, xerra amb Daniel de Alfonso, que diu “Ens hem carregat la seva Sanitat”. Ciudadanos proclama insistint que hi ha fractura social entre els catalans. S’aplica l’article 155 de forma esbiaixada. S’empresona líders socials i polítics. Esclata el crit de “a por ellos” com a suport a la Guàrdia Civil enviada per reprimir els catalans l’1-O. Es declara la guerra als llaços grocs. S’anomena “comandos” a grups de CDR que teòricament assalten el Parlament. El sindicat Seapol es manifesta a Barcelona per demanar equiparació salarial. Una facció dels Mossos, mosSOS, aplaudeix la policia nacional a la via Laietana. El PP vol censurar la projecció del documental de Mediapro a Madrid. La inefable Arrimadas critica que TVE faci una entrevista a Junqueras. Casado demana la il·legalització de la CUP. PP, PSOE i Cs veten la projecció del reportatge de Mediapro sobre l’1-O a la comissió Operació Catalunya del Parlament...

És una trajectòria estudiada. No menystinguem els unionistes. Segueixen una tàctica preconcebuda i esperen el més mínim acte de violència per abocar-hi la resta de repressió sense miraments. Acabaran demanant que s’il·legalitzin tots els partits i les associacions independentistes. Posats a fer, per què no il·legalitzar Catalunya?

Jordi Lleal

L'apretada

3 mesos 1 setmana ago

Hem caigut definitivament al pou de la incoherència. L'independentisme, en no tenir un rumb clar marcat des de les institucions, és avui un mar de contradiccions que el van minant internament i externa. No hi ha guió, no hi ha escaleta. I sembla que tampoc hi ha un interès especial en què hi siguin.

Per això Torra comença a escalfar els CDR i Buch acaba d'escalfar-los del tot. Per això Arran canvia hàbilment de marca, com si d'una Convergència qualsevol es tractés. Per això els que ahir rebutjaven unilateralitats avui les abracen amb més desesperació que mai, mentre que els que les haurien volgut tota la vida les rebutgen sense contemplacions. Per això res sembla tenir sentit i el terra ens balla a cada passa.

Tot s'aguanta per un fil, el fil de l'orgull i la dignitat, el de l'1 d'Octubre, el del voler i no poder, i això provoca escenes com les del Parlament. Són escenes que, en el fons, representen una lluita de poder i de legitimitats. Davant del buit existencial i de la manca de lideratges, apareixen diversos grups convençuts de tenir l'autoritat moral suficient per aplicar el seu full de ruta, i és pràcticament una quimera negar-los aquesta autoritat quan des de dalt fa mesos que es nega qualsevol estratègia política.

Però això que hem viscut aquests dies és una anècdota, la trencadissa generalitzada encara ha d'arribar. I arribarà quan, immersos en aquest no-res estratègic, ens caigui a sobre el terratrèmol emocional més devastador que viurà el sobiranisme properament: la sentència.

Si arribem a la sentència sense cap pla conegut, sense que les institucions hagin explicat què es vol fer i què no, orfes d'instruccions, ja pot preparar-se aquest petit país. L'esclat a les portes del Parlament que tant ens ha exaltat només haurà estat un petit divertimento per entretenir les presses. Auguro que el Govern no tindrà al seu abast prou dotacions policials per apagar el foc que haurà encès amb la seva desaparició irresponsable.

Amb la sentència acabada de sortir del forn, la gent desbordarà el carrer i, sense horitzons polítics, sense camins a seguir, farà el que cregui convenient. I el que cregui convenient, en una situació d'impotència extrema i de ràbia desbocada, per a alguns potser ho inclourà tot. Tot, sense asteriscs.

Aquest cap de setmana s'ha posat en marxa el compte enrere. Si no esbossen un pla, l'esbossarà la gent en plena fúria. I és molt fàcil que l'esbossi des dels sentiments més irracionals possibles. Apretant de debò, president.

@modernetdemerda

Llum verda a les obres de l’hotel del Port de Badalona

3 mesos 1 setmana ago

El consell d’administració de Marina de Badalona ha aprovat la licitació de les obres de construcció i la gestió de l’hotel del Port.

En la sessió celebrada divendres 28 de setembre, es va donar llum verda a l’últim tràmit que permetrà que el projecte sigui una realitat a finals del 2020. Seguidament, el 3 d’octubre es va signar el contracte entre Marina de Badalona i l’empresa guanyadora de la licitació, el grup C4T-Tourism Business Builders, que posa el punt i seguit per a l’inici de les obres. El consell d’administració va aprovar la proposta que va rebre de la mesa de contractació, integrada per l’Ajuntament de Badalona, el Consell Comarcal del Barcelonès i Marina de Badalona.

Tot aquest procés de licitació del projecte va començar fa gairebé dos anys, el 23 de desembre del 2016, quan la mesa va donar el vistiplau a l’inici dels tràmits. En un primer moment, el grup hoteler que havia de gestionar la instal·lació era Melià Hotels, però finalment serà Sallés Hotels. Aquest grup és propietari de vuit establiments de quatre i cinc estrelles repartits per Catalunya, Ciudad Real, Màlaga i Mallorca.

Es preveu que en les pròximes setmanes es faci un acte de presentació on també es farà públic el calendari del projecte. Les obres als terrenys començaran aquest mateix mes d’octubre, amb una durada d’un any per construir la plaça i l’aparcament i un altre any per a l’hotel.

VIADUCTE DAMUNT DEL CANAL
Per altra banda, i segons ha avançat La Vanguardia, Marina Badalona també ha definit ja el disseny del viaducte del tren damunt del canal. El projecte costarà uns 11 milions d’euros i incorporarà una reserva d’espai per a la desitjada arribada del Trambesòs.

Redacció

Les obres del lateral de la C-31 acabaran a principis de l'any vinent

3 mesos 1 setmana ago

La visita a Badalona del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, va acabar amb un grapat de temes importants de la ciutat tancats i amb data.

Dilluns, el conseller es va reunir amb l’alcalde Álex Pastor i diversos representants dels partits polítics locals. La primera parada de la visita va ser a les obres de construcció de la calçada lateral de la C-31. Aquí, Calvet va aprofitar per anunciar que les obres acabaran el primer trimestre del 2019, uns treballs que va qualificar de “bàsics per a Badalona i per a l’àrea metropolitana”. Els operaris van començar a treballar a la calçada de l’autopista la tardor de l’any passat i acabaran després d’un any i mig d’obres i una inversió de 3,8 milions d’euros.

INTEGRACIÓ URBANA
Pel que fa a l’autopista, però, aquesta no va ser l’única notícia. I és que el conseller es va comprometre a desenvolupar i assumir el cost de l’elaboració d’un Pla Director Urbanístic que ha de servir per acabar amb la barrera arquitectònica i social més important de la ciutat. “Volem transformar el territori en positiu i minimitzar la repercussió de la C-31”, va dir Calvet.

BADALONA CAPAÇ
L’altre gran titular que va deixar la visita del conseller va ser l’anunci de l’acord per al nou centre de la Fundació Badalona Capaç, dedicada a la integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, que es farà al barri de Pomar. L’acord permetrà, a més de la construcció d’aquest centre de dia, impulsar una actuació d’habitatge social a l’avinguda Marquès de Mont-roig, al Congrés, on es faran més de 100 pisos de lloguer social. En principi, l’acord obtindrà la unanimitat al Ple municipal, on previsiblement s’aprovarà el conveni legal en la pròxima sessió ordinària d’aquest mes d’octubre i s’enterrarà així l’alternativa del polèmic projecte amb Mercadona.

COL·LECTOR DE LLEVANT
Durant la seva visita a Badalona, el conseller Calvet també es va comprometre amb altres qüestions d’infraestructures cabdals per a la ciutat. Una d’elles és el trasllat del col·lector de Llevant gràcies a un acord amb l’Agència Catalana de l’Aigua que finançarà i encarregarà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona la redacció del projecte. I també es va tractar el desenvolupament de les àrees de Sant Crist i l’Estrella. “Aviat podrem tancar els acords amb el veïnat afectat per poder alliberar l'espai necessari per construir el darrer tram dels laterals de la C-31”, va afirmar l’alcalde Pastor.

“REGUST AGREDOLÇ”
Els partits de l’oposició, per la seva banda, van celebrar aquestes notícies, fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament i el departament de Territori. L’anterior executiu de Sabater veu els acords amb un “regust agredolç” perquè considera que es van començar a gestar en el seu mandat, en paraules d’Oriol Lladó (ERC). A més, ja s’ha afanyat a remarcar que cal seguir apostant per polítiques de mobilitat sostenible, com per exemple el projecte de carril bici del lateral de la C-31.

Redacció

Inauguren el centre més gran d’Europa contra la leucèmia a Can Ruti

3 mesos 1 setmana ago

Badalona pot presumir de tenir el centre científic més gran d’Europa que es dedica exclusivament a investigar tractaments contra la leucèmia. La Fundació Josep Carreras va presentar, divendres passat, el nou campus de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia, situat al costat de l’Hospital de Can Ruti. L’acte va aplegar diversos investigadors, polítics com el president de la Generalitat, Quim Torra, i l’alcalde de Badalona, Álex Pastor, i el tenor Josep Carreras, que va impulsar la Fundació després de recuperar-se de la leucèmia.

Amb més de 10.000 metres quadrats, l’espai aplegarà centenars d’investigadors d’arreu del món per trobar una cura a aquesta i altres malalties relacionades amb la sang. Des del 5 d’octubre de l’any passat hi treballen un centenar de persones, però es preveu que aquesta xifra anirà creixent.

La Fundació Josep Carreras, juntament amb altres empreses privades com l’Obra Social La Caixa, ha invertit 26 milions d’euros en la construcció i posada en marxa d’aquest centre, que també ha comptat amb finançament públic.

5.400 NOUS CASOS CADA ANY
La leucèmia és un dels càncers amb més afectació a l’estat espanyol, sobretot entre els infants. De fet, cada any es diagnostiquen gairebé 5.400 casos nous de leucèmia. Evarist Feliu, el vicepresident de la Fundació i coordinador científic de l’Institut, va afirmar que s’ha passat “d’un 100% de mortalitat els anys seixanta a un 80% de curació en nens i un 40% en adults, però cal continuar investigant-ne les causes i els tractaments”.

Entre els objectius del nou centre hi ha la immunoteràpia i els tractaments especialitzats i personalitzats per a cada pacient. Hi treballaran, de manera conjunta i coordinada, investigadors amb diverses formacions: metges, biòlegs, bioquímics, bioinformàtics i farmacèutics, que buscaran noves línies de recerca.

Redacció

S'acaba l'etapa d'Albiol al capdavant del PP català

3 mesos 2 setmanes ago

Era un secret a veus però avui s'ha confirmat. Xavier García Albiol deixarà aviat de ser el president del PP català. La direcció del partit ha acordat convocar un congrés extraordinari per al pròxim mes de novembre, segurament els dies 10 i 11, que servirà per fer efectiva la marxa del polític badaloní i escollir el nou líder del partit. Tot apunta que podria ser l'actual portaveu parlamentari dels populars catalans, Alejandro Fernández. L'encara líder del PP català també deixarà l'acte de diputat del Parlament.

Albiol, doncs, es podrà concentrar en el seu objectiu de recuperar l'alcaldia de Badalona després de la desfeta electoral en les últimes eleccions al Parlament. El PP, amb ell de candidat, només va obtenir quatre diputats. La setmana passada, l'exalcalde badaloní va celebrar un acte al Teatre Principal per oficialitzar la seva candidatura a les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Albiol, diu, vol ser "l'alcalde de tots" i "recuperar Badalona".

Redacció

Era d’esperar

3 mesos 2 setmanes ago

A Badalona, aquest curs escolar prop de 10.000 alumnes d’Ensenyament Secundari Obligatori van iniciar les classes. No ho van fer el dia previst els més de 120 alumnes matriculats a l’Institut La Riera, de Canyadó, malgrat les declaracions d’uns i altres.

L’any 2016, l’expresident Puigdemont va anunciar que es comprometia “a solucionar els problemes de la manca d’escoles a Badalona” i anunciava que es construirien “uns mòduls provisionals al parc de ca l’Arnús”.

No es tracta ara de buscar qui és el culpable d’aquesta deixadesa, però el que sí que és cert és que les obres per construir els mòduls no van iniciar-se fins al passat mes de juliol. Per tant, a ningú pot estranyar que a tocar de l’inici de curs encara continuessin en marxa. Una setmana més tard, els alumnes finalment van poder començar les classes.

Com ja hem dit altres vegades, a Badalona des de sempre hem defensat el dret a una educació pública de qualitat per a tothom. I això és responsabilitat dels que ens governen de garantir-ho.

Les lleis diuen que són els ajuntaments els que han de facilitar els solars perquè la Generalitat pugui construir les escoles. I, evidentment, s’ha de planificar amb temps suficient per evitar les improvisacions.

Com s’explica que a Badalona hi hagi alumnes escolaritzats en barracons des de fa més de 10 anys? Per què s’habiliten espais de serveis en algunes de les escoles per acollir alumnes que no tenen plaça si tothom coneixia l’increment de la demanda i la necessitat de construir més escoles? Per no perdre el somriure, com que és l’època dels bolets a aquestes noves aules se’ls anomena grups de bolets.

Algú ha pensat el que suposa per al bon funcionament d’una escola d’una o dues línies el fet que s’obri una nova línia en un espai destinat a altres funcions? Les activitats que es realitzaven en aquest espai habilitat, on es faran?

S’incrementaran els recursos humans i econòmics per atendre les necessitats d’aquesta nova aula?

Totes aquestes preguntes, i més, demostren una manca de planificació per part dels responsables d’Ensenyament tant de l’Ajuntament -i això no ve d’ara- com de la Generalitat.

Ara, i després de reunir-se el nou govern local amb el conseller d’Ensenyament, s’ha tornat a fer públic que la Generalitat i l’Ajuntament “estan d’acord que la ciutat té evidents mancances en infraestructures educatives”.

Significa això que l’Ajuntament, per fi, cedirà els solars i la Generalitat construirà les escoles? Com hem dit abans, a Badalona hi ha alumnes escolaritzats en barracons provisionals des de fa més de 10 anys. Altres, com és el cas de l’escola Ventós Mir, l’escola més antiga de Badalona, espera des de fa més de vuit anys el nou edifici.

L’Institut La Riera també és provisional i, segons l’Ajuntament, els mòduls s’han de retirar a finals del curs 2020-2021, ja que els alumnes s’han de traslladar a l’edifici de l’antiga escola Lola Anglada.

Això significa que les obres de rehabilitació de l’edifici s’han d’iniciar al més aviat possible. Però resulta que mentre l’Ajuntament no registri la propietat d’una part de la pista esportiva no podrà cedir-la a la Generalitat i aquesta no assumirà l’obligació de rehabilitar l’edifici i construir-ne un de nou a l’actual pista.

És el que passa també amb l’escola Badalona Port. Si l’Ajuntament no cedeix els terrenys, la Generalitat no construirà l’escola definitiva.

I tot això passa avui, com passava al segle passat, encara que ens resulti difícil d’entendre.

Catalunya, en sanitat i educació, estava al capdavant de totes les comunitats i tothom se’n sentia orgullós. Ara ens diuen que, durant els últims anys, la sanitat s’ha retallat un 27,51% i l’educació un 12%. Serà aquesta l’explicació?

Pedro Jesús Fernández

L’1-O

3 mesos 2 setmanes ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L’1-O

3 mesos 2 setmanes ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L’1-O

3 mesos 2 setmanes ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L'escòria del món

3 mesos 2 setmanes ago

L'escòria és allò que es queda al fons de l'olla, un residu que cal refregar amb el fregall. En el món antic -i en aquest- s'usava en sentit metafòric per descriure criminals de la més baixa estofa per oferir-los com a sacrificis humans. Per aplacar les falses deïtats es buscava algú entre la púrria de la societat, un llardós al qual no se’l trobaria a faltar i que de tota manera tard o d'hora sucumbiria.

Som l'escòria del món, deia Pau de Tars als Corintis, al·legoria vergonyosa dels llaços d'una mare pàtria sense frontera: bombolla de la construcció, polítiques que miren cap a una altra banda, pujada irracional de l'habitatge -que ja no és un dret-, diners que es compren a interès 0, bancs rescatats amb milers de pisos...

La desil·lusió positiva tracta de no creure en res i esperar encara menys d'aquest capitalisme màgic, per aquesta raó el món no els vol, perquè van contra corrent. La població sense llar segueix sent qualificada de marginal per una societat que desconeix el món dels afers interns, pandèmia que acceptem que avanci, per un grup de brètols i potenciada, sens dubte, pel seu elevat poder polític i el poder adquisitiu de les seves influències. No obstant això, les penalitats de la gent senzilla són les que segueixen acabant a la presó, un retrat despietat i alhora misericordiós de les febleses i caigudes humanes amb epitafi inclòs, mostrant pobreses, pecats i horrors que revelen la tremolor acre de les seves ànimes, la fulminant fuetada que colpegen amb el cor. L'esperança pels desemparats, aquests lletjos desgrenyats, consisteix a donar-los uns cops d'ànim a l'espatlla i esperar dies i dies al costat d'un arbre confiant que arribin cuques de llum per bombardejar la por de l'abandonament. La pobresa segueix mostrant-nos un rostre d’infàmia; pot ser que aquí no sigui fam però si és dolor. Caldrà seguir movent els silencis per tal quantitat i qualitat de mentides d'aquells falsaris, i insistir a la gent del carrer que no es cregui tan fàcilment les grans mentides, tot i que gaudeixin de gran difusió.

Contra un exèrcit de poderosos no hi ha mediació possible; o tot o res. I aquesta massa d'esclaus: obrers, sicaris, transporters que troben una feina més rendible del que poden intentar buscar-se en un altre lloc, segueixen tenint igualment els dos peus plantats en la misèria, perpetuant un sistema d'explotació i enriquiment en benefici d'uns pocs.

En el joc de la culpa sempre perden els més febles, però, i malgrat tot, les plataformes contra els desnonaments han aconseguit reduir el 75% de llançaments en un any, escoltant preguntes i recuperant paraules.

Francesc Reina

L'escòria del món

3 mesos 2 setmanes ago

L'escòria és allò que es queda al fons de l'olla, un residu que cal refregar amb el fregall. En el món antic -i en aquest- s'usava en sentit metafòric per descriure criminals de la més baixa estofa per oferir-los com a sacrificis humans. Per aplacar les falses deïtats es buscava algú entre la púrria de la societat, un llardós al qual no se’l trobaria a faltar i que de tota manera tard o d'hora sucumbiria.

Som l'escòria del món, deia Pau de Tars als Corintis, al·legoria vergonyosa dels llaços d'una mare pàtria sense frontera: bombolla de la construcció, polítiques que miren cap a una altra banda, pujada irracional de l'habitatge -que ja no és un dret-, diners que es compren a interès 0, bancs rescatats amb milers de pisos...

La desil·lusió positiva tracta de no creure en res i esperar encara menys d'aquest capitalisme màgic, per aquesta raó el món no els vol, perquè van contra corrent. La població sense llar segueix sent qualificada de marginal per una societat que desconeix el món dels afers interns, pandèmia que acceptem que avanci, per un grup de brètols i potenciada, sens dubte, pel seu elevat poder polític i el poder adquisitiu de les seves influències. No obstant això, les penalitats de la gent senzilla són les que segueixen acabant a la presó, un retrat despietat i alhora misericordiós de les febleses i caigudes humanes amb epitafi inclòs, mostrant pobreses, pecats i horrors que revelen la tremolor acre de les seves ànimes, la fulminant fuetada que colpegen amb el cor. L'esperança pels desemparats, aquests lletjos desgrenyats, consisteix a donar-los uns cops d'ànim a l'espatlla i esperar dies i dies al costat d'un arbre confiant que arribin cuques de llum per bombardejar la por de l'abandonament. La pobresa segueix mostrant-nos un rostre d’infàmia; pot ser que aquí no sigui fam però si és dolor. Caldrà seguir movent els silencis per tal quantitat i qualitat de mentides d'aquells falsaris, i insistir a la gent del carrer que no es cregui tan fàcilment les grans mentides, tot i que gaudeixin de gran difusió.

Contra un exèrcit de poderosos no hi ha mediació possible; o tot o res. I aquesta massa d'esclaus: obrers, sicaris, transporters que troben una feina més rendible del que poden intentar buscar-se en un altre lloc, segueixen tenint igualment els dos peus plantats en la misèria, perpetuant un sistema d'explotació i enriquiment en benefici d'uns pocs.

En el joc de la culpa sempre perden els més febles, però, i malgrat tot, les plataformes contra els desnonaments han aconseguit reduir el 75% de llançaments en un any, escoltant preguntes i recuperant paraules.

Francesc Reina

Álex Pastor: "Hem d'arribar a consensos amb l'esquerra i la dreta"

3 mesos 2 setmanes ago

L'alcalde de Badalona, Álex Pastor, ens rep superats els 100 dies de gràcia. Des del primer moment es mostra conciliador i s'erigeix com el batlle del consens. Tot i això, no es mossega la llengua criticant l'anterior executiu de Dolors Sabater, a la qual segueix retraient que no respectés la "neutralitat institucional" quan governava. Si ho hagués fet, "tot hauria anat diferent", assegura.

Ja fa més de 100 dies que és alcalde de Badalona. Està satisfet del que ha pogut fer fins ara?
La veritat és que sí. Sobretot tenint en compte que quan vam arribar ens vam trobar una situació molt negativa, una maquinària totalment paralitzada i tots els projectes encallats. Hem començat a desencallar alguns projectes i a donar la volta a aquesta situació de paràlisi i d’abandonament de la ciutat, que, de fet, era la percepció que tenien els veïns i veïnes.

Està governant la quarta ciutat de Catalunya amb només quatre regidors i el suport extern del de Ciutadans. En aquestes condicions es pot tirar endavant Badalona?
Estem demostrant que amb capacitat i amb voluntat es pot fer, sí. Ho estem fent. No és només una qüestió de quantitat de regidors, sinó que tenim 1.000 treballadors públics que s’han de motivar i incentivar per donar la volta a la situació que els comentava anteriorment. Ells són el cor i l’ànima d’aquesta ciutat. Crec que estem demostrant que és possible fer-ho i que es comença a notar el canvi.

L’exalcaldessa Sabater el comparava recentment en un article d’Opinió a Línia Nord amb un cambrer. Diu que està servint els plats que el seu govern va cuinar, que capitalitza els seus projectes que ara es materialitzen.
En primer lloc, tot el meu respecte per a l’ofici de cambrer. Jo no seria capaç de fer la seva feina. I dit això, nosaltres ens dediquem a fer política. I fer política i fer gestió significa desencallar projectes que porten tres anys paralitzats.

Jose Téllez li recorda pràcticament cada dia a Twitter que encara no es coneix el pla de xoc que deien que havien negociat amb PP i Cs per tirar endavant la ciutat post moció de censura. Què se n’ha fet d’aquell pla de xoc?
Bé, nosaltres ja hem explicat el que hem fet aquests primers 100 dies i el pla de govern que tenim, que es basa en cinc punts molt concrets. Primer de tot, recuperar el contacte directe amb els ciutadans, que se sentien abandonats. I després, millorar el manteniment i la neteja de la via pública, la seguretat, la concòrdia... I recuperar la institució per a tothom, pensi el que pensi.

Però això és el pla de xoc que deien que tenien pactat amb el PP i Ciutadans abans de la moció de censura o no?
Aquell pla de xoc era un pla entre partits. Nosaltres el que fem ara és retre comptes de la nostra gestió i explicar el pla de govern que tenim conjuntament amb el regidor d’Units per Avançar i el suport del de Ciutadans.

Per tant, aquell pla de xoc ha quedat superat i estan en una altra fase.
Nosaltres hem posat unes prioritats que són les nostres i en base a les quals estem actuant.

Tot plegat ho haurà d’explicar en un Ple extraordinari forçat pels grups de l’anterior govern.
Em sembla perfecte poder retre comptes al Ple municipal. Ja m’hauria agradat que els darrers tres anys l’anterior govern que ara està a l’oposició hagués fet el mateix quan els altres li demanàvem. Personalment, crec que és important la transparència i estaré encantat, jo i la resta del govern, d’explicar la situació que hem heretat i com s’està revertint.

Quan es farà aquest Ple? Fixarà vostè una data o deixarà que es convoqui automàticament?
Hi ha uns terminis legalment establerts que respectarem, com no podria ser d’altra manera.

Fa un moment ens parlava de les seves prioritats: neteja, seguretat, bona gestió, trepitjar el carrer... En això el seu discurs s’assembla molt al d’Albiol.
Que pensem que aquests temes són prioritaris per mantenir i cuidar la ciutat, cosa que no feia l’anterior govern, no vol dir que no tinguem perfil propi. De fet, durant els últims tres anys a l’oposició havíem arribat a denunciar gairebé 1.000 punts negres que té la ciutat.

Per cert, fa pocs dies Albiol va confirmar que es tornarà a presentar l’any que ve. Fins ara l’hem vist poc actiu fent oposició al seu govern. El preocupa que a mesura que s’apropin les eleccions endureixi el seu discurs?
Crec que estem en un moment en el qual no podem pensar en les eleccions municipals. Hem de pensar en Badalona. Per a mi, el govern de Sabater i també el d’Albiol són part del passat. Nosaltres pensem en el present i en el futur de la ciutat. Hem perdut tres anys per a Badalona i n’hem de guanyar un a favor dels veïns i veïnes. I per fer-ho hem d’arribar a consensos amb tots els grups municipals, estiguin a l’esquerra o a la dreta. És igual.

Amb el clima de precampanya electoral que ja estem vivint, sembla que no ho tindrà gens fàcil, això d’arribar a consensos.
Algú es pot negar que hi hagi una escola bressol a Montigalà? Això no té res a veure amb una campanya o amb unes diferències ideològiques. Hi ha qüestions de ciutat que són cabdals per als veïns i veïnes, i en aquests casos crec que ningú es pot permetre no arribar a acords. L’objectiu comú és millorar Badalona i jo no em cansaré mai de picar la porta de la resta de grups municipals per arribar a acords.

Troba receptivitat quan ho fa?
Sí. És que d’això va la política. De cessions en detriment dels interessos partidistes però en benefici de la ciutat i dels seus veïns i veïnes.

Aquesta setmana s’ha celebrat el primer aniversari de l’1 d’octubre. Fa un any, Badalona era la ciutat més gran que donava suport al referèndum. Ara, amb el seu govern, la posició institucional al respecte no té res a veure. Però dilluns centenars de veïns van tornar a omplir la plaça de la Vila. Com ho valora?
Com a alcalde de Badalona m’he de limitar a garantir la neutralitat institucional. L’Ajuntament ha de representar tothom, pensi el que pensi. I aquesta neutralitat també vol dir respectar aquells que pensen diferent que tu. Els veïns i veïnes que es van manifestar dilluns tenien tot el dret de fer-ho. I garantirem que sempre sigui així. Respectarem sempre la pluralitat i la diversitat d’ideologies que hi ha a la nostra ciutat.

Les discrepàncies nacionals són un escull insalvable perquè els quatre partits d’esquerres que hi ha actualment al Ple municipal puguin compartir projecte?
Si s’hagués respectat la neutralitat institucional i s’haguessin impulsat de veritat polítiques socials i progressistes, segurament tot hauria anat diferent. Però no va ser així. L’anterior govern va decidir no complir aquests dos compromisos que havia adquirit amb nosaltres i ens vam veure obligats a proposar una alternativa, que va rebre el suport suficient d’altres forces per tirar endavant.

Se senten més còmodes avui amb Ciutadans gestionant el Districte 2 que fa uns anys investint Sabater?
El que tenim és un pacte de governabilitat amb aquest regidor i nosaltres tenim cura de tota la ciutat. Però més enllà d’aquest cas concret, crec que al final estem condemnats a entendre’ns entre tots, però sobretot respectant els pactes. Perquè els pactes no es fan amb un partit polític, sinó amb una part de la societat.

Parlant de gestió, els últims dies hi ha hagut polèmica per les factures i els contractes de l’Ajuntament. Vostè assegura que les factures impagades per l’anterior govern s’acumulen mentre Sabater l’acusa de falsejar. A qui s’han de creure els badalonins?
A la realitat. I la realitat és que, quan vam arribar, hi havia més de 1.000 factures pendents de pagar, cosa que equival a prop de 20 milions d’euros. I ens vam trobar gairebé una trentena de serveis sense contracte, per exemple el socorrisme de les platges. Això és una realitat. Aquí no és qüestió de populisme ni de tergiversar, sinó de dir la veritat. I la veritat és aquesta.

També hi ha hagut polèmica en relació amb la Guàrdia Urbana. Vostè la vol reorganitzar mentre el sindicat demana més seguretat a les comissaries. Aquest sempre és un terreny delicat...
Sí... És clar que aquesta demanda de més seguretat està justificada. És un mal endèmic de fa molt temps. Les infraestructures s’han d’adequar millor, perquè és evident que tenim un dèficit al respecte. Estem treballant perquè així sigui.

Aquesta setmana s’ha pogut veure un agent de la Guàrdia Urbana uniformat retirant llaços grocs de l’espai públic. Tenen ordres de fer-ho o va actuar per iniciativa pròpia? I si és així, se li obrirà un expedient?
Com deia fa una estona, nosaltres som el govern de tots. Respectem la llibertat i les manifestacions que faci qualsevol veí o veïna. La Fiscal General va dir fa setmanes que no era delicte ni posar ni treure llaços grocs. Dit això, ha de quedar clar que aquí no hi ha hagut cap instrucció del govern ni tampoc dels comandaments de la Guàrdia Urbana. Ara bé, en aquest cas concret no podem obrir un expedient perquè no es tracta d’un fet delictiu. Estèticament potser no és la millor imatge, però no és un fet delictiu.

Pot ser que es torni a repetir aquesta imatge, doncs?
El que ens han dit des dels comandaments de la Guàrdia Urbana és que ha estat un fet molt puntual i que la seva voluntat és mantenir aquesta neutralitat institucional a la qual feia referència abans. El que ha de fer la policia local és fer complir la llei. I en això estem.

Per tant, vostè creu que no s’ha de dedicar a treure llaços grocs.
No. Jo crec que ha estat un fet molt puntual.

També ha generat certa controvèrsia que s’hagi posat sobre la taula la possibilitat de revertir la pacificació del Passeig Marítim...
El que farem nosaltres al Passeig Marítim és el que generi més consens, tant amb el Consell de Mobilitat com amb els veïns i veïnes.

A vostè li agradava fer running pel passeig... Com l’hauria preferit, amb cotxes o sense?
Quan feia running pel Passeig Marítim, ara ja fa anys [somriu], la veritat és que no havia tingut mai cap problema amb els cotxes. Crec que s’hi pot anar en bici o corrents independentment de la pacificació del trànsit.

Un dels dèficits més preocupants de la ciutat té a veure amb les escoles. Es creu el compromís que li va traslladar el conseller Bargalló?
Bé, jo espero que ell compleixi amb el seu compromís de la mateixa manera que jo intentaré complir amb el meu. La responsabilitat política en aquest àmbit és de les dues administracions. És evident que aquesta ciutat té un dèficit d’escoles públiques. Ens falten places i, a més, les escoles que tenim pateixen una manca de manteniment. No és una qüestió d’avui per demà, però ja hi estem treballant.

Un altre dels problemes que té la ciutat és l’accés a l’habitatge. Fins i tot en això també es creuen retrets entre l’anterior govern i vostès...
A mi m’agradaria que en aquest tema no hi hagués divisions. Crec que hem d’apostar tots per un habitatge amb uns preus més assequibles i, sobretot, des de l’aportació de l’administració. Recordo que l’any passat vam aprovar 8 milions d’euros per destinar precisament a la construcció o a la compra d’habitatges per part de l’Ajuntament. Un any i escaig després, l’únic que teníem eren dos pisos que no s’acabaven de posar a disposició dels veïns. Nosaltres ja els hi hem donat sortida i en comprarem més per als nostres ciutadans més vulnerables. En això crec que ha de ser fàcil arribar a acords amb la resta de forces, si miren més per la ciutat que pels seus interessos partidistes.

Cosa complicada, amb les eleccions del maig a la vista... Té bones sensacions de cara als comicis?
Sí. Passo el 80% del meu temps als carrers i a les places de la nostra ciutat i la meva percepció és molt positiva. Crec que els veïns i veïnes estan contents amb aquest govern.

A. Nadeu / C. Ramos

Un policia local de Badalona retira llaços grocs del carrer

3 mesos 2 setmanes ago

Aquesta setmana ha corregut per les xarxes socials un vídeo on es veu un agent de la Guàrdia Urbana de Badalona retirant llaços grocs de l’espai públic.

L’agent, que anava uniformat i acompanyat per un altre policia, surt arrencant els llaços al carrer Jovellar i llençant-los a la paperera. Després se’ls veu marxar amb el cotxe oficial de la policia, cosa que escenifica que els dos agents es trobaven de servei.

Alguns partits de l’oposició, com el Partit Demòcrata i ERC, ja han demanat responsabilitats al regidor de Seguretat, Jordi Subirana, per l’actuació dels agents, diumenge passat. Demanen que s’identifiquin els policies i se’ls obri un expedient informatiu i, si s’escau, disciplinari. Amb la mateixa idea s’ha pronunciat Jose Téllez, el portaveu de Guanyem Badalona, que ha demanat a Pastor que actuï “de la mateixa manera que es va fer amb la Guàrdia Civil” i que es faci un advertiment als policies anunciant que, si reincideixen, se’ls obrirà un expedient.

Una petició que el mateix Álex Pastor ha desestimat en declaracions al Línia Nord. No creu que s’hagi d’obrir cap expedient perquè el què han fet, diu, “no és un fet delictiu”. Tot i això, opina que la Guàrdia Urbana no s’hauria de dedicar a treure llaços grocs i assegura que no hi ha cap ordre al respecte, sinó que l’agent va actuar per iniciativa pròpia. En aquesta línia també s’ha pronunciat el PP: “No ens sembla bé que un agent d’uniforme retiri llaços, té una altra feina a fer”.

Redacció

Reconeixement badaloní als premiats amb la Creu de Sant Jordi

3 mesos 2 setmanes ago

L’Ajuntament de Badalona ha celebrat recentment l’acte de reconeixement públic de les entitats i persones badalonines guardonades amb la Creu de Sant Jordi.

Va ser divendres passat al saló de plens del mateix consistori amb dos dels guardonats: Rosa Maria Malet i l’ONG Proactiva Open Arms. Tot i que els premis es van entregar el passat 24 de juliol, no ha estat fins ara que s’ha fet la distinció oficial a la ciutat. De fet, va ser al Ple municipal del 31 de juliol quan es va aprovar una moció que insta al reconeixement de tots els badalonins premiats enguany amb aquest guardó, entre els quals també consten la filòloga, mestra i activista per la llengua a la plataforma Som Escola, Teresa Casals, i el pedagog i escriptor Joan Soler i Amigó.

El fundador de l’ONG badalonina, Òscar Camps, i Rosa Maria Malet van ser els dos premiats que van assistir a l’acte. La Generalitat va voler donar aquest reconeixement a Open Arms “per la seva tasca de rescat i salvament de les embarcacions de persones refugiades a la mar Egea i al conjunt de la Mediterrània” i a Rosa Maria Malet com a degana en la direcció dels museus barcelonins per “protegir, desenvolupar i promoure” l’obra de Joan Miró.

PRESÈNCIA BADALONINA
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims guardons que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya. Aquest any es van premiar un total de 31 personalitats i 24 entitats distingides per la defensa de la identitat catalana o la seva feina en l’àmbit cívic i cultural. Precisament, Badalona va ser una de les ciutats amb més guardonats.

Redacció

La decisió sobre les mesures cautelars del crematori s’apropa

3 mesos 2 setmanes ago

A principis de mes, la plataforma de veïns Stop Crematori va demanar mesures cautelars al jutge, mentre aquest resol el contenciós administratiu contra l’obertura del crematori i dicta sentència. Fins que això no passi podrien passar dos anys i, durant aquest temps, l’empresa podria començar les obres. L’única manera d’evitar-ho seria, segons fonts de la plataforma, que el jutge acceptés les mesures cautelars que van presentar el 6 d’octubre. De fet, el jutjat número 10 de Barcelona s’ha de pronunciar sobre les cautelars abans que acabi el mes. 

El que la plataforma demana en aquest recurs és que se suspenguin les obres -que encara no han començat- del crematori mentre no hi hagi una resolució ferma del procés contenciós que van iniciar el 18 de juliol contra l’Ajuntament de Sant Adrià, el Consell Comarcal del Barcelonès i Tanatori Litoral S.L., l’empresa propietària dels terrenys.

Des de la plataforma esperen que “davant totes les evidències, informes tècnics i jurisprudència que avalen la demanda, la resposta sigui satisfactòria pel benestar i la salut dels ciutadans”.

Els motius que els han portat a lluitar contra l’obertura del crematori són, per una banda, perquè consideren que va en contra de les normes urbanístiques contemplades al Pla General Metropolità (PGM). De l’altra, al·leguen que hi ha una “forta oposició ciutadana” al projecte, amb 9.000 signatures recollides des de 2016, i que la construcció de la planta suposaria un “greu impacte mediambiental”.

Redacció

El procés participatiu de les Tres Xemeneies arrenca fort

3 mesos 2 setmanes ago

La Plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià ha fet balanç de la primera sessió informativa del procés de participació ciutadana per debatre el futur de l’espai.

Aquesta reunió va tenir lloc dijous passat i va servir per informar a la ciutadania del funcionament de tot el procés participatiu. Des de la Plataforma veuen amb bons ulls la quantitat d’assistents -un centenar-, “cosa que demostra l’interès de la ciutadania envers aquest espai”, comenten. Tot i així, lamenten que els representants polítics insisteixin en el fet que el procés no és vinculant. Asseguren que també van adquirir el compromís d’afegir una sessió específica sobre temes econòmics, on aportaran informació a aquells que la demanin, sense acabar de fer-la pública.

Una de les incògnites que es va resoldre van ser les persones encarregades d’admetre o rebutjar les propostes resultants, que seran els mateixos responsables de la redacció del PDU: Generalitat, Ajuntament de Badalona i Sant Adrià i Consorci del Besòs. Dilluns que ve es farà la primera de les quatre sessions temàtiques.

Redacció

Un de cada deu colomencs té més de 65 anys

3 mesos 2 setmanes ago

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Grans, Santa Coloma celebrarà, demà, una nova edició de les Jornades de la Gent Gran. Actualment, 22.000 colomencs tenen més de 65 anys. Això es tradueix en el fet que una de cada deu persones pertany al col·lectiu de la tercera edat.

Per celebrar el seu dia, el Pompeu Lab i el Teatre Sagarra obriran les portes per acollir una diversitat d’actes destinats als principals protagonistes de la jornada. El dia començarà amb una sessió inaugural a càrrec de l’alcaldessa Núria Parlon. Donarà pas a una taula d’experts que reflexionaran sobre el tema “Cap a quina vellesa ens encaminem?”, amb la psicogerentòloga i patrona d’Amics de la Gent Gran, Montserrat Celdran, i la directora de Gent Gran de Fundació “La Caixa”, Cristina Segura. Més tard es visualitzarà el vídeo “Participació Gent Gran de la ciutat” i es farà una taula rodona sobre la realitat de les persones grans amb experts i implicats en diverses entitats. Tots aquests actes, celebrats al Pompeu Lab, clouran amb la lectura del manifest de la jornada.

El Teatre Segarra se sumarà a les activitats per celebrar el dia de les persones grans amb un berenar al hall del mateix teatre i un espectacle de cinc a set de la tarda. Per acabar, es farà un ball d’envelat a la plaça dels Enamorats obert a tothom.

Redacció

Montgat acull l’assemblea territorial de la CUP

3 mesos 2 setmanes ago

La CUP ha iniciat un procés participatiu d’assemblees territorials obertes. La que correspon a la zona del Barcelonès Nord i el Baix Maresme es va celebrar divendres passat a la biblioteca Tirant Lo Blanc de Montgat.

A partir de les vuit del vespre, els assistents van poder escoltar els debats estratègics relacionats amb el present i el futur de Catalunya fora dels despatxos. Els temes que es van tractar estaven relacionats amb el clima polític actual i la situació que viu el Govern català. A l’acte hi van assistir Eulàlia Reguant i Jordi Escoda, com a representants del Secretariat Nacional.

Entre les grans qüestions que es van analitzar hi ha “la inacció del Govern, la verticalitat i opacitat de la presa de decisions als més alts nivells, la repressió de l’Estat o la renúncia a la desobediència per la qual aposta la Generalitat”, segons va explicar David Palau, de la CUP de Montgat, a la ràdio municipal.

Redacció

El Tiana Clàssics duplica els participants de l’any passat

3 mesos 2 setmanes ago

La tercera edició del Tiana Clàssics, l’esdeveniment que agrupa multitud de vehicles antics al poble, va haver de tancar les inscripcions perquè es va completar l’aforament. Diumenge, uns 130 cotxes i motos van duplicar la xifra de participants del 2017, segons informa l’entitat organitzadora ACIST Tiana.

El requeriment per poder inscriure’s-hi era que els vehicles tinguin més de 25 anys, matriculats fins al 1993. Els participants van presentar-se al parc dels Teletubbies cap a les deu del matí, quan va començar la jornada. Es van exposar els vehicles i es va fer un esmorzar de botifarra a càrrec de Cal Toni. Per als més petits es van fer activitats infantils -com pintar sobre la carrosseria d’un cotxe, diversos tallers i sortejos- abans de començar una rua de vehicles pels carrers del poble.

Amb la pacificació del carrer Matas, es va facilitar l’accés dels vehicles a l’aparcament i a l’espai d’exposició. Un any més, la zona es va quedar petita per acollir tots els vehicles, un senyal que els organitzadors interpreten com un èxit.

Any rere any, la trobada de vehicles clàssics es va consolidant com un dels esdeveniments més multitudinaris de Tiana, amb participants vinguts de diversos municipis de Catalunya.

Redacció
Comprovat
2 hores 13 minuts ago
Linia Nord - Barcelones Nord
Línia Nord Barcelonès Nord » El periòdic gratuït del Barcelonès Nord
Subscriu-te a Canal Linia Nord - Barcelones Nord