Vés al contingut
x

Crònica enllaçada de la sisena edició de l'Identitats i Miralls

29 maig 2019

La sisena edició del nostre Identitats i Miralls arrencava a meitat del mes de març. Set eren les viatgeres que encetaven aquesta aventura al barri de La Mina. I un, l'horitzó: aprofundir en la relació dels mitjans de comunicació i la creació de identitats personals i comunes.

Per grups, les participants d'aquesta APS del Grau de Treball Social de la Universitat de Barcelona han viscut trobades amb diferents persones i entitats del territori. Després d'una sessió d'aprenentatge i d'introducció al projecte, les nostres estudiants van encetar els primers encontres de l'experiència.

Imatge Identitats i Miralls 2019 - sessió de cloenda

El CAP va esdevenir casa d'acollida per l'Alba, la Cristina i la Laura. I aviat van anar sorgint les primeres emocions del camí. Les joves, entre incertesa i motivació, van relatar-nos la seva primera cita al bloc d'Identitats i Miralls: "A més d’aprendre nous aspectes sobre el barri, així com també a no creure tots els estigmes que es tenen sobre aquest. Això no vol dir però, que haguem de viure en una bombolla de color rosa, sinó que aprenguem a fer-nos una idea pròpia sobre aquest, coneixent-lo des de dins".

Les reflexions van anar enriquint-se per a les tres aprenents a mesura que avançaven les setmanes. Les persones usuàries del Situa't, un servei d'acompanyament i inserció laboral a persones en situació de drogodependència, van ser les protagonistes de la segona sessió. Una sessió plena de reaccions i noves idees: "Es van palpar un seguit d’emocions que van aflorar durant les interpretacions del joc: il·lusió, arrepentiment, esperança, impotència, motivació i desmotivació, superació, tristesa, admiració, entre d’altres", expliquen.

Durant la tercera sessió de servei, l'Alba, la Laura i la Cristina es van trobar amb un col·lectiu ben diferent: es tractava de les mares de l'espai familiar de PES La Mina, una trobada que els hi generava nervis i il·lusió. "Vam tenir el plaer d’estar amb quatre dones que lluiten pels drets dels seus fills com a infants i que, com totes les mares, volen el millor per a ells. Escoltar-les ens va dur a reflexionar en com nosaltres hem pogut disfrutar de la nostra infància a l’aire lliure i per contra, com en el barri de La Mina els nens es veuen obligats a controlar més el lloc en el que juguen, així com la intranquil·litat que aquestes mares senten quan els nens estan divertint-se al carrer."

I de drogues i espai públic en parlar, i molt, amb les dues educadores de la Sala de Reducció de Danys de La Mina. Sota el títol "Un viatge, moltes vides", les tres participants van fer-nos còmplices de la trobada: "Vàrem adonar-nos, mitjançant les sessions anteriors, que la gent del barri desconeix el gran treball que els treballadors del Local duen a terme, ja que no volen veure’s involucrats amb la Sala de reducció de danys."

Imatge Identitats i Miralls 2019 - espai familiar

Una altra parella de treball ha estat la formada per la Sandra i el Miquel. En format diari, els estudiants ens explicaven quines havien estat les seves primeres sensacions de viatge. El Casal Infantil La Mina els ajudava a analitzar la notícia “Les campiones de la Mina: lluitar contra els estereotips des de la perifèria”, i les reflexions aviat van anar sorgint: "Tot i ser conscients dels prejudicis, l’Aida planteja una pregunta molt interessant, ¿per què mai diem de fer un cafè al barri de la Mina? Una qüestió que ens fa replantejar la realitat en la qual es troba el barri i que encara queda molta lluita per fer barrera als prejudicis que presenten en diferents mitjans de comunicació i altres."

La Unitat d'Escolarització Compartida del barri va ser el segon dels escenaris per a aquesta parella. Dubtes i incerteses els copsaven, però els aprenentatges van ser constants durant la sessió: "Ens heu omplert de bones vibracions i, sens dubte som el canvi que vol el vostre barri, el barri de la Mina. Nosaltres confiem que si junts hem sigut capaç d’analitzar la realitat d’una situació que ens pertoca a tots, junts es possible fer el canvi."

D'experiències personals i de superació d'obstacles van ser coneixedors i còmplices amb la Marisol, veïna del barri i participant del Servei d'Atenció a les Famílies: ""Ens has posat al dia res més entrar per la porta de com és el barri i la teva perspectiva cap a ell, no has deixat de somriure mentre ens explicaves una sèrie d’anècdotes que t’havien anat succeint al llarg de la teva vida, i no obstant això, pel que ens has transmès, hem sabut llegir entre línies que encara que el barri vagi, al teu parer, en decadència, l’esperança la tens pel fet d’haver viscut 50 anys en La Mina."

I finalment, l'Espai Familiar feia de cloenda de les sessions de servei per a ells. Quatre dones els van acompanyar en les seves reflexions: "Ens van explicar anècdotes, vivències, però tot amb la seva millor cara i unes rialles, on deixaven molt clar que el que havien de fer és promoure la mediació entre veïns."

El tercer dels grups ha estat el conformat per la Cristina i la Soukaina. En el seu cas, les primeres passes d'aquest viatge les van fer de la mà de dos periodistes coneixedors de la realitat del barri. L'entrevista realitzada per la Jornada a la veïna Paqui els va servir de guió per relatar les primeres impressions: "Al final de la sessió vam sentir que vam aprendre moltíssim sobre el barri i els principals personatges que lluiten per la millora de La Mina, vam veure les coses positives del lloc, problemes que afecta a molta gent de la zona, però que les administracions ignoren…"

Unes impressions que van anar prenent forma en la segona sessió de servei, on es van trobar amb una parella de veïns del bari: "Abans d'analitzar el vídeo, la simpàtica parella ens va explicar els positius impactes de La Mina, realitzats a través de l'associació de veïns, on l'Emilio participava fa uns anys, i la Plataforma. Alguns d'aquests impactes van ser l'asfalt dels carrers de La Mina, la creació del mercat, la biblioteca, l'ambulatori amb més especialitats, habitatges nous i casals".

Les Adrianes van acollir a la Cristina i la Soukaina en el tercer dels encontres. I totes van sortir admirades: "Fue muy entretenido hablar con ellas y a medida que avanzaba la sesión se creaba un ambiente más familiar y acogedor junto a un temporal de lluvia que nos acompañaba en el exterior del local. También nos dimos cuenta que cada mujer ahí tiene voz y voto y que son todas respetadas, todas tienen un gran poder que quizás muchas de ellas no sabían que la tenían antes de entrar a la asociación."

La darrera parada la van fer a l'Arxiu Històric amb en Josep Maria Monferrer: "A l'hora d'analitzar la notícia ens hem adonat que, tot i que el sistema d'educació del barri ha millorat en molts àmbits, encara no és un model exemplar com afirmava la notícia, no s'adapta del tot a les necessitats dels joves i cal continuar treballant-hi."