Vés al contingut
x

De sota, cavall i rei :: El darrer cercle

10 maig 2016

La Mina és coneguda, com moltes zones perifèriques de les grans ciutats, com un barri amb dinàmiques econòmiques marginals i un gran mercat negre de la droga.

Als anteriors articles vam parlar "del mercat" i dels consumidors. En aquest article parlarem dels professionals que hi tracten el tema i de les seves respostes davant la qüestió de les drogues al barri.

 

Quan vam encarar el treball de tractar el tema de les drogues al barri van arribar a una frase d'en Xavier Majó que venia a dir: "primer és el mercat, després els consumidors i posteriorment arribem els professionals"

Aquesta frase ens va servir per dibuixar un esquema en format de cercles concèntrics (al que vam afegir una corona sobre el barri i que tractarem en el proper article de la serie De sota, cavall i rei) on ens plantejàvem com encarar aquesta qüestió.

Per tractar aquesta corona vam realitzar xerrades amb diferents professionals per poder fer un recull de les seves visions i postures davant la qüestió de les drogues, la seva tasca i plantejar-nos quins poden ser els reptes de futur a encarar a partir d'ara.

Les intervencions que realitzen aquests professionals es poden emmarcar en quatre àmbits o eixos molts genèrics: intervencions preventives, intervencions terapèutiques, intervenció de reducció de danys i de riscos, intervencions de control.

D'aquests àmbits els que més destaquen (pel seu treball a peu de carrer i amb unes propostes que per desconeixement poden semblar kafkianes) són el de les intervencions en reducció de danys i de riscos.

Els professionals amb els quals vam parlar ens van indicar que és clar que són els que arriben els darrers, ja que són els que van allà on estan els problemes.

Els Mossos d'Esquadra són els únics professionals que no estarien massa d'acord en aquesta afirmació. Entenen que la seva funció com policia administrativa els fa, que les seves intervencions, no estiguin en la mateixa vessant que la resta de les respostes de les professionals. El tractament de la problemàtica és en un principi només policial, ja que forma part del seu encàrrec.

També indiquen que la tasca dels professionals és necessària, ja que no és un tema de resolució policial al 100%.

En el cas de les intervencions terapèutiques s'afegeix que són sol·licitades al final de processos de degradació de la salut i que a més la seva intervenció impliquen processos de tractaments lents que es dilaten en el temps.

Per acabar, des de Serveis Socials de l'Ajuntament se'ns parla que a més aquestes intervencions han d'estar adaptades i adequades al territori i que segons evolucioni el mercat han d'evolucionar les respostes dels professionals.

 

La Mina, una bombolla

A desdelamina.net ens agrada la imatge que Javier Perez Andújar va dibuixar al seu article Estética de la burbuja on comenta: "En mi barrio, por ejemplo, nos pusieron una Mina antipersonas, y la pisamos todos. Los primeros, quienes les tocó vivir allí dentro. A su manera, la Mina es otra burbuja, pero no está hecha de aire, es una burbuja de realidad en medio de una ciudad que no existe."

I com entre altres coses això es remarca en el paper dels professionals i les seves respostes al barri. El mercat es basa en unes estructures i potencia uns consums concrets que fa que les actuacions siguin unes i no unes altres.

Els consumidors que venen al barri són consumidors actius, que consumeixen la droga al moment d'aconseguir-la. No es tracta d'un consumidor lúdic que pot consumir la droga en diferí, cercant el moment o el lloc més adient per fer-ho. Els consumidors actius necessiten la droga pel seu dia a dia.

Però tal com ens indiquen des de Subdirecció General de Drogodependències, els consums al barri es realitzen perquè hi ha facilitat de compra. A més aquest mercat afavoreixi l'atracció de persones addictes a les drogues en pitjor situació social, la més necessitada i que té un major impacte a l'espai public. A més afegeix que els consums que es fan a La Mina són els que més s'han reduït a la resta de Catalunya: a Barcelona i a Catalunya s'han reduït els consums per via parenteral (intravenosa) però a La Mina han augmentat, fet que focalitza el tipus de resposta que cal donar.

I com que el gran problema de les drogues al barri és l'impacte del consum en públic, la resposta policial, que ha de ser la mateixa en la qüestió de l'acte delictiu, és concreta en formes de punició administrativa. Malauradament aquestes intervencions tenen millors resultats en entorns amb consumidors més normalitzats.

Els Mossos, indiquen que en canvi, en l'altre vessant de les seves actuacions, com el mercat esta molt interrelacionat, han d'estar molt treballades i han de ser en format de "macroredada" per neutralitzar tota l'estructura i no només el punt de venda.

Els educadors del Servei de venopunció assistida es reafirmen en què les respostes al barri han de ser diferents perquè la complexitat del barri és diferent. I aquestes no han de ser respostes consumidors sinó també a la gent que hi viu.

Davant aquesta realitat, les respostes haurien de ser comunitàries, ja que encara que al barri hi ha una tipologia d'usuaris que en tot cas responen al model de venda que hi ha al barri. Solucions que no passin per la validació comunitària son pegats i no es focalitza a l'arrel del problema. Així la reducció de danys no ha de ser una forma d'obviar la realitat del barri.

Així cal potenciar l'actuació preventiva, ja que la reducció de riscos i de danys només pot minimitzar l'impacte public treballant en els símptomes del problema.

 

Respostes i més respostes

Davant aquesta realitat concreta tots els professionals coincideixen que les respostes que es donen han de ser, complementaries. Les línies de treball han de ser compartides i han de partir de no sostenir a les màfies que controlen el mercat.

Així, els professionals del Local ens expliquen que l'objectiu principal del seu projecte és reduir els danys al consumidor, oferint condicions higièniques per els seus consums, responent davant de les sobredosis, fomentant les derivacions cap a la xarxa sanitària i les seves respostes terapèutiques.

Però també ens fan notar que hi ha una reducció de danys cap a la comunitat: des d'aturar l'alarma social perquè hi ha menys consums al carrer, menys xeringues i menys morts per sobredosi a l'espai public del barri.

Però aquestes respostes no són d'ajuda per solucionar el problema d'arrel, que hi hagi menys consums al carrer no significa que hi hagi menys consumidors al barri i que no es vingui a comprar.

El treball a l'àmbit de la reducció de danys i de riscos és necessari donat la realitat del barri i obviar-la no ajuda a res. Aquest treball ha d'anar acompanyat de treball en altres àmbits per la seva eradicació o la seva legalització.

Ara per ara, la reducció de danys és la resposta més assistencialista però la mínima que podem donar. En David Pere Martínez Oró ens va fer un apunt entorn de la reducció de danys que val la pena destacar: "els processos de reducció de danys han d'orientar-se als consumidors més problemàtics sense obviar els problemes estructurals de pobresa."

També és important no obviar el comentari que ens van realitzar la policia autonòmica: "és igual com sigui la qüestió de les drogues al barri, les respostes han de ser les mateixes, ja que el fet delictiu és el mateix"

Però, el cos de seguretat que té l'encàrrec d'acabar amb el problema de les drogues és conscient que calen respostes integrals en col·laboració amb la resta dels professionals, amb un compromís polític i pressupostari a llarg termini.

Des de l'àmbit terapèutic també plantegen la coordinació entre els diferents agents. Les seves respostes es basen a entendre que les persones consumidores de drogues són malalts físics, psíquics i socials i que cal treballar cap al "malalt sense dolor" amb tractaments complementaris.

Des del Departament de Salut destaquen que les primeres respostes professionals que es planifiquen són les de salut i només poden fer tractaments amb drogues o cap a les drogues.

Així, cal centrar el problema de les drogues dintre dels àmbits de resposta dels diferents professionals. Des de la Subdirecció General de Drogodependències es té clar que s'ha de centrar com un problema de salut i no policial. Les drogues estan aquí per quedar-se; la sensació que es podrà eradicar el tràfic de drogues es falsa, mentre hi hagi demanda.

Destaquem que en l'àmbit de Salut no només es fa reducció de danys o de riscos sinó que també fan de terapèutiques però segurament les que tenen més visibilitat.

En l'àmbit de la prevenció primària és on les respostes funcionen pitjor al barri, problemes associats a la qüestió de les drogues fan que sigui molt complex fer actuacions realment efectives.

En Pedro Lorente apunta que la qüestió de les drogues al barri ha afavorit que La Mina sigui vista com un "parc temàtic" per l'opinió publica.

Malgrat tot, tothom coincideix que, gràcies a aquestes respostes i la seva coordinació, en el moment actual no estem pitjor que en moments anteriors, malgrat hi ha nivells de consum més elevats. I que és destacable la tasca de treball transversal de l'anomenada Taula de Drogues.

És veritat que la Taula és l'espai de consens del treball entorn del tema de drogues al barri i que és un espai madur però Serveis Socials ens fa notar que els veïns i veïnes, que són els elements claus, que hi participen són una rara avis, persones conscienciades i amb un discurs molt elaborat però que no són la gran majoria del barri ni tenen un relleu clar.

Situacions que comencen a albirar a l'horitzó (el trasllat del Local a les noves instal·lacions del CAP, per exemple) hauran de ser tractades de forma intensa en els mesos que vénen amb un paper clau en les metodologies educatives.

 

Dispositius

Aquestes respostes s'articulen (al barri i fora d'ell) gràcies a uns dispositius (projectes, serveis, instal·lacions, equips de professionals) molt concrets i que ens agradaria poder enumerar.

Molts d'aquests dispositius s'han creat a mesura que s'anaven descobrint. Això no es nomes patrimoni del barri de La Mina, el projecte de assistència al consum de Can Tunis va sorgir de l'experiència in situ de com es realitzaven els consums a l'entorn però a vegades, fins i tot, aquestes respostes han estat pioneeres

Així, el 1983 s va organitzar el primer simpòsium sobre toxicomanies i comunitat. En aquest simposi es va presentar el primer Pla Municipal de Drogues de Sant Adrià. En 1984, l'ambulatori del barri es converteix om a centre pilot d'atenció i l'any 1986 es crea al CAP una Unitat d'Atenció als Drogodependents.

Als finals dels anys 80 es crea l'anomenat Centre Extracta on es comencen a realitzar projectes de reinserció social de drogodependents, activitats de prevenció dins de la població del barri, prescripció i dispensador de metadona. El 1992, aquestes dues estructures es fusionen als actuals espais al CAP de La Mina i passa anomenar-se CAS Extracta.

Els CAS (Centres d'Atenció i Seguiment a les drogodependències) són centres ambulatoris públics i d'accés directe i, per tant, porta d'entrada als recursos assistencials especialitzats en el tractament de les addiccions. S'hi poden dirigir les persones amb problemes en el consum de substàncies i/o les seves famílies per sol·licitar tractament. També treballen en matèria de prevenció, atenció i suport a la incorporació sociolaboral.

Estan constituïts per equips multidisciplinaris amb professionals de la medicina, psiquiatria, infermeria, psicologia i treball social que presten assistència a les persones usuàries des d'un vessant biopsicosocial. És a dir, atenen tant els aspectes orgànics com els psicològics i els socials, i promouen accions encaminades a la reinserció social i laboral d'aquests pacients.

L'equip assistencial programa el procés terapèutic de cada usuari i proposa les derivacions a altres recursos de la Xarxa d'Atenció a les Drogodependències (com les unitats hospitalàries de desintoxicació, les unitats de patologia dual i les comunitats terapèutiques) fins a la reinserció dels pacients.

Els CAS ofereixen acollida i informació, tractaments mèdics per a desintoxicacions, tractaments substitutius (programa de manteniment amb metadona), prevenció de recaigudes i altres complicacions orgàniques associades, vacunacions i altres. També realitzen tractament psicològic amb suport motivacional, programes de salut i educació sanitària preventiva (intercanvi de xeringues i facilitació de preservatius).

A prop del barri (escaig a 500m) hi ha el CAS Fòrum inaugurat el 2010. El CAS Fòrum també compta amb un centre de reducció de danys i serveis adreçats a persones consumidores de drogues.

El 2004 s'inicia el projecte de El Local, Centre de dia d'atenció a persones consumidores de drogues.

Aquest és un servei de reducció de danys per a persones consumidores de drogues en actiu, que té com a objectiu la millora global de la salut i l'abandó de pràctiques de risc.

Els seus principals serveis són: intercanvi de xeringues i dispensació de preservatius, espai d'acollida i esmorzars, serveis de dutxes i higiene personal, cures i atenció sanitària, espai de venopunció i recollida de xeringues al carrer.

A partir del 2002, el Consorci del Barri de La Mina inicia el Situa't, Programa d'inserció sociolaboral per a persones ex-adictes

Aquest és un programa de motivació, assessorament i acompanyament en la inserció soci-laboral per a persones drogodependents en procés de tractament o de seguiment del barri, amb l'objectiu de dotar al col·lectiu beneficiari dels recursos necessaris per iniciar itineraris d'integració soci-laboral personalitzats que ho portin a la incorporació del món laboral i la inserció/reinserció social mitjançant una aula-taller prelaboral de motivació i accions educatives i formatives.

I com a espai de treball transversal entorn de la qüestió de les drogues al barri destaquem la Taula de Drogues, Taula de coordinació en matèria de drogues.

L'any 2002 l'òrgan tècnic de drogodependències i SIDA va fer l'estudi "Anàlisi i propostes d'actuació en drogodependències al barri de la Mina" i en les seves conclusions proposava una taula de coordinació general en el barri en la qual participessin representants de les administracions, dels serveis, de la policia, veïnat i usuaris, amb l'objectiu principal de fer el seguiment de les actuacions en matèria de drogues que es fan al barri.

L'estiu de 2003 es va convocar la primera reunió de la "taula de drogues" del barri de La Mina, formada per: Associació de veïns/es, Plataforma d'entitats i veïns/es, Policia Local, Policia Autonòmica, CAP La Mina, CAS Extracta - La Mina, "El Local", SITUA'T, Generalitat de Catalunya, Consorci del barri de La Mina i Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

Els seus objectius són el de garantir un abordatge integral del fenomen de les drogodependències, promoure la coresponsabilitat i la participació, la coordinació entre els diferents agents i l'avaluació continuada de les actuacions i propostes de canvi.

 

Sumar per multiplicar

"La qüestió de les drogues és tan gran que sumant esforços no arribaren enlloc, cal multiplicar"; així, va acabar la conversa que van mantenir amb Otger Amatller. I clar en un projecte com el desdelamina.net amb ADN en xarxa ens ressona a treball en xarxa, a motors d'estratègies integrals i línies d'actuació compartides.

Volem acabar aquest article amb uns petits apunts cap aquestes qüestions i com els diferents professionals entomen el futur i els seus reptes.

Així, des del Local ens emocionen en recordar-nos que les màfies no generen "béns comuns" i "la il·legalitat no beneficia a la comunitat"

Els educadors del Local ens comenten que proven de fer el seu treball de la manera més discreta possible per no generar alarmes però que no tothom entenc el que fan. Ningú els vols a la porta de casa seva i és per això que es fa necessària l'aposta de poder donar a conèixer el que es fa al centre.

Els educadors demanen una coordinació d'activitats per reduir els prejudicis i la visió negativa que molta gent (reconeixen que no tota) té sobre les seves funcions i tasques.

Des de la Subdirecció General de Drogodependències es recalca la importància dels que veïns "estiguin tranquils" però cal buscar unes respostes concretes per la realitat del barri. Malgrat que les xerrades preventives en escoles serien les ideals, caldrà seguir recollint les xeringues del carrer perquè aquesta és la realitat del barri.

David Pere Martínez Oró i altres professionals ens van fer referencia a aquest fenomen (anomenat Nimby o No al meu pati del darrere) però no per obviar-lo sinó com un element més a integrar a les respostes que es poden realitzar en tots els àmbits. Donar valor a la participació veïnal via la Taula de Drogues seria un exemple clar.

Així tot el treball s'ha d'orientar cap a la comunicació. Gran part del problema té a veure amb el desconeixement i les pors relacionades amb el problema de les drogues (per exemple cal entendre que les respostes no són un factor crida, el factor crida són els punts de venda). També és impossible pensar que només punitivament es pot resoldre el problema de les drogues però també que només amb intervencions de reducció de danys se solucionarà: calen respostes corals.

Aquest canvi de focus és crucial per encarar el futur. Les necessitats de les respostes no és una demanda de les persones consumidores, aquesta necessitat neix per part de les queixes dels veïns i de les responsabilitats de les institucions. Així, les respostes no haurien de ser només assistencial i sanitària.

Els nous projectes haurien de néixer interconnectats entre els professionals, les institucions i els veïns i veïnes del barri. També es destaca la formació d'aquests especialistes per poder encarar els reptes de futur.

Al final tot demana generar consciència en tot el món. No es pot ignorar la realitat, el que esta passant entorn de la qüestió de les drogues. Posar-ho sobre la taula pot ajudar a trobar aquestes respostes.

Per tancar l'article ens agradaria recordar una de les frases que ens va comentar David Pere Martínez Oró en la nostra conversa: "El veritable repte de futur és fer intervencions valentes"

desdelamina.net

logo_ddlm.pngAdreça: Carrer Mar s/n

Telèfon: 933 811 578

Correu electrònic: info@desdelamina.net

Web: www.desdelamina.net

Xarxes socials:

- Facebook: @desdelamina

- Twitter: @desdelamina

Descripció del servei: Projecte de dinamització comunitària nascut al 2003 i encarregat de crear un canal de promoció de la vida al barri, on tothom pugui participar-hi.

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.