Vés al contingut
x

La Mina: proceso de realojos :: Fases i terminis

16 octubre 2013

Tretze anys després de la constitució del Consorci del Barri de la Mina i després d’onze anys de l’aplicació del Pla de Transformació, el procés de canvi previst no s’ha acabat. La necessitat d’ampliar el període d’algunes actuacions ha empés, l’any 2010, a prorrogar el Pla fins a 31 de desembre de 2015. Seran doncs, tretze anys a la recerca “d’una millora substancial al barri de la Mina”, millora que es fa evident en alguns dels equipaments i serveis amb els que s’ha dotat el barri però que no és igual d’evident en altres elements de transfons social

(Arxiu ddlm - octubre 2012 - Rambla de La Mina)

 

Hem arribat fins avui, en aquest llarg trajecte ple d’alts i baixos,  de moments pic i  moments vall, amb algunes qüestions centrals encara per resoldre: les afectacions als habitatges de tot  l’edifici del carrer Venus, les afectacions parcials dels edificis dels carrers Mart, Llevant i Estrelles, i el reallotjament dels seus inquilins als nous habitatges, construïts i majoritàriament buits des de fa anys. A la tardor de 2013, aquests aspectes claus del Pla de Transformació no semblen tenir encara una clara via de resolució.

 


(Arxiu ddlm -  octubre 2012 - Pisos protecció Oficial)

 

Per què el procés no s'ha tancat en el temps previst quan hi havia la major part de condicions per a fer-ho? S’identifiquen aquests tres elements principals, tots ells resolts:

- els veïns afectats pel procés de reallotjament estan identificats

- els nous habitatges estan construïts

- i en el seu dia, els pressupostos es van aprovar.
 
Que fa que el procés encara no s’hagi tancat? Els representants dels diferents agents del procés,  entrevistats per desdelamina.net, fan aparèixer diversos elements que poden ajudar en  la construcció d’una resposta. Aquest elements tenen a veure amb:

 - La taxació i diferencial de preu entre pisos vells i pisos nous. La comissió d’afectats presenta  al·legacions per no estar d’acord amb les valoracions dels habitatges. El Consorci argumenta que la previsió que va fer al 2008 i el diferencial final pels que volen reubicar-se al 2013 quasi coincideixen.

- Les al·legacions al procés. El Col·lectiu Ronda exposa que l’Ajuntament de Sant Adrià ha desestimat les al·legacions però denuncia alhora que no han estat posades a l’arbitri del Jurat d’expropiació de Catalunya, que es l’òrgan que segons la llei d’expropiacions forçoses fixaria el preu just dels pisos vells afectats per reallotjament després del desacord entre les parts

- La petició que formulen els afectats (2009) per a que s’apliqui la Llei Haus al procés de reallotjament. Però el decret 80/2009 de la Generalitat de Catalunya no té caràcter retroactiu i el procés de reallotjament al barri es data a l’any 2002. La qüestió segueix apareixen en el relat dels afectats, que l’entenen com la solució menys conflictiva i més justa

- La caiguda dels ingressos previstos per la venda de sòl per a la construcció de pisos i per la venda de nous habitatges per al mercat lliure, que s’han de substituir per nous crèdits hipotecaris que encariràn el procés. Amb la constatació de la crisi econòmica, especialment immobiliària, comencen les dificultats per a obtenir els fons de finançament previstos per a les darreres fases del Pla de Transformació.

- L’enderroc de l’edifici del carrer Venus, l’actuació amb més càrrega simbòlica de la transformació del barri, ja no està en les agendes. S’afegeix un nou element de complexitat al procés: amb Venus en peu, l’objectiu de rebaixar la densitat de població de zones del barri, per a promoure una barreja social que reduís l'acumulació de situacions problemàtiques, no es complirà

 

Els silencis d’un procés dilatat en el temps

Els moments informatius del procés de reallotjament son escassos i espaiats en el temps. No és fins l’any 2008 que es fa la primera reunió informativa en la que es lliura l’únic document públic d’un procés iniciat l’any 2002. Al 2012 es convoca la tercera i última reunió amb afectats. Les reunions individuals, fragmentades (amb entitats i representants del barri) i les filtracions a premsa vehiculen bona part de la informació de l’esdevenir del procés i no han contribuït a generar un bon clima de confiança. El col·lectiu d’afectats expressen, en forma de mobilitzacions, les incerteses que els hi genera el procés i la seva demanda de major transparència informativa. Tot i això, el Consorci manté la seva fermesa en la defensa de la bona gestió que ha fet de les comunicacions d’interés, afirmant que aquesta informació està a l’abast de qui la necessiti.

Aquesta diferent perspectiva sobre la transparència del procés provocà que a l’any 2007,  i abans de començar la construcció dels nous habitatges, el veïnat afectat per l’enderroc del bloc del carrer Venus i els talls transversals previstos als blocs dels carrers Mart, Llevant i Estrelles promogui, des de l’assemblea de la Plataforma d’Entitats i Veïns i Veïnes,  treballar per a obtenir el màxim d’informació sobre el procés i aixi difondre-la entre el col·lectiu d’afectats, recolzar les iniciatives d’organització col·lectives (es constitueix  la Comissió d’afectats pels reallotjaments) i cercar assessorament legal que els acompanyi en tot el procés. El Col·lectiu Ronda assumeix aquesta representació, que segons explicita, no és reconeguda per l’administració

En aquest temps d’espera, la crisi precipita sobre les fonts de finançament del Pla de Transformació . L’any 2009, en plena construcció dels nous habitatges, apareixen les primeres noticies als mitjans destacant els esforços del Consorci per a obtenir noves fonts de finançament per a la construcció dels habitatges de protecció oficial destinats als reallotjaments. Els pressupostos 2009 i 2010 inclouen ingressos provinents de préstecs hipotecaris sobre els nous edificis en substitució dels ingressos previstos per les subhastes de quatre solars al mercat lliure.

 

(arxiu ddlm - octubre 2012 - Solar en ús com parking provisional. Mart al fons)

Coincideix en aquest moment, que el col·lectiu d’afectats reemprén la seva acció per a fer sentir la seva veu. A les aparicions als mitjans i les protestes al carrer respon el Consorci amb noves reunions informatives (desembre 2010 i juliol 2012) on s’introdueix la nova possibilitat de no marxar del pis en el que viuen i s’anuncia que la vivenda serà desafectada,  es concreta l’interval de preus dels pisos nous i s’anuncien les dates per els primers reallotjaments previstos per al 2013
 
Els diferents períodes electorals també han contribuït a allargar tot aquest procés; les darreres Eleccions Municipals (2011) van ser un nou moment d’estancament del procés, trencat només per les manifestacions del despatx d’advocats que representa al col·lectiu d’afectats i   les mobilitzacions veinals. Les eleccions però, van permetre conèixer quina era la posició dels diferents partits davant del barri i el seu procés de transformació.

La lenta cadència de la resolució de la situació dels reallotjaments, té efectes sobre la idea de barri projectada: la desocupació dels pisos nous de protecció oficial no dona continuïtat al teixit social urbà, i els nous veïns de la zona de pisos no protegits tenen poca interacció amb el barri. I també la té sobre el veïnat del barri, doncs la històrica força reivindicativa de La Mina s’ha vist afectada, ja que la solució a la qüestió dels reallotjaments s’està produïnt des d'una certa dispersió de la força col·lectiva; ja en el seu moment la Plataforma d'Entitas i Veïns va fer opció per estar acompanyant el procés però no liderant-lo.

La dilatació del procés comença a tenir derivades internes i apareixen esquerdes en la unitat del col·lectiu d’afectats que han vist posada a prova la seva capacitat de resistència.

El temps i la marxa del procés, dilueixen i desenfoquen el conflicte, l’obvien per desgast.
 

 

Primers “reallotjaments”

En una entrevista al Diari de Sant Adrià (novembre de 2012) l'alcalde Jesús M. Canga Castaño  anuncia que "aquellos vecinos de Venus y aquellos afectados por los cortes transversales que quieren y pueden realojarse en un piso nuevo ya se han apuntado y, como muy tarde en diciembre, irán a vivir en él. Hablamos de unas 63 familias, 32 de Venus y 31 de los cortes"

A finals de 2012, i abans de que l’increment de l’IVA aplicat al 2013 gravés sobre el preu dels pisos, algunes famílies, incloses les que viuen als pisos afectats pels talls transversals que no es faran, s’acullen a la darrera proposta del Consorci: si podien aportar les garanties suficients,  podien adquirir el pis nou via préstec hipotecari amb una entitat privada (CaixaBank) però renunciant a les al·legacions que en el seu moment podien haver presentat, per perdre la seva condició d’afectats. Els criteris socials del procés de cop es dilueixen i això no tanca el procés, sinó que n’obre nous fronts. Només alguns veïns han volgut i pogut fer aquesta opció. I aquesta no és una solució global. La major part dels veïns segueixen vivint els seus pisos afectats: uns per que volen marxar però no poden fer-ho per la via del finançament privat; uns altres per que no volen marxar fins que no es resolguin les al·legacions i es trobi una solució vàlida per a tothom; i uns tercers que no volen, encara que potser puguin
 


(arxiu ddlm - octubre 2012 - Nous habitatges, desocupats)
 

La situació dels reallotjaments a la tardor de 2013

A dia d’avui el procés segueix estancat per a uns i en vies de tancament per als altres (que ja no es poden considerar reallotajments en sentit estricte), però passejant per la nova rambla de La Mina, el paisatge el dibuixen uns nous habitatges que majoritàriament segueixen buits. Com també ho estan la majoria dels locals comercials. La Rambla és un espai urbà semidesert rodejada per uns carrers plens d’edificis nous de trinca envoltats de tanques amb vigilància discreta, sense vigilants visibles però si amb identificacions clares a les tanques i parets dels edificis nous. A les portes dels vells pisos, les portes estan també tapiades amb identificadors de qui s’encarrega de vetllar per la seva seguretat.

 

(arxiu ddlm - febrer 2013 - Porta vivenda desocupada a edifici Venus)

Les famílies que ja s’han desplaçat cap els nous habitatges, denuncien que a l’entrar als nous pisos, aquests presentaven mancances per la seva habitabilitat (manca de subministres, ascensors no posats en marxa, acabaments sense la qualitat anunciada,...)

De moment, cap dels pisos (nous o vells) ha estat ocupat per el procediment de la “patada” a la porta.

Mentrestant els afectats saben que el procés no s’acabarà avui, i com el Vladimir i l’Estragon també saben que no serà avui que Godot vindrà. Però demà, segur que si.

 

(Arxiu ddlm - octubre 2012 - Detall Rambla de La Mina)

desdelamina.net

logo_ddlm.pngAdreça: Carrer Mar s/n

Telèfon: 933 811 578

Correu electrònic: info@desdelamina.net

Web: www.desdelamina.net

Xarxes socials:

- Facebook: @desdelamina

- Twitter: @desdelamina

Descripció del servei: Projecte de dinamització comunitària nascut al 2003 i encarregat de crear un canal de promoció de la vida al barri, on tothom pugui participar-hi.

Hola

 

Vuestra información es exhaustiva y a simple vista objetiva aunque resulta llamativo que no incluya los mínimos aspectos legales de interés general, significativos.

Trantándose de un suceso que implica el obligado cumplimiento del marco legal expropiatorio, se hace necesario abordar tal perspectiva y por ese motivo de interés general, os acerco este comentario.

El marco jurídico de la expropiación no encaja de ninguna manera posible con el proceso que la administración pública -expropiante- ha venido aplicando, hasta hoy impunemente, los motivos son éstos:

Incumplimiento palmario de los plazos legales. La LEC, determina que las expropiaciones se realicen con  criterio -principio- de celeridad.  En el peor de los supuestos, dicho plazo no debiera exceder de 120 dias, tomando la fecha de inicio correspondiente al acto de declaración de la necesidad de ocupación.

En el proceso de expropiación que afecta al edificio Venus, dicho cómputo se inicia en 2002 con la aprobación del PERM. El saldo es de 12 años frente a los 6 meses establecidos (!).

Son datos a los que sería fácil adjuntar probables razones especulativas y otras de turbia maniobra corrupta aunque la intención de mi comentario no es alegatoria sino ilustrativa de esos pequeños "detalles".

Hablais tambien en vuestro artículo de un grupo de afectados que ya se han trasladado pero debería completarse la información, bajo idéntico general criterio, matizando lo extraño de ese noticiable acontecimiento.  Bueno extraño es el adjetivo periodístico, traducido al román, deberíamos describirlo en fraude de ley.

Es de pleno, contrario a la normativa de expropiación conjunta, finalizar el procedimiento para un grupo sesgado, desobedeciendo el requisito previo de cerrar la fase de tasación conjunta que como bien sabeis, sigue pendiente de aprobación.

En fin, ha sido un breve comentario que espero os ayude a seguir mostrando la realidad sin espejos de La Mina, caiga quien caiga.

 

Saludos

 

   

 

 

Buenas Josep,

tal y como nos comentas esta serie de artículos intenta ser un ejercicio de relatar de forma lo más objetiva posible todo el proceso de realojos de vecinos en el barrio.

Para hacerlo (además de hacer un ejercicio de hemeroteca) nos entrevistamos con los diferentes protagonistas de este proceso. Entre ellos el Consorci, los afectados y el abogado del Col·lectiu Ronda que representa a una gran parte de ellos.

En la redacción de los artículos fuimos muy cuidadosos de no añadir nada que no pudiésemos contrastar o afirmar. Usted habla de un "marco jurídico de la expropiación" con unos plazos muy claros pero nosotros no estamos seguros de que marco se esta aplicando. Según nuestras conversaciones el proceso esta en un fase administrativa y no en una fase judicial.

En el mismo articulo ya decimos que el proceso no esta cerrado y las fases y plazos se están dilatando y que a nivel jurídico el mismo abogado denuncia que las alegaciones de los afectados y el proceso no se han llevado al arbitrio Jurat de d'Expropiacions de Catalunya.

En el caso de los "realojados" del 2013 (notese el uso de las comillas tanto aquí como en el articulo) no se tratan de realojos propiamente dichos (en un articulo hablamos de reubicados) sino que su traslado del piso afectado a uno de los nuevos se realiza por medio de un trato privado de compra-venta entre los propietarios y la administración. Según la administración esta actuación no compromete a nada en el proceso general de realojos.

 

Tal y como nos comenta, le agradecemos sus aportaciones que nos hacen volver a reflexionar sobre el barrio, su gente y nuestro proyecto de hacer un retrato veraz y en positivo de los mismos.

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.