Vés al contingut
x

La Mina: Proceso de realojos :: Zoom out

20 novembre 2013

En aquest article, mirarem d’obrir l’objectiu per a agafar una certa distància amb el procés de reallotjaments i mirar de fer-ne una mirada històrica i integrada en un entorn metropolità (l’àrea de la desembocadura del riu Besòs) també en transformació.


(Arxiu ddlm - Octubre 2013 - Detall habitatges Avinguda d'Eduard Maristany - Foto Ester Molera)

Una transformació que al barri esdevé múltiple per a uns mateixos protagonistes i que forma part del  seu recorregut vital: s’inicia en els assentaments barraquistes del Camp de la Bota[1], continua amb els primers reallotjaments en els pisos encofrats de Porcioles i segueix ara, amb els futurs i propers reallotjaments en els nous pisos del Pla de Transformació, a l’espera que es conclogui amb les planificacions de la construcció del Campus Universitari del Besòs (previst per al 2015) i més tard amb el reordenament del litoral barceloní i adrianenc[2]. En cada pas, hi ha hagut guanys però també pèrdues.

El que 40 anys enrere era la perifèria de Barcelona, amb el temps ha anat ocupant espais de nova centralitat  a la moderna àrea de Barcelona. En la remodelació pendent de la zona de Llevant de la ciutat que es planteja a les darreres dècades del segle passat, el barri de La Mina ocupa un espai important de l’àrea de la ciutat que la transformació olímpica no va abordar: la zona litoral del Fòrum, el barri del Poblenou i l’entorn de la Diagonal des de Glòries (22@) fins a mar i  més tardanament, la transformació urbana prevista per a la Sagrera aprofitant l’arribada del tren d’alta velocitat. Estàvem doncs davant la gran oportunitat de transformació del barri que es concretà amb la creació, per primera vegada en els 30 anys d’història del barri, d’un òrgan de gestió del Pla de Transformació del Barri de la Mina (PTBM) consorciat per les diferents administracions implicades (Ajuntaments de Sant Adrià del Besòs i Barcelona, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya). Finalment arribava l’hora d’emprendre de forma integral la resolució de problemàtiques endèmiques de La Mina, presents ja des de la seva concepció i empitjorades amb el temps.

 

( Arxiu BDigital - Maig 2006 - Vista aèria del front marítim, Port Fòrum en primer pla - Flickr Barcelona Digital)

Aquest potencial regenerador de la proposta de reforma integral del barri és ràpidament reconegut arreu d’Europa. El model de transformació urbanística rep els premis nacional (2006) i europeu d’urbanisme  (2010); el Comitè de seguiment del programa europeu URBAN qualifica el Pla d’exemple a seguir per la seva execució financera; la creació del Consorci del Barri de la Mina i la participació veïnal són trets que es destaquen d’un Pla de Transformació convertit en referència de bones pràctiques del Concurs de Bones Pràctiques patrocinat per Dubai (2010) on obté la qualificació de “Best”, entre d’altres reconeixements.

Els estudis i anàlisis de cas sobre la transformació de barri es succeïxen, una senzilla recerca (en anglés) a internet retorna una gran quantitat de resultats. La Mina torna a ser un laboratori social i urbanístic.

Però tots aquests anàlisis es realitzen abans d’iniciar-se el procés o durant el seu desenvolupament, quan encara no es poden mesurar completament els impactes de la transformació. Per fer-ho, segurament caldrà deixar passar temps; temps en el qual finalitzarà la tutela del PTBM per part del Consorci (té prevista la seva finalització l’any 2015, després de cinc anys de pròrroga), temps d’estar en un context de crisi i de redefinició de les polítiques públiques en el qual, probablement, minvaràn els recursos per a seguir completant el camí que ha estat fent el barri per a sortir de l’exclusió i la marginalitat.

A dia d’avui, el procés de La Mina ja només està en les agendes de les persones que hi viuen i en les agendes de les administracions més properes que han de tancar el procés; quan ha estat en agendes més àmplies s’ha trobat a faltar la dimensió de ciutat i d’àrea interurbana, amb alguns elements que descriuen aquestes mancances. Tot i que el procés del Pla de Transformació encara és obert, la remodelació urbana del barri de La Mina ha quedat engolida per les transformacions urbanes veïnes, molt més presents en la quotidianitat de la metròpolis i per la mateixa concepció del procés urbanístic,  també pel barri, que no ha incorporat prou la dimensió territorial més enllà dels seus carrers:

 

  • La façana marítima del barri de La Mina, el que es coneix per La Mina residencial, es compon,  en la seva primera línia, per edificis alts que fan de pantalla de la resta del barri. Des del Fòrum, la Mina és gairebé imperceptible, com si no existís
  • La trama urbana no ha assolit tenir una continuïtat amable. De la part de Barcelona l’entrada al barri es fa molt evident; es manté la frontera. De la part de Sant Adrià, la frontera la senyala la ronda litoral i la via del tren amb els seus passos subterranis. I la Rambla,  en els seus extrems, no té continuïtat ni fins a mar (a l’espera que es resolgui amb la urbanització del futur Campus Besòs) ni fins al Parc Besòs; els canvis d’agulla del tramvia trenquen aquesta continuïtat. La sensació d’aïllament del barri no sembla haver-se trencat
  • El tramvia,  que en aquests temps ha perdut, en l’estació de la Rambla de la Mina, el seu caràcter de nus d’intercanvi entre línies.
  • Les gegantines transformacions veïnes (el Fòrum, el modern 22@ i ara la transformació de la Sagrera) han ocultat, a vista de la ciutadania de Sant Adrià i Barcelona, la transformació de La Mina

(La Mina puja al tren de la reconversió - Arxiu TV3 - Telenotícies - emissió 16/06/2008)

Tampoc la mobilització social generada a partir d’aquestes transformacions urbanes, assoleix aglutinar la força reinvindicativa; a cada barri, a cada tros de territori apareixen, amb més o menys èxit, moviments cívics que és contraposen a la transformació d’aquesta part de la metròpoli, però sense arribar a construir una ni una mirada ni una força que els aglutini. Els moviments de lluita son molt locals (de barri) o sectorials (Can Ricart)  i sovint poc cohesionats, generant fins i tot, com en el cas del Poblenou,  escissions i pèrdua de força política.

(Arxiu ddlm - octubre 2013 - Detall Port Fòrum)

El procés de La Mina queda, per tant, lluny de la mirada de la ciutat a un i altre costat del Besòs. És des de posicions intel·lectuals i acadèmiques que apareix un fort  corrent crític amb el “model Barcelona”, però aquest és un model de tercialització de la ciutat, que no és correspon tampoc amb el nostre barri. Els anàlisis crítics inclouen de resquitllada La Mina. Només des del marge dret del riu, i davant les transformacions urbanes que estan per venir,  es planteja una proposta cívica integral sobre tota la proposta de transformació, que es recull en el Manifest “Per un pla alternatiu entre la Ciutadella i el Besòs“ de les entitats i dels ciutadans i ciutadanes que es reuneixen en el Fòrum de la Ribera del Besòs

A dia d’avui, segueix quedant pendents dos elements emblemàtics del PTBM;  els reallotjaments dels veïns dels pisos afectats per les diferents intervencions sobre els blocs lineals de La Mina Nova i l’enderroc (o no) del bloc del carrer Venus, a més d’identificar si finalment tot el procés ha assolit resoldre les problemàtiques socials diagnosticades en l’informe social del Pla de Transformació.

Tirant deu anys enrere, i davant la perspectiva que s’obria per al barri, Joan Subirats,  catedràtic de Ciència Política de la UAB,  posava l’accent en alguns elements clau a tenir en compte sobre els quals construir elements de solidesa per afrontar amb garanties les expectatives que el procés generava. Com elements de base,  ressaltava la perseverància de la  gent del barri en creure que la Mina podia ser millor i també la implicació de l’ajuntament de Sant Adrià,  que oferia  garanties per fer, aquesta vegada,  possible aquesta millora, posant especial atenció en que la clau de l’éxit havia de passar forçosament per un diàleg simètric entre ciutadania (barri i ciutat/s) i administració . Extractem una part de l’article La Mina, treinta años después  publicat el setembre de 2003:

 

“La gran perspectiva de cambio que se ha abierto en toda el área del Besòs tiene en La Mina un examen que debe superarse con nota. Y no habría nada peor que todo quedara, una vez más, en una nueva maniobra de diversión ante la proximidad de un gran evento. Los vecinos del barrio tienen derecho a discutir su futuro. Tienen derecho a clarificar quién acabará beneficiándose de las operaciones en marcha. Y los ciudadanos de la gran conurbación de Barcelona tenemos derecho a pedir más capacidad de gobernación del conjunto metropolitano. Tenemos derecho a reclamar que se aborden con rapidez y con la suficiente inteligencia y sentido de la complejidad esas situaciones sociales de exclusión y marginación que han ido cronificándose y que ponen interrogantes significativos en nuestra aparentemente brillante realidad urbana.”

Ara que s’està arribant al final del Pla de Transformació, caldria veure si això s’ha fet així, aprofitant aquest potencial col·lectiu que Subirats identificava. Semblaria adequat ara iniciar un procés d’avaluació de tot el Pla, incorporant tots els actors que hi han jugat un paper en aquests anys de redefinició del barri i tenir així temps encara, d’introduïr les correccions necessàries que permetin afrontar un present i futur de La Mina amb el major grau d’harmonia possible amb les expectatives generades en el seu moment i mirant d’establir  les condicions de vida i convivència adequades per als seus veïns

 


[1]“El Camp de la Bota, un espai i una història”, de Josep Maria Monferrer i Celades, Editorial Octaedro, 2012

“La història de Sant Adrià llegida des de la Mina”, de Josep Maria Monferrer i Celades, Editorial Octaedro, 2013 | [tornar a dalt]

[2]“El litoral de Sant Adrià de Besòs y varias cuestiones de su entorno | [tornar a dalt]

desdelamina.net

logo_ddlm.pngAdreça: Carrer Mar s/n

Telèfon: 933 811 578

Correu electrònic: info@desdelamina.net

Web: www.desdelamina.net

Xarxes socials:

- Facebook: @desdelamina

- Twitter: @desdelamina

Descripció del servei: Projecte de dinamització comunitària nascut al 2003 i encarregat de crear un canal de promoció de la vida al barri, on tothom pugui participar-hi.

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.