Vés al contingut
x

Mapa Sensible :: Formació i Treball

27 maig 2020

Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats i serveis del barri que ens acompanyen en la nostra travessia. La Marta ens realitza aquest Mapa Sensible sobre Formació i Treball on poder trobar els punts cardinals.

Vaig entrar a la Fundació Formació i Treball acompanyada del meu tutor de pràctiques, en David. Aquest fet em va tranquil·litzar bastant, ja que ha estat el meu primer mapa sensible, i, tot i que ja havia realitzat algunes entrevistes per a la universitat, aquesta tenia una finalitat diferent. 

A la recepció vam preguntar per l'Alexandra González, la cap de l’àrea de comunicació i relacions institucionals de la Fundació. Al cap d'uns minuts van baixar dues noies, una era l'Alexandra, i l'altra, l'Araceli Galván, la responsable de mitjans de comunicació. Després s’hi va sumar l’Isidre Pérez, ell és tècnic d’inserció a la Fundació. Tots ells bons coneixedors de la feina que es realitza a l’entitat. Vam seure en una taula, vaig posar la meva tablet a gravar i van començar presentant-se i amablement van respondre les meves preguntes.

Un dels primers comentaris que em van fer, perquè em fes una idea general del que era la Fundació Formació i Treball, va ser dir-me que l’objectiu principal de l’entitat es divideix en dues parts: la primera consisteix en la formació i inserció laboral de persones en situació de risc d’exclusió social; la segona, tal i com m’expliquen, consisteix en la gestió i optimització de programes d’inclusió social.

Inserció sociolaboral: primera línia d’acció

Una de les peculiaritats que els defineixen és que la seva empresa d'inserció suposa el pas previ a la inserció definitiva en l’empresa convencional. Per aconseguir-ho, l’Araceli em comenta que als destinataris se’ls proporciona formació en competències transversals i recursos com, per exemple, eines per configurar el seu currículum, o com presentar-se a una entrevista de feina. A través de l'empresa d'inserció, em diuen, “podem aconseguir que aquestes persones tornin a recuperar uns hàbits”.

Per acomplir aquest objectiu, entre d’altres mesures, se'ls dissenya un itinerari de seguiment amb els tècnics d'acompanyament per garantir el seu progrés i incorporació laboral. És interessant, com a futura educadora social, tenir l’oportunitat de veure com són aquests seguiments, ja que considero que una de les claus de l'èxit és el fet d’acompanyar la persona durant tot el seu procés, perquè pugui fer un canvi integral. 

30 anys de servei i evolució

Escoltant les seves paraules, puc apreciar la seva expertesa en aquest àmbit, i no em sobta, perquè, segons m’expliquen, l’entitat té un bon grapat d’anys d’experiència: des dels seus orígens, a començament dels noranta, s’ha enfortit estructuralment, ampliant el nombre de sectors amb els quals treballen. No tan sols han diversificat els serveis que ofereixen, que van més enllà de la recol·lecció de peces de roba, que havia estat el primer servei amb què van començar, sinó que darrerament han diversificat el perfil de persones que hi solen atendre, ja que anteriorment “la majoria de les persones que recorrien el nostre servei eren majors de quaranta-cinc anys, principalment homes migrants”, ara, però, em fan saber, “atenem a multitud de col·lectius”.

Una altra de les transformacions que han experimentat al llarg dels anys ha estat el canvi del model d'accés a l'entitat per part de les persones ateses, ja que inicialment era la persona qui es dirigia a l'entitat. Actualment, però, per poder accedir al servei, ha d'haver-hi una derivació prèvia per part de Serveis Socials o altres entitats.

Procés d’acompanyament

A l’hora d’atendre una persona, em fan saber que preferentment apliquen un itinerari normalitzat, que oscil·la generalment entre sis mesos i un any.

Itineraris personalitzats: tothom té un potencial

Enfront dels diversos perfils de persones que atenen, els demano com han resolt el repte d’oferir un servei de qualitat a cadascun d’ells. M’expliquen que fins ara hem estat parlant sobre la seva línia principal d’acció, però em fan saber que n’hi ha d’altres, a banda de la inserció laboral, que resolen situacions més concretes i singulars. Aquests altres itineraris contemplen una infinitat d’iniciatives que es fan a la Fundació, com per exemple: recollida de roba, botigues, gestió de serveis de bugaderia, serveis de restauració, etc. 

El servei que presten està obert no tan sols a perfils diversos, sinó a persones procedents d’altres barris; tot i que la seu central està ubicada al barri de La Mina, també s’hi atenen persones dels voltants, com poden ser de Badalona, de Santa Coloma de Gramenet, i d’alguns barris de Barcelona, entre altres.

Formació ocupacional: no oblidem el que és fonamental

Trobo que l’enfocament que fan servir per assolir la inclusió social afronta la situació de cada persona de manera integral, no oblidant-se que la línia de formació ocupacional sol ser  complementària a la d’inserció laboral. Aquesta línia contempla la formació en oficis: auxiliar de cuina, auxiliar de sala, auxiliar de cambrera de pisos, de perruqueria… un ventall d’itineraris diversos, tots ells força demandats. Una de les fases que sol resultar més emotiva per a tothom és quan, a mesura que avança el procés d’inserció, es signa un contracte amb l'empresa col·laboradora a través del qual, segons m’expliquen, treballen “des de l'acompanyament perquè es produeixi una inserció òptima tot millorant les habilitats competencials de la persona”.

Treball en xarxa: una qüestió cabdal

A la Fundació tenen molt clar que continuaran treballant en xarxa. Tal com em va dir l’Alexandra, “entre les accions engegades per desenvolupar el teixit associatiu del barri s’han creat espais d'interrelació amb l'Ajuntament, els Serveis Socials i el CAP de Sant Adrià del Besòs”, sent aquests amb els que més s’hi participa. També s’ha començat a treballar en xarxa amb la Biblioteca Font de La Mina, amb què tenen algun projecte engegat i amb què, m’afirmen, “hi ha molt bona relació amb la Montse”, referint-se a la directora de l’espai. També s'ha fet treball en xarxa amb l'Institut-Escola La Mina, perquè els hi deriven estudiants que no volen continuar estudiant. 

Conscienciats èticament

Una font d’ingressos que identifica la Fundació, i que la diferencia d’altres, és la donació, que es realitza en espècie, com pot ser la recollida de roba, mobles, joguines o altres productes de primera necessitat. Els col·laboradors poden ser-ho de dues maneres: primer, donant productes que estan en bon estat, però que ja no fan servir; i segon, consumint productes a través de la compra solidària a les botigues. 

Em remarquen, però, que posen l’èmfasi en aquesta segona via de col·laboració, perquè no cau dins l’àmbit de la beneficència, com succeeix amb el tema de la roba de segona mà, que, com em diuen, està com molt estigmatitzada i vinculada a col·lectius vulnerables, ja que “el consum de productes de les nostres botigues es realitza amb una consciència ètica i mediambiental.”

La feina com a eina d’inclusió social

A la Fundació hi tenen molt clar que la feina és la millor eina per poder aconseguir la inclusió social. El procés d’inserció laboral vol capacitar en competències laborals, com poden ser la cooperació entre companys, la gestió dels temors per les responsabilitats adquirides o per les mancances d’habilitats laborals. 

Espais diversos per tenir un enfocament integral

Un cop acabada l’entrevista, l’Isidre, el tècnic d’inserció, em va portar a fer una volta per l’entitat, i em va  ensenyar molts dels espais, com poden ser els despatxos on treballen els tècnics i tècniques de l’entitat, els magatzems on reben el gènere, els espais de treball on fan la tria del material, on vaig poder observar com hi treballaven en aquell moment. També em va ensenyar la botiga que tenen a la seu, que rep el nom de Botiga Amiga. Vam continuar la ruta pels diferents espais i tallers visitant els de perruqueria, les aules TIC on es fan les formacions i, per últim, em va ensenyar el seu restaurant D’Ins.

Impacte social: una garantia de qualitat

Hi ha un últim aspecte que em volen remarcar, i és el de l’impacte social que generen entre els seus grups d’interès, i que, com em comenten, és una de les variables que distingeixen aquesta mena d’entitats. M’expliquen que “els contractes d’inserció signats són un indicador d’impacte social important”. De fet, em fan saber, que “des de fa 5 anys, mantenim una xifra de més del 70% d’incorporació al mercat laboral.” Aquest impacte s’assegura, també, pels programes d’acompanyament, que el 2019 van aconseguir “inserir al mercat laboral 1102 persones”. Considero que fan un tasca excel·lent, ja que venim d’una època de crisi econòmica molt forta que sempre afecta més a les persones que es troben en risc de vulnerabilitat social. 

Entenc que la idea que em volen transmetre és que gràcies a la inserció laboral la vida d’aquestes persones adquireix un significat i es va omplint d’expectatives, objectius i metes. Com bé em diuen, tenen clar que una feina és gairebé un requisit imprescindible en el procés d’inclusió real, perquè “si tornes a tenir feina, tornes a connectar amb les persones, a adquirir uns hàbits i rutines, unes responsabilitats, et relaciones amb les companyes i companys i et comences a sentir útil”.