Vés al contingut
x

Recull de notícies :: L'ocupació de pisos al barri

2 octubre 2017

La Mina donava la benvinguda a l'estiu amb moviment dins i fora dels carrers. Els mitjans de comunicació s'omplien de notícies que feien referència a l'ocupació que s'estava experimentant a alguns dels blocs de pisos del barri. La problemàtica, desdencadenada per la detenció d'un càrrec públic a l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, alimentava portades i atreia les càmeres de televisió. D'algunes de les informacions que es van publicar en fem avui un recull al desdelamina.net.

    

      

 

Una de les vies per resumir la situació viscuda a partir de les ocupacions al barri és l'anàlisi del tractament que han fet els mitjans de comunicació. Ràdios, pàgines web, xarxes socials i televisions es van veure atretes pel rebombori viscut a La Mina durant els mesos d'estiu.

El 13 de juliol, les càmeres de televisió del 324 eren unes de les primeres en trepitjar la zona. La notícia, que contextualitzava el conflicte, es feia pública sota el titular "Tensió al barri de La Mina per l'ocupació sense precedents de 39 pisos socials" i advertia: "S'han ocupat 39 dels 62 pisos socials buits que s'havien de destinar, en part, a reallotjar els veïns de l'edifici Venus. Els pisos estan situats als carrers d'Anna Frank i Ramon Llull i fins fa un mes estaven vigitals pel clan gitano pagat pressuntament de manera irregular per un càrrec públic dentingut: el tercer tinent alcalde de l'Ajuntament, Juan Carlos Ramos". La publicació anava acompanyada d'un enllaç on s'ampliava informació sobre la detenció del càrrec públic.

      

  

 

Un dia després, també El Punt Avui va fer d'altaveu dels esdeveniments. En aquest cas, amb el titular "Denuncien l'ocupació d'una quarentena de pisos a La Mina", el diari afegia que "l'ocupació es va fer de forma coordinada a partir del dimecres a la matinada i tot indica que al darrere podria haver algunes de les màfies organitzades que fins fa poc s'encarregaven de fer les tasques de vigilància precisament per evitar aquesta mena d'ocupacions". 

 

      

 

Del concepte "ocupació massiva" se'n feia ressó el Línia Nord. En aquest sentit, el mitjà inicidia en el fet que els 40 pisos assaltats pertanyien al Consorci de La Mina: "Si aquest fet es confirmés, s'haurien ocupat gairebé dos terços dels habitatges propietat del Consorci, dels 62 destinats a un futur reallotjament". I apuntava també que l'ocupació s'havia realitzat en dues tandes, una a la tarda i l'altra, durant la matinada.

El Línia Nord contextualitzava que "la vigilància de pisos públics i obres privades al barri ha estat controlada tradicionalment pels clans dels Manolos i els Portuguesos -Portus-" i que "els ocupants dels 40 immobles pertanyen o tenen relació amb algun dels dos clans".

 

      

 

Dues setmanes després del inici de les ocupacions, el periodista Jordi Ribalaygue publicava a El Mundo l'article "Más pisos ocupados en La Mina tras destaparse la trama de los clanes". En ell, explicava que "el jutjat encara no havia ordenat desatllotjar els tres edificis arrabassats". A més, puntualitzava que les vivendes feia set anys que estaven buides.

Ribalaygue feia referència també a la investigació del regidor Juan Carlos Ramos: "L'oposició de Sant Adrià va forçar ahir un ple extraordinari per informar de la seva imputació". I afegia: "Ramos va intervenir contra la premsa i va negar haver reconegut davant del jutje que va entregar diners al Tío Cristina, detingut per pressumpte tràfic de drogues i cap del clan dels Manolos, que havien controlat la seguretat dels blocs públics deshabitats a La Mina". 

 

      

 

Una estranya normalitat s'apoderava dels pisos habitats. Setmanes més tard, les ocupacions continuaven i la convivència entre veïns i veïnes semblava avançar. Així ho explicava almenys el Línia Nord, que tornava a omplir-se amb notícies referents al succés. El mitjà va poder parlar amb veïns que hi viuen des de fa temps i amb les persones que ocupaven els pisos: "No som de cap clan, som gent del barri de La Mina de tota la vida, dels carrers Venus i Mart [...] Ens vam assabentar que hi havia algú que l'ocuparia i vam aprofitar per entrar-hi. Aquestes coses sempre se saben pel boca-orella del barri".

 

      

 

El mes d'agost, el 324 tornava a trepitjar els carrers. En aquesta ocasió, ho feia per emetre una notícia que servís de "crida urgent per salvar La Mina". La peça audiovisual tractava de mostrar les necessitats de les administracions del municipi per resoldre els problemes del barri: "L'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs se sent incapaç de continuar gestionant com fins ara la realitat de La Mina, i ha aprovat una moció que demana ajuda i suport econòmic a la resta d'administracions, concretament, a la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol". I apuntava als fronts oberts de la droga i del conflicte del bloc de pisos Venus com les principals problemàtiques que cal resoldre.

 

                

 

L'ocupació encara no ha trobat cap desenllaç. Lluny de donar amb la solució, els moviments als pisos ocupats han augmentat i la vida hi continua. Així ho explicava novament el Línia Nord: "L'Ajuntament de Sant Adrià i el Consorci de La Mina no han fet cap comunicació oficial des de fa més d'un mes [...] Les persones que van rebentar les portes dels pisos per entrar-hi a viure s'han organitzat, o això sembla per mantenir l'escala neta. A la porta del portal, un cartell escrit a mà demana als veïns aportar diners per pagar la persona encarregada de la neteja".

   

      

 

A mitjans del mes de setembre, el diari Ara parlava amb Francesc Iglesies, secretari d'Afers Socials i Famílies del Govern, qui assegurava que "tenia clar que els ocupes no van entrar als pisos per fer front a necessitats socials".

La notícia també afegia: "Poc després de l'ocupació massiva, 4 habitatges dels 58 van quedar buits. La policia els va recuperar i el Consorci ja els ha tapiat. Segons el Govern, els Mossos han identificat els habitants de 47 habitatges i els altres 7 no els ha trobat ningú. Si arriben a la conclusió que no s'hi viu, també els tapiaran [...] Iglesies assegura que no hi ha hagut ocupacions noves durant aquest estiu, passada l'onada de juliol. Però adment que pot ser que hi pugui haver pisos amb "entrades i sortides" de gent on hagin anat canviant els habitants".

 

            

 

Lluny d'aportar noves informacions al respecte, El País publicava un article que convidava a la reflexió. Sota el titular "Desolació moral", la periodista oferia la descripció d'un barri que té el seu "particular ecosistema": "La lliçó de La Mina és que la degradació comença a poc a poc i després no hi ha manera d'aturar-la si no és amb accions dràstiques i dolores".

I tancava amb una qüestió: "Com podem actuar davant d'aquests desequilibris?"

 

      

 

Una de les darreres novetats sobre el tema la donava a conèixer novament el Línia Nord. En aquest cas, afegia que els clans que van organitzar les ocupacions -Manolos i Portus- cobren un lloguer mensual a algunes de les famílies que ara viuen als pisos: "És el cas d'un dels ocupants d'un bloc, procedent del barri de La Pau de Barcelona. Ell, la seva parella i els seus dos fills menors d'edat van entrar al pis que ara ocupen a principis de mes i li han pactat un lloguer mensual de 500 euros. Un cost no gaire més baix que la mitjana del preu de lloguer a Sant Adrià, actualment situada en els 618 euros. L'home afirma que la pràctica és habitual, diu desconèixer qui és el propietari de l'immoble i assegura que ell paga la quota d'arrendament a "un xaval del barri", sense donar més detalls."

Sobre el silenci per part de l'administració pública, el Línia Nord assegura: "Les entitats veïnals de La Mina se senten desamparades i denuncien que no tenen cap interlocutor a l'Ajuntament després que el tercer tinent d'alcalde, Juan Carles Ramos, dimitís com a regidor de La Mina a finals de juny, arran de la seva detenció."

_varis

_varis

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.