Vés al contingut
x

Xancletes Liles per un estiu feminista i transformador

2 juliol 2015

Tot començant la temporada d'estiu al desdelamina.net, hem preparat una sèrie d'articles entorn de com s’està treballant actualment la qüestió de gènere, el feminisme i les seves propostes entorn de la transformació social.

Aquests articles els plantegem com a part d'un procés d’aprenentatge en comú, així que hem provat de trobar persones, col·lectius, iniciatives i projectes que ens ajudin a millorar i reflexionar sobre la nostra tasca diària, cercant opinions i pensaments que ens ajudin a conformar la nostra.

Us presentem un primer article on hem recollit opinions de persones que treballen i reflexionen sobre alguns aspectes d'aquesta qüestió i durant les setmanes vinents, publicarem articles on diferents col·lectius i projectes ens presenten les seves propostes, experiències i accions.

La imatge està realitzada per Núria Alonso @nilska

 

Per començar aquesta proposta ens vam plantejar posar-nos en contacte amb diferents dones que treballen i són referents entorn del treball i la reflexió feminista a diferents camps del nostre dia a dia: Economia, activisme, organització, transformació... Els vam presentar dos blocs de preguntes, havent d'escollir una pregunta del primer bloc alhora que responent les dues preguntes del segon bloc.

Us presentem les seves respostes com a punt de partida per realitzar les nostres pròpies reflexions i anàlisis.

L'Anna Pérez-Quintana i grup de companyes de Ca la Dona, ens donen un bon punt de partida responent a la pregunta Quines transformacions socials reclamen/defensen/plantegen els moviments feministes avui en dia?, la seva resposta va ser:

"El gran repte dels feminismes, la transformació essencial, continua sent desfer el patriarcat. La campanya Alerta Feminista, sorgida el març del 2015, proposa 5 nodes de transformació, que poden ser útils per a organitzar les agendes de canvi de qualsevol persona o col·lectiu:

- Que les pràctiques i perspectives feministes siguin de veritat troncals a qualsevol procés de transformació. Reconeguem la feina del moviment feminista, donem centralitat i autoritat a les veus diverses dels feminismes.

- Construir una pràctica política i econòmica centrada en la sostenibilitat de la vida de les persones i del planeta. El treball de cura és treball, sense plantejaments col·lectius no hi ha canvi possible.

- Fer política en primera persona. Donem-nos autoritat. Siguem, totes i tots, subjectes de la pròpia vida i de la construcció col·lectiva de la comunitat.

- Acabar amb la violència masclista. Promovem una societat lliure de violències i militarisme. Diem no a la xenofòbia i al racisme. Diem no a l'homofòbia, la transfòbia i la lesbofòbia.

- Acabar amb la cultura de la dominació i la colonització del cos, de la terra, de les cultures. Reconeguem la sobirania dels pobles, l’econòmica, alimentària, energètica, la sobirania sobre el propi cos."

 

La Guernica Facundo Vericat de LabCoop també ens va respondre la mateixa pregunta i la seva resposta va ser:

"Diria que les transformacions socials que reclamen els moviments feministes avui dia no són, en essència, gaire diferents de les quals plantejaven els feminismes en el seu origen, si bé, llavors l'autonomia de les dones i l'adquisició dels mateixos estatus socials, polítics i econòmics que els homes, eren al centre del discurs. Avui aquesta reclamació segueix subjacent en els plantejaments feministes, ja que se segueixen donant arreu del món des de desigualtats subtils a discriminacions flagrants envers les dones, si bé els moviments han anat un pas més enllà integrant una visió més global de les transformacions necessàries.

Transformacions que tenen a veure amb l'eradicació dels estereotips sexistes i les diferents formes de violència envers les dones, el canvi en el sistema econòmic i polític que regeix les relacions humanes, i la necessitat de la resolució de conflictes de manera no violenta. Així, els diferents feminismes reclamen avui:

- Unes relacions humanes lliures d'estereotips sexuals, sexistes i racistes, en les quals es valori la diversitat humana i, sobretot, la diversitat entre les dones que han de poder decidir sobre el seu cos i la seva forma de viure.

- Una economia basada en la preservació de la vida (humana i natural), on els actors econòmics siguin conscients que no és un fi en si mateixa, sinó un mitjà per cobrir les necessitats humanes; que aquestes no estan al seu servei, sinó a la inversa; i que la natura, amb les seves capacitats finites, no és un contingut més del sistema econòmic sinó el continent que dóna cabuda a una economia respectuosa amb els ritmes naturals i les necessitats humanes.

- Unes relacions de poder justes, tant entre dones i homes, com entre organitzacions socials, que es basin en la meritocràcia i no en la posició política i econòmica que aquelles persones i organitzacions tenen envers la resta.

- Un ordre polític (a nivell macro entre comunitats, però també a nivell micro dins de les petites comunitats humanes) basat en les relacions orientades a fer emergir i resoldre els conflictes de forma pacífica i no violenta."

 

Fotografia realitzada per Gaelx i publicada al seu Flickr

 

L'Elba Mansilla de La Ciutat invisible ens convida a reflexionar entorn de com treballar aquests reptes responent la pregunta Com a feminista, quins penses que són els reptes socials més importants actualment a casa nostra?

"Com a feminista estic fent incidència en l'àmbit de l'economia, especialment la de tipus cooperatiu. Aquest és un sector emergent que està creixent i reuneix característiques que són potents pel desenvolupament de les dones.

En particular, l'economia cooperativa ha tingut un creixement important com a sortida professional i accés als mitjans de producció de les classes populars, i per les dones presenta més potències que el model de producció capitalista. En un pla d'igualtat en l'àmbit salarial, presenta major facilitat per la conciliació amb la vida familiar, és un exercici d'apoderament, una via per vehicular inquietuds personals i també professionals com a forma de treball, que et permet autogestionar el propi temps i el propi espai, ja que igual que dins la societat, la part productiva i reproductiva estan separades. A més, amb la crisi, hem vist com alguns temes dels quals s'encarregava l'Estat han estat retornats a les famílies, per exemple la gestió de les cures.

L'economia cooperativa té aquestes potències, però també un dels topalls més habituals i és que segueix perpetuant la divisió entre economia reproductiva i productiva.

És per això que encara cal fer pedagogia en economia cooperativa perquè hi ha una part pendent de conquerir. S'està fent molta feina per exemple en les cooperatives de consum, que passen de l'àmbit “individual” de les famílies a l'àmbit col·lectiu. Altres àmbits com la cura de persones dependents i la criança de criatures presenten també cada vegada més experiències col·lectives."

 

Per acabar aquest bloc de primeres reflexions, la Joana Conill ens ha respost la següent pregunta Quines penses que són les aportacions més innovadores i transformadores que s’estan plantejant entorn d'aquesta qüestió?

"No té cap sentit que un projecte econòmic -amb la satisfacció de necessitats humanes com a objectiu- no s’hagi preocupat de saber què necessiten les persones del grup. I no és pot parlar de necessitats humanes si abans no t’has preocupat de saber com estàn les persones que t’envolten, com se senten, quina vida porten i com les pots ajudar.

Fins fa poc parlar d’emocions estava marginat, fins i tot sancionat. Havies de ser objectiu si volies ser escoltat en públic, no citar la teva vida privada i oblidar-te de les teves emocions. És una alegria que haguem après que parlar d’emocions, ser subjectius, dubtar, i trencar la barrera entre vida privada i pública, és una fantàstica i eficient metodologia per assolir els objectius col.lectius."

 

El grup de companyes de Ca la Dona també ens dóna resposta a aquesta pregunta:

"Entre les aportacions més innovadores o transformadores hi ha la pròpia forma d'entendre la política de bona part dels feminismes: la política de la relació, teixida de forma interseccional, quotidiana i relacional que pot assolir grans canvis, profunds, veritables. La política de la relació té a veure amb els conceptes de llibertat i de política de Hannah Arendt i entendre que totes les persones som canvi, fem realitat, fem política, i que així és com estem creant, fent, desfent patriarcat. Vol dir també relacionar-se amb els espais de representació institucional donant autoritat i veu a les persones i fent política en primera persona.

Una altra de les aportacions que actualment estan sent més riques, en els feminismes, són els transfeminismes i el que suposen per a la configuració de les identitats masculines i femenines tradicionals. Desfer el patriarcat té a veure intrínsecament amb qüestionar-nos la nostra pròpia socialització i les aportacions transfeministes suposen un salt teòric i pràctic important semblant al que van suposar el feminisme negre, el de la diferència, o el lesbià, pel que tenen de trencament amb els paradigmes establerts. També volem destacar les aportacions del feminisme comunitari, nascut a Bolívia, que planteja un feminisme que destrueixi el patriarcat i construeixi el Bon Viure per a les dones i els homes."

 

Fotografia realitzada per Gaelx i publicada al seu Flickr

 

Per continuar amb aquesta reflexió inicial, vam plantejar a les nostres col·laboradores un parell de preguntes més generals.

Quins elements ha de tenir un projecte de gènere consistent i transformador avui en dia?

 

"En els projectes feministes, com en molts d'altres, acostumem a tenir ben treballats i definits els objectius macro, però moltes vegades ens oblidem de la part interna de treball. Caldria treballar més a fons les formes d'organització inclusiva, la pedagogia dels lideratges col·lectius, les capacitacions perquè tothom tingui les mateixes capacitats.

No es tracta només d'incorporar el discurs “sóc feminista” sinó que hem de fer treball intern a nivell de sostenibilitat de grups i crear capacitats de lideratge col·lectiu. Això ho hem d'incorporar a les nostres organitzacions independentment de l'àmbit en el qual s'inscriguin."

Elba Mansilla

 

"Parlar de projectes de gènere engloba una fantàstica diversitat d’iniciatives i projectes. Pot ser això! Que sigui un projecte que aculli la diversitat. Com fer que un projecte inclogui a persones que no s’han qüestionat com els afecta això del gènere a les seves vides? Som uns cracks fent projectes de transformació impulsats per persones “transformades”. Com seria fer projectes de transformació amb persones “en transformació”?"

Joana Conill

 

 

"En primer lloc, segurament, fer-se propi el que vol dir ser un «projecte de gènere». Per a ser transformador, més aviat caldria dir un «projecte feminista», «profeminista» o «antipatriarcal». I això inclou tenir una anàlisi de gènere, una perspectiva analítica potent, de gènere, però enfocada al canvi (per tant, feminista).  L'anàlisi de gènere en si mateix ens pot dur a constatar les diferències, les desigualtats o les diversitats, i a entendre-les però sense la voluntat de fer-ne res més.

Després, revisar-se, com a projecte, com a individues per revisar com afecta en general en les nostres vides i de manera diferent a les diferents persones. Reconduir tot allò que calgui, tenint com a objectiu contribuir a la transformació de les relacions entre les persones i amb la natura, des de la perspectiva dels feminismes, és a dir zero violència masclista, interseccionalitat i cuidadania (entesa com a la responsabilitat social compartida per a la cura de la vida humana que té a veure amb la sostenibilitat de la vida, el benestar de les persones i amb la manera com cobrim les necessitats bàsiques quotidianes: la subsistència, la protecció, els afectes, la creativitat, les identitats, les llibertats...)"

Ca la Dona

 

"Crec que un projecte de gènere ha d'incorporar a dones i homes des del moment del seu disseny, des de la identificació de les necessitats, fent emergir des dels inicis allò que socialment condueix a dones i homes a tenir diferents motivacions, interessos i comportaments.

Ha de fer partícips les dones, noies i nenes, sobretot com a subjecte actiu de la seva pròpia transformació, facilitant espais d'enfortiment i apoderament entre elles; però també ha d'incorporar als homes, nois i nens, com a part dels canvis necessaris que s'han de produir en ells, tant envers les dones com evers a si mateixos.

Ha d'incorporar mesures de transformació, d'impacte de gènere; ha de poder explicar fins a on la intervenció en el marc del projecte ha generat els efectes positius desitjats, fins a on s'ha contribuit realment a minvar la desigualtat de gènere identificada inicialment."

Guernica Facundo Vericat

 

Fotografia realitzada per Gaelx i publicada al seu Flickr

 

Per acabar vam realitzar una pregunta que connecta la qüestió de gènere, el feminisme i la transformació amb un dels aspectes del nostre projecte: l'anomenada cultura de xarxa.

Quins aspectes de la xarxa i la seva cultura et sembla que podrien enfortir/millorar/definir un d’aquests projectes?

 

"La cultura de la xarxa té moltes potències. Per exemple: En l'espai públic costa demanar la paraula mentre que a la xarxa ningú és ni molt petit ni molt gran. S'anivellen els egos i la capacitat d'intervenció i generació de discurs.

I és que part del nostre procés socialitzador com a dones amb les TIC és més tardà que el dels homes. S'està fent bona feina a l'hora de repensar rols de gènere a l'etapa educativa 0-3 però en alfabetització digital encara hi ha un topall. Cal més feina de socialització i capacitació de la tecnologia també en aquesta primera etapa. Hi ha més potència que en l'espai públic."

Elba Mansilla

 

"La xarxa ha unit a totes les minories del planeta, reforçant la seva identitat de minoria empoderada. Aquest és l’aspecte més revelador per mi, fer sentir a milers de persones que val la pena i que no estan soles: el prodigi de que milers de persones perdin la por. Per tant, fer estructures de cooperació en xarxa, menys rígides i més estables."

Joana Conill

 

"Penso que dones i homes, en general, fem xarxa de manera diferent; sovint les xarxes de relació de les dones tendeixen a ser estretes i profundes, mentre que les dels homes tendeixen a ser àmplies i més lleugeres. La Xarxa i la seva cultura de relacions tènues, genera unes dinàmiques especialment interessants per a les dones que no han crescut en l'us dels entorns digitals.

Els projectes de gènere que potenciïn aquesta manera de fer xarxa amb dones que no en tenen l'hàbit els aproparà a noves connexions que d'altra forma no assolirien. Alhora, aquells projectes de gènere que potenciïn entre els homes, nois i nens les relacions de confiança i profunditat, afavoriran les seves capacitats d'empatia i connexió, tant necessàries per a fer-los agents actius contra les desigualtats."

Guernica Facundo Vericat

 

I amb aquests darrers apunts us convidem a posar-nos unes xancletes liles per gaudir d'un estiu feminista i transformador.

desdelamina.net

logo_ddlm.pngAdreça: Carrer Mar s/n

Telèfon: 933 811 578

Correu electrònic: info@desdelamina.net

Web: www.desdelamina.net

Xarxes socials:

- Facebook: @desdelamina

- Twitter: @desdelamina

Descripció del servei: Projecte de dinamització comunitària nascut al 2003 i encarregat de crear un canal de promoció de la vida al barri, on tothom pugui participar-hi.

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.