Vés al contingut
x

Taulell

La UPC porta tecnologia innovadora al congrés de la Internet de les coses

6 dies 23 hores ago
La UPC participa, a través del Centre d’Innovació i Tecnologia (CIT UPC), a l’IoT Solutions World Congress, l’esdeveniment líder de la indústria de la Internet de les coses (IoT, en les seves sigles en anglès) que reuneix a experts i proveïdors. L’edició d’enguany, que té lloc del 16 al 18 d’octubre a la Fira de Barcelona (recinte de Gran Via), reunirà més de 14.000 visitants, 300 expositors i 300 ponents.

El adrianense J. Maldonado participa en un 'Guinness' tan 'jamón' como solidario

1 setmana ago

500 kilos de jamón para celebrar un aniversario. La colegiata de Torrijos (Toledo) cumplía en este mes de octubre 500 años de historia y para celebrarlo ha reunido a 205 cortadores de jamón de toda España y también del extanjero, entre ellos el adrianense Juan Manuel Maldonado, gerente de una charcutería familiar que regenta en el Mercat Municipal de Sant Adrià. El objetivo a superar por parte de los participantes era preparar el plato de jamón más grande del mundo, una bárbara meta de 500 kilos de ibérico.
 

redaccio

Cadascú al seu món

1 setmana 3 dies ago

Lliga Femenina. Salt de qualitat de l’Spar Citylift Girona, que aspira a destronar l’Avenida. El Cadí la Seu té arguments per assaltar el ‘play-off’ i l’Snatt’s Sant Adrià vol evitar patiments

Jordi Prat

L’intercanvi de recursos donen valor a l’autoformació dels propis equips de la xarxa sociolaboral

1 setmana 4 dies ago

La Xarxa d’Inserció Sociolaboral del Consorci fa un pas més en aquest treball cooperatiu que la defineix iniciant unes sessions d’intercanvi de recursos entre els equips tècnics dels sis serveis que constitueixen la xarxa. Les jornades, batejades com “Compartim coneixements”, tenen per finalitat justament treure el màxim profit d’aquelles eines, metodologies i aprenentatges que cadascun dels serveis fa servir amb els seus usuaris i que poden ser també útils a la resta.

 

C.B.M

Un equip de l'IRI (CSIC-UPC) crea el primer sistema per reproduir totes les expressions facials i de manera contínua a partir d'una sola imatge

1 setmana 4 dies ago
Investigadors de l'IRI han creat el primer sistema que aconsegueix reproduir, animar expressions facials i generar continuïtat en el moviment de la cara a partir d'una sola imatge estàtica. Un avenç premiat a la conferència internacional ECCV 2018, la més important en l'àmbit de la visió per computador, i que obre les portes a noves aplicacions per a la indústria del cinema i les tecnologies multimèdia, la moda i el comerç electrònic, entre d'altres.

La UPC-FNB, present al Saló Nàutic

1 setmana 5 dies ago
La Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) de la UPC participa novament al Saló Nàutic Internacional de Barcelona, que té lloc des del 10 i fins al 14 d’octubre al Moll de la Fusta i Moll d'Espanya del Port Vell de Barcelona.

Indignació

1 setmana 5 dies ago

No parlarem del seu país d’origen, ni del color de la pell. Només us direm que es tracta d’un català que, com molts altres, va patir les conseqüències d’una crisi provocada pels especuladors, amb la complicitat dels governs corruptes.

Amos, aquest és el nom del meu amic. Viu al carrer Roma de Santa Coloma de Gramenet des de fa uns quants anys.

No m’interessa saber quan va comprar l’habitatge ni què en va pagar. En tot cas, us diré que es tracta d’un habitatge humil situat en un barri pobre de Santa Coloma.

El que sé és que pagava la hipoteca -més de mil euros mensuals- fins que es va quedar a l’atur i, com moltíssima gent, va intentar trobar una solució per no perdre el pis.

El banc li va proposar una dació amb motxilla i li va oferir continuar vivint al pis amb un lloguer social de més de 500 euros.

Amos, possiblement, no va entendre tot el que això significa i va acceptar l’oferta.

Actualment viu al pis amb la seva parella i dos nens menors d’edat. Té una feina precària amb uns ingressos minsos, però suficients per pagar el lloguer i mantenir la seva família. Això sí, renunciant a moltes coses que per a molts són necessàries per poder viure amb dignitat. Tanmateix, ell es considera un home feliç i se sent orgullós de viure a Catalunya.

Durant un temps va pagar mensualment la quota de lloguer, fins que un dia li va arribar una notificació del jutjat que li comunicava que el desnonarien.

La SAREB, propietària del pis, sense comunicar-li res destinava el que li cobrava de lloguer a amortitzar el deute -la motxilla- i, per tant, a efectes pràctics, Amos no pagava el lloguer.

Per això, la SAREB va iniciar el procediment per desnonar-lo.

Afortunadament, Amos va explicar el seu cas als amics de la PAH i aquests no només el van informar dels seus drets i de l’estafa que havia patit, sinó que també el van acompanyar el dia que s’havia anunciat el desnonament.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, a través de Serveis Socials, també s’hi va interessar i va fer gestions davant el jutjat per evitar el desnonament d’Amos.

Aquest primer intent ha estat aturat; la Comissió Judicial ha aixecat l’acta corresponent i ha donat un mes per trobar una solució. Així doncs, en aquest mes cal aconseguir posar de manifest que Amos ha sigut estafat i que s’ha d’aconseguir que li tornin els diners i el deixin continuar vivint al seu pis amb un veritable lloguer social.

Tanmateix, per aconseguir-ho necessita que l’advocat d’ofici treballi per demostrar que l’amic Amos ha sigut estafat i que l’Ajuntament negociï amb la SAREB un lloguer assequible per a ell.

Casos com aquest passen cada dia a moltes ciutats i pobles de Catalunya.

Ens preguntem, com s’explica que els governs -local, autonòmic i central- no actuïn per evitar crims com aquest?

Com és que alguns diuen que la defensa d’un habitatge digne i la lluita contra els desnonaments és la seva prioritat, però no fan res per aconseguir un parc d’habitatge públic suficient per atendre totes aquelles persones que necessiten l’ajuda de les nostres administracions?

Després, alguns es lamentaran de la desafecció política de la ciutadania; de l’increment que experimenta la dreta xenòfoba -que es nodreix dient tot tipus de mentides- en aquests barris poblats majoritàriament per persones treballadores i de les crítiques que es dirigeixen als líders d’alguns partits, més pendents dels seus interessos partidistes que de solucionar els veritables problemes de la majoria de la societat.

Ara, novament hi ha qui alimenta una altra bombolla immobiliària que fa que cada cop sigui menys accessible poder disposar d’un habitatge amb les condicions mínimes per gaudir d’una vida personal i familiar adequada.

Ens resignarem o reaccionarem tots junts per combatre-ho?

Pedro Jesús Fernández

Il·legalitzar

1 setmana 5 dies ago

La tàctica dels partits unionistes és clara. Es van ajustant els discursos en agressivitat, tot dissimulant de cara a Europa, no sigui que quedin desemmascarats i els puguin titllar de ser un règim autoritari. Un dia sabem que Jorge F. Díaz, el de les clavegueres, xerra amb Daniel de Alfonso, que diu “Ens hem carregat la seva Sanitat”. Ciudadanos proclama insistint que hi ha fractura social entre els catalans. S’aplica l’article 155 de forma esbiaixada. S’empresona líders socials i polítics. Esclata el crit de “a por ellos” com a suport a la Guàrdia Civil enviada per reprimir els catalans l’1-O. Es declara la guerra als llaços grocs. S’anomena “comandos” a grups de CDR que teòricament assalten el Parlament. El sindicat Seapol es manifesta a Barcelona per demanar equiparació salarial. Una facció dels Mossos, mosSOS, aplaudeix la policia nacional a la via Laietana. El PP vol censurar la projecció del documental de Mediapro a Madrid. La inefable Arrimadas critica que TVE faci una entrevista a Junqueras. Casado demana la il·legalització de la CUP. PP, PSOE i Cs veten la projecció del reportatge de Mediapro sobre l’1-O a la comissió Operació Catalunya del Parlament...

És una trajectòria estudiada. No menystinguem els unionistes. Segueixen una tàctica preconcebuda i esperen el més mínim acte de violència per abocar-hi la resta de repressió sense miraments. Acabaran demanant que s’il·legalitzin tots els partits i les associacions independentistes. Posats a fer, per què no il·legalitzar Catalunya?

Jordi Lleal

Il·legalitzar

1 setmana 5 dies ago

La tàctica dels partits unionistes és clara. Es van ajustant els discursos en agressivitat, tot dissimulant de cara a Europa, no sigui que quedin desemmascarats i els puguin titllar de ser un règim autoritari. Un dia sabem que Jorge F. Díaz, el de les clavegueres, xerra amb Daniel de Alfonso, que diu “Ens hem carregat la seva Sanitat”. Ciudadanos proclama insistint que hi ha fractura social entre els catalans. S’aplica l’article 155 de forma esbiaixada. S’empresona líders socials i polítics. Esclata el crit de “a por ellos” com a suport a la Guàrdia Civil enviada per reprimir els catalans l’1-O. Es declara la guerra als llaços grocs. S’anomena “comandos” a grups de CDR que teòricament assalten el Parlament. El sindicat Seapol es manifesta a Barcelona per demanar equiparació salarial. Una facció dels Mossos, mosSOS, aplaudeix la policia nacional a la via Laietana. El PP vol censurar la projecció del documental de Mediapro a Madrid. La inefable Arrimadas critica que TVE faci una entrevista a Junqueras. Casado demana la il·legalització de la CUP. PP, PSOE i Cs veten la projecció del reportatge de Mediapro sobre l’1-O a la comissió Operació Catalunya del Parlament...

És una trajectòria estudiada. No menystinguem els unionistes. Segueixen una tàctica preconcebuda i esperen el més mínim acte de violència per abocar-hi la resta de repressió sense miraments. Acabaran demanant que s’il·legalitzin tots els partits i les associacions independentistes. Posats a fer, per què no il·legalitzar Catalunya?

Jordi Lleal

Il·legalitzar

1 setmana 5 dies ago

La tàctica dels partits unionistes és clara. Es van ajustant els discursos en agressivitat, tot dissimulant de cara a Europa, no sigui que quedin desemmascarats i els puguin titllar de ser un règim autoritari. Un dia sabem que Jorge F. Díaz, el de les clavegueres, xerra amb Daniel de Alfonso, que diu “Ens hem carregat la seva Sanitat”. Ciudadanos proclama insistint que hi ha fractura social entre els catalans. S’aplica l’article 155 de forma esbiaixada. S’empresona líders socials i polítics. Esclata el crit de “a por ellos” com a suport a la Guàrdia Civil enviada per reprimir els catalans l’1-O. Es declara la guerra als llaços grocs. S’anomena “comandos” a grups de CDR que teòricament assalten el Parlament. El sindicat Seapol es manifesta a Barcelona per demanar equiparació salarial. Una facció dels Mossos, mosSOS, aplaudeix la policia nacional a la via Laietana. El PP vol censurar la projecció del documental de Mediapro a Madrid. La inefable Arrimadas critica que TVE faci una entrevista a Junqueras. Casado demana la il·legalització de la CUP. PP, PSOE i Cs veten la projecció del reportatge de Mediapro sobre l’1-O a la comissió Operació Catalunya del Parlament...

És una trajectòria estudiada. No menystinguem els unionistes. Segueixen una tàctica preconcebuda i esperen el més mínim acte de violència per abocar-hi la resta de repressió sense miraments. Acabaran demanant que s’il·legalitzin tots els partits i les associacions independentistes. Posats a fer, per què no il·legalitzar Catalunya?

Jordi Lleal

L'apretada

1 setmana 5 dies ago

Hem caigut definitivament al pou de la incoherència. L'independentisme, en no tenir un rumb clar marcat des de les institucions, és avui un mar de contradiccions que el van minant internament i externa. No hi ha guió, no hi ha escaleta. I sembla que tampoc hi ha un interès especial en què hi siguin.

Per això Torra comença a escalfar els CDR i Buch acaba d'escalfar-los del tot. Per això Arran canvia hàbilment de marca, com si d'una Convergència qualsevol es tractés. Per això els que ahir rebutjaven unilateralitats avui les abracen amb més desesperació que mai, mentre que els que les haurien volgut tota la vida les rebutgen sense contemplacions. Per això res sembla tenir sentit i el terra ens balla a cada passa.

Tot s'aguanta per un fil, el fil de l'orgull i la dignitat, el de l'1 d'Octubre, el del voler i no poder, i això provoca escenes com les del Parlament. Són escenes que, en el fons, representen una lluita de poder i de legitimitats. Davant del buit existencial i de la manca de lideratges, apareixen diversos grups convençuts de tenir l'autoritat moral suficient per aplicar el seu full de ruta, i és pràcticament una quimera negar-los aquesta autoritat quan des de dalt fa mesos que es nega qualsevol estratègia política.

Però això que hem viscut aquests dies és una anècdota, la trencadissa generalitzada encara ha d'arribar. I arribarà quan, immersos en aquest no-res estratègic, ens caigui a sobre el terratrèmol emocional més devastador que viurà el sobiranisme properament: la sentència.

Si arribem a la sentència sense cap pla conegut, sense que les institucions hagin explicat què es vol fer i què no, orfes d'instruccions, ja pot preparar-se aquest petit país. L'esclat a les portes del Parlament que tant ens ha exaltat només haurà estat un petit divertimento per entretenir les presses. Auguro que el Govern no tindrà al seu abast prou dotacions policials per apagar el foc que haurà encès amb la seva desaparició irresponsable.

Amb la sentència acabada de sortir del forn, la gent desbordarà el carrer i, sense horitzons polítics, sense camins a seguir, farà el que cregui convenient. I el que cregui convenient, en una situació d'impotència extrema i de ràbia desbocada, per a alguns potser ho inclourà tot. Tot, sense asteriscs.

Aquest cap de setmana s'ha posat en marxa el compte enrere. Si no esbossen un pla, l'esbossarà la gent en plena fúria. I és molt fàcil que l'esbossi des dels sentiments més irracionals possibles. Apretant de debò, president.

@modernetdemerda