Vés al contingut
x

Taulell

La científica computacional Margaret Hamilton serà investida doctora 'honoris causa' per la UPC

2 setmanes 1 dia ago
La UPC investirà el proper dijous, 18 d'octubre, doctora 'honoris causa' la científica computacional, matemàtica i enginyera de sistemes nord-americana Margaret Hamilton, pionera en la utilització del terme 'enginyeria del software', ara fa 50 anys, durant les primeres missions Apollo de la NASA. La proposta, aprovada pel Consell de Govern, ha estat impulsada per la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) i s’emmarca en la celebració del 40è aniversari del centre. L'acte coincideix amb la celebració del primer Barcelona Grad Cohort Workshop.

Dia Mundial de la salut Mental: Cuidem el nostre benestar emocional llençant la negativitat a la brossa

2 setmanes 3 dies ago

Discriminació, estigma, sentir-se assenyalat són sensacions i situacions que sovint fan encara més difícil el dia a dia de les persones que per una raó o altra han de tenir especial cura de la seva salut mental. Hom ha de tenir present que al llarg de la vida qualsevol pot trobar-se que en un moment o altre necessiti d’un recurs i ajut per fer front a un problema de salut mental.

 

C.B.M

S'acaba l'etapa d'Albiol al capdavant del PP català

2 setmanes 3 dies ago

Era un secret a veus però avui s'ha confirmat. Xavier García Albiol deixarà aviat de ser el president del PP català. La direcció del partit ha acordat convocar un congrés extraordinari per al pròxim mes de novembre, segurament els dies 10 i 11, que servirà per fer efectiva la marxa del polític badaloní i escollir el nou líder del partit. Tot apunta que podria ser l'actual portaveu parlamentari dels populars catalans, Alejandro Fernández. L'encara líder del PP català també deixarà l'acte de diputat del Parlament.

Albiol, doncs, es podrà concentrar en el seu objectiu de recuperar l'alcaldia de Badalona després de la desfeta electoral en les últimes eleccions al Parlament. El PP, amb ell de candidat, només va obtenir quatre diputats. La setmana passada, l'exalcalde badaloní va celebrar un acte al Teatre Principal per oficialitzar la seva candidatura a les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Albiol, diu, vol ser "l'alcalde de tots" i "recuperar Badalona".

Redacció

Primera jornada de ciutats universitàries UPC

2 setmanes 3 dies ago
La jornada ‘UPC, ciutat i territori’ ha reunit el 4 d’octubre, a la Facultat de Nàutica de Barcelona, alcaldes i alcaldesses, tinents d’alcaldes i regidors de Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Viladecans, municipis on té presència la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Els vehicles elèctrics d’estudiantat de la UPC i el CITCEA participen a Expoelectric

2 setmanes 4 dies ago
Els dies 6 i 7 d’octubre de 10 h a 19 h, a l’Arc de Triomf de Barcelona, tres equips d’estudiants de la UPC que han desenvolupat vehicles elèctrics per a competicions universitàries i el Centre d’Innovació i Tecnologia en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA) es reuniran a Expoelectric, un punt de trobada per incentivar l’estalvi energètic i la conducció eficient.

Era d’esperar

2 setmanes 4 dies ago

A Badalona, aquest curs escolar prop de 10.000 alumnes d’Ensenyament Secundari Obligatori van iniciar les classes. No ho van fer el dia previst els més de 120 alumnes matriculats a l’Institut La Riera, de Canyadó, malgrat les declaracions d’uns i altres.

L’any 2016, l’expresident Puigdemont va anunciar que es comprometia “a solucionar els problemes de la manca d’escoles a Badalona” i anunciava que es construirien “uns mòduls provisionals al parc de ca l’Arnús”.

No es tracta ara de buscar qui és el culpable d’aquesta deixadesa, però el que sí que és cert és que les obres per construir els mòduls no van iniciar-se fins al passat mes de juliol. Per tant, a ningú pot estranyar que a tocar de l’inici de curs encara continuessin en marxa. Una setmana més tard, els alumnes finalment van poder començar les classes.

Com ja hem dit altres vegades, a Badalona des de sempre hem defensat el dret a una educació pública de qualitat per a tothom. I això és responsabilitat dels que ens governen de garantir-ho.

Les lleis diuen que són els ajuntaments els que han de facilitar els solars perquè la Generalitat pugui construir les escoles. I, evidentment, s’ha de planificar amb temps suficient per evitar les improvisacions.

Com s’explica que a Badalona hi hagi alumnes escolaritzats en barracons des de fa més de 10 anys? Per què s’habiliten espais de serveis en algunes de les escoles per acollir alumnes que no tenen plaça si tothom coneixia l’increment de la demanda i la necessitat de construir més escoles? Per no perdre el somriure, com que és l’època dels bolets a aquestes noves aules se’ls anomena grups de bolets.

Algú ha pensat el que suposa per al bon funcionament d’una escola d’una o dues línies el fet que s’obri una nova línia en un espai destinat a altres funcions? Les activitats que es realitzaven en aquest espai habilitat, on es faran?

S’incrementaran els recursos humans i econòmics per atendre les necessitats d’aquesta nova aula?

Totes aquestes preguntes, i més, demostren una manca de planificació per part dels responsables d’Ensenyament tant de l’Ajuntament -i això no ve d’ara- com de la Generalitat.

Ara, i després de reunir-se el nou govern local amb el conseller d’Ensenyament, s’ha tornat a fer públic que la Generalitat i l’Ajuntament “estan d’acord que la ciutat té evidents mancances en infraestructures educatives”.

Significa això que l’Ajuntament, per fi, cedirà els solars i la Generalitat construirà les escoles? Com hem dit abans, a Badalona hi ha alumnes escolaritzats en barracons provisionals des de fa més de 10 anys. Altres, com és el cas de l’escola Ventós Mir, l’escola més antiga de Badalona, espera des de fa més de vuit anys el nou edifici.

L’Institut La Riera també és provisional i, segons l’Ajuntament, els mòduls s’han de retirar a finals del curs 2020-2021, ja que els alumnes s’han de traslladar a l’edifici de l’antiga escola Lola Anglada.

Això significa que les obres de rehabilitació de l’edifici s’han d’iniciar al més aviat possible. Però resulta que mentre l’Ajuntament no registri la propietat d’una part de la pista esportiva no podrà cedir-la a la Generalitat i aquesta no assumirà l’obligació de rehabilitar l’edifici i construir-ne un de nou a l’actual pista.

És el que passa també amb l’escola Badalona Port. Si l’Ajuntament no cedeix els terrenys, la Generalitat no construirà l’escola definitiva.

I tot això passa avui, com passava al segle passat, encara que ens resulti difícil d’entendre.

Catalunya, en sanitat i educació, estava al capdavant de totes les comunitats i tothom se’n sentia orgullós. Ara ens diuen que, durant els últims anys, la sanitat s’ha retallat un 27,51% i l’educació un 12%. Serà aquesta l’explicació?

Pedro Jesús Fernández

L’1-O

2 setmanes 4 dies ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L’1-O

2 setmanes 4 dies ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L’1-O

2 setmanes 4 dies ago

L’1-O, amb unes esfereïdores imatges de la brutal repressió de les forces de “l’ordre”, el fracàs de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaria fou monumental. Hi va haver urnes i paperetes. Un miracle! Es van obrir escoles i pavellons, hi hagué una votació massiva i els successius atacs informàtics des dels serveis d’intel·ligència de l’Estat van ser solucionats pels hackers de la Generalitat amb una gran eficàcia. D’aquí sorgí la revenja. Al matí la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van actuar amb “Acarnissament”, així amb majúscula. Amb una ira desmesurada. No era normal l’empenta i la fúria dels cossos de repressió, amb crits i insults contra els pacífics votants i membres de les meses. Sobreexcitació a causa de què? Hi ha diferents versions, difícilment demostrables, però el que sí que es podria comprovar són les ordres dels superiors i comandaments. Qui les va donar i amb quines instruccions? Amb l’actual estat de la Justícia espanyola serà molt difícil que algun jutge en vulgui treure l’entrellat. Ara és l’hora de les declaracions miserables. Jiménez de los Cobos va declarar que ell només era el coordinador de la seguretat a Catalunya, que no tenia el comandament. “Van actuar professionalment”, deia Enric Millo, mentre el ministre Zoido encarregava 12.000 medalles per als repressors. Ara, el sindicat Jusapol fent una manifestació a Barcelona en homenatge als que van atonyinar de valent la ciutadania. En definitiva, qui tingui memòria i dignitat  ha de cridar amb tota la força dels seus pulmons: Ni oblit, ni perdó!

Jordi Lleal

L'escòria del món

2 setmanes 4 dies ago

L'escòria és allò que es queda al fons de l'olla, un residu que cal refregar amb el fregall. En el món antic -i en aquest- s'usava en sentit metafòric per descriure criminals de la més baixa estofa per oferir-los com a sacrificis humans. Per aplacar les falses deïtats es buscava algú entre la púrria de la societat, un llardós al qual no se’l trobaria a faltar i que de tota manera tard o d'hora sucumbiria.

Som l'escòria del món, deia Pau de Tars als Corintis, al·legoria vergonyosa dels llaços d'una mare pàtria sense frontera: bombolla de la construcció, polítiques que miren cap a una altra banda, pujada irracional de l'habitatge -que ja no és un dret-, diners que es compren a interès 0, bancs rescatats amb milers de pisos...

La desil·lusió positiva tracta de no creure en res i esperar encara menys d'aquest capitalisme màgic, per aquesta raó el món no els vol, perquè van contra corrent. La població sense llar segueix sent qualificada de marginal per una societat que desconeix el món dels afers interns, pandèmia que acceptem que avanci, per un grup de brètols i potenciada, sens dubte, pel seu elevat poder polític i el poder adquisitiu de les seves influències. No obstant això, les penalitats de la gent senzilla són les que segueixen acabant a la presó, un retrat despietat i alhora misericordiós de les febleses i caigudes humanes amb epitafi inclòs, mostrant pobreses, pecats i horrors que revelen la tremolor acre de les seves ànimes, la fulminant fuetada que colpegen amb el cor. L'esperança pels desemparats, aquests lletjos desgrenyats, consisteix a donar-los uns cops d'ànim a l'espatlla i esperar dies i dies al costat d'un arbre confiant que arribin cuques de llum per bombardejar la por de l'abandonament. La pobresa segueix mostrant-nos un rostre d’infàmia; pot ser que aquí no sigui fam però si és dolor. Caldrà seguir movent els silencis per tal quantitat i qualitat de mentides d'aquells falsaris, i insistir a la gent del carrer que no es cregui tan fàcilment les grans mentides, tot i que gaudeixin de gran difusió.

Contra un exèrcit de poderosos no hi ha mediació possible; o tot o res. I aquesta massa d'esclaus: obrers, sicaris, transporters que troben una feina més rendible del que poden intentar buscar-se en un altre lloc, segueixen tenint igualment els dos peus plantats en la misèria, perpetuant un sistema d'explotació i enriquiment en benefici d'uns pocs.

En el joc de la culpa sempre perden els més febles, però, i malgrat tot, les plataformes contra els desnonaments han aconseguit reduir el 75% de llançaments en un any, escoltant preguntes i recuperant paraules.

Francesc Reina

L'escòria del món

2 setmanes 4 dies ago

L'escòria és allò que es queda al fons de l'olla, un residu que cal refregar amb el fregall. En el món antic -i en aquest- s'usava en sentit metafòric per descriure criminals de la més baixa estofa per oferir-los com a sacrificis humans. Per aplacar les falses deïtats es buscava algú entre la púrria de la societat, un llardós al qual no se’l trobaria a faltar i que de tota manera tard o d'hora sucumbiria.

Som l'escòria del món, deia Pau de Tars als Corintis, al·legoria vergonyosa dels llaços d'una mare pàtria sense frontera: bombolla de la construcció, polítiques que miren cap a una altra banda, pujada irracional de l'habitatge -que ja no és un dret-, diners que es compren a interès 0, bancs rescatats amb milers de pisos...

La desil·lusió positiva tracta de no creure en res i esperar encara menys d'aquest capitalisme màgic, per aquesta raó el món no els vol, perquè van contra corrent. La població sense llar segueix sent qualificada de marginal per una societat que desconeix el món dels afers interns, pandèmia que acceptem que avanci, per un grup de brètols i potenciada, sens dubte, pel seu elevat poder polític i el poder adquisitiu de les seves influències. No obstant això, les penalitats de la gent senzilla són les que segueixen acabant a la presó, un retrat despietat i alhora misericordiós de les febleses i caigudes humanes amb epitafi inclòs, mostrant pobreses, pecats i horrors que revelen la tremolor acre de les seves ànimes, la fulminant fuetada que colpegen amb el cor. L'esperança pels desemparats, aquests lletjos desgrenyats, consisteix a donar-los uns cops d'ànim a l'espatlla i esperar dies i dies al costat d'un arbre confiant que arribin cuques de llum per bombardejar la por de l'abandonament. La pobresa segueix mostrant-nos un rostre d’infàmia; pot ser que aquí no sigui fam però si és dolor. Caldrà seguir movent els silencis per tal quantitat i qualitat de mentides d'aquells falsaris, i insistir a la gent del carrer que no es cregui tan fàcilment les grans mentides, tot i que gaudeixin de gran difusió.

Contra un exèrcit de poderosos no hi ha mediació possible; o tot o res. I aquesta massa d'esclaus: obrers, sicaris, transporters que troben una feina més rendible del que poden intentar buscar-se en un altre lloc, segueixen tenint igualment els dos peus plantats en la misèria, perpetuant un sistema d'explotació i enriquiment en benefici d'uns pocs.

En el joc de la culpa sempre perden els més febles, però, i malgrat tot, les plataformes contra els desnonaments han aconseguit reduir el 75% de llançaments en un any, escoltant preguntes i recuperant paraules.

Francesc Reina

Álex Pastor: "Hem d'arribar a consensos amb l'esquerra i la dreta"

2 setmanes 4 dies ago

L'alcalde de Badalona, Álex Pastor, ens rep superats els 100 dies de gràcia. Des del primer moment es mostra conciliador i s'erigeix com el batlle del consens. Tot i això, no es mossega la llengua criticant l'anterior executiu de Dolors Sabater, a la qual segueix retraient que no respectés la "neutralitat institucional" quan governava. Si ho hagués fet, "tot hauria anat diferent", assegura.

Ja fa més de 100 dies que és alcalde de Badalona. Està satisfet del que ha pogut fer fins ara?
La veritat és que sí. Sobretot tenint en compte que quan vam arribar ens vam trobar una situació molt negativa, una maquinària totalment paralitzada i tots els projectes encallats. Hem començat a desencallar alguns projectes i a donar la volta a aquesta situació de paràlisi i d’abandonament de la ciutat, que, de fet, era la percepció que tenien els veïns i veïnes.

Està governant la quarta ciutat de Catalunya amb només quatre regidors i el suport extern del de Ciutadans. En aquestes condicions es pot tirar endavant Badalona?
Estem demostrant que amb capacitat i amb voluntat es pot fer, sí. Ho estem fent. No és només una qüestió de quantitat de regidors, sinó que tenim 1.000 treballadors públics que s’han de motivar i incentivar per donar la volta a la situació que els comentava anteriorment. Ells són el cor i l’ànima d’aquesta ciutat. Crec que estem demostrant que és possible fer-ho i que es comença a notar el canvi.

L’exalcaldessa Sabater el comparava recentment en un article d’Opinió a Línia Nord amb un cambrer. Diu que està servint els plats que el seu govern va cuinar, que capitalitza els seus projectes que ara es materialitzen.
En primer lloc, tot el meu respecte per a l’ofici de cambrer. Jo no seria capaç de fer la seva feina. I dit això, nosaltres ens dediquem a fer política. I fer política i fer gestió significa desencallar projectes que porten tres anys paralitzats.

Jose Téllez li recorda pràcticament cada dia a Twitter que encara no es coneix el pla de xoc que deien que havien negociat amb PP i Cs per tirar endavant la ciutat post moció de censura. Què se n’ha fet d’aquell pla de xoc?
Bé, nosaltres ja hem explicat el que hem fet aquests primers 100 dies i el pla de govern que tenim, que es basa en cinc punts molt concrets. Primer de tot, recuperar el contacte directe amb els ciutadans, que se sentien abandonats. I després, millorar el manteniment i la neteja de la via pública, la seguretat, la concòrdia... I recuperar la institució per a tothom, pensi el que pensi.

Però això és el pla de xoc que deien que tenien pactat amb el PP i Ciutadans abans de la moció de censura o no?
Aquell pla de xoc era un pla entre partits. Nosaltres el que fem ara és retre comptes de la nostra gestió i explicar el pla de govern que tenim conjuntament amb el regidor d’Units per Avançar i el suport del de Ciutadans.

Per tant, aquell pla de xoc ha quedat superat i estan en una altra fase.
Nosaltres hem posat unes prioritats que són les nostres i en base a les quals estem actuant.

Tot plegat ho haurà d’explicar en un Ple extraordinari forçat pels grups de l’anterior govern.
Em sembla perfecte poder retre comptes al Ple municipal. Ja m’hauria agradat que els darrers tres anys l’anterior govern que ara està a l’oposició hagués fet el mateix quan els altres li demanàvem. Personalment, crec que és important la transparència i estaré encantat, jo i la resta del govern, d’explicar la situació que hem heretat i com s’està revertint.

Quan es farà aquest Ple? Fixarà vostè una data o deixarà que es convoqui automàticament?
Hi ha uns terminis legalment establerts que respectarem, com no podria ser d’altra manera.

Fa un moment ens parlava de les seves prioritats: neteja, seguretat, bona gestió, trepitjar el carrer... En això el seu discurs s’assembla molt al d’Albiol.
Que pensem que aquests temes són prioritaris per mantenir i cuidar la ciutat, cosa que no feia l’anterior govern, no vol dir que no tinguem perfil propi. De fet, durant els últims tres anys a l’oposició havíem arribat a denunciar gairebé 1.000 punts negres que té la ciutat.

Per cert, fa pocs dies Albiol va confirmar que es tornarà a presentar l’any que ve. Fins ara l’hem vist poc actiu fent oposició al seu govern. El preocupa que a mesura que s’apropin les eleccions endureixi el seu discurs?
Crec que estem en un moment en el qual no podem pensar en les eleccions municipals. Hem de pensar en Badalona. Per a mi, el govern de Sabater i també el d’Albiol són part del passat. Nosaltres pensem en el present i en el futur de la ciutat. Hem perdut tres anys per a Badalona i n’hem de guanyar un a favor dels veïns i veïnes. I per fer-ho hem d’arribar a consensos amb tots els grups municipals, estiguin a l’esquerra o a la dreta. És igual.

Amb el clima de precampanya electoral que ja estem vivint, sembla que no ho tindrà gens fàcil, això d’arribar a consensos.
Algú es pot negar que hi hagi una escola bressol a Montigalà? Això no té res a veure amb una campanya o amb unes diferències ideològiques. Hi ha qüestions de ciutat que són cabdals per als veïns i veïnes, i en aquests casos crec que ningú es pot permetre no arribar a acords. L’objectiu comú és millorar Badalona i jo no em cansaré mai de picar la porta de la resta de grups municipals per arribar a acords.

Troba receptivitat quan ho fa?
Sí. És que d’això va la política. De cessions en detriment dels interessos partidistes però en benefici de la ciutat i dels seus veïns i veïnes.

Aquesta setmana s’ha celebrat el primer aniversari de l’1 d’octubre. Fa un any, Badalona era la ciutat més gran que donava suport al referèndum. Ara, amb el seu govern, la posició institucional al respecte no té res a veure. Però dilluns centenars de veïns van tornar a omplir la plaça de la Vila. Com ho valora?
Com a alcalde de Badalona m’he de limitar a garantir la neutralitat institucional. L’Ajuntament ha de representar tothom, pensi el que pensi. I aquesta neutralitat també vol dir respectar aquells que pensen diferent que tu. Els veïns i veïnes que es van manifestar dilluns tenien tot el dret de fer-ho. I garantirem que sempre sigui així. Respectarem sempre la pluralitat i la diversitat d’ideologies que hi ha a la nostra ciutat.

Les discrepàncies nacionals són un escull insalvable perquè els quatre partits d’esquerres que hi ha actualment al Ple municipal puguin compartir projecte?
Si s’hagués respectat la neutralitat institucional i s’haguessin impulsat de veritat polítiques socials i progressistes, segurament tot hauria anat diferent. Però no va ser així. L’anterior govern va decidir no complir aquests dos compromisos que havia adquirit amb nosaltres i ens vam veure obligats a proposar una alternativa, que va rebre el suport suficient d’altres forces per tirar endavant.

Se senten més còmodes avui amb Ciutadans gestionant el Districte 2 que fa uns anys investint Sabater?
El que tenim és un pacte de governabilitat amb aquest regidor i nosaltres tenim cura de tota la ciutat. Però més enllà d’aquest cas concret, crec que al final estem condemnats a entendre’ns entre tots, però sobretot respectant els pactes. Perquè els pactes no es fan amb un partit polític, sinó amb una part de la societat.

Parlant de gestió, els últims dies hi ha hagut polèmica per les factures i els contractes de l’Ajuntament. Vostè assegura que les factures impagades per l’anterior govern s’acumulen mentre Sabater l’acusa de falsejar. A qui s’han de creure els badalonins?
A la realitat. I la realitat és que, quan vam arribar, hi havia més de 1.000 factures pendents de pagar, cosa que equival a prop de 20 milions d’euros. I ens vam trobar gairebé una trentena de serveis sense contracte, per exemple el socorrisme de les platges. Això és una realitat. Aquí no és qüestió de populisme ni de tergiversar, sinó de dir la veritat. I la veritat és aquesta.

També hi ha hagut polèmica en relació amb la Guàrdia Urbana. Vostè la vol reorganitzar mentre el sindicat demana més seguretat a les comissaries. Aquest sempre és un terreny delicat...
Sí... És clar que aquesta demanda de més seguretat està justificada. És un mal endèmic de fa molt temps. Les infraestructures s’han d’adequar millor, perquè és evident que tenim un dèficit al respecte. Estem treballant perquè així sigui.

Aquesta setmana s’ha pogut veure un agent de la Guàrdia Urbana uniformat retirant llaços grocs de l’espai públic. Tenen ordres de fer-ho o va actuar per iniciativa pròpia? I si és així, se li obrirà un expedient?
Com deia fa una estona, nosaltres som el govern de tots. Respectem la llibertat i les manifestacions que faci qualsevol veí o veïna. La Fiscal General va dir fa setmanes que no era delicte ni posar ni treure llaços grocs. Dit això, ha de quedar clar que aquí no hi ha hagut cap instrucció del govern ni tampoc dels comandaments de la Guàrdia Urbana. Ara bé, en aquest cas concret no podem obrir un expedient perquè no es tracta d’un fet delictiu. Estèticament potser no és la millor imatge, però no és un fet delictiu.

Pot ser que es torni a repetir aquesta imatge, doncs?
El que ens han dit des dels comandaments de la Guàrdia Urbana és que ha estat un fet molt puntual i que la seva voluntat és mantenir aquesta neutralitat institucional a la qual feia referència abans. El que ha de fer la policia local és fer complir la llei. I en això estem.

Per tant, vostè creu que no s’ha de dedicar a treure llaços grocs.
No. Jo crec que ha estat un fet molt puntual.

També ha generat certa controvèrsia que s’hagi posat sobre la taula la possibilitat de revertir la pacificació del Passeig Marítim...
El que farem nosaltres al Passeig Marítim és el que generi més consens, tant amb el Consell de Mobilitat com amb els veïns i veïnes.

A vostè li agradava fer running pel passeig... Com l’hauria preferit, amb cotxes o sense?
Quan feia running pel Passeig Marítim, ara ja fa anys [somriu], la veritat és que no havia tingut mai cap problema amb els cotxes. Crec que s’hi pot anar en bici o corrents independentment de la pacificació del trànsit.

Un dels dèficits més preocupants de la ciutat té a veure amb les escoles. Es creu el compromís que li va traslladar el conseller Bargalló?
Bé, jo espero que ell compleixi amb el seu compromís de la mateixa manera que jo intentaré complir amb el meu. La responsabilitat política en aquest àmbit és de les dues administracions. És evident que aquesta ciutat té un dèficit d’escoles públiques. Ens falten places i, a més, les escoles que tenim pateixen una manca de manteniment. No és una qüestió d’avui per demà, però ja hi estem treballant.

Un altre dels problemes que té la ciutat és l’accés a l’habitatge. Fins i tot en això també es creuen retrets entre l’anterior govern i vostès...
A mi m’agradaria que en aquest tema no hi hagués divisions. Crec que hem d’apostar tots per un habitatge amb uns preus més assequibles i, sobretot, des de l’aportació de l’administració. Recordo que l’any passat vam aprovar 8 milions d’euros per destinar precisament a la construcció o a la compra d’habitatges per part de l’Ajuntament. Un any i escaig després, l’únic que teníem eren dos pisos que no s’acabaven de posar a disposició dels veïns. Nosaltres ja els hi hem donat sortida i en comprarem més per als nostres ciutadans més vulnerables. En això crec que ha de ser fàcil arribar a acords amb la resta de forces, si miren més per la ciutat que pels seus interessos partidistes.

Cosa complicada, amb les eleccions del maig a la vista... Té bones sensacions de cara als comicis?
Sí. Passo el 80% del meu temps als carrers i a les places de la nostra ciutat i la meva percepció és molt positiva. Crec que els veïns i veïnes estan contents amb aquest govern.

A. Nadeu / C. Ramos

Un policia local de Badalona retira llaços grocs del carrer

2 setmanes 4 dies ago

Aquesta setmana ha corregut per les xarxes socials un vídeo on es veu un agent de la Guàrdia Urbana de Badalona retirant llaços grocs de l’espai públic.

L’agent, que anava uniformat i acompanyat per un altre policia, surt arrencant els llaços al carrer Jovellar i llençant-los a la paperera. Després se’ls veu marxar amb el cotxe oficial de la policia, cosa que escenifica que els dos agents es trobaven de servei.

Alguns partits de l’oposició, com el Partit Demòcrata i ERC, ja han demanat responsabilitats al regidor de Seguretat, Jordi Subirana, per l’actuació dels agents, diumenge passat. Demanen que s’identifiquin els policies i se’ls obri un expedient informatiu i, si s’escau, disciplinari. Amb la mateixa idea s’ha pronunciat Jose Téllez, el portaveu de Guanyem Badalona, que ha demanat a Pastor que actuï “de la mateixa manera que es va fer amb la Guàrdia Civil” i que es faci un advertiment als policies anunciant que, si reincideixen, se’ls obrirà un expedient.

Una petició que el mateix Álex Pastor ha desestimat en declaracions al Línia Nord. No creu que s’hagi d’obrir cap expedient perquè el què han fet, diu, “no és un fet delictiu”. Tot i això, opina que la Guàrdia Urbana no s’hauria de dedicar a treure llaços grocs i assegura que no hi ha cap ordre al respecte, sinó que l’agent va actuar per iniciativa pròpia. En aquesta línia també s’ha pronunciat el PP: “No ens sembla bé que un agent d’uniforme retiri llaços, té una altra feina a fer”.

Redacció

Reconeixement badaloní als premiats amb la Creu de Sant Jordi

2 setmanes 4 dies ago

L’Ajuntament de Badalona ha celebrat recentment l’acte de reconeixement públic de les entitats i persones badalonines guardonades amb la Creu de Sant Jordi.

Va ser divendres passat al saló de plens del mateix consistori amb dos dels guardonats: Rosa Maria Malet i l’ONG Proactiva Open Arms. Tot i que els premis es van entregar el passat 24 de juliol, no ha estat fins ara que s’ha fet la distinció oficial a la ciutat. De fet, va ser al Ple municipal del 31 de juliol quan es va aprovar una moció que insta al reconeixement de tots els badalonins premiats enguany amb aquest guardó, entre els quals també consten la filòloga, mestra i activista per la llengua a la plataforma Som Escola, Teresa Casals, i el pedagog i escriptor Joan Soler i Amigó.

El fundador de l’ONG badalonina, Òscar Camps, i Rosa Maria Malet van ser els dos premiats que van assistir a l’acte. La Generalitat va voler donar aquest reconeixement a Open Arms “per la seva tasca de rescat i salvament de les embarcacions de persones refugiades a la mar Egea i al conjunt de la Mediterrània” i a Rosa Maria Malet com a degana en la direcció dels museus barcelonins per “protegir, desenvolupar i promoure” l’obra de Joan Miró.

PRESÈNCIA BADALONINA
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims guardons que pot rebre una persona o entitat per part de la Generalitat de Catalunya. Aquest any es van premiar un total de 31 personalitats i 24 entitats distingides per la defensa de la identitat catalana o la seva feina en l’àmbit cívic i cultural. Precisament, Badalona va ser una de les ciutats amb més guardonats.

Redacció

La decisió sobre les mesures cautelars del crematori s’apropa

2 setmanes 4 dies ago

A principis de mes, la plataforma de veïns Stop Crematori va demanar mesures cautelars al jutge, mentre aquest resol el contenciós administratiu contra l’obertura del crematori i dicta sentència. Fins que això no passi podrien passar dos anys i, durant aquest temps, l’empresa podria començar les obres. L’única manera d’evitar-ho seria, segons fonts de la plataforma, que el jutge acceptés les mesures cautelars que van presentar el 6 d’octubre. De fet, el jutjat número 10 de Barcelona s’ha de pronunciar sobre les cautelars abans que acabi el mes. 

El que la plataforma demana en aquest recurs és que se suspenguin les obres -que encara no han començat- del crematori mentre no hi hagi una resolució ferma del procés contenciós que van iniciar el 18 de juliol contra l’Ajuntament de Sant Adrià, el Consell Comarcal del Barcelonès i Tanatori Litoral S.L., l’empresa propietària dels terrenys.

Des de la plataforma esperen que “davant totes les evidències, informes tècnics i jurisprudència que avalen la demanda, la resposta sigui satisfactòria pel benestar i la salut dels ciutadans”.

Els motius que els han portat a lluitar contra l’obertura del crematori són, per una banda, perquè consideren que va en contra de les normes urbanístiques contemplades al Pla General Metropolità (PGM). De l’altra, al·leguen que hi ha una “forta oposició ciutadana” al projecte, amb 9.000 signatures recollides des de 2016, i que la construcció de la planta suposaria un “greu impacte mediambiental”.

Redacció