L'alcalde de Badalona, Álex Pastor, ens rep superats els 100 dies de gràcia. Des del primer moment es mostra conciliador i s'erigeix com el batlle del consens. Tot i això, no es mossega la llengua criticant l'anterior executiu de Dolors Sabater, a la qual segueix retraient que no respectés la "neutralitat institucional" quan governava. Si ho hagués fet, "tot hauria anat diferent", assegura.
Ja fa més de 100 dies que és alcalde de Badalona. Està satisfet del que ha pogut fer fins ara?
La veritat és que sí. Sobretot tenint en compte que quan vam arribar ens vam trobar una situació molt negativa, una maquinària totalment paralitzada i tots els projectes encallats. Hem començat a desencallar alguns projectes i a donar la volta a aquesta situació de paràlisi i d’abandonament de la ciutat, que, de fet, era la percepció que tenien els veïns i veïnes.
Està governant la quarta ciutat de Catalunya amb només quatre regidors i el suport extern del de Ciutadans. En aquestes condicions es pot tirar endavant Badalona?
Estem demostrant que amb capacitat i amb voluntat es pot fer, sí. Ho estem fent. No és només una qüestió de quantitat de regidors, sinó que tenim 1.000 treballadors públics que s’han de motivar i incentivar per donar la volta a la situació que els comentava anteriorment. Ells són el cor i l’ànima d’aquesta ciutat. Crec que estem demostrant que és possible fer-ho i que es comença a notar el canvi.
L’exalcaldessa Sabater el comparava recentment en un article d’Opinió a Línia Nord amb un cambrer. Diu que està servint els plats que el seu govern va cuinar, que capitalitza els seus projectes que ara es materialitzen.
En primer lloc, tot el meu respecte per a l’ofici de cambrer. Jo no seria capaç de fer la seva feina. I dit això, nosaltres ens dediquem a fer política. I fer política i fer gestió significa desencallar projectes que porten tres anys paralitzats.
Jose Téllez li recorda pràcticament cada dia a Twitter que encara no es coneix el pla de xoc que deien que havien negociat amb PP i Cs per tirar endavant la ciutat post moció de censura. Què se n’ha fet d’aquell pla de xoc?
Bé, nosaltres ja hem explicat el que hem fet aquests primers 100 dies i el pla de govern que tenim, que es basa en cinc punts molt concrets. Primer de tot, recuperar el contacte directe amb els ciutadans, que se sentien abandonats. I després, millorar el manteniment i la neteja de la via pública, la seguretat, la concòrdia... I recuperar la institució per a tothom, pensi el que pensi.
Però això és el pla de xoc que deien que tenien pactat amb el PP i Ciutadans abans de la moció de censura o no?
Aquell pla de xoc era un pla entre partits. Nosaltres el que fem ara és retre comptes de la nostra gestió i explicar el pla de govern que tenim conjuntament amb el regidor d’Units per Avançar i el suport del de Ciutadans.
Per tant, aquell pla de xoc ha quedat superat i estan en una altra fase.
Nosaltres hem posat unes prioritats que són les nostres i en base a les quals estem actuant.
Tot plegat ho haurà d’explicar en un Ple extraordinari forçat pels grups de l’anterior govern.
Em sembla perfecte poder retre comptes al Ple municipal. Ja m’hauria agradat que els darrers tres anys l’anterior govern que ara està a l’oposició hagués fet el mateix quan els altres li demanàvem. Personalment, crec que és important la transparència i estaré encantat, jo i la resta del govern, d’explicar la situació que hem heretat i com s’està revertint.
Quan es farà aquest Ple? Fixarà vostè una data o deixarà que es convoqui automàticament?
Hi ha uns terminis legalment establerts que respectarem, com no podria ser d’altra manera.
Fa un moment ens parlava de les seves prioritats: neteja, seguretat, bona gestió, trepitjar el carrer... En això el seu discurs s’assembla molt al d’Albiol.
Que pensem que aquests temes són prioritaris per mantenir i cuidar la ciutat, cosa que no feia l’anterior govern, no vol dir que no tinguem perfil propi. De fet, durant els últims tres anys a l’oposició havíem arribat a denunciar gairebé 1.000 punts negres que té la ciutat.
Per cert, fa pocs dies Albiol va confirmar que es tornarà a presentar l’any que ve. Fins ara l’hem vist poc actiu fent oposició al seu govern. El preocupa que a mesura que s’apropin les eleccions endureixi el seu discurs?
Crec que estem en un moment en el qual no podem pensar en les eleccions municipals. Hem de pensar en Badalona. Per a mi, el govern de Sabater i també el d’Albiol són part del passat. Nosaltres pensem en el present i en el futur de la ciutat. Hem perdut tres anys per a Badalona i n’hem de guanyar un a favor dels veïns i veïnes. I per fer-ho hem d’arribar a consensos amb tots els grups municipals, estiguin a l’esquerra o a la dreta. És igual.
Amb el clima de precampanya electoral que ja estem vivint, sembla que no ho tindrà gens fàcil, això d’arribar a consensos.
Algú es pot negar que hi hagi una escola bressol a Montigalà? Això no té res a veure amb una campanya o amb unes diferències ideològiques. Hi ha qüestions de ciutat que són cabdals per als veïns i veïnes, i en aquests casos crec que ningú es pot permetre no arribar a acords. L’objectiu comú és millorar Badalona i jo no em cansaré mai de picar la porta de la resta de grups municipals per arribar a acords.
Troba receptivitat quan ho fa?
Sí. És que d’això va la política. De cessions en detriment dels interessos partidistes però en benefici de la ciutat i dels seus veïns i veïnes.
Aquesta setmana s’ha celebrat el primer aniversari de l’1 d’octubre. Fa un any, Badalona era la ciutat més gran que donava suport al referèndum. Ara, amb el seu govern, la posició institucional al respecte no té res a veure. Però dilluns centenars de veïns van tornar a omplir la plaça de la Vila. Com ho valora?
Com a alcalde de Badalona m’he de limitar a garantir la neutralitat institucional. L’Ajuntament ha de representar tothom, pensi el que pensi. I aquesta neutralitat també vol dir respectar aquells que pensen diferent que tu. Els veïns i veïnes que es van manifestar dilluns tenien tot el dret de fer-ho. I garantirem que sempre sigui així. Respectarem sempre la pluralitat i la diversitat d’ideologies que hi ha a la nostra ciutat.
Les discrepàncies nacionals són un escull insalvable perquè els quatre partits d’esquerres que hi ha actualment al Ple municipal puguin compartir projecte?
Si s’hagués respectat la neutralitat institucional i s’haguessin impulsat de veritat polítiques socials i progressistes, segurament tot hauria anat diferent. Però no va ser així. L’anterior govern va decidir no complir aquests dos compromisos que havia adquirit amb nosaltres i ens vam veure obligats a proposar una alternativa, que va rebre el suport suficient d’altres forces per tirar endavant.
Se senten més còmodes avui amb Ciutadans gestionant el Districte 2 que fa uns anys investint Sabater?
El que tenim és un pacte de governabilitat amb aquest regidor i nosaltres tenim cura de tota la ciutat. Però més enllà d’aquest cas concret, crec que al final estem condemnats a entendre’ns entre tots, però sobretot respectant els pactes. Perquè els pactes no es fan amb un partit polític, sinó amb una part de la societat.
Parlant de gestió, els últims dies hi ha hagut polèmica per les factures i els contractes de l’Ajuntament. Vostè assegura que les factures impagades per l’anterior govern s’acumulen mentre Sabater l’acusa de falsejar. A qui s’han de creure els badalonins?
A la realitat. I la realitat és que, quan vam arribar, hi havia més de 1.000 factures pendents de pagar, cosa que equival a prop de 20 milions d’euros. I ens vam trobar gairebé una trentena de serveis sense contracte, per exemple el socorrisme de les platges. Això és una realitat. Aquí no és qüestió de populisme ni de tergiversar, sinó de dir la veritat. I la veritat és aquesta.
També hi ha hagut polèmica en relació amb la Guàrdia Urbana. Vostè la vol reorganitzar mentre el sindicat demana més seguretat a les comissaries. Aquest sempre és un terreny delicat...
Sí... És clar que aquesta demanda de més seguretat està justificada. És un mal endèmic de fa molt temps. Les infraestructures s’han d’adequar millor, perquè és evident que tenim un dèficit al respecte. Estem treballant perquè així sigui.
Aquesta setmana s’ha pogut veure un agent de la Guàrdia Urbana uniformat retirant llaços grocs de l’espai públic. Tenen ordres de fer-ho o va actuar per iniciativa pròpia? I si és així, se li obrirà un expedient?
Com deia fa una estona, nosaltres som el govern de tots. Respectem la llibertat i les manifestacions que faci qualsevol veí o veïna. La Fiscal General va dir fa setmanes que no era delicte ni posar ni treure llaços grocs. Dit això, ha de quedar clar que aquí no hi ha hagut cap instrucció del govern ni tampoc dels comandaments de la Guàrdia Urbana. Ara bé, en aquest cas concret no podem obrir un expedient perquè no es tracta d’un fet delictiu. Estèticament potser no és la millor imatge, però no és un fet delictiu.
Pot ser que es torni a repetir aquesta imatge, doncs?
El que ens han dit des dels comandaments de la Guàrdia Urbana és que ha estat un fet molt puntual i que la seva voluntat és mantenir aquesta neutralitat institucional a la qual feia referència abans. El que ha de fer la policia local és fer complir la llei. I en això estem.
Per tant, vostè creu que no s’ha de dedicar a treure llaços grocs.
No. Jo crec que ha estat un fet molt puntual.
També ha generat certa controvèrsia que s’hagi posat sobre la taula la possibilitat de revertir la pacificació del Passeig Marítim...
El que farem nosaltres al Passeig Marítim és el que generi més consens, tant amb el Consell de Mobilitat com amb els veïns i veïnes.
A vostè li agradava fer running pel passeig... Com l’hauria preferit, amb cotxes o sense?
Quan feia running pel Passeig Marítim, ara ja fa anys [somriu], la veritat és que no havia tingut mai cap problema amb els cotxes. Crec que s’hi pot anar en bici o corrents independentment de la pacificació del trànsit.
Un dels dèficits més preocupants de la ciutat té a veure amb les escoles. Es creu el compromís que li va traslladar el conseller Bargalló?
Bé, jo espero que ell compleixi amb el seu compromís de la mateixa manera que jo intentaré complir amb el meu. La responsabilitat política en aquest àmbit és de les dues administracions. És evident que aquesta ciutat té un dèficit d’escoles públiques. Ens falten places i, a més, les escoles que tenim pateixen una manca de manteniment. No és una qüestió d’avui per demà, però ja hi estem treballant.
Un altre dels problemes que té la ciutat és l’accés a l’habitatge. Fins i tot en això també es creuen retrets entre l’anterior govern i vostès...
A mi m’agradaria que en aquest tema no hi hagués divisions. Crec que hem d’apostar tots per un habitatge amb uns preus més assequibles i, sobretot, des de l’aportació de l’administració. Recordo que l’any passat vam aprovar 8 milions d’euros per destinar precisament a la construcció o a la compra d’habitatges per part de l’Ajuntament. Un any i escaig després, l’únic que teníem eren dos pisos que no s’acabaven de posar a disposició dels veïns. Nosaltres ja els hi hem donat sortida i en comprarem més per als nostres ciutadans més vulnerables. En això crec que ha de ser fàcil arribar a acords amb la resta de forces, si miren més per la ciutat que pels seus interessos partidistes.
Cosa complicada, amb les eleccions del maig a la vista... Té bones sensacions de cara als comicis?
Sí. Passo el 80% del meu temps als carrers i a les places de la nostra ciutat i la meva percepció és molt positiva. Crec que els veïns i veïnes estan contents amb aquest govern.
A. Nadeu / C. Ramos
