Vés al contingut
x

Taulell

Rànquings universitaris, ser o no ser-hi

1 mes ago
Els rànquings internacionals proporcionen visibilitat a les universitats i, segons els experts, contribueixen a millorar la qualitat de la institució. El repte, però, és saber valorar-los en la seva justa mesura.

Cases sense gent

1 mes ago

Des de PAH Badalona sempre s’ha denunciat el contrasentit que suposa que hi hagi persones vivint en infrahabitatges o al carrer mentre hi ha quasi 10.000 habitatges buits a la nostra ciutat.

La majoria d’aquests pisos buits són propietat dels bancs, que no respecten la funció social que han de tenir els pisos i especulen amb un servei al qual tots els espanyols, segons la Constitució i l’Estatut, hi tenen dret. En concret, l’article 47 de la Constitució assenyala que “els poders públics promouran les condicions necessàries” per garantir un habitatge digne i adequat per a tothom.

La PAH, des de la seva creació, ha reclamat al nostre Ajuntament l’aplicació de les lleis que defensen aquest dret, com són la Llei 18/2007 i la Llei 1/2015. Aquestes lleis contenen mesures per obligar als bancs a mobilitzar els pisos buits a través, si és necessari, de la imposició de multes coercitives i sancions.

S’entén que l’anterior Govern del PP no volgués aplicar aquestes mesures per garantir un habitatge digne a totes les persones afectades per l’estafa de les hipoteques. L’alcalde d’aleshores, Garcia Albiol, tenia clar al servei de qui estava. Per això no és gens estrany que sancionés la PAH per utilitzar un local públic per atendre totes les persones amb problemes habitacionals, cosa que no feia l’Ajuntament, malgrat la bona predisposició de la majoria dels treballadors socials.

Davant d’aquesta situació, la PAH va impulsar una nova Llei que deixava clar quina havia de ser la funció principal de l’habitatge, la Llei 24/2015, que va ser aprovada per tots els grups polítics del nostre Parlament.

Com tothom sap, aquesta Llei va ser recorreguda pel PP davant del Tribunal Constitucional. Tot i això, hi ha articles que es poden aplicar, com també es poden utilitzar altres lleis. En concret, la Llei 18/2007 prioritza la funció social de l’habitatge. Per això cal detectar tots els pisos buits, per destinar-los a totes les persones amb problemes residencials a Badalona i evitar tragèdies com la del 5 de gener.

Ara, a Badalona tenim localitzats més de 1.331 habitatges buits propietat dels bancs. És possible que n’hi hagi alguns “ocupats”, però el que la PAH considera que s’ha de fer és comprovar la seva situació i destinar-los a les persones en risc d’exclusió social o que han patit qualsevol procediment de desnonament. Com també és necessari destinar recursos a polítiques d’habitatge per garantir a tothom aquest dret bàsic per poder viure amb dignitat.

La PAH també vol que l’Ajuntament informi la ciutadania dels seus drets en matèria d’habitatge i pobresa energètica, així com les vies que té per assegurar aquests drets i la possibilitat de denúncia en cas que siguin vulnerats.

La PAH fa temps que va traslladar a tots els grans municipis, entre ells el de Badalona, un document en el qual es proposen “les accions que els ajuntaments han d’aplicar de forma coordinada, amb urgència i de forma prioritària per assegurar que el dret a l’habitatge segueixi garantint-se sense cap escletxa”.

Membres de la PAH es van reunir amb l’anterior govern badaloní diverses vegades per saber com estaven aplicant les actuacions proposades per l’entitat. El seu objectiu era col·laborar i unificar criteris per aconseguir ser més eficaços i resolutius. Volien actuar preventivament per evitar el patiment de centenars de persones davant la incertesa de ser desnonats qualsevol dia. També volien acabar amb les màfies que s’aprofitaven dels més vulnerables ocupant pisos buits i llogant-los per sota del preu de mercat. Tothom coneixia l’existència d’aquestes màfies i de les irregularitats de les escomeses de la llum i d’altres serveis.

Tanmateix, ara sembla com si tothom s’assabentés d’aquest problema, ignorant que són molts els habitatges dels bancs ocupats i també que n’hi ha molts amb expedients oberts per frau elèctric i ningú ha fet res per solucionar-ho.

Ja fa més de 3 anys que el govern de M. Rajoy va modificar el model de facturació de l’electricitat. Ens va explicar que la seva intenció era abaratir el preu. La realitat ha estat tot el contrari. Avui, a l’Estat espanyol tenim un dels preus de l’electricitat més cars de tot Europa. Possiblement, això expliqui perquè molts alts càrrecs del PP, amb sous d’escàndol, formen part dels consells d’administració de moltes elèctriques.

A més, el candidat més llarg -en alçada- ha decidit criminalitzar els veïns de l’habitatge i querellar-se contra ells. Per això, durant la manifestació celebrada el dissabte 13, no era estrany escoltar crits que deien “no som criminals, som pobres”.

Mentrestant, els bancs espanyols continuen sent les immobiliàries més grans d’Europa i els serveis bàsics tenen preus inassequibles per la majoria de la població. I a Badalona no hi ha cap habitatge social mentre hi ha milers d’habitatges sense cap funció, només esperant perquè els bancs continuïn fent negoci amb un bé de primera necessitat.

Algú farà alguna cosa o haurem d’esperar una altra tragèdia?

Pedro Jesús Fernández

La Badalona del demà

1 mes ago

Llegeixo a Twitter com són d’atrevits els periodistes. Doncs ho han de ser, com també han de saber rondinar, denunciar, prevenir i, fins i tot, predir. Ningú no sap realment què ens espera en el futur, però els periodistes saben -i jo mateix ho he escrit- que els nostres espais urbans han de reinventar-se. Una ciutat més intel·ligent i informada és el que busquen els experts; el periodista ho ha de saber i divulgar-ho.

Imaginem una Badalona del futur. Què veiem? Cadascun de nosaltres una ciutat diferent. Ningú sap realment què ens espera en el futur, però la realitat ara és que els nostres espais urbans estan atestats de gent i contaminats, per exemple.

Si a la Badalona del passat li va donar forma les persones, la del futur serà configurada per les idees, i n'hi ha moltes que competeixen sobre com hauria de ser un espai futurista. Exemple d’idea: la ciutat més intel·ligent és la més ecològica. Combinar la urbanització amb una volta al nostre passat pastoral i bimil·lenari, un nou exemple. Clar que les idees les tenen les persones...

Les empreses de tecnologia com Siemens, IBM, Intel i Cisco creuen que les ciutats més intel·ligents seran les que estiguin connectades a la xarxa. He llegit que dissenyar una ciutat del futur pot trobar resposta en grans volums de dades i la "internet de les coses", on els objectes prèviament simples, "tontos", es fan intel·ligents en estar connectats entre si en un centre neuràlgic. Una xarxa de sensors, continua l'argument, ofereix una gran quantitat d'informació sobre com una ciutat funciona. Això permet que els sistemes s'uneixin i, finalment, puguin treballar més eficientment. 

Voldria una Badalona del demà molt humana. Entenc que el comportament d'una ciutat té a veure amb el comportament dels ciutadans i una Badalona realment intel·ligent haurà de ser oberta, amb la capacitat de proporcionar una mica per a tothom.

Estanis Alcover i Martí

L’Ajuntament de Badalona és a la cua en despesa social

1 mes ago

L’Ajuntament de Badalona gasta en serveis socials només 273,61 euros per habitant, un 42% menys que la mitjana estatal, de 471,87 euros. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat l’informe sobre els pressupostos municipals elaborat per l’Observatori de Serveis Urbans (OSUR), que ha analitzat els comptes de 21 municipis espanyols en els últims vuit anys.

A l’estudi, l’OSUR destaca que a Badalona la despesa en serveis socials s’ha mantingut pràcticament estancada entre el 2010 i el 2018. Una de les dades més preocupants és la del pressupost destinat a habitatge, que, tot i ser un dels principals problemes dels veïns i veïnes, només ha rebut una mitjana de 32,43 euros, un 83% menys que la mitjana estatal de 191,11 euros per habitant.

A més, Badalona és, entre les ciutats més poblades de l’Estat, la que menys gasta en protecció i gestió del patrimoni històric i artístic. Mentre que la mitjana a Espanya és de 33,38 euros per persona, a Badalona és de dos cèntims d’euro per habitant.

En canvi, la partida que ha rebut més diners els darrers vuit anys ha estat la de benestar comunitari (gestió i manteniment del clavegueram, l’aigua potable, residus, neteja viària, etc.): 130,85 euros per habitant.

Les altres partides que han rebut més finançament han estat les d’educació (79,97 euros per habitant el 2018) i seguretat i ordre públic (62,44 euros), tot i que aquesta última assenyalen des d’OSUR que ha patit una lleugera retallada la darrera legislatura que ha suposat una important reducció de les prestacions i estructures de la policia local.

L’informe també ressalta la disparitat en l’Esport: la subvenció al Joventut multiplica per 3,5 tota la despesa en promoció de l’esport (5,49 euros per veí).

Redacció

Els estrangers demanen poder votar a les municipals

1 mes ago

Dimarts va ser l’últim dia perquè els ciutadans estrangers no comunitaris amb dret a vot es poguessin inscriure per votar a les municipals. Molts, però, ni tan sols es van assabentar que tenien aquest dret. Així ho denuncia la plataforma Vot per a tothom, que amb els seus propis mitjans ha fet una campanya informativa per incentivar el vot immigrant.

Segons xifres de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, a les darreres eleccions locals només van votar 62.698 persones estrangeres (europees incloses), quan s’estima que són prop de 300.000 les que tindrien dret a fer-ho.

A Espanya, la Constitució estableix que poden votar als comicis locals aquells ciutadans que provinguin de països amb els quals l’Estat té un tractat de reciprocitat (a més dels de la UE). Aquests països són 12: Bolívia, Cap Verd, Colòmbia, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, República de Corea, Xile i Trinitat i Tobago.

Àngel Prats, membre fundador de Vot per a tothom, assenyala que és una incoherència que els països amb major nombre d’immigrants a Espanya siguin, precisament, els que no tinguin dret a votar. A Badalona, per exemple, les nacionalitats estrangeres més representades són la pakistanesa (17% de la població) i la marroquina (15%).

“Més o menys, de tota la població major de 18 anys i de procedència estrangera, només podrà votar un 20%. És anecdòtic”, assegura Prats.

Tot i això, el problema és que fins i tot els immigrants que tenen dret a votar tenen una baixa participació. ¿Els motius? Segons Prats es deu al fet que els Ajuntaments no estan fent les campanyes pertinents per informar els ciutadans que tenen aquest dret, tot i que la Generalitat ha instat els ajuntaments a fer-ho.

Des de l’Ajuntament de Badalona indiquen que no s’ha fet cap campanya, però s’ha donat informació a través dels serveis socials i la pàgina web. El consistori de Santa Coloma de Gramenet, a petició d’aquesta publicació, ha declinat fer declaracions al respecte. Partits polítics, com el PSC, ERC i Guanyem, han compartit informació a les xarxes.

 

La participació política,
clau en la integració social

A Badalona i Santa Coloma, la població estrangera (tant europea com no comunitària) representa el 12% i el 20%, respectivament. Moltes d’aquestes persones, però, no poden escollir els seus representants.

Segons un informe del 2004 de l’Ajuntament de Barcelona, “el dret a vot és un dels aspectes cabdals de la ciutadania”, ja que defineix “qui forma part de la comunitat”. La Generalitat, però, calcula que mig milió de persones estrangeres majors d’edat no podran votar, tot i que de vegades “fa més de 10 anys que viuen a Catalunya”.

Vot per a tothom considera que el dret a vot no hauria d’associar-se a la nacionalitat, sinó a la residència, com és el cas d’altres drets civils, econòmics i socials.

Les dades de les darreres eleccions locals de Badalona, per exemple, demostren que als barris amb un percentatge més alt de població estrangera (34% a La Salut, La Pau i Sant Roc) la participació va estar per sota de la mitjana (50%, 49% i 42% respectivament), que va ser de 57%. L’exclusió del vot estranger també aïlla la incidència política dels barris perifèrics.

Augusto Magaña

Nou revés a la llista unitària d’esquerres a Badalona

1 mes ago

El Comú de Badalona ha tornat a distanciar-se de les negociacions entre ERC i Guanyem Badalona en Comú per anar en una llista conjunta a les pròximes eleccions municipals. 

La recentment nomenada cap de llista dels comuns, Aïda Llauradó, ha assegurat a Línia Nord que no volen formar part d’una “candidatura independentista”, tot i que encara no han pres una decisió definitiva sobre la possibilitat de constituir una llista unitària d’esquerres a la ciutat.

“Volem una candidatura que sigui més transversal i que no sigui independentista. No es tracta de ser antiindependentistes, sinó que pugui haver-hi gent de diferents sensibilitats, però on la proposta de Catalunya en Comú també es pugui expressar”, ha deixat clar la cap de llista.

La candidatura de Llauradó va resultar guanyadora de les primàries que el Comú va celebrar el passat cap de setmana. La nova cap de llista ha assenyalat que la intenció dels comuns, de moment, és elaborar una llista conjunta amb Podem. Primer, però, Podem haurà de tancar les seves primàries, que van començar aquesta setmana, i fer la seva pròpia llista electoral.

Llauradó ha recordat que amb Podem tenen una coalició d’àmbit nacional, i que ja s’ha establert que es presenten “conjuntament com a forces de coalició”. “La marca a nivell municipal ja està pactada”, ha dit la cap de llista, tot i que encara no hi ha un nom definitiu per a la candidatura.

No obstant això, la formació violeta de Badalona ha apuntat, a través d’un missatge de Twitter, que encara han de debatre “quin model i projecte d’aliances” construiran i ha demanat no avançar-se als esdeveniments.

“LA PORTA CONTINUA OBERTA”
Llauradó ha subratllat que van mantenir converses prèvies amb Guanyem i així ho ha confirmat el regidor Jose Téllez, el qual també ha assegurat que van interrompre aquestes negociacions a petició dels comuns, que primer volien acabar les primàries.

Téllez ha demanat “que no es prioritzin arguments sobre el procés nacional abans que la necessitat d’aturar el feixisme a la ciutat” a l’hora d’arribar a un acord. “Per a nosaltres la porta continua oberta”, ha deixat clar.

Redacció