Vés al contingut
x

Taulell

La UPC, la ciutat i el territori, a debat en una jornada a la Facultat de Nàutica de Barcelona

3 setmanes 1 dia ago
Aquest dijous, 4 d’octubre, a les 18 hores, tindrà lloc a la sala d’actes de la Facultat de Nàutica de Barcelona (Pla de Palau,18) la jornada que porta per títol ‘UPC, ciutat i territori’. L’esdeveniment comptarà amb la participació d’alcaldes i alcaldesses, tinents d’alcaldes i regidors i regidores de Barcelona, Castelldefels, Manresa, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa, Vilanova i la Geltrú i Viladecans, municipis on té presència la Universitat.

La tardor a La cuina del Mercat

3 setmanes 1 dia ago
Dijous 4 d'octubre a les 17,00 h farem la següent sessió del cicle La cuina del Mercat (Mercat Municipal 1a planta). Aquest cop, com ja som a la tardor, aprendrem a cuinar tres receptes amb bolets, fins i tot, unes postres amb bolets!!

Recuperació de nutrients d’aigües residuals per transformar-los en fertilitzants d’alt valor afegit

3 setmanes 3 dies ago
La UPC participa en el projecte DigesTake, en el marc del qual s'investiga la valorització dels efluents líquids i gasos de la digestió anaeròbia de fangs de depuradores urbanes, amb un alt contingut de nutrients. El consorci, liderat pel grup LEQUIA de la Universitat de Girona (UdG), està integrat per una desena de socis entre universitats, empreses i centres tecnològics d'arreu de Catalunya.

L'Institut-Escola comença el curs amb alta assistència i la consolidació dels cicles de grau mitjà

3 setmanes 3 dies ago

El nou curs escolar ha començat amb 1.299 alumnes més respecte a l’anterior i un significatiu descens d’alumnes a les etapes d’infantil i primària, en contrast amb un augment dels de secundària. En total, al conjunt del país, aquest 2018-2019 hi ha 1.567.316 estudiants, dels quals 543 son alumnes de l’Institut-Escola Sant Adrià de Besòs.

 

C.B.M

L’estratègia del cambrer

3 setmanes 5 dies ago

Qui ha cuinat alguna vegada sap que cal invertir temps i feina abans no es pot servir un plat a taula...

M'ha preocupat molt llegir en aquest mateix diari, la setmana passada, que l’alcalde transitori de Badalona producte de la moció de censura impulsada pel PP d'Albiol i Cs no en té ni idea de com funciona la cuina de les polítiques i la gestió pública, i ha arribat a comparar-me barroerament amb un mamífer dormilega perquè es pensa que els plats que hem deixat a punt per servir han aparegut, per art de màgia, del no-res. L’aparició per generació espontània és pròpia de les pel·lícules de dibuixos animats que gaudim amb els infants, però és una argumentació impròpia d’un adult que ostenta un càrrec de responsabilitat i que pretén presentar-se com a algú “honest”. L’article el delata.

Per poc que es conegui la regulació de la contractació pública, qui més qui menys sap que els terminis que imposa l’administració són ineludibles, i no són curts. L’acció important és posar en marxa la cocció. Començar i empènyer els tràmits. Vetllar-los fins al final.

Han passat 100 dies i no se'n sap res del “pla de xoc” de la moció de censura de PP, PSC i Cs, només n’ha transcendit un gest: retirar la pancarta demanant la llibertat dels presos i preses polítiques. Res més. Els darrers plens i juntes de govern deixen clar que no hi ha res de nou al forn. I no tenir pressupost 2018 posa en risc molts avenços assolits i nous projectes. El primer ple municipal post moció va aprovar retallades del 25% en manteniment del verd urbà i en servei d'assistència domiciliària. És un gir de la prioritat municipal, primer les entitats bancàries, després les persones. Lamentable.

Potser és per tapar aquest enorme ‘estropici’ que es fa tant soroll amb acusacions sense proves. Com a exemple, l’obsessió per dir que han ‘desencallat’ en una sola setmana la nova escola bressol a Montigalà. Una construcció que no ha estat mai encallada, senzillament estava cuinant-se, i jo mateixa vaig estar treballant fins al darrer minut abans de la moció de censura, per deixar signat el projecte. És comprovable, com totes les altres tergiversacions i falsedats que publica.

Durant els 3 anys de govern que he encapçalat, amb Guanyem Badalona en Comú, ERC-AM i ICV-EUiA hem treballat amb visió de ciutat sencera, i de llarga durada. Planificant més enllà dels 4 anys de mandat. Pel bé comú. I la feina feta ha estat molta. Seguint amb la metàfora, molta cuina, i molts plats servits també. I no va ser-nos fàcil començar a cuinar, perquè el govern del PP d’Albiol havia deixat l’ajuntament devastat, sense capacitat pressupostària, amb una pèrdua de 300 professionals, i el rebost de projectes buit, vam haver de buscar proveïment, omplir neveres, i començar de zero en quasi tot, fent front a les greus restriccions de la llei Montoro. Només tres anys després, el nostre ajuntament ha augmentat la seva capacitat inversora un 80%, i això sense augmentar impostos i reduint el deute en un 22%. És a dir, deixem la nevera plena, i ens ha sortit més barata que mai. Però la cuina no pot aturar-se. Hem fet molt, sí, però falta fer molt més!

Amb l’espai públic, vam treballar per un nou contracte per arreglar voreres i asfalt amb un augment pressupostari del 100%, quan el PP l’havia retallat un 50%. A l'actual equip de govern li ha tocat el tràmit final, i ho expliquen com si no hagués existit tota la feina prèvia. Però en definitiva no es tracta de qui es posa la medalla, els projectes no són de ningú més que de tota la ciutat, del poble, l’important és que la feina es faci, que es doni resposta a les necessitats ciutadanes.

I per molt que l’actual equip ho pretengui, no pot esborrar el que ha existit: ni les petites grans accions com la tarifació social a les escoles bressol, els ajuts per pagar l’IBI, les plataformes i bancs a les parades d’autobús, les línies d’autobús en diumenge, les millores en il·luminació i asfalt, la descentralització en la cultura, els agents comunitaris als barris, augmentar els plans d’ocupació i dignificar-los el sou… i tampoc les grans accions: l’accessibilitat de l’escola d’adults de Lloreda; el pressupost participatiu; els ascensors i rampes a Llefià, La Salut i Sant Crist; les grans obres ja començades a la plaça Roja a Sant Roc i al polígon Badalona Sud, i les que començaran aviat a plaça Trafalgar, Les Palmeres i Azorín a Llefià, els grans parcs de Lloreda i el Torrent de la Font i Turó de l’Enric, i l’esperadíssima nova carretera de Can Ruti; l’augment de dotació en material i agents per millorar el model de Guàrdia Urbana; les polítiques feministes; els 8 milions disponibles per a habitatge públic; etc., etc., etc., etc. Em preocupa el futur dels projectes en marxa, que són molts i molt necessaris, el futur de tanta feina feta amb la implicació de molts veïns i veïnes, a través de processos participatius i oberts, que van ajudar a dissenyar-los conjuntament amb personal tècnic i la nostra implicació, meva i de les regidores i regidors.

En definitiva preocupen molt les conseqüències d’aquesta interrupció forçada. Podria fer una llista immensa dels passos enrere greus que ja s’han perpetrat en aquests 100 dies, en destaco la retallada als ajuts a l’IBI, la pèrdua dels 2 pisos pont per emergències socials, endarreriment en obres diverses, estancament de l’administració electrònica, retard en obertura del CRAD, i podria anar seguint.

Tot fa pensar que el pla que tenen és fer de "cambrer". Han entrat a la cuina, ens han fet fora, han agafat els plats que estaven a punt de sortir i caminen orgullosos pel restaurant ignorant i negant la feinada prèvia de l'equip que cuinava. Hi ha desenes de plats al forn, alguns ja han sortit. Però no n’hi han entrat de nous… I a mi, el que em preocupa, sincerament, és que s’aturi la cuina i només es dediquin a fer de cambrers. Em preocupa perquè si no hi ha ningú tenint cura de la cuina, alguns “plats” potser no sortiran, o amb la impaciència per servir-los potser sortiran mal cuinats i provocaran alguna indigestió.

Vetllar per la bona cuina, i perquè aquesta interrupció no produeixi grans desastres, és el meu objectiu principal. Ara, i sobretot el maig del 2019.

Dolors Sabater, exalcaldessa de Badalona

Peix podrit

3 setmanes 5 dies ago

Pedro Sánchez va llançant propostes cap a Catalunya. Sembla que, més que per establir diàleg, per veure com reaccionen els partits de l’oposició i a partir d’aquí moure’s per fer noves propostes. La declaració, fent-se un garbuix, que sembla més propi de Rajoy, amb “les majories, minoritàries, que no són majoria” i la proposta d’un nou Estatut en són exemples. Qui tingui memòria encara recorda l’afirmació de Zapatero amb aquell “donaré suport a la reforma de l’Estatut que aprovi el Parlament”, després passat pel ribot pel senyor Guerra i que va ser retallat sense contemplacions pel Constitucional. Senyor Sánchez, l’Estatut actual no va ser votat pels catalans. Esperar que tornem a combregar amb rodes de molins ja és massa. Amb Jordi Pujol hi va haver la política de “peix al cove” per esgarrapar algunes competències però el que ara ens intenten colar és peix podrit.

Fem una proposta de calendari, per mesos i no per anys, a veure que els hi sembla. A l’octubre el Parlament redacta i aprova un nou Estatut, al novembre es discuteix i s’aprova al Congrés, al desembre es discuteix i s’aprova al Senat i el gener de 2019 es convoca als catalans al referèndum i es vota a les urnes. Al febrer, si el resultat majoritari és SÍ, acceptem l’aplicació del nou Estatut i si el resultat és per majoria NO, l’Estat accepta el resultat, bloquejant els recursos davant del TC, i es facilita la independència. Anem per feina!

Jordi Lleal

Peix podrit

3 setmanes 5 dies ago

Pedro Sánchez va llançant propostes cap a Catalunya. Sembla que, més que per establir diàleg, per veure com reaccionen els partits de l’oposició i a partir d’aquí moure’s per fer noves propostes. La declaració, fent-se un garbuix, que sembla més propi de Rajoy, amb “les majories, minoritàries, que no són majoria” i la proposta d’un nou Estatut en són exemples. Qui tingui memòria encara recorda l’afirmació de Zapatero amb aquell “donaré suport a la reforma de l’Estatut que aprovi el Parlament”, després passat pel ribot pel senyor Guerra i que va ser retallat sense contemplacions pel Constitucional. Senyor Sánchez, l’Estatut actual no va ser votat pels catalans. Esperar que tornem a combregar amb rodes de molins ja és massa. Amb Jordi Pujol hi va haver la política de “peix al cove” per esgarrapar algunes competències però el que ara ens intenten colar és peix podrit.

Fem una proposta de calendari, per mesos i no per anys, a veure que els hi sembla. A l’octubre el Parlament redacta i aprova un nou Estatut, al novembre es discuteix i s’aprova al Congrés, al desembre es discuteix i s’aprova al Senat i el gener de 2019 es convoca als catalans al referèndum i es vota a les urnes. Al febrer, si el resultat majoritari és SÍ, acceptem l’aplicació del nou Estatut i si el resultat és per majoria NO, l’Estat accepta el resultat, bloquejant els recursos davant del TC, i es facilita la independència. Anem per feina!

Jordi Lleal

Peix podrit

3 setmanes 5 dies ago

Pedro Sánchez va llançant propostes cap a Catalunya. Sembla que, més que per establir diàleg, per veure com reaccionen els partits de l’oposició i a partir d’aquí moure’s per fer noves propostes. La declaració, fent-se un garbuix, que sembla més propi de Rajoy, amb “les majories, minoritàries, que no són majoria” i la proposta d’un nou Estatut en són exemples. Qui tingui memòria encara recorda l’afirmació de Zapatero amb aquell “donaré suport a la reforma de l’Estatut que aprovi el Parlament”, després passat pel ribot pel senyor Guerra i que va ser retallat sense contemplacions pel Constitucional. Senyor Sánchez, l’Estatut actual no va ser votat pels catalans. Esperar que tornem a combregar amb rodes de molins ja és massa. Amb Jordi Pujol hi va haver la política de “peix al cove” per esgarrapar algunes competències però el que ara ens intenten colar és peix podrit.

Fem una proposta de calendari, per mesos i no per anys, a veure que els hi sembla. A l’octubre el Parlament redacta i aprova un nou Estatut, al novembre es discuteix i s’aprova al Congrés, al desembre es discuteix i s’aprova al Senat i el gener de 2019 es convoca als catalans al referèndum i es vota a les urnes. Al febrer, si el resultat majoritari és SÍ, acceptem l’aplicació del nou Estatut i si el resultat és per majoria NO, l’Estat accepta el resultat, bloquejant els recursos davant del TC, i es facilita la independència. Anem per feina!

Jordi Lleal