Taulell

52 persones voluntàries van participar en la xarxa d'agents de prevenció que es va crear per a la campanya de prevenció i sensibilització contra les agressions sexistes durant la Festa

Amb la mirada posada en les properes eleccions municipals (maig 2019) l’Aliança Educació 360 demana als ajuntaments que posin l’educació al centre de les seves polítiques i que s’incorporin al repte de país per un canvi de marc mental, que concebeix l’educació com un tot, resultat de la suma d’aprenentatges provinents de qualsevol dels àmbits que formen part de la vida d’una persona.

 

La filòsofa i escriptora Marina Garcés (Barcelona, 1973), que centra la seva activitat en l'àmbit de la política i el pensament crític, ha pronunciat la lliçó inaugural del curs acadèmic 2018-2019 de la UPC, titulada ‘De la producció dels sabers a la producció de la ignorància’. L’acte d’inauguració ha tingut lloc divendres, 21 de setembre, a l’Auditori de l’edifici Vèrtex al Campus Nord de Barcelona.

Jordi Martorell, professor de la UPC i investigador de l’ICFO, ha estat guardonat amb l’11è Premi Duran Farell d’Investigació Tecnològica per un projecte de recerca sobre cel·les fotovoltaiques orgàniques que permeten obtenir energia elèctrica a partir de l'energia lluminosa del Sol. El guardó es va lliurar el 21 de setembre, durant l’acte d’inauguració del nou curs acadèmic a la UPC.

20 de setembre a les 17:00 al Mercat Municipal (1ª planta)

L'EPSEM ha rebut el 19 de setembre la Medalla de la Ciutat al Mèrit Educatiu, un guardó amb el qual l'Ajuntament de Manresa reconeix la trajectòria d'aquest centre docent de la UPC, que enguany celebra el 75è aniversari.

El passat 20 de juny vaig tenir l'honor i l'orgull de ser proclamat alcalde de Badalona. 100 dies després podem fer una valoració dels avenços aconseguits i de la situació en què aquest govern s'ha trobat la que és la casa de tots i totes.

Vagi per davant que, en aquestes línies, la meva intenció no és altra que la de ser honest. Els veïns i les veïnes de la meva ciutat mereixen saber amb sinceritat l'estat de la seva administració.

Faig un petit incís. L'altre dia, mentre veia la tele amb les meves filles, va aparèixer, a la sèrie que estàvem veient, un animal anomenat mandrós de tres dits. Un mamífer que sol viure en terrenys amazònics i que sorprèn els que el veuen de prop per tenir un metabolisme extraordinàriament lent. Dorm moltes hores al dia, viu als arbres i podríem dir que mira la vida passar. És un animal pràcticament inactiu. Mira, però no fa res.

Després d'entrar a l'Ajuntament, un es pregunta si el responsable de tot era un mandrós de tres dits. Un animal capaç de veure problemes però incapaç de fer res per solucionar-los. Un ésser amb un metabolisme tan lent que en tres anys no ha tingut temps de tirar endavant gairebé cap projecte. Efectivament, és un cas que sorprèn els que el veiem de prop.

Deixant de banda aquesta simple metàfora, tornem a la realitat del nostre Ajuntament. Amb honestedat, és força sorprenent el nombre de projectes aturats que ens hem trobat, les factures impagades acumulades pel govern anterior i la quantitat de serveis que van quedar sense manteniment a la ciutat. Per desgràcia, hi ha diversos exemples que s'han fet públics que demostren que el que dic és cert. Entenc que no hi ha mala fe en cap d'aquestes inaccions. Suposo que és simplement incapacitat en la gestió, o és que es dedicava més temps en batalles internes i en qüestions nacionalistes que en atendre la ciutat.

Aquesta descripció, per sort, pertany al passat.

La solució és l'acció.
El nostre govern té la garantia de l'experiència en la gestió pública. Sabem fer-ho, i ho estem demostrant. Aquestes són algunes de les fites que hem aconseguit només en 100 dies:

- Hem desbloquejat la nova llar d'infants de Montigalà i hem aconseguit el compromís del conseller d'Ensenyament per introduir en els pressupostos 2019 de la Generalitat la construcció a la ciutat de noves escoles i instituts.

- Hem aprovat bonificacions de l'IBI perquè pensionistes i més persones tinguin accés a les ajudes.

- S'ha dut a terme la signatura d'un contracte per al manteniment de paviments i clavegueram valorat en 8,8 milions d'euros. A més, invertirem uns 150.000 euros a millorar l'accessibilitat dels passos de vianants i les plataformes de bus.

- Hem aprovat la fase final de la cadena, amb l'elevació de les vies del tren i la construcció de l'hotel del port previst per al 2020.

- Hem posat en marxa la finestreta única d'habitatge i, per primera vegada, hem atorgat 2 pisos municipals a dues famílies que ho necessitaven i hem notificat a la Generalitat la compra de 7 pisos més que ja s'estan tramitant.

- Hem amortitzat crèdit pendent i podrem invertir 3,7 milions d'euros més en el 2019 i 2020.

Sí, hi ha pla de govern.
I és tan clar, que ho puc resumir en 5 punts:

1. Desencallar tots els projectes que l'anterior govern tenia paralitzats. Igual que hem fet amb la llar d'infants de Montigalà o els tràmits per a la cessió dels terrenys de la Riera, o signar el contracte amb l'empresa de socorrisme. Hi ha molts projectes que necessiten desencallar-se ja, molts proveïdors que reclamen els pagaments que se'ls deu, i signatures de contractes que portaven molts mesos esperant a fer-se realitat. Tenim els diners per fer-ho. Només cal treballar-hi.

2. El contacte directe amb la ciutadania. Una de les frases més repetides pels veïns i veïnes en les setmanes que porto com a alcalde és que no han tingut l'oportunitat de traslladar les seves preocupacions a l'anterior alcaldessa perquè no se la veia pels carrers. La meva prioritat és saber de primera mà els problemes reals de la ciutadania amb l'objectiu de fer una administració més eficient. Aviat obrirem un nou canal a través del telèfon mòbil més directe i proper.

3. La neteja i el manteniment dels nostres carrers i places. La ciutat ha patit uns anys de deixadesa molt preocupants a tots els barris. Serà difícil revertir aquests anys d'abandonament de la via pública, però de moment, ho estem aconseguint i es comença a notar la diferència. Ara per reparar 3 fustes del Pont del Petroli no calen 8 mesos, només dos dies. Hi ha molts punts on actuar, queda molta feina per fer i posarem el focus, sobretot, en l'incivisme.

4. La seguretat. Badalona és una ciutat segura, però les dades que tenim ens posen en alerta i ens fan estar insatisfets. De setembre de l'any 2017 a agost del 2018 les infraccions penals han augmentat un 6,7% a la ciutat, la majoria relacionades amb petits delictes com furts o estafes. El nostre compromís és treballar al màxim perquè aquestes xifres siguin molt millors en els pròxims mesos. Deixarem enrere els anys de bonisme i inacció i presentarem durant el mes d'octubre la nova organització de la nostra policia. Afegint, a més, l'exigència a la Generalitat perquè posi més efectius de Mossos d'Esquadra a la nostra ciutat.

5. La concòrdia. Jo, com a alcalde, tinc clar que no m'agrada que la meva ciutat estigui dividida ni fracturada. No vull que els màxims representants utilitzin la immigració per dividir-nos, ni que s'imposin en la Institució símbols nacionalistes que no representen la majoria. Estic orgullós de poder governar per a tots i per a totes; que totes les entitats, defensin el que defensin, pensin com pensin, puguin dur a terme la seva activitat tal com marca la normativa; que tota la ciutadania se senti seva la ciutat, vinguin d'on vinguin; i de tornar a construir una ciutat de progrés en la qual ens sentim a gust, a la qual admirem i a la qual vulguem.

Els moviments dels partits polítics catalans a Madrid, un dia després de la darrera Diada, tornen a evidenciar que una cosa és posar-se la samarreta que toca i aixecar els braços enmig del poble, plebe, ciutadania, gent, majoria i l’altra escoltar i defensar el que diuen. Mots tan pervertits pels polítics de classe que em nego a utilitzar-los per definir el milió de persones que vam tornar a sortir al carrer convocats per l’ANC. En diré una multitud de persones decents i dignes, unides en un sol crit: ‘Fem República Catalana’, el motiu de la convocatòria. Què no han entès? Fem, construïm ara; República, una forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari (o sigui el contrari d’una monarquia) i Catalana, nostra, lliure, pertanyent a Catalunya o als seus habitants, no a la metròpolis de Madrid. Junts x Cat i ERC llegiu-ho a poc a poc. No era per fer un altre referèndum, n’hem votat ja dos i el segon amb sang pel mig. No era per iniciar un diàleg amb condicions imposades pel govern de torn espanyol. No era per cap estatut, ja el van ajusticiar socialistes i populars. No era pel dret a decidir, ja hem decidit... Era per la República. Només amb ella alliberarem els presos polítics, farem tornar els exiliats i podrem ésser en pau. Si no volem que els processistes ens tornin a entabanar amb discursos abrandats i fets porucs és l’hora de crear una plataforma electoral amb l’ANC, Òmnium, les CUP, Súmate, CDR, Som Alternativa i els sindicats, col·legis professionals i col·lectius socials que vulguin defensar la República Catalana.

Els moviments dels partits polítics catalans a Madrid, un dia després de la darrera Diada, tornen a evidenciar que una cosa és posar-se la samarreta que toca i aixecar els braços enmig del poble, plebe, ciutadania, gent, majoria i l’altra escoltar i defensar el que diuen. Mots tan pervertits pels polítics de classe que em nego a utilitzar-los per definir el milió de persones que vam tornar a sortir al carrer convocats per l’ANC. En diré una multitud de persones decents i dignes, unides en un sol crit: ‘Fem República Catalana’, el motiu de la convocatòria. Què no han entès? Fem, construïm ara; República, una forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari (o sigui el contrari d’una monarquia) i Catalana, nostra, lliure, pertanyent a Catalunya o als seus habitants, no a la metròpolis de Madrid. Junts x Cat i ERC llegiu-ho a poc a poc. No era per fer un altre referèndum, n’hem votat ja dos i el segon amb sang pel mig. No era per iniciar un diàleg amb condicions imposades pel govern de torn espanyol. No era per cap estatut, ja el van ajusticiar socialistes i populars. No era pel dret a decidir, ja hem decidit... Era per la República. Només amb ella alliberarem els presos polítics, farem tornar els exiliats i podrem ésser en pau. Si no volem que els processistes ens tornin a entabanar amb discursos abrandats i fets porucs és l’hora de crear una plataforma electoral amb l’ANC, Òmnium, les CUP, Súmate, CDR, Som Alternativa i els sindicats, col·legis professionals i col·lectius socials que vulguin defensar la República Catalana.

Els moviments dels partits polítics catalans a Madrid, un dia després de la darrera Diada, tornen a evidenciar que una cosa és posar-se la samarreta que toca i aixecar els braços enmig del poble, plebe, ciutadania, gent, majoria i l’altra escoltar i defensar el que diuen. Mots tan pervertits pels polítics de classe que em nego a utilitzar-los per definir el milió de persones que vam tornar a sortir al carrer convocats per l’ANC. En diré una multitud de persones decents i dignes, unides en un sol crit: ‘Fem República Catalana’, el motiu de la convocatòria. Què no han entès? Fem, construïm ara; República, una forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari (o sigui el contrari d’una monarquia) i Catalana, nostra, lliure, pertanyent a Catalunya o als seus habitants, no a la metròpolis de Madrid. Junts x Cat i ERC llegiu-ho a poc a poc. No era per fer un altre referèndum, n’hem votat ja dos i el segon amb sang pel mig. No era per iniciar un diàleg amb condicions imposades pel govern de torn espanyol. No era per cap estatut, ja el van ajusticiar socialistes i populars. No era pel dret a decidir, ja hem decidit... Era per la República. Només amb ella alliberarem els presos polítics, farem tornar els exiliats i podrem ésser en pau. Si no volem que els processistes ens tornin a entabanar amb discursos abrandats i fets porucs és l’hora de crear una plataforma electoral amb l’ANC, Òmnium, les CUP, Súmate, CDR, Som Alternativa i els sindicats, col·legis professionals i col·lectius socials que vulguin defensar la República Catalana.

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació que els docents han de passar per exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i un treball final per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster o teories generals i allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen en detriment de tècniques específiques. Però el més important que cal preguntar-se és el següent: com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació que els docents han de passar per exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i un treball final per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster o teories generals i allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen en detriment de tècniques específiques. Però el més important que cal preguntar-se és el següent: com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

L’actual polèmica dels màsters universitaris hauria de fer repensar el màster en educació que els docents han de passar per exercir de professors a secundària. Molts màsters nacionals consisteixen en tres coses, una matrícula molt cara, una credencial d’assistència i un treball final per aprovar-lo. En poques ocasions hi ha exàmens de coneixements profunds i tot sembla la dita de pagant Sant Pere canta. Doncs cal preguntar-se si passa el mateix en el màster d’educació, és a dir, si aquest també esdevé un negoci d’algunes universitats. Primer cal preguntar-se qui imparteix aquest màster? L’expliquen professors bregats en aules de secundària? O altres experts que poc coneixen els instituts i els adolescents? Sorprenentment qui més explica com ensenyar a secundària no són els seus professors sinó persones externes a les seves aules. El segon que cal preguntar-se és què s’imparteix més en aquest màster? Si tècniques específiques de com impartir l’especialitat objecte del màster o teories generals i allunyades de les especialitats de secundària? També, i sorprenentment, les teories generals hi predominen en detriment de tècniques específiques. Però el més important que cal preguntar-se és el següent: com s’avalua i aprova aquest màster? Amb exàmens i proves que demostrin els nous aprenentatges adquirits? O amb treballs i escrits que mostren les síntesis entre pràctiques i teories? Doncs altre cop, i sorprenentment, es demanen més memòries que no pas exàmens de nivell. Ara que cadascú tregui les seves conclusions. El màster en educació? Potser més negoci que formació.

Fa una setmana, el dia 12 de setembre, els alumnes d’arreu de Catalunya van tornar a omplir les aules, on la majoria hi passaran vuit hores de dilluns a divendres fins a finals de juny. Tot i que per a algú pot semblar evident que anar-hi cada dia és una obligació i una responsabilitat, alguns pares no ho veuen de la mateixa manera. Quan anar a l’escola no és prioritari, la majoria de vegades apareix l’absentisme escolar, un dels principals problemes que afronta el Barcelonès Nord. I, més concretament, Badalona Sud, un dels territoris on és més freqüent.

Va ser precisament l’Ajuntament de Badalona que l’any 2014 va impulsar el Pla de promoció de l'escolaritat i prevenció de l'absentisme escolar. Seguint la línia oficial i amb la col·laboració del mateix consistori, el Centre Sant Jaume de la Fundació Carles Blanch -amb el suport del Consorci Badalona Sud i de la Generalitat-, ha decidit engegar una campanya per revertir aquesta situació sota l’eslògan ‘Que l’escola t’acompanyi’.

DECISIÓ FAMILIAR
Al contrari del que es podria sospitar en alguns casos -quan els alumnes decideixen, en dies concrets, ‘fer campana’-, el fet que els menors no vagin a l’escola no és una decisió que pren cada infant per lliure sinó que ve imposat per la família.

De fet, són els pares que decideixen que, aquell dia en concret, el nen no anirà a l’escola. Els motius, segons explica la responsable de la campanya, Silvia Sala, són conseqüència d’una situació familiar de risc. Famílies amb problemes com l’atur, desnonaments o altres situacions de vulnerabilitat són les més propenses a fomentar l’absentisme escolar entre els fills. De vegades sol ser més una conseqüència del malestar o els maldecaps dels mateixos pares, que veuen més fàcil deixar els fills dormint que portar-los a l’escola, que no pas una decisió presa a consciència.

La campanya se centra a prevenir l’absentisme escolar treballant amb diversos actors. “Ens centrem en el barri i treballem amb associacions de veïns, comerços, entitats, llocs com la biblioteca, el CAP, els Serveis Socials”, tot amb la finalitat que la família rebi, per diverses vies, el mateix estímul: que el fill ha d’anar a l’escola. “Volem que es converteixi en un valor de barri”, comenta Sala. “Cal que siguin els mateixos pares els que vulguin portar el fill a l’escola”, afegeix. Per això, més que incidir directament en els pares, la campanya busca la complicitat i la influència dels veïns.

MOVIMENT TRANSVERSAL
“És la primera vegada que hi ha un moviment coordinat i transversal”, que aplega molts i diversos tipus d’actors. “Quan parlem amb els veïns veiem que és una situació que no agrada, però és la primera vegada que hi ha una coordinació per combatre-la”, afegeix Sala. L’objectiu, doncs, és que els pares dels nens que no van a l’escola es trobin missatges de la campanya, com cartells i postals, arreu on vagin, tant si és a comprar el pa com a la porta de la mateixa escola.

 

Absentisme en 6 de cada
10 alumnes de secundària

Tot i que són dades difícils d’obtenir, el Consorci Badalona Sud calcula, de manera molt aproximada, que l’absentisme escolar afecta un 40% dels alumnes de primària i un 60% dels de secundària, és a dir, més de la meitat.

Tot i així, cal desgranar aquestes dades, una tasca que, de moment, encara s’està processant. La Llei del menor contempla que hi ha diversos tipus d’absentisme definits segons el grau, començant per l’absentisme lleu, on hi entren els infants que falten fins a un 25% d’hores cada mes i acabant per l’abandonament escolar.

En molts casos, un grau elevat d’absentisme acaba derivant en l’abandonament dels estudis. Una de les principals tasques és evitar que això passi, combatent l’absentisme des de l’inici i centrant els esforços en la prevenció.

És important que els pares entenguin i assoleixin els beneficis d’anar a classe, i no ho vegin com una obligació sinó que siguin ells mateixos que vulguin que el seu fill vagi a l’escola.

Una de les decisions de l’anterior govern de Dolors Sabater que va generar més controvèrsia entre els veïns va ser la prohibició d’aparcar i circular pel passeig Marítim, que va entrar en funcionament abans de l’estiu.

Ara, amb el PSC al capdavant, el govern de Pastor es planteja revertir la pacificació de l’espai. Però no vol prendre cap decisió ferma sense abans consultar-ho amb el Consell de Mobilitat. Quan aquest òrgan prengui una resolució definitiva i de consens, l’Ajuntament ja ha anunciat que hi donarà suport.

El PSC defensa que es torni a la situació anterior, quan els vehicles hi podien circular lliurement, i portarà aquesta proposta a la pròxima reunió del Consell. De fet, aquesta és una proposta acordada amb les diverses parts implicades en el conflicte. Aquest dilluns, el regidor Jordi Subirana, veïns del districte 2, restauradors, comerciants i representants del Consell de Mobilitat es van reunir al Viver per intentar arribar a un acord.

El que en va sortir de la trobada és el compromís del govern a tenir enllestit, en uns mesos, un projecte urbanístic definitiu. Mentrestant, la decisió sobre la circulació al passeig està en mans del Consell, que tindrà l’última paraula.

Tot i que des de l’AV de Casagemes veuen amb bons ulls la proposta del govern, les opinions són molt diverses i no tothom està a favor de revertir la pacificació del passeig.

Queda un mes just perquè el FILMETS Badalona Film Festival obri les seves portes. La pel·lícula escollida per donar el tret de sortida a un dels festivals de cinema més importants de Catalunya és ‘The Silent Child’, guanyadora de l’Oscar al millor curt de ficció d’aquest 2018.

‘The Silent Child’, dirigida per Chris Overton, explica la història d’una nena sorda de 4 anys que viu en un món de silenci fins que una treballadora social l’ensenya a fer servir el llenguatge de signes per comunicar-se.

Un curt de luxe que obrirà el festival, i un altre que el tancarà. L’última pel·lícula, que es projectarà al Teatre Zorrilla divendres 26, serà la nord-americana ‘Lunch Ladies’. Explica la història de dues cuineres d’un menjador fartes de la feina i que faran qualsevol cosa per convertir-se en les xefs personals de Johnny Depp.

ITÀLIA, PROTAGONISTA
El Festival FILMETS tindrà lloc del 20 al 29 d’octubre i es projectaran més de 220 curtmetratges d’arreu del món, alguns seleccionats als festivals de Cannes, Sundance o Berlinale i alguns de guardonats als premis Goya, Gaudí, Oscar, César o Bafta, entre d’altres.

El país convidat d’aquest any serà Itàlia, protagonista de la sessió Focus FILMETS, diumenge 21 d’octubre, on es projectaran curts italians al Teatre Zorrilla que, en molts casos, comptaran amb la presència dels seus directors.