Vés al contingut
x

Zoom In a l'edifici Venus

23 octubre 2019

Tancant la serie d'articles La Mina: procés de reallotjaments, l'article que vam anomenar Zoom Out volia obrir els focus sobre els grans temes del barri i l'entorn proper que ens va semblar que es podien donar perspectiva i poder agafar aire per albirar un possible futur encoratjador pels veïns i veïnes de l’edifici Venus i els afectats pel seu procés.

Així la transformació del Fòrum de les Cultures al 2004, la connexió europea del procés de transformació del barri via els programa URBAN de la Comunitat Europea, les mobilitzacions ciutadanes tot i la seva poca interconnexió a una banda i l’altra del riu i amb la gran Barcelona (sense referències encara al #15M i els moviments dels Indignats que van fer bandera de la connexió de les problemàtiques locals amb les problemes generals de la societat) i l’avaluació necessària del Pla Transformació del Barri de La Mina (PTBM) per part de tots els actors implicats van ser els punts de fuga per donar perspectiva.

Ara proposem, cinc anys després, fer l’exercici contrari: un Zoom In de la qüestió. Volem tancar el focus i cercar les connexions locals dels grans temes que marquen el dia a dia de l’àrea metropolitana, Barcelona, Sant Adrià, el barri i l’edifici Venus.

 

De la pobresa energètica als talls de llums, una problemàtica de primer ordre

Uns del conceptes que van aparèixer amb força arran de la crisi del 2008 i que hem de tenir en compte en la situació de l’edifici Venus és el de pobresa energètica. Tot i que que aquest és un terme articulat ja durant la dècada dels 80 i dels 90, no va ser fins a l’anomenada crisi financera global que van sorgir les primeres respostes i accions per entomar aquest tipus de realitat.

La pobresa energètica, encara que s’ha associat a la dificultat o incapacitat de mantenir unes condicions adequades de temperatura durant l’hivern, fa consideració a tots els serveis energètics, i no pas només a la calefacció. Es podria considerar, doncs, com el no-accés a l’energia que és necessària per viure en condicions acceptables.

En aquest sentit, a l’estiu del 2015 es va publicar la llei de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica a Catalunya. L’Ajuntament de Sant Adrià va obrir llavors un servei per respondre a aquesta realitat. Només durant el primer trimestre del 2019 es van tramitar unes 53 ajuts de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb un import de 11.626 €.

Cal tenir en compte, però, que la pobresa energètica a l’edifici Venus no respon directament a la situació de desemparament social i econòmic que normalment s’associa a aquesta, sinó a les conegudes “punxades de llum”. Aquestes punxades consisteixen o bé en agafar la llum d’un altre veí o veïna (connectant un cable d’un pis a un altre) o bé manipulant el comptadors dels veins o el general de l'escala. Un conflicte que deriva en conseqüències per a tot el veïnatge: és molt freqüent que les diferents escales de l’edifici i les cases pateixin talls de subministrament de llum que sovint s’allarguen en el temps.

Aquests talls de llum afecten als habitatges i a les instal·lacions comunes (ascensors, llums dels replans,...) i són una manifestació clara de la pèrdua de valors comunitaris. Qui punxa la llum no la punxa normalment de la casa de l’altre veí, sinó de la llum de la comunitat (del replà o de la presa de llum directament). Uns consums comunitaris que es carreguen via el rebut que Pla de Besòs als veïns i veïnes de la comunitat.

La problemàtica dels talls de llum a l'edifici Venus va guanyar popularitat durant el 2016. Al mes d’octubre d’aquell mateix any, Endesa va decidir tallar el subministrament elèctric a l’escala nº 9 i 11. Una decisió que la companyia elèctrica va justificar apuntant a la saturació de connexions no regularitzades i a la sobrecàrrega de tensió per les demandes elevades d'energia per les instal·lacions fetes als pisos. Aquest tall va durar vuit dies.

Però el cert és que les punxades als subministraments no són un escenari nou al barri. Al 1989, l’empresa Catalana de Gas ja va fer una revisió en profunditat dels subministraments del barri on els tècnics, acompanyats del GEOS de la Policia Nacional, van confirmar que més de 200 connexions eren il·legals. En tant que aquestes eren perilloses per a totes les persones al barri, es va amenaçar amb tallar el subministrament a tot el territori [Monferrer, Josep Maria (2014) Història del barri de La Mina 1969 - 2000, Barcelona - Octaedro, pagina 162] I l’edifici Venus no va ser l’excepció.

A principis del 2019, Endesa va realitzar una intervenció conjunta amb els Mossos d’Esquadra, l’Ajuntament de Sant Adrià i el Consorci del barri de La Mina per millorar aquesta situació. En un primer moment, es van produir talls de llums als veïns i veïnes de l’edifici. Es van realitzar 886 inspeccions, bàsicament als carrers de Venus i de Saturn. D’aproximadament 500 habitatges, 350 estaven en situació de defraudació elèctrica. I el mateix informe públic de l’empresa i les administracions indica que, més enllà dels talls de llum, la qüestió més greu era l’estat de les infraestructures manipulades i l’alt risc d’incendi.

Aquesta actuació es va completar amb la substitució dels comptadors del veïnatge per els nous models, el blindatge del “quadre de llums” amb una porta metàl·lica i la instal·lació d'alarmes d'intrusió per dificultar l'accés. També es va realitzar tot un treball per facilitar la regularització dels veïns i veïnes als serveis de subministrament elèctric.

Ara mateix la situació a l’edifici és que la llum no marxa habitualment de les cases però si de les zones comuns, afectant, fins i tot, a plantes concretes de les comunitats.

 


 

Les plantacions d’interior de marihuana, un agreujant

En relació als talls de llum podem seguir filant amb la proliferació de les plantacions de marihuana a l’interior dels pisos.

Aquest tipus de cultiu s’ha multiplicat als darrers anys a Espanya, condicionat per l’augment del consum d’aquestes substàncies i el seu tràfic. Segons el Ministeri de l’Interior, s’estima que s’han ampliat en un 60% les intervencions policials relacionades amb la marihuana i el seu cultiu d’interior.

Al recull que el desdelamina.net va dedicar l’any 2016 a la presència de les drogues al barri, l’especial “De sota, cavall i rei”, no vam detectar cap menció a aquesta realitat. Les plantacions d’interior de marihuana eren una realitat mínima, però en poc temps han crescut sense límits aparents.

L’augment és tant gran que a l’any 2018 una de les accions policials contra el mercat de la droga al barri va decomissar més de 700 plantes de marihuana en dues d’aquestes plantacions. A dia d’avui, de fet, la percepció general és que potser que no hi hagi cap escala al barri on no puguem trobar almenys una plantació a l’interior d’algun dels seus pisos.

A més de les conseqüències provocades per aquest tipus de cultius, la logística que comporten (llums, aires acondicionats,...) i la seva gestió, la sobrecàrrega que exerceixen sobre unes instal·lacions tan maltractades suposa un còctel explosiu

Tal i com hem tractat a l’apartat anterior, la solució davant de les punxades de llum ha estat reforçar i actualitzar la instal·lació de control (els comptadors) de la mateixa, però això no posa solució sobre la qüestió dels consums comunitaris de les escales o les punxades pis a pis, provocant noves derivades paradoxals per als veins i veines de l’edifici.

 

La gran crisi del consum de drogues: els narcopisos

Sense sortir de l’esfera del mercat de les drogues, tornem a veure com una nova realitat global es relaciona amb l’edifici Venus. Parlem, en aquest cas, dels narcopisos.

La mutació és una de les característiques del barri sense cap dubte, i ho confirmem també amb aquest tema. Encara que en un principi una de les grans realitats del territori és l’impacte massiu que tenen el consums de tòxics a l’espai públic (la presència de consumidors als solars i carrers, la quantitat de xeringues i material pel consum recollides,...) i l’alt nombre de consums que es realitzen al Local de Venopunció Assistida, l’aparició de narcopisos és una situació que esdevé una de les noves activitats d’alguns pisos de l’Edifici Venus. I, fins i tot, l’única que ofereix “servei” les 24h del dia.

Aquesta nova pràctica, segurament importada del barri del Raval de Barcelona, s’ha instal·lat a alguns habitatges de l’edifici on prèviament ja es venia i on el consumidor ara es pot quedar una estona i fer un consum més discret.

Així, els narcopisos, ja siguin punts de venda o de consum amb solera, són un dels múltiples escenaris amb què veïns i veïnes de l’edifici Venus han que conviure. Escenaris que ràpidament han estat protagonistes de les notícies, ja que es sospita que el pis que es va incendiar durant el mes d’agost del 2019 era un pis d’aquestes característiques.

 

 

Aterrant la crisi de l’habitatge a l’edifici Venus

Un dels darrers temes generals que s’encarna a l’edifici Venus es podria relacionar amb la crisi de l’habitatge. Una crisi que es reflexa en la plaga diària de desnonaments a Barcelona i a la resta de ciutats de l'àrea metropolitana, en el malestar per l’increment dels lloguers, en la necessitat d’alternatives públiques a les emergències socials i en la cerca de respostes perquè ningú es quedi al carrer. 

Tot i així, podem dir que al barri de La Mina no han estat aquests els epicentres de les principals problemàtiques. Amb aquesta afirmació no volem banalitzar la vertadera urgència d’aquesta qüestió, que ha estat present a qualsevol barri i que afecta a uns dels fonaments de la vida digna de les persones, com és la casa i el lloc on viure.

Aquesta particularitat es dóna segurament perquè l’Ajuntament va plantejar-se mesures importants per poder plantar cara a aquestes realitats (possiblement pal·liatives i en cap cas, resolutives de tota la problemàtica global) i perquè la compra-venda de pisos es fa en preu taxat públicament i ha donat poc joc a l’especulació, tot i que sí a la desregularització de qui és propietari del pis i qui hi viu o qui lloga l'habitatge.

En aquest sentit, no podem dir que estiguem davant d’una realitat de nova aparició, sinó que l’ocupació de pisos, la vida desregulatizada i els subarrendaments de lloguer són una de les senyes d’identitat del parc de habitatges del barri i que vénen de lluny a l’edifici Venus.

L’edifici Venus sempre ha experimentat una alta rotació d’habitants a causa de les polítiques sobre l’habitatge del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, que van retratar especialment als edificis Venus i Saturn com llocs de destí dels desallotjaments provocats per les actuacions urbanísticas d’altres zones de l’entorn metropolità.

Les ocupacions de pisos també son presents al barri des de fa temps. Un exemple d’això es va donar a l’any 1992, amb la popular “nit de la patada a la porta”, quan va ocórrer una ocupació massiva de pisos al barri. En aquella ocasió, més de 40 pisos van ser ocupats en una acció conjunta organitzada. Una part d’aquests va produir-se a l’edifici Venus.

Actualment, el pisos de l’edifici Venus no es poden considerar “ocupats”. Els que han anat quedant buits s’han dedicat a ser plantacions d’interior de marihuana, narcopisos o s’han subarrendat a altres persones que, a la seva vegada, han tornat a llogar de nou, ja sigui el pis sencer o per habitacions.

Així, de la realitat de la crisi de l’habitatge, arribem a l’aparició del model dels anomenats “pisos pastera” al barri. Aquest pisos, on es realitza una sobreocupació que no deixa ni uns 15 metres d’espai mínim per viure, també són presents a altres edificis del barri de La Mina, però segurament a l’edifici Venus es relacioni més ràpidament per la població consumidora de drogues (com hem parlat amb anterioritat) o, fins i tot, per la creació d’una mena de campament al seu terrat

 

L’edifici Venus, una manca de coresponsabilitat social i política

No voliem tancar aquest Zoom In sobre l’edifici Venus sense destacar una dada sobre l’absentisme electoral. 

El barri de La Mina és conegut com un dels escenaris més abstencionistes del territori. Les seves dades situen l’abstenció per sobre del 50%, i si filem prim i fem la consulta a alguna de les eines que ens permeten calcular l'abstenció carrer a carrer, podrem veure que al barri hi ha zones amb una abstenció entre el 50% i el 70% però que a la zona de l’edifici Saturn i Venus el % es del 73, el més alt de tot el barri…

Una manca d’interès i participació que potser és, en part, conseqüència de la manca d’actuació política per desencallar l’entramat de l’Edifici Venus.

desdelamina.net

logo_ddlm.pngAdreça: Carrer Mar s/n

Telèfon: 933 811 578

Correu electrònic: info@desdelamina.net

Web: www.desdelamina.net

Xarxes socials:

- Facebook: @desdelamina

- Twitter: @desdelamina

Descripció del servei: Projecte de dinamització comunitària nascut al 2003 i encarregat de crear un canal de promoció de la vida al barri, on tothom pugui participar-hi.