El Dia Internacional de los Gitanos es celebra el dia 8 d’abril i aquest any és celebra també el 40º aniversari, Aquesta data, recorda el Congrés Mundial roma/gitano celebrat en Londres el 8 d’abril de 1971 en el que és va instituïr la bandera i l’himne gitano.
El dia internacional del poble gitano serveix per realitzar un reconeixement de la seva cultura i la seva llengua, com també les tradicións.
L’entrada dels gitanos a Europa es documenta a partir dels primers anys del segle XV. A finals d’aqueix segle, la ruta del sud i la del nord ja s’haurien unit a algun punt del sud d’Europa.
Les relacions entre la població local i els gitanos van ser en general bones durant el segle XV, però es van fer malbé progressivament, de manera que al segle XVI pràcticament tots els estats havien fet ordres d’expulsió, repressió o assimilació. Aquesta situació de persecució, unit al seu escàs interès per l’agricultura o professions liberals, va accentuar el caràcter itinerant dels gitanos. Durant els segles següents, i especialment durant el segle XIX, hi va haver una segona migració massiva de gitanos cap a Europa i també Amèrica, aprofitant les rutes europees cap al nou continent.
Els gitanos es van veure severament perseguits i fins i tot exterminats durant el segle XX . La inestabilitat política i econòmica de l’est d’Europa van provocar, especialment a finals del segle, una nova mobilització en massa de la comunitat gitana, que encara segueix, aquesta vegada en direcció a l’Europa central i occidental.
La bandera del Poble Gitano representa el cel i els camins de la travesia des gitanos. La roda de carro es un element que reforça la idea de la travesia. L’himne gitano el ‘‘Gelem gelem” que significa "Vaig caminant" en romaní, també fa referencia a la condició nòmada que van tindre els gitanos
Hi ha molts persones gitanos que han ajudat a la nostra societat com en Joaquín Cortés (ambaixador de la població romaní a la UE i bailaor), Juan de Dios Ramírez Heredia (ex–membre del Parlament Europeu, fundador de la Unió Romaní), Joaquín Albaicín (escriptor i cronista artístic), Raimundo Amador (músic i cantaor), Iván Amaya Carazo (futbolista del Atlético de Madrid)
Per coneixer més sobre personatges gitanos visiteu aquest article de la Wikipedia
La llengua propia del poble gitano es el caló i ho parlen entre 50.000 i 78.000 persones en Espanya. A causa de la convivència, paraules del caló s’han incorporat al vocabulari espanyol. Alguns exemples són: gachó (de gadjó, "hombre"), chaval (de chavalé, vocativo de chavó, "chico", originalmente "hijo"), parné ("dinero"), chorar ("robar"), currelar o currar ("trabajar"), fetén ("excelente"), molar ("gustar"), pinrel (de pinré, "pie"), biruji ("frío"), piltra ("cama"), churumbel ("niño, bebé"), acais ("ojos"), pitingo ("presumido"), camelar ("enamorar"), chola ("cabeza"), lache ("vergüenza"), galochi ("corazón").
Un dels actes més emotius de la celebració del Dia Internacional dels Gitanos es l’anomenada Cerimònia del Riu. Aquesta es celebra en tot el mon i consisteix en depositar flors i espelmes enceses als principals rius. Es recorda aixi la vida errant dels gitanos i de una manera especial a les víctimes del holocaust nazi. El riu representa la historia gitana: un poble sense pàtria que flueix entre el diferents països sense por a les fronteres.
Tal i com conclou la Fundació del Secretariado Gitano, ara "[…]No podem deixar passar un moment clau com l’actual per a la plena incorporació social i el reconeixement institucional de la població gitana a Europa. Com apunta l’última resolució del Parlament Europeu, hem d’actuar decididament en àmbits clau com l’educació (la principal garantia per a la igualtat d’oportunitats), l’ocupació (un element essencial per a la inclusió social) o l’habitatge (eradicant definitivament la xacra del barraquisme ). Es tracta d’un moment crucial per a la comunitat gitana europea, en el qual es donen condicions favorables perquè en el termini d’una dècada sigui possible un impacte decisiu de cara a la definitiva i efectiva inclusió social d’aquesta comunitat. Però ens correspon a tots aprofitar aquestes oportunitats per a poder treure partit a tot el potencial que s’ha generat amb els recents avenços institucionals evitant que-per efecte de la crisi o per altres prioritats–caiguin en sac trencat."