Vés al contingut
x

De les barraques als polígons, per Francesc Roca

22 març 2013

A El Punt - Avui es va publicar l'interessant article "De les barraques al polígons" per Francesc Roca on relata una de les realitats que molts dels veïns del barri (o els seus pares o avis) han viscut: viure en barri de barraques i el seu reallotjaments en barriades de nova construcció.

"Des dels anys 1890, i amb un màxim als anys 1940-50-60, un sector dels habitants de l'aglomeració urbana de Barcelona s'allotjà en barraques. Fins a 100.000 persones, quasi un 10% de la població. Les barraques urbanes eren unes edificacions lleugeres, fràgils i insegures, destinades a habitatges de petites dimensions (màxim: 20 m²) construïdes amb materials de rebuig, trossos de llauna i d'uralita, totxos recuperats, fustes, cartrons. Sense aigua corrent, sense desguassos, sense electricitat."

L'article remarca que aquesta realitat era donada per la incapacitat de la ciutat de poder acollir a tothom que venia a treballar i cercar una nova vida: "Les barraques, i les casetes, foren producte de l'enginy i de la perícia d'aquells que no podien ni trossejar més els habitatges existents, ni rellogar, ni viure amuntegats a casa d'uns parents."

 

Això va generar una nova dimensió de la ciutat i de la vida de molts dels seus ciutadans ja que: "El treball de la construcció de les barraques seria, és clar, un treball clandestí, de vegades, nocturn: autoocupació, o treball solidari destinat a ajudar parents, veïns o coneguts. La titularitat de l'ocupació del sòl, i de la construcció, era inexisten"

La final d'aquesta realitat es coneguda: "Des del sector públic, i des dels anys 1920, s'han anat proposant (amb llargs silencis entremig) dues grans línies d'actuació. Una, és la transformació de les barraques en casetes, i dels nuclis de barraques en barris, amb carrers urbanitzats. L'altra, és la construcció de polígons, la producció massiva d'habitatges mínims per allotjar-hi els barraquistes. Els quatre primers polígons foren els de 1927-29: un rere Montjuïc, un altre al turó de la Peira i dos al costat del riu Besòs. El gran salt, però, fou a partir de 1957-59. Amb polígons d'iniciativa pública (com Montbau, a la Vall d'Hebron, o la Mina, a Sant Adrià de Besòs) i polígons d'iniciativa privada (com Bellvitge, a l'Hospitalet, o Sant Ildefons, a Cornellà."

Actualment aquelles barraques, la seva existència i realitat son un record en una gran part de les memòries de moltes persones i el Museu d'Història de Barcelona l'han convertit en peça de estudi i referencia.

Es pot llegir l'article sencer a la web del Punt Avui

 

Les fotos que acompanyen l'article son de les reproduccions que les Adrianes han realitzat de algunes de les barraques del Campo de La Bota.

Afegeix un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
CAPTCHA Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.