Barris desafavorits davant la crisi: segregació urbana, innovació social i capacitat cívica és un projecte de recerca de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB) que es proposa analitzar l’impacte de la crisi en entorns urbans i identificar quines respostes innovadores proposa la ciutadania per a fer-hi front
(Salt – foto Barris i Crisi)
Els cassos d’estudi del projecte son sis territoris situats en les perifèries urbanes de diferents ciutats de Catalunya: Ciutat Meridiana a Barcelona, Bellvitge a Hospitalet de Llobregat, Rocafonda – El Palau a Mataró, Pardinyes a Lleida, el barri de Santa Eugènia a Girona i la població veïna de Salt. Tots ells, barris apareguts entre les dècades dels 60 i 70 per donar cabuda a la immigració arribada en aquelles dates a Catalunya. I tots ells, al igual que el nostre barri, amb una forta organització veïnal que històricament ha treballat per a cercar respostes a les carències d’aquest territoris
(Entrevista a Ismael Blanco, coordinador estudi Barris i Crisi, extreta de UPCNet Innovació)
El projecte s’estructura en dos subprojectes; un que estudia la segregació urbana, és a dir la distribució no homogènia dels grups social en els territoris d’estudi amb dades dels anys 2001 i 2011-12, cosa que ha permet a l’equip investigador fer una lectura comparativa de la seva evolució (en podem llegir un extracte al blog d'Oriol Nel·lo, coordinador de l’estudi); l’altre subprojecte, cerca identificar quines respostes es donen des de la ciutadania a aquesta situació, de com els veïnats proposen formes innovadores i col·lectives de conviure en aquest context de crisi.
I és en aquest apartat on es comencen a identificar formes col·lectives d’afrontar les dificultats generades per la crisi; crisi que ha actuat en molts dels cassos com a catalitzador d’aquesta revifada de l’acció ciutadana sovint des de nous plantejaments d’accions que ja es venien fent però també amb accions innovadores que s’articulen, es difonen, es connecten i guanyen adhesions a partir del seu ús intensiu de la xarxa.
En els sis cassos d’estudi el nivell de resposta ciutadana a la crisi pren diferents formes i ritmes; en tots els cassos, els territoris d’estudi son barris fills del “desarrollisme” franquista, nascuts els anys 60 i 70 amb greus déficits de planificació i d’infraestructures i que han generat un fort moviment veïnal per a la reivindicació de les millores d’aquestes carències històriques. Ara, la seva resistència als moments de crisi és desigual i segons Ismael Blanco, coordinador del projecte, resisteixen millor aquells territoris en els que s’ha anat establint en el temps una relació entre l’adminsitració i el moviment veïnal. De totes maneres, en l’actualitat la disminució de recursos públics en aquests territoris no està acompanyant els esforços de la ciutadania i la seva capacitat de resitència pot quedar aviat resentida.
La tercera pota d’aquest estudi es una cartografia de les practiques d’innovació social que s’estàn produint a Catalunya. És una cartografia en obert on s’hi poden aportar experiències que s’emmarquin en les cinc categories (Solidaritat ciutadana, Territori, mediambient i energia, Xarxes telemàtiques ciutadanes, Economia i consum alternatiu, Espais autogestionats) en que s’organitza el mapa
D'aquest estudi de segregació urbana, la UAB alerta, com recull aquest article publicat a El Pais, de com la crisi aguditza la segregació territorial i que en el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona les rendes més baixes es concentren a la riba del riu Besós
Barris i Crisi és una recerca de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i dels Departaments de Geografia i de Ciència Política de la UAB
Tota la documentació i informes preliminars dels cassos d’estudi es troben publicats al blog de la recerca