Us compartim l’article de l’Agustí Clua, coordinador pedagògic de l’equip directiu a l’Institut Escola La Mina. Un text que trobareu també a l’editorial de la darrera revista del centre educatiu i que fa un repàs històric del barri de La Mina.

La fotografia d’aquest article pertany als antics terrenys de Can Co, una casa de pagès del barri on no fa gaires anys podies comprar verdura i planter. Curiosament, una part de la Mina on, a hores d’ara, encara no s’ha edificat i hi resta un solar amb herbes i una magnòlia que resisteix estoicament la soledat de tots aquests anys. No gaire lluny, als terrenys on ara hi ha l’edifici de Formació i Treball i l’hort de l’Institut Escola, hi havia una de les masies més importants de la Mina, Can Llima, molt a prop de la font d’aigua que li dona nom al barri.

Aquesta fotografia, tot i que és de finals dels anys 90, ens ajuda a remetre’ns a bells temps passats, quan el contacte amb la natura i amb la terra s’obria a colzades per a sobreviure enmig la força incipient de la metròpoli. Uns camps que, com ho és ara el Parc Agrari del Llobregat, podien presumir de ser un dels rebosts vegetals de la gran ciutat. On es va quedar el plany de figueres, llimoners, nesprers… arrabassats per les clavegueres, l’asfalt i els grans edificis?

El barri va canviar a finals dels any 60, ho va tornar a fer a principis del 2000, i potser, si no arriba a ser per l’esforç dels més grans, hom podria pensar que aquests carrers que xafem a diari sempre han estat un entramat de places, passatges, fanals i voreres. Però no. Aquesta va ser una terra que el riu Besòs va fer pròspera, un recurs natural que era un vertader tresor.

En aquest sentit, us convidem a visitar l’Arxiu Històric del Barri de la Mina i del Camp de la Bóta, una entitat que, sota el mestratge d’en Josep Maria Montferrer, ha mirat de recopilar tot el passat més recent. A parlar amb les Adrianes, amb el Grup Dones Iris, amb l’Alfa Costura. A fer un cafè al bar de la Paqui Jiménez i que us expliqui les seves actuacions per la comunitat.

Com a entitats del barri que lluitem per una educació de qualitat, sabem que la memòria dels més grans, de les més grans, es mereix tot un respecte, i és el que tractem d’inculcar al nostre jovent. Que aquest barri és també fruit de moltes injustícies, de moltes renúncies. I que no ho hem d’oblidar.

Agustí Clua