Mapa Sensible https://desdelamina.net/ca ca Mapa sensible :: Educadors de Medi Obert https://desdelamina.net/ca/article/mapa-sensible-educadors-de-medi-obert <span>Mapa sensible :: Educadors de Medi Obert </span> <div class="field field--name-body field--type-text-with-summary field--label-hidden field__item"><p class="text-align-justify" style="line-height:1.38"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Em trobo amb en Narciso al carrer. M’acompanya al despatx que utilitzen ell i la seva companya Irene dins dels locals que disposa l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs al costat del Consorci del Barri de La Mina. Fa molts anys que ens coneixem i les mascaretes no poden evitar que somriguem al veure’ns i ens preguntem com estem, ara que no ens veiem tant com abans de la Covid-19. M’estaven esperant i tenen moltes ganes d’exposar el que fan i amb quin sentit ho fan. Des del primer moment em sento molt còmode per parlar amb tots dos de qualsevol tema. Són les 16h de la tarda, l’hora del cafè i tot que no tenim cafè, hem començat a parlar amb un bon ambient que es nota i està present. Segurament és perquè ja hem treballat plegades, però crec fermament que tots dos són molt acollidors i qualsevol altra persona se sentiria tant bé com jo. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Irene té 32 anys i és educadora social. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Ja fa anys que està exercint la professió. Normalment sempre ha treballat amb infància i adolescència en risc. Porta al barri de La Mina 3 anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Narciso té 34 anys i és educador social també.</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none"> Des de fa molt de temps que està exercint en diferents àmbits. Porta 4 anys al barri de La Mina.</span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Tots dos són els educadors de Medi Obert del barri de La Mina. </span></span></span><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Quan pregunto com va començar el projecte, la Irene riu i comenta que el Narciso ho explicarà millor (perquè se sap més l’històric del barri). Des del 2001 el Consorci del barri de La Mina promovia un projecte de ISL (Inserció Socio-Laboral per a joves de 12 a 25 anys) que el va portar a terme la Fundació Ires. Aquest projecte va acabar al 2008. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><img alt="" data-entity-type="file" data-entity-uuid="d4e4eabf-8595-411e-acfc-4f7d8a5c8de1" height="2304" src="/sites/default/files/2021-04/IMG_6791.JPG" width="3456" /></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Al 2010, va començar un nou projecte que depenia de SSB (Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs) per tal de vincular amb els joves i oferir-los alternatives d’oci. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Al 2013 neix el projecte d’educadors de Medi Obert (que es continua avui dia) amb una missió principal: el retorn dels joves de 16 a 18 anys al sistema educatiu o formal.</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none"> El projecte és de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i el gestiona la <a href="https://www.fundacioires.org/">Fundació Ires. </a></span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">La Irene i en Narciso fan molta prospecció de carrer. Es passegen els carrers del barri a diari per conèixer i vincular amb aquests joves i aquestes joves que no estan dins del sistema educatiu. Es passegen també pels comerços i per les escales (i fins i tot, domicilis) de les comunitats de veïns i veïnes a partir d’un llistat que els fa arribar Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs amb aquells nois i noies empadronats al barri de La Mina que no consten a cap itinerari formatiu a partir dels 16 anys. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">La seva feina principal és donar oportunitats a aquells joves que no tenen res a fer i que estan desmotivats amb el sistema educatiu actual. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Comenten que no és saber exactament què passa amb els joves (perquè aquesta frase sembla molt “policial”) sinó més bé, </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">què estàs fent actualment i què podem fer per tu. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Irene comenta que la seva feina és podria anomenar de “porta freda” i que l’hora de dinar és el moment que pots trobar a més gent a casa. “La porta freda” són aquells moments que no esperes que ningú toqui al timbre; que podries pensar: qui és ara? Però que realment són situacions que es poden aprofitar força. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Ara que ja porten gairebé 4 anys treballant al barri és més fàcil apropar-se a diferents veïns i veïnes</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:italic"><span style="text-decoration:none"> </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">i preguntar directament on poden trobar al noi o noia per poder parlar amb ell o ella.</span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Formalment podríem dir que molta de la seva feina és la de fer tutories individuals. Narren que cal oferir al joves activitats atractives: </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">convidar-los a l’espai de Mart</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none"> (abans, l’espai de Venus), convidar-los a tallers, a les sessions de futbol… La idea, segons Irene, és que els i les joves tinguin el telèfon mòbil dels educadors de medi obert i que una vegada s’ha fet el primer contacte, siguin les pròpies joves les que els parlin o els truquin i mostrin el seu interès (deixar-los el seu espai per a prendre les seves pròpies decisions). </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><img alt="" data-entity-type="file" data-entity-uuid="9770e67e-9267-4546-8b4d-42d4b418bdcf" height="2304" src="/sites/default/files/2021-04/IMG_6794.JPG" width="3456" /></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">La dificultat del seu dia a dia són els propis hàbits dels joves. Normalment porten molt de temps sense tenir rutines, o sense fer res que requereixi uns horaris. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Tots dos coincideixen en què és molt difícil recuperar horaris i treballar la frustració quan hi ha molts joves que fa molt de temps que no estan immersos en el sistema educatiu.</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none"> La Irene explica que al principi es frustrava molt perquè tot just després d’una tutoria ja volia matricular a una noia a l’escola i amb el Narciso van haver d’aterrar la situació amb calma: “el desig és molt gran però és un ritme diferent i cal treballar-se la frustració a un mateix també”, expliquen tots dos. I posen èmfasi en la següent frase: </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">“Nosaltres acompanyem fins on ells vulguin. Ha de ser el jove o la jove que decideixi cap a on anar.”</span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Tant en Narciso com la Irene estan molt acostumats a no generalitzar. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Expliquen que no els hi agrada gens perquè cada cas és diferent (es miren mútuament i Irene afirma amb el cap). </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Totes tenen en comú que són majors de 16 anys i que normalment no fan cap activitat acadèmica formal: ni treballen ni estudien. Però cadascú és diferent i té unes necessitats concretes. Sí que fan incidència en què no es fa tant ús de l’espai públic com en generacions anteriors. Les noves tecnologies i la Covid-19 ha fet que molts joves es quedin a casa també.</span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">En Narciso em recorda la importància de tenir un ventall ampli de possibilitats per oferir als joves i les joves que entren per la porta. Venus (antic local de referència per al jovent) oferia la possibilitat de jugar al futbolí i a ping-pong, poder fer un puzzle o, fins i tot, fer-se una samarreta aquella mateixa tarda. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">“L’excusa és fer un taller concret, però aquella tarda han nascut altres coses i s’han prioritzat”, </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">comenta Irene. I apunta Narciso “és una improvisació que té una base”. Són les excuses per fer vincle, per passar temps plegats i plegades. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">En aquest moment de la conversa és quan parlem de la importància de la prevenció, de poder treballar amb els infants des de ben petits i d’intentar no allargar problemàtiques que després són molt difícils de canviar quan els infants ja són joves. I davant de la prevenció tots dos apunten en la coordinació entre les entitats. “</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">S’ha de seguir treballant a nivell comunitari, creant sinergies entre les entitats”, </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">comenta Irene. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify" style="line-height:1.38"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">En aquest moment, fan incís en la </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">“Taula Jove”</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">, on es troben tots els serveis i projectes que treballen amb joves de 16-20 anys aproximadament. La idea de sumar esforços va agafar força a partir de la creació de la Taula Jove, per no duplicar la feina de les professionals al barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Relacionen la Taula Jove amb les coordinacions al barri de La Mina. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">“Aquí és molt fàcil. La majoria de professionals passem moltes hores al barri. Els professionals que he conegut aquí, no els he conegut a altres llocs.” </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">apunta Narciso. I Irene afegeix: “Cal seguir treballant per sumar, per a la millora del barri.” </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Però està clar que no és el mateix ser educador social a La Mina que a qualsevol altre barri. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">“La Mina és especial per la història de la seva gent”</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">, explica Narciso mentre ens brillen els ulls a tots tres. “Al barri hi ha molta vida de poble i molta cultura. És un petit poble on gairebé tothom es coneix.” I mentres escric aquestes línies, penso que té tota la raó. Passejar per La Mina és trobar-te a moltes persones conegudes, parar-te i poder xerrar amb elles. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">És la sort d’estimar la teva professió i d’estimar el barri on treballes o has treballat. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><img alt="" data-entity-type="file" data-entity-uuid="2df80f32-825f-407f-8e43-a9667c395f78" height="2304" src="/sites/default/files/2021-04/IMG_6800.JPG" width="3456" /></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">La Irene i en Narciso tenen mil i una anècdotes però és cert que els passa sovint que els confonen amb la policia secreta. “Un dia estava a la porta de la biblioteca i una nena em va dir:</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:italic"><span style="text-decoration:none"> “¿Eres secreta?”</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none"> I jo li vaig contestar que no. Llavors va dir </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:italic"><span style="text-decoration:none">“Y si no eres secreta, ¿qué eres?”</span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">. Això els passa sovint i creuen que el perfil de l’educador de Medi Obert ha de ser un perfil amb disponibilitat. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">“És important que l’educador o l’educadora de carrer tingui bagatge. Que hagi estat al carrer, que conegui les rutines d’un adolescent, que, a més, tingui molt d’humor i un caràcter molt obert. Aquesta professió és vocació, tracta molt del què has viscut a la teva vida”, </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">acaba dient en Narciso. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Acabem la conversa parlant d’on poden buscar els i les joves als educadors de carrer. A partir d’ara, hi ha un nou punt de referència. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">El local que hi ha al carrer Mart número 2. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Medi Obert mai ha tingut local propi i a partir d’ara l’Ajuntament cedeix el local de carrer Mart perquè sigui un espai per als joves i les joves. Només s’ha de pintar i estarà llest. Serà un local compartit amb SOAT (Servei municipal d’Orientació i Acompanyament a la Transició de l’ESO cap a les etapes postobligatòries) i amb el projecte d’Acompanyament a Joves gestionat per Salesians La Mina. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:700"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Acabo aquest mapa sensible acompanyant-los al local de Mart. Feia molt de temps que no entrava i em porta molt bons records. </span></span></span></span></span></span><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Aprofito per fer algunes fotos per poder posar-les en aquest mapa sensible. </span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><img alt="" data-entity-type="file" data-entity-uuid="7c2b8310-934d-493d-8c5e-44f82f38d77d" height="2304" src="/sites/default/files/2021-04/IMG_6803.JPG" width="3456" /></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Entren dos joves que han quedat amb en Narciso per jugar a la play i jo m’acomiado d’ells dos i els deixo amb la seva tasca diària. Gràcies per l’acollida Irene i Narciso, i us desitjo molts encerts!</span></span></span></span></span></span></p> <p class="text-align-justify"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">Per a més informació aquí teniu el seu correu electrònic: </span></span></span></span></span></span><a href="mailto:educadorslamina@fundacioires.org" style="text-decoration:none"><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#1155cc"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:underline"><span style="-webkit-text-decoration-skip:none"><span style="text-decoration-skip-ink:none">educadorslamina@fundacioires.org</span></span></span></span></span></span></span></span></a><span style="font-size:11pt; font-variant:normal; white-space:pre-wrap"><span style="font-family:Arial"><span style="color:#000000"><span style="font-weight:400"><span style="font-style:normal"><span style="text-decoration:none">. Els podeu trobar també a <a href="https://www.instagram.com/educadorslamina/?hl=af">l’Instagram </a>a @educadorslamina. Si tens entre 16 i 20 anys, segur que estan encantats de rebre la teva visita! </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> </div> <span><span lang="" about="/ca/user/869" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">adri1</span></span> <span>dc., 28/04/2021 - 18:37</span> <section> </section> Wed, 28 Apr 2021 16:37:37 +0000 adri1 7429 at https://desdelamina.net Mapa Sensible :: Formació i Treball https://desdelamina.net/ca/article/mapa-sensible-formacio-i-treball <span>Mapa Sensible :: Formació i Treball</span> <div class="field field--name-body field--type-text-with-summary field--label-hidden field__item"><p class="text-align-justify">Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats i serveis del barri que ens acompanyen en la nostra travessia. <b>La Marta </b>ens realitza aquest<strong> Mapa Sensible</strong> sobre <a href="https://www.formacioitreball.org/">Formació i Treball</a> on poder trobar els punts cardinals.</p> <p class="text-align-justify"><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="800" src="/sites/default/files/PROJECTE-REGULARITZACI%C3%93_ALTA-5-1200x800.jpg" width="1200" /></p> <p class="text-align-justify"><meta charset="utf-8" />Vaig entrar a la <strong>Fundació Formació i Treball</strong> acompanyada del meu tutor de pràctiques, en David. Aquest fet em va tranquil·litzar bastant, ja que ha estat el meu primer mapa sensible, i, tot i que ja havia realitzat algunes entrevistes per a la universitat, aquesta tenia una finalitat diferent. </p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">A la recepció vam preguntar per l'Alexandra González, la cap de l’àrea de comunicació i relacions institucionals de la Fundació. Al cap d'uns minuts van baixar dues noies, una era l'Alexandra, i l'altra, l'Araceli Galván, la responsable de mitjans de comunicació. Després s’hi va sumar l’Isidre Pérez, ell és tècnic d’inserció a la Fundació. Tots ells bons coneixedors de la feina que es realitza a l’entitat. Vam seure en una taula, vaig posar la meva tablet a gravar i van començar presentant-se i amablement van respondre les meves preguntes.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Un dels primers comentaris que em van fer, perquè em fes una idea general del que era la Fundació Formació i Treball, va ser dir-me que <strong>l’objectiu principal de l’entitat </strong>es divideix en dues parts: la primera consisteix en la <strong>formació i inserció laboral de persones en situació de risc d’exclusió social</strong>; la segona, tal i com m’expliquen, consisteix en la<strong> gestió i optimització de programes d’inclusió social.</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>Inserció sociolaboral: primera línia d’acció</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Una de les peculiaritats que els defineixen és que la seva <strong>empresa d'inserció suposa el pas previ a la inserció definitiva en l’empresa convencional</strong>. Per aconseguir-ho, l’Araceli em comenta que als destinataris se’ls proporciona<strong> formació en competències transversals</strong> i recursos com, per exemple, eines per configurar el seu currículum, o com presentar-se a una entrevista de feina. A través de l'empresa d'inserció, em diuen, <strong>“podem aconseguir que aquestes persones tornin a recuperar uns hàbits”.</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Per acomplir aquest objectiu, entre d’altres mesures, se'ls dissenya un itinerari de seguiment amb els tècnics d'acompanyament per garantir el seu progrés i incorporació laboral. És interessant, com a futura educadora social, tenir l’oportunitat de veure com són aquests seguiments, ja que considero que una de les claus de l'èxit és el fet d’acompanyar la persona durant tot el seu procés, perquè pugui fer un canvi integral. </p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="585" src="/sites/default/files/Imagen1.png" width="886" /></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>30 anys de servei i evolució</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Escoltant les seves paraules, puc apreciar la seva expertesa en aquest àmbit, i no em sobta, perquè, segons m’expliquen, l’entitat té un bon grapat d’anys d’experiència: des dels seus orígens, a començament dels noranta, s’ha enfortit estructuralment, ampliant el nombre de sectors amb els quals treballen. No tan sols han diversificat els serveis que ofereixen, que van més enllà de la recol·lecció de peces de roba, que havia estat el primer servei amb què van començar, sinó que darrerament <strong>han diversificat el perfil de persones que hi solen atendre,</strong> ja que anteriorment “la majoria de les persones que recorrien el nostre servei eren majors de quaranta-cinc anys, principalment homes migrants”, ara, però, em fan saber,<strong> “atenem a multitud de col·lectius”.</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Una altra de les transformacions que han experimentat al llarg dels anys ha estat el canvi del model d'accés a l'entitat per part de les persones ateses, ja que inicialment era la persona qui es dirigia a l'entitat. Actualment, però, per poder accedir al servei, ha d'haver-hi una derivació prèvia per part de Serveis Socials o altres entitats.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>Procés d’acompanyament</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">A l’hora d’atendre una persona, em fan saber que preferentment apliquen<strong> un itinerari normalitzat, que oscil·la generalment entre sis mesos i un any.</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>Itineraris personalitzats: tothom té un potencial</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Enfront dels diversos perfils de persones que atenen, els demano com han resolt el repte d’oferir un servei de qualitat a cadascun d’ells. M’expliquen que fins ara hem estat parlant sobre la seva línia principal d’acció, però em fan saber que n’hi ha d’altres, a banda de la inserció laboral, que resolen situacions més concretes i singulars. Aquests altres itineraris contemplen una <strong>infinitat d’iniciatives</strong> que es fan a la Fundació, com per exemple:<strong> recollida de roba, botigues, gestió de serveis de bugaderia, serveis de restauració, etc. </strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">El servei que presten està obert no tan sols a perfils diversos, sinó a persones procedents d’altres barris; tot i que la seu central està ubicada al barri de La Mina, també <strong>s’hi atenen persones dels voltants, com poden ser de Badalona, de Santa Coloma de Gramenet, i d’alguns barris de Barcelona</strong>, entre altres.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>Formació ocupacional: no oblidem el que és fonamental</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Trobo que l’enfocament que fan servir per assolir la inclusió social afronta la situació de cada persona de manera integral, no oblidant-se que <strong>la línia de formació ocupacional sol ser  complementària a la d’inserció laboral.</strong> Aquesta línia contempla la formació en oficis: auxiliar de cuina, auxiliar de sala, auxiliar de cambrera de pisos, de perruqueria… un ventall d’itineraris diversos, tots ells força demandats. Una de les fases que sol resultar més emotiva per a tothom és quan, <strong>a mesura que avança el procés d’inserció, es signa un contracte amb l'empresa col·laboradora</strong> a través del qual, segons m’expliquen, treballen “des de l'acompanyament perquè es produeixi una inserció òptima tot millorant les habilitats competencials de la persona”.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="864" src="/sites/default/files/Planta-Sesrovires03.png" width="1152" /></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>Treball en xarxa: una qüestió cabdal</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">A la Fundació tenen molt clar que continuaran treballant en xarxa. Tal com em va dir l’Alexandra,<strong> “entre les accions engegades per desenvolupar el teixit associatiu del barri s’han creat espais d'interrelació amb l'Ajuntament, els Serveis Socials i el CAP de Sant Adrià del Besòs”,</strong> sent aquests amb els que més s’hi participa. També s’ha començat a treballar en xarxa amb la Biblioteca Font de La Mina, amb què tenen algun projecte engegat i amb què, m’afirmen, “hi ha molt bona relació amb la Montse”, referint-se a la directora de l’espai. També s'ha fet treball en xarxa amb l'Institut-Escola La Mina, perquè els hi deriven estudiants que no volen continuar estudiant. </p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>Conscienciats èticament</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>Una font d’ingressos que identifica la Fundació, i que la diferencia d’altres, és la donació, que es realitza en espècie, com pot ser la recollida de roba, mobles, joguines o altres productes de primera necessitat. </strong>Els col·laboradors poden ser-ho de dues maneres: primer, donant productes que estan en bon estat, però que ja no fan servir; i segon, consumint productes a través de la compra solidària a les botigues. </p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Em remarquen, però, que posen l’èmfasi en aquesta segona via de col·laboració, perquè no cau dins l’àmbit de la beneficència, com succeeix amb el tema de la roba de segona mà, que, com em diuen, està com molt estigmatitzada i vinculada a col·lectius vulnerables, ja que “el consum de productes de les nostres botigues es realitza amb una consciència ètica i mediambiental.”</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>La feina com a eina d’inclusió social</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">A la Fundació hi tenen molt clar que <strong>la feina és la millor eina per poder aconseguir la inclusió social.</strong> El procés d’inserció laboral vol capacitar en competències laborals, com poden ser la cooperació entre companys, la gestió dels temors per les responsabilitats adquirides o per les mancances d’habilitats laborals. </p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>Espais diversos per tenir un enfocament integral</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Un cop acabada l’entrevista, l’Isidre, el tècnic d’inserció, em va portar a fer una volta per l’entitat, i em va  ensenyar molts dels espais, com poden ser els despatxos on treballen els tècnics i tècniques de l’entitat, els magatzems on reben el gènere, els espais de treball on fan la tria del material, on vaig poder observar com hi treballaven en aquell moment. També em va ensenyar la botiga que tenen a la seu, que rep el nom de <strong>Botiga Amiga. </strong>Vam continuar la ruta pels diferents espais i tallers visitant els de perruqueria, les aules TIC on es fan les formacions i, per últim, em va ensenyar el seu <strong>restaurant D’Ins.</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="643" src="/sites/default/files/appdins-1.png" width="857" /></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>Impacte social: una garantia de qualitat</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Hi ha un últim aspecte que em volen remarcar, i és el de l’impacte social que generen entre els seus grups d’interès, i que, com em comenten, és una de les variables que distingeixen aquesta mena d’entitats. M’expliquen que <strong>“els contractes d’inserció signats són un indicador d’impacte social important”.</strong> De fet, em fan saber, que “des de fa 5 anys, mantenim una xifra de més del 70% d’incorporació al mercat laboral.” Aquest impacte s’assegura, també, pels programes d’acompanyament, que el 2019 van aconseguir “inserir al mercat laboral 1102 persones”. Considero que fan un tasca excel·lent, ja que venim d’una època de crisi econòmica molt forta que sempre afecta més a les persones que es troben en risc de vulnerabilitat social. </p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Entenc que la idea que em volen transmetre és que gràcies a<strong> la inserció laboral la vida d’aquestes persones adquireix un significat i es va omplint d’expectatives, objectius i metes. </strong>Com bé em diuen, tenen clar que una feina és gairebé un requisit imprescindible en el procés d’inclusió real, perquè <strong>“si tornes a tenir feina, tornes a connectar amb les persones, a adquirir uns hàbits i rutines, unes responsabilitats, et relaciones amb les companyes i companys i et comences a sentir útil”.</strong></p> </div> <span><span lang="" about="/ca/users/maria1" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">maria1</span></span> <span>dc., 27/05/2020 - 16:29</span> <section> </section> Wed, 27 May 2020 14:29:29 +0000 maria1 7382 at https://desdelamina.net Mapa Sensible :: La Mina Camina https://desdelamina.net/ca/article/mapa-sensible-la-mina-camina <span>Mapa Sensible :: La Mina Camina</span> <div class="field field--name-body field--type-text-with-summary field--label-hidden field__item"><p class="text-align-justify">Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats i serveis del barri que ens acompanyen en la nostra travessia. <b>La Marta </b>ens realitza aquest<strong> Mapa Sensible</strong> sobre <a href="https://www.facebook.com/laminacamina/">La Mina Camina</a> on poder trobar els punts cardinals.</p> <p class="text-align-justify"><meta charset="utf-8" /></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="620" src="/sites/default/files/84008722_425694871516618_3715254750942330880_o.jpg" width="960" /></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Fa un temps vaig tenir la sort de poder compartir experiències amb alguns dels components de l'equip de La Mina Camina. M'hi vaig trobar amb la Maria, el Paco, la Luisa, i l'Eduard, que és l'actual president del Projecte La Mina Camina. Tots ells hi viuen, en aquest barri, i el més important, tots ells s'estimen La Mina. També és va sumar a la entrevista la Dionisia i la Trini que, tot i ser del barri del Besòs, sempre es mostren predisposades a participar-hi, en les caminades.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><strong>Ja fa 13 anys que aquesta iniciativa està en marxa.</strong> La primera es va fer l'onze de juny del 2006, hi van assistir al voltant de 100 persones. Molts dels participant d'aquella primera caminada eren veïns i veïnes del barri de La Mina, però d'altres venien de diverses parts de Barcelona, del barri del Besòs, de Montcada, de Mataró, i aquests eren de famílies que feia anys hi van viure, al barri. De tots aquests anys de caminades ens en parla un altre participant: per a ell, La Mina Camina “és la sencilla razón de tener una actividad que he podido seguir durante bastante tiempo”. Seguidament ens recorda que <strong>“no hay otra actividad que haya tenido tanto recorrido en el barrio”. </strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="1405" src="/sites/default/files/84315132_440890806663691_1600056247552311296_o.jpg" width="2983" /></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Com sol passar amb aquest tipus d'iniciatives, sempre hi ha algú que genera la idea original, perquè hi posa totes les ganes i esforç, perquè hi creu. En aquest cas, sembla que els pares de la proposta no tan sols creien en la idea inicial que va donar vida al projecte; la de fer unes caminades que tenien com a objectiu principal treballar la salut mental dels participants de La Mina Camina, sinó que també creien <strong>sabien que la comunitat rebria aquesta iniciativa amb il·lusió, perquè coneixen el barri de primera mà.</strong> És així com l'Albert  i el Pedro, que eren professionals del CAP del barri, busquen la implicació en l'Associació de Veïns i Veïnes del barri de La Mina i la Plataforma.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><meta charset="utf-8" /></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Una vegada feta la primera caminada, es va adonar que no va ser una activitat puntual més, ja que a partir de l'èxit que van tenir i els beneficis que va obtenir la comunitat, les tres entitats abans esmentades s'hi van implicar, aconseguint que hagi continuat en actiu fins l'actualitat. Els barris populars, tot i que sembli que estan cohesionats, quan estan tan desatesos per l'administració, perden el teixit social. <strong>Les caminades eren una declaració de principis del barri: caminarem per salut, però també pel nostre barri.</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Segons em van fer saber,<strong> el projecte té com a objectiu treballar la salut mental de les persones del barri de La Mina, </strong>és per aquest motiu que van optar per realitzar activitats socioesportives. Vaig tenir la impressió que alguns participants, ja sigui per la seva edat o condicions personals, poden tenir un sentiment de solitud. A més a més, una de les participants em va comentar que gràcies a aquesta activitat va treure les energies necessàries per poder superar el dol per la mort de la seva parella. I és que, a mesura que els vas escoltant, t'adones que el fet de relacionar-se ens sana, la gent ens sana, i les caminades són una bona medicina.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">I com va ser, que les caminades van tenir tanta participació des del començament? Albert Ramos i Pedro Lorente, des del CAP, hi derivaven les persones que consideraven que els hi aniria bé que sortissin al carrer i participessin en activitats amb altres persones; el CAP va esdevenir un agent socioeducatiu que defensava que les caminades no eren tan sols una oportunitat per fer salut i relacionar-se, sinó que també ajudaven a crear un sentiment de pertinença al barri, que ja fa massa anys que està estigmatitzat per diverses qüestions. <strong>A través de les caminades comencen a ser vistos, també fora del barri, i a donar la imatge que el barri de la Mina mereix, que és la d'un barri autoorganitzat i lluitador.</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Aquest activisme ha aconseguit fer-se ressò en un àmbit com el literari. Tot i que molts dels participants de La Mina Camina potser no ho saben, les seves caminades han estat explicades al llibre “<a href="https://revistadeletras.net/paseos-con-mi-madre-de-javier-perez-andujar/">Paseos con mi madre</a>” de l’autor Javier Pérez Andújar.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Com hem apuntat abans, els passos fets són per guanyar la salut del barri, i el fet que els vegin caminant per Barcelona i rodalies amb la seva samarreta de La Mina Camina, és positiu, perquè així trenquen amb l'estigma que té el barri, associat a problemes de drogodependències, conductes incíviques... Les caminades són una altra cara del barri, una que en té molt de potencial, que fa força per canviar les dinàmiques que s'han produït al barri per tal d'incrementar el sentiment de pertinença a la comunitat, el civisme i la cohesió veïnal.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Em comenten que encara hi ha persones que són preses de l'imaginari col·lectiu que ha associat el barri a una imatge negativa, tot i això, amb iniciatives com aquesta s'està aconseguint revertir aquesta imatge, i cada cop més persones que es veuen atretes per la proposta acaben sumant-s'hi.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="983" src="/sites/default/files/87440095_440887856663986_3859194532553818112_o.jpg" width="1746" /></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">A mesura que m'expliquen les seves vivències i propòsits, veig que l'eina de difusió de la proposta que més funciona a l'hora d'incentivar la participació és el boca orella. De fet, moltes de les companyes de La Mina Camina participen en el projecte perquè les seves veïnes i les seves amigues, els hi han dit "Vente a caminar conmigo, ya verás como haces deporte y además te sentirás mucho mejor".</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><meta charset="utf-8" /></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Tot i que les caminades hagin aconseguit un èxit apreciable,<strong> aquestes han anat evolucionant a través dels anys, sense por del canvi, perquè creuen en la seva força i utilitat. </strong>Al principi les caminades eren més llargues, però es van trobar que molta gent havia de tornar en transport públic, perquè le seves condicions físiques no donen per a més. Per tant, aquest any s'ha canviat la modalitat de les caminades: ara tenen un aire més cultural i també tenen menys quilòmetres per tal d'adaptar-se millor a tots els públics.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Inspirats per aquest nou format, aquest darrer any estan fent circuits per Barcelona, i van parant en diversos centres d'interès, en els que se'ls explica als participants detalls històrics.<strong> És una manera de fer exercici alhora que satisfan la seva curiositat, ben viva per aprendre. </strong>També una de les noves incorporacions pel que fa a les activitats és que aquest any s'ha passat de fer la caminada el quart diumenge de cada mes a fer dues activitats de caire totalment cultural. Exemples de sortides que van fer en aquest nou format han estat el Museu de la Immigració de Catalunya i el Parlament de Catalunya.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">La Maria, la Luisa i la Dionisia, que demostren tenir un bagatge experiencial ampli sobre la vida, i especialment sobre la vida en el barri, coincideixen en el fet que gràcies a les passejades han pogut veure llocs que no sabien que existien. Molts dels i de les participants de La Mina Camina (segons les dades del 2019, que em van facilitar l’Eduard, el 67% van ser dones i el 32% van ser homes), han tingut feines que no els permetien disposar de gaire temps d’oci que no els permetia visitar llocs del voltant i que ara, a través de les caminades, estan descobrint. Per tant, <strong>amb aquestes sortides s’atén els interessos de tothom i es guanya cohesió.</strong></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Entre les dades que m'aporten, hi ha les que fan referència al perfil dels participants, que és força divers, i que justifica el canvi de format de les activitats: hi ha persones que van néixer en el 1935 i d'altres que van néixer en el 2010. M'expliquen que fins i tot han vingut persones amb diversitat funcional, i sí, admeten gossos, perquè si el que volem és acompanyar en aquest procés de crear salut comunitària, tothom hi està convidat a participar, perquè és un projecte inclusiu.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">A mesura que les caminades s'han anat fent més populars han anat sumant participants d'altres localitats o barris més llunyans, com poden ser de l'Hospitalet de Llobregat o del Carmel. Tot i que són molt benvingudes, també els agradaria que s'impliqués més gent dels barris propers a Sant Adrià, ja que<strong> un dels objectius de l'organització és crer xarxa associativa i social,</strong> i és amb els barris del voltant amb els que poden establir més contacte.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Pel que fa a l'avaluació del projecte, cada any al desembre es fa una assemblea general i es procura que sigui el més participativa possible, i que surtin el màxim nombre de propostes. Les vies de participació no es redueixen tan sols a assembles presencials; és a dir, que si als participants se'ls ocorre cap iniciativa, no cal que hi siguin in situ, sinó que poden proposar-la, per exemple, pel grup de WhatsApp que es va crear per tal d'avaluar les caminades i proposar noves iniciatives.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="983" src="/sites/default/files/87721006_440887356664036_1355985337863634944_o.jpg" width="1746" /></p> <p class="text-align-justify" dir="ltr"><meta charset="utf-8" />La percepció que en tinc, després d'haver parlat amb aquestes persones tan actives, és que, a nivell personal, les caminades els hi han ajudat a superar moments delicats en la seva salut anímica. Com em comenten alguns participants, no tan sols “te sientes más relajado con la actividad”, sinó que <strong>“el contacto con la gente y esa sensación de salir, y juntarse con los demás te rejuvenece”, </strong>i és que no és només “sentarse en un banco y comerse los bocadillos”, com diuen satisfets, sinó que pel simple fet de conèixer altres persones se'ls contagia la motivació per participar, sempre acompanyades, en altres activitats que de caire esportiu i cultural que es fan al mateix barri. També hi ha casos en què vénen a caminar perquè potser estan patint un procés de dol i l'activitat que se'ls proposa els evadeix de pensar-hi en el pèrdua que han patit.</p> <p class="text-align-justify" dir="ltr">Tot i que moltes persones han deixat La Mina Camina, perquè per la seva avançada edat el ritme que poden seguir ja no és el mateix que quan eren una mica més joves, encara que les caminades s’hagin adaptat a tots els perfils de participants. Per altra banda, moltes d'altres es fidelitzen i caminen habitualment, creant un <strong>ambient de germanor que atreu, any rere any, noves incorporacions,</strong> que segurament continuaran representant amb orgull i il·lusió <strong>un barri que vol fer salut, i ser salut.</strong></p> </div> <span><span lang="" about="/ca/users/maria1" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">maria1</span></span> <span>dj., 16/04/2020 - 11:32</span> <section> </section> Thu, 16 Apr 2020 09:32:56 +0000 maria1 7375 at https://desdelamina.net Mapa Sensible :: Avança https://desdelamina.net/ca/article/mapa-sensible-avanca <span>Mapa Sensible :: Avança</span> <div class="field field--name-body field--type-text-with-summary field--label-hidden field__item"><p>La adolescencia, esa etapa de la vida por la que todas y todos hemos pasado, o pasaremos en algún momento, y que siempre quedará en nuestra memoria, las nuevas experiencias que vivimos, las amistades, la diversión, las preocupaciones… Etapa de cambio y desarrollo personal, marcada por los visibles cambios físicos y por la progresiva e inminente toma de responsabilidades de la propia vida, que pasa por la toma de decisiones que marcarán nuestro futuro: ¿dónde me veo en el futuro? ¿cómo? ¿haciendo qué? ¿con quién? ¿qué esperan de mí? ¿qué espero yo de mí? ¿estoy preparada/o para ello?</p> <p><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="2080" src="/sites/default/files/IMG_20190905_172118.jpg" width="1560" /></p> <p>La sociedad nos exige que respondamos todas estas preguntas, que decidamos nuestro camino, estudiemos, consigamos trabajo, nos independicemos… y en los tempos y condiciones que ella marca… además de descubrirnos a nosotras mismas, quién somos, cómo nos posicionamos en el mundo y en relación con él.</p> <p>Si a esto le añadimos el cada vez más complicado e inaccesible mundo laboral, incluso para las personas con estudios universitarios, inglés, alemán y francés, y que la gran mayoría de empleo disponible es en trabajos precarios en condiciones y sueldo, el resultado es una situación extremadamente compleja, en la que es fácil caer en la frustración y el pesimismo.</p> <p>A pesar de ello, a Avança llegan continuamente jóvenes de entre 14 y 18 años que, por el motivo que sea, abandonaron sus estudios, y que quieren retomarlos, o entrar en el mundo laboral.</p> <p>Con esta motivación, como me cuentan Mati y Oleguer, los referentes del proyecto, es con la que trabajan desde el principio, orientando los esfuerzos de los y las jóvenes y acompañándolos en el desarrollo de habilidades y competencias que les sean de utilidad a la hora de entrar en el mundo laboral y/o educativo.</p> <p>Gran parte de la población del barrio de La Mina es de origen gitano, cultura que ha convivido con unas dinámicas sociales particulares y que, hoy en día, están en proceso de cambio. Los trabajos a los que se ha dedicado hasta ahora ya no son rentables, algunos han desaparecido y otros han sido absorbidos por la globalización. Esto está llevando a un cambio en cuanto a proyección de vida, que cada vez más se encamina al mundo académico. Actualmente, como afirma Oleguer “a nivel de entorno social, familiar, de amistades, hay muy pocos referentes que tengan por ejemplo una vida laboral a través del estudio”. Sin embargo, cada vez son más las familias que “empiezan a apostar porque acaben la ESO, porque sigan estudiando, a parte de que luego puedan compaginarlo con formar una familia” observa Mati, y los y las jóvenes que ya “vienen con la idea de que con unos estudios, cortos, largos, reglados, no reglados, pueden llegar más lejos” añade Oleguer.</p> <p>Los y las jóvenes que se acercan a Avança muchas veces vienen de la mano o por recomendación de un/a amigo/a o de un/a familiar, y a la hora de hacer los acompañamientos, como me explican Mati y Oleguer, se adaptan a las necesidades y el momento de cada joven. Lo general es que se haga de manera individual, pero en las primeras sesiones sobre todo, o si lo necesitan el resto del proceso, lo pueden hacer en parejas o en grupos pequeños, buscando que en ningún momento se pierda el trabajo adaptado a cada una/o de ellas/os.</p> <p data-entity-type="" data-entity-uuid="" style="text-align: center;"><span><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="1560" src="/sites/default/files/Foto%2002.jpg" width="2080" /><span title="Clicar i arrossegar per redimensionar">​</span></span></p> <p>Lo más importante es el vínculo de los chicos y chicas con sus referentes, ya que serán las personas a las que acudan cuando tengan alguna duda o quieran hacer algo y no sepan cómo exactamente. “Lo que intentamos es estar siempre ahí” apunta Mati.</p> <p>El primer paso en un acompañamiento es el de presentar la realidad tal cual es al o la joven, que él o ella mismo/a evalúe los requisitos y condiciones que se va a encontrar a la hora de retomar sus estudios o buscar trabajo, como hacer una prueba de acceso o tener, como mínimo, el título de la ESO. A partir de ahí, son ellos y ellas las que valoran sus posibilidades y establecen sus objetivos a conseguir. “Intentamos que sean ambiciosos” declara Mati.</p> <p>En este punto puede haber un choque, como reconoce Mati: “¿y si me formo pero voy a cobrar 900 euros? (...) y el esfuerzo que hago no es recompensado”. Es por ello que una de las capacidades que más se trabajan es la tolerancia a la frustración. La velocidad de la vida actual y la necesidad de inmediatez que de ella se deriva hace que este trabajo sea esencial. No se puede tener todo aquí y ahora, todo necesita de un proceso, más o menos largo, y muchas veces nada fácil. “Intentamos transmitir eso, que es duro, que cuesta, pero que se tiene que seguir pa’lante, que no caigan a la primera de cambio” afirma Oleguer. Frustración a la que Mati y él mismo también se han de enfrentar en su día a día, en referencia las expectativas y objetivos que se marcan con los y las jóvenes, y en la petición y negociación de salidas, charlas, formaciones, etc. con las diferentes empresas y entidades, del barrio y fuera de él, con las que colaboran.</p> <p data-entity-type="" data-entity-uuid="" style="text-align: center;"><span><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="1560" src="/sites/default/files/FOTO%2001.jpg" width="2080" /><span title="Clicar i arrossegar per redimensionar">​</span></span></p> <p>A partir de ahí, la labor de los referentes es la de facilitar las herramientas y el acceso a <a href="https://www.barrimina.cat/cast/index.php/noticias-mainmenu-55/1036-con-avanca-acercamos-a-los-jovenes-a-la-educacion-y-la-formacion-mediante-el-cata-de-oficios">experiencias de éxito</a>: formaciones, salidas culturales, visitas de conocimiento de alguna empresa y cómo es el trabajo allí. Es importante que vayan a servicios o formaciones fuera del barrio, para promover y perder el miedo a moverse, a salir del barrio. Romper barreras que para las que estamos acostumbradas a ir de aquí para allá, cambiando y moviéndonos de manera más o menos ágil entre diferentes contextos, pueden parecer insignificantes, “salir cuatro calles, o cuatro paradas de metro, no ir a Reus o a Tarragona, no” ejemplifica Oleguer.</p> <p>Muchas son las anécdotas que me cuentan Mati y Oleguer sobre algunas de estas salidas, que son una muestra de lo que para los y las jóvenes significan y lo que de ellas aprenden.</p> <p>“Recuerdo un día que fuimos al Museo Nacional de Cataluña y… han pasado por Plaza España más de una vez, pero no sabían que hay unas fuentes allí, y que hacen espectáculos por las noches en verano y dicen: ¡ah, pues podríamos venir una noche a verlo!” rememora Mati cuando le pregunto por las salidas culturales.</p> <p>“Se relacionan con otro tipo de población y salen, y tienen expectativas que a veces se rompen. Nos pasó con dos chicas que han ido a hacer un curso de formación de “llevadora” de infancia con discapacidad, y era muy divertido, porque venían de Barcelona diciendo: ¡oh!, es que el primer día que llegamos alucinamos con la gente, porque llevaban el pelo azul… pero son muy majos. Claro, todos tenemos prejuicios, unos hacia unos y los otros hacia los otros. Romper esto es importante” manifiesta Mati. “Y va bien, porque en un futuro a la hora de buscar trabajo lo más seguro es que no sea dentro de las cuatro calles de La Mina. Y si el otro se peina así o asao, o habla así o asao, el ver que no pasa nada, que son diferentes pero no hay ningún problema” añade Oleguer.</p> <p>Una figura que Mati y Oleguer consideran muy importante es la de la persona referente, jóvenes del barrio que hayan conseguido su objetivo y estén estudiando lo que querían, o trabajando, y que con su experiencia inspiren, motiven, aconsejen y sirvan de ejemplo a las y los jóvenes que se encuentran en el proceso de toma de decisiones, por el que ellas y ellos pasaron meses o años atrás. Hoy en día hay chicos y chicas haciendo este papel, y esperan que el número aumente de aquí en adelante.</p> <p>A pesar de su breve andadura, pues el proyecto se creó hace apenas 3 años, su mirada y sus expectativas de cara al futuro son ambiciosas.</p> <p>En definitiva, se trata de acompañar sin juzgar “ya los juzgan bastante fuera” afirma Oleguer, y desde la confianza en ellas y ellos, en sus posibilidades y capacidades para conseguir aquello que se han propuesto. Como recalca Oleguer, se trata de “creer en nosotros (Mati y él mismo) y en ellos”. No es tanto que empiecen unos estudios o a trabajar, sino que se conozcan a sí mismos/as, que sepan lo que quieren, qué buscan, que ganen competencias. “Son jóvenes de 14-18 años, que tienen sus dudas, no saben qué hacer (...) que se enamoran, se desenamoran, tienen problemas en casa, las hormonas arriba y abajo…” subraya Oleguer.</p> <p class="text-align-center"><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="1340" src="/sites/default/files/WhatsApp%20Image%202019-09-06%20at%2010.33.21.jpeg" width="899" /></p> <p>El fruto de todo este esfuerzo en generar vínculos con los y las jóvenes lo observo cuando ya me estaba despidiendo de Mati y Oleguer, y llegan dos chicos. Uno de ellos había pasado por el proyecto, y estaba acompañando a su primo, que necesita ayuda en la búsqueda de trabajo. Es agradable ver la cordialidad y el respeto en la relación de este chico con quienes fueron no hace mucho sus referentes, y los resultados de un trabajo bien hecho, que se ven reflejados en la confianza y recomendación de los y las propios/as jóvenes a sus amigos, amigas y familiares.</p> <p>Sin duda conocer el proyecto Avança y a sus referentes ha sido una gran experiencia, y me quedo con las ganas de conocerlo más a fondo, hablar con los y las jóvenes, o acompañarlos a una de estas salidas culturales. Espero que en unos años, cuando recuerde estos meses de conocimiento de La Mina y de su gente, busque información y encuentre los grandes resultados que sin duda este proyecto habrá conseguido y cómo ha evolucionado su papel y labor en el barrio a lo largo del tiempo.</p> </div> <span><span lang="" about="/ca/users/david1" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">david1</span></span> <span>dl., 02/12/2019 - 17:34</span> <section> </section> Mon, 02 Dec 2019 16:34:35 +0000 david1 7357 at https://desdelamina.net Mapa Sensible :: Una tarda al club de lectura. https://desdelamina.net/ca/article/mapa-sensible-una-tarda-al-club-de-lectura <span>Mapa Sensible :: Una tarda al club de lectura.</span> <div class="field field--name-body field--type-text-with-summary field--label-hidden field__item"><p>Todo comienza en una pequeña y acogedora sala, en la primera planta de la biblioteca. <strong>Dos de las cuatro paredes son de cristal, lo que permite que la luz natural llene la estancia, compitiendo con el tono anaranjado, cálido, de las tres lamparitas que, a medida que cae la tarde, va siendo cada vez más predominante.</strong> En el centro, una pequeña mesa con dos botellas, vasos y unas galletitas para acompañar el encuentro. A su alrededor, cómodas sillas de tapicería roja, alternadas por otras más sencillas de madera y un par de mesitas redondas. Al fondo, en el centro de la pared opuesta a la puerta de entrada a la sala, una bonita estantería de madera con un estilo clásico, completando así la ambientación perfecta para una sala de lectura y reflexión compartida.</p> <p>Son las cinco y media del primer lunes del mes de octubre, y poco a poco las sillas vacías van siendo ocupadas por mujeres muy diversas, de distintas edades, orígenes, intereses, experiencias de vida… todas con el mismo libro entre las manos, el libro que esa tarde guiará su encuentro. <strong>La sala se va llenando también de conversaciones, de interés, de confianza y respeto.</strong></p> <p>Una vez han llegado todas, da comienzo la sesión, dando la bienvenida a las nuevas participantes, y pasando lista de aquellos que no han podido asistir. Me presento, y al instante me siento como si estuviera en mi propia casa, la complicidad y unión del grupo pronto me envuelve y soy una más en él. Seguidamente, <strong>da inicio la conversación, en un tono cotidiano, en el que entra mucho en juego lo vivencial, las sensaciones y reflexiones que han aflorado en cada una de ellas a partir de la lectura, así como su propia experiencia de vida</strong> ya que, en este caso, <a href="http://salamandra.info/libro/solo-mundo">el relato está ambientado en la Libia de los años 70, durante el régimen dictatorial de Gadafi</a>, época que ellas mismas vivieron y recuerdan.</p> <p>Va avanzando la tarde y, tras hora y media de conversación, se han tratado diversos temas, desde diferentes perspectivas, alcanzando un grado de análisis y reflexión propio de las personas más eruditas; se ha hablado de política, de historia, de temas sociales, de relaciones, de los puntos de vista y la historia de los diferentes personajes… con un nivel de profundidad, de entendimiento y humildad que me ha tenido cautivada toda la sesión.</p> <p class="text-align-center"><strong>“No tenemos cultura académica, tenemos cultura de la experiencia”</strong></p> <p data-entity-type="" data-entity-uuid="" style="text-align: center;"><span><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="603" src="https://lh5.googleusercontent.com/KBjgTuDkj6bQAT9l4GaPsMcIcKIoGoTm7FnPjfNaKkQ2U7llu13jORTiIfUm_LHVv9qXHX43KLwhVatEfReZ1ltTxF8y9a7CPdMy-LTYCPU1wvJN_JxrfzifSEysHR4lt5gtdefy" width="602" /><span title="Clicar i arrossegar per redimensionar">​</span></span></p> <p><strong>Los comentarios sobre la historia se iban alternando con relatos personales</strong>, sobre vivencias e intereses propios, unas veces relacionados con la lectura y otras no tanto. Esto es precisamente lo que facilita la flexibilidad en cuanto a la dinamización de la sesión, pues la persona que dirige la sesión es una más en el diálogo. Todo fluye, y se deja fluir, sin presión a la hora de participar, sin un guión que limite los temas a tratar, sin cortes ni censuras. Es un espacio de reflexión, análisis y crítica en un ambiente en el que el respeto, la confianza y la libertad son los pilares fundamentales que propician la creación conjunta de conocimiento.</p> <p>El club de lectura tiene una historia de unos siete años, tiempo en el que muchas de las personas que esta tarde estaban aquí han participado, y han creado un vínculo especial entre ellas y con el barrio.</p> <p>El barrio, precisamente, es el tema con el que se da cierre a la sesión. Las participantes del grupo viven, en su mayoría, en La Mina, y algunas vienen del Besòs. <strong>Todas ellas se sienten muy contentas de formar parte de este grupo, y cada vez que tienen oportunidad, dicen con orgullo que ellas vienen al club de lectura de la biblioteca de La Mina, ante el estupor como respuesta de algunas personas, que se dejan llevar por los comentarios estereotipados</strong> que se escuchan sobre el barrio. “Te miran con una cara… -¿Pero tú eres de La Mina? -Sí, señora, allí hay personas”.</p> <p>Entre las participantes hay un sentimiento compartido de unión al barrio, y de preocupación por la conservación y la revalorización del mismo, ante la evidente necesidad de desmitificar su imagen. No todo es malo, pero para saberlo primero hay que conocerlo. “Se tiene que vivir para saber qué pasa”.<strong> “Yo he aprendido mucho de La Mina viniendo aquí”. “Es una de las bibliotecas más hermosas de Barcelona” y, sin embargo, hay voces que no entienden que se desaproveche un servicio así en un barrio como La Mina. Nuevamente: “Sí, señora, allí hay personas”.</strong></p> </div> <span><span lang="" about="/ca/users/david1" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">david1</span></span> <span>dt., 05/11/2019 - 16:50</span> <div class="field field--name-field-entitat field--type-entity-reference field--label-hidden field__items"> <div class="field__item"><div about="/ca/category/entitat/desdelaminanet"> <h2><a href="/ca/category/entitat/desdelaminanet"> <div class="field field--name-name field--type-string field--label-hidden field__item">desdelamina.net</div> </a></h2> <div class="field field--name-description field--type-text-long field--label-hidden field__item"><p><img align="left" alt="logo_ddlm.png" border="0" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="132" hspace="10" src="/sites/default/files/images/logo_ddlm.png" vspace="10" width="150" />Adreça: Carrer Mar s/n</p> <p>Telèfon: 933 811 578</p> <p>Correu electrònic: <a href="info@desdelamina.net">info@desdelamina.net</a></p> <p>Web: <a href="www.desdelamina.net" target="_blank">www.desdelamina.net </a></p> <p>Xarxes socials:</p> <p>- Facebook: <a href="https://www.facebook.com/desdelamina/" target="_blank">@desdelamina </a></p> <p>- Twitter: <a href="https://twitter.com/desdelamina?lang=ca" target="_blank">@desdelamina </a></p> <p>Descripció del servei: Projecte de dinamització comunitària nascut al 2003 i encarregat de crear un canal de promoció de la vida al barri, on tothom pugui participar-hi.</p> </div> </div> </div> </div> <section> </section> Tue, 05 Nov 2019 15:50:58 +0000 david1 7355 at https://desdelamina.net Mapa Sensible :: Biblioteca Font de La Mina https://desdelamina.net/ca/article/mapa-sensible-biblioteca-font-de-la-mina <span>Mapa Sensible :: Biblioteca Font de La Mina</span> <div class="field field--name-body field--type-text-with-summary field--label-hidden field__item"><p class="text-align-center">Social, Cohesión y Cooperación. Son las palabras con las que <strong>Montse Espuga</strong>, la directora, describe la <strong>Biblioteca Font de La Mina</strong>, y que servirán de guía de este artículo.</p> <p class="text-align-center"> </p> <p class="text-align-center" data-entity-type="" data-entity-uuid=""><span><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="558" src="https://lh6.googleusercontent.com/HDmjZBpVm0nl4i70Y2a7nyUXZM8z82wq8Md2cnuRThK3tyNVXjnX0MjGNSHL-WdxMM-e1LCKx2z7lJhqvuo6cW7pdgUm1SQfJThATiKNr75y3egu-i8yQ3NKPJndHLJwjnI3b8vB" style="margin-left: 0px; margin-top: 0px;" width="420" /><span title="Clicar i arrossegar per redimensionar">​</span></span></p> <p class="text-align-center"><span title="Clicar i arrossegar per redimensionar">​</span>La acogida es muy cálida y cercana. La directora de la biblioteca, <strong>Montse Espuga</strong>, me recibe con una sonrisa en la cara, desprendiendo alegría e ilusión; y es que, como ella misma me comenta, la biblioteca es su segunda casa, tanto por el tiempo que pasa allí como por las experiencias que en ella vive; cree en el proyecto y se lo pasa bien, lo disfruta. De camino a la sala donde haremos la entrevista me empieza a presentar a otras personas que trabajan allí, y explicarme la actividad de alfabetización que se estaba llevando a acabo en ese momento en la sala contigua.</p> <p class="text-align-center">La <strong>Biblioteca Font de la Mina</strong>, aunque en un primer momento se planteó como un proyecto con pocas expectativas de éxito porque se pensaba que no sería aceptada ni utilizada por la gente del barrio, basadas en el imaginario generado sobre La Mina y los prejuicios asociados a éste, los años han demostrado que esas opiniones estaban totalmente equivocadas. Si bien los comienzos fueron difíciles, su metodología y funcionamiento como biblioteca de proximidad le ha permitido ganarse la confianza y ser un punto de referencia para muchas personas del barrio. Un dato que destaca Montse es que, desde su apertura, la biblioteca ha tenido un crecimiento continuo, ligero, pero constante, en cuanto a carnets emitidos, préstamos, visitas diarias, participantes en las diversas actividades…</p> <p class="text-align-center">“Tenim uns usuaris molt fidels. Tenim gent que ve sempre a la mateixa hora a connectar-se a internet, o a mirar el diari.”</p> <p class="text-align-center"> </p> <p class="text-align-center"><strong>SOCIAL</strong></p> <p class="text-align-center">Como <a href="https://fundacionbibliotecasocial.org/content/uploads/2015/09/MiBiblioteca_41_scanned.pdf" style="text-decoration:none;"><span style="font-size:11pt;font-family:Arial;color:#1155cc;background-color:transparent;font-weight:400;font-style:normal;font-variant:normal;text-decoration:underline;-webkit-text-decoration-skip:none;text-decoration-skip-ink:none;vertical-align:baseline;white-space:pre;white-space:pre-wrap;">biblioteca social</span></a> que es, todas sus acciones tienen un componente comunitario, empezando por su funcionamiento, que tiene en cuenta las características del lugar en el que está y de la población a la que se dirige, adaptándose a las mismas en todos los aspectos de su actividad, que se corresponde con el de cualquier biblioteca, pero con un margen de flexibilidad para ajustarse a la realidad en la que se encuentra, con el objetivo de que sea un lugar que los vecinos y vecinas sientan propio y a la vez común. </p> <p class="text-align-center">Así, la propuesta de talleres y actividades se encuentra directamente relacionada con la detección de necesidades del barrio y de la gente que vive en él, así como por la intención educativa de este espacio.</p> <p class="text-align-center">Algunos ejemplos de actividades y acciones que ha llevado a cabo la organización de la biblioteca para fomentar este componente social son: el club de lectura, con un importante componente de reflexión y diálogo acerca de temas sociales; el proyecto “Lectures que ajuden”, un club de lectura dirigido a “personas de salud mental”; “l’hora del conte”, que acerca a los más pequeños a la lectura de una manera amena y divertida, a la vez que educativa; teniendo en cuenta la presencia de población gitana, y adaptando los horarios de las actividades para que acaben a una hora que les permita ir al culto; o instalando un sistema de etiquetado especial de los libros en el que, de un solo vistazo, se aprecia aquellos que son en castellano (E) y los que son en catalán (CAT), ya que la mayoría de gente demanda libros en castellano.</p> <p class="text-align-center" data-entity-type="" data-entity-uuid=""><span><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="402" src="https://lh5.googleusercontent.com/FAGIZnCH9R412lsKKvdyy2MFGqpKJtA_xvE2baJC1m3jRsXxOD9CBFmCFbIiLS0STNfAmVMADPNF7cS57KfB7OC3ceZVa_OMZk4oIkcXJvJu6KPF7q4-QaxvJgbRzGlt7fA-J2E4" style="margin-left: 0px; margin-top: 0px;" width="536" /><span title="Clicar i arrossegar per redimensionar">​</span></span></p> <p class="text-align-justify"> </p> <p class="text-align-justify"><strong>COHESIÓN</strong></p> <p class="text-align-justify">Siempre asociamos la biblioteca con leer, pero, como afirma Montse, no solo son para eso, sino que presentan una gran <a href="https://www.biblogtecarios.es/mercedescarrascosa/la-accion-social-las-bibliotecas/" style="text-decoration:none;"><span style="font-size:11pt;font-family:Arial;color:#1155cc;background-color:transparent;font-weight:400;font-style:normal;font-variant:normal;text-decoration:underline;-webkit-text-decoration-skip:none;text-decoration-skip-ink:none;vertical-align:baseline;white-space:pre;white-space:pre-wrap;">diversidad de recursos y actividades</span></a>, enfocadas a la promoción de la lectura, pero que no se basan solo en la propia lectura. Hay una gran oferta de revistas, periódicos, ordenadores, conexión wifi. “Aquí es fan moltes coses més, moltíssimes més que llegir. Pots mirar una pel·lícula, pots conectarte a internet, pots mirar una revista, pots estar sentat així, mirando el tiempo. És un lloc de trobada, és un lloc obert.”</p> <p class="text-align-justify">Tan solo hay que entrar y estar un poco atenta a las conversaciones y movimientos de la gente que acude a la biblioteca para darse cuenta de que es así realmente, no son solo palabras bonitas para contentar los oídos. Esto ocurre gracias a la implicación de las personas usuarias de la biblioteca y, en especial, de las personas que voluntariamente ofrecen su tiempo, esfuerzo y motivación para organizar las diferentes actividades que se realizan en la biblioteca, y de Mina, <strong>Mª José</strong> y <strong>Pepe</strong>, las tres personas que están en el mostrador y que, con el cariño e interés que ponen en su atención, facilitan y acercan los servicios de la biblioteca a las personas, conocen sus gustos, con lo que les pueden hacer recomendaciones personalizadas o, incluso, tenerles preparado el libro o revista que siempre piden. Como ocurre con dos jóvenes, me explica Montse, que son aficionados a los coches, saben cuando sale cada revista, y van ese mismo día a sacarla de la biblioteca, donde ya la tienen preparada para ofrecersela.</p> <p class="text-align-justify"> </p> <p class="text-align-justify">“S’estableixen unes complicitats, que això és molt bo, i això fa barri.”</p> <p class="text-align-justify"> </p> <p data-entity-type="" data-entity-uuid="" style="text-align: center;"><span><img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="429" src="https://lh6.googleusercontent.com/1ZbZfZmCRdeER09Qg0f0qMEOOLW15dNpOmULWGG3wEcyrI1h0pznhSNq5331dKP672l_KVW6fX_RLv3SkoAKRqWqpX0UGLl0JrdDyAIcTl9otvBDtrWzYaAfjSHhNaEzgs-s0Gl1" style="margin-left: 0px; margin-top: 0px;" width="573" /><span title="Clicar i arrossegar per redimensionar">​</span></span></p> <p class="text-align-justify" data-entity-type="" data-entity-uuid=""><span><span title="Clicar i arrossegar per redimensionar">​</span></span></p> <p class="text-align-justify"> </p> <p class="text-align-justify"><strong>COOPERACIÓN</strong></p> <p class="text-align-justify">La red asociativa con otras entidades del barrio es muy extensa y fuerte. Realizan actividades colaborando con la <strong>Capsa dels jocs</strong>, las diversas escuelas de su área de influencia, que incluye <strong>La Mina</strong> y toda el área del margen derecho del <strong>Besòs</strong>, o el <strong>CAP</strong>, entre otras.  </p> <p class="text-align-justify">Este año la biblioteca ha cumplido <a href="http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/alcaldia/noticies/10-anys-de-la-biblioteca-font-de-la-mina" style="text-decoration:none;"><span style="font-size:11pt;font-family:Arial;color:#1155cc;background-color:transparent;font-weight:400;font-style:normal;font-variant:normal;text-decoration:underline;-webkit-text-decoration-skip:none;text-decoration-skip-ink:none;vertical-align:baseline;white-space:pre;white-space:pre-wrap;">10 años</span></a> y lo ha celebrado el pasado mes de julio con cuatro actividades, cada una de ellas dirigida a un sector de  su población (usuarios). Con un karaoke y merienda compartida para las entidades, un cuentacuentos profesional y una merienda saludable para los más pequeños, un juego de rol tipo cluedo para los lectores (club de lectura) y DJ para los más jóvenes. Actividades de carácter más festivo y lúdico, para todas las edades, que demuestran la variedad y adaptación al entorno de las actividades organizadas por la biblioteca.</p> <p class="text-align-justify">Para terminar la visita, Montse me enseña los diversos espacios de la biblioteca (ordenadores, revistas, zona de estudio, zona infantil…) y me quedo con Pepe, que me facilita las fotografías que aquí han aparecido, de la celebración de este <strong>10º aniversario de la biblioteca</strong>. Momento en el cual puedo, además, ver la actividad de la biblioteca desde la recepción de la misma. Un flujo constante de gente de todas las edades que viene y va, a dejar un libro, o a sacarlo, a hacer unas fotocopias, a jugar en los ordenadores, a hacer trabajos, a estudiar…</p> <p class="text-align-justify">En la <strong>biblioteca Font de La Mina</strong> confluyen personas de diferentes edades, procedencias, culturas, intereses… y en ella todas encuentran el espacio para reunirse y crecer intelectualmente y como personas, individualmente y con los demás. En un servicio que es de todos y para todos, basado en la participación, el compromiso, la cocreación y el aprendizaje compartido.</p> <p class="text-align-justify">Con esta visita he tenido la oportunidad de conocer un concepto de biblioteca que va más allá de los libros, en el que las protagonistas son las personas que utilizan sus servicios, que son las que han hecho y hacen de la biblioteca lo que es hoy en día. Y no solo eso, sino que ha bastado un día para que se cree un vínculo que me une con la ella y con las personas que forman parte de la misma. Desde luego, mi relación con la biblioteca no se acaba aquí, me esperan más visitas de aquí en adelante.</p> </div> <span><span lang="" about="/ca/users/david1" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">david1</span></span> <span>dc., 16/10/2019 - 17:41</span> <div class="field field--name-field-entitat field--type-entity-reference field--label-hidden field__items"> <div class="field__item"><div about="/ca/category/entitat/biblioteca-font-de-la-mina"> <h2><a href="/ca/category/entitat/biblioteca-font-de-la-mina"> <div class="field field--name-name field--type-string field--label-hidden field__item">Biblioteca Font de la Mina</div> </a></h2> <div class="field field--name-description field--type-text-long field--label-hidden field__item"><p>&lt;p&gt;Adreça: Carrer Ponent, 21&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Telèfon: 934 621 541&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Correu electrònic: &lt;a href=&quot;<a href="mailto:b.st.adriab.fm@diba.cat">b.st.adriab.fm@diba.cat</a>&quot;&gt;<a href="mailto:b.st.adriab.fm@diba.cat">b.st.adriab.fm@diba.cat</a>&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Web: &lt;a href=&quot;<a href="http://bibliotecavirtual.diba.cat/sant-adria-de-besos-biblioteca-font-de-la-mina">http://bibliotecavirtual.diba.cat/sant-adria-de-besos-biblioteca-font-d…</a><br /> &quot; target=&quot;_blank&quot;&gt;Biblioteca Virtual&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Xarxes socials:&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt; - Facebook: &lt;a href=&quot;<a href="https://www.facebook.com/Biblioteca-Font-de-la-Mina-BFM-858393737539724/&amp;quot">https://www.facebook.com/Biblioteca-Font-de-la-Mina-BFM-858393737539724…</a>; target=&quot;_blank&quot;&gt;Biblioteca Font de la Mina - BFM&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Descripció del servei: Informació, préstecs, internet, hora del conte, tallers d’informàtica i club de lectura.<br /> &lt;/p&gt;</p> </div> </div> </div> </div> <section> </section> Wed, 16 Oct 2019 15:41:17 +0000 david1 7353 at https://desdelamina.net Mapa Sensible :: Alfacostura https://desdelamina.net/ca/article/mapa-sensible-alfacostura <span>Mapa Sensible :: Alfacostura</span> <div class="field field--name-body field--type-text-with-summary field--label-hidden field__item"><p class="rtejustify">Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats del barri i del municipi que ens acompanyen en la nostra travessia. L'Anna ens realitza aquest mapa sensible sobre les <strong>Alfa-Costura</strong> on poder trobar els punts cardinals.</p> <!--break--><p class="rtecenter"> </p> <p class="rtecenter"><img alt="" src="/sites/default/files/images/alfa_costura_2018_002(1).JPG" style="width: 600px; height: 400px;" /></p> <p> </p> <p class="rtejustify">Amb els mesos que porto per La Mina hauria d’estar acostumada a la facilitat que hi ha aquí per convertir una feina complexa en un element quotidià. Sembla que es faci ja de forma inconscient: l’educació en comunitat, la feina constant sense importar l’edat, el parlar de política però sense utilitzar la paraula prohibida, ser tot un portal informatiu organitzat a través del boca-orella… En definitiva, no parar de <strong>lluitar des de l’espai quotidià</strong>. I quan parlem de lluita no tenim per què al·ludir a moviments organitzats ni a violència. En aquest cas, em refereixo a tenir més de vuitanta anys i seguir trobant-te amb les persones que són importants a la teva vida per cuidar d’elles i deixar que et cuidin, aprenent diàriament, fins i tot, sense ser conscient. I això és el que estic aprenent a les <strong>associacions de dones</strong> que tinc la sort de visitar aquestes setmanes.</p> <p class="rtejustify">L’altre dia només vaig haver de travessar un carrer per plantar-me a <strong>Alfa Costura</strong>. Era un dia més de pluja en aquestes setmanes on no s’ha vist el sol, però dins del local semblava que el moment fos totalment diferent: una estufa, bona companyia, una excusa per portar berenar i tarda feta. No cal saber gaire de l’associació per notar només entrar que fa anys que construeixen un espai de confiança i suport. I tot i carregar anys i anys d’experiència i amb un grup bastant consolidat, <strong>la porta del local sempre està oberta independentment de l’edat, l’origen, la cultura o el teu posicionament a la vida.</strong></p> <p class="rtejustify">Assegudes en una sala plena de màquines de cosir, teles i fils, hi havia un grup de dones prou nombrós pel temps que feia. Cada una amb la seva història i roba per cosir: davantals per la feina de la seva filla, bosses de mà, cortines pel seu germà… O simplement amb novetats sobre el barri i ganes de xerrar. <strong>Xerrar de tot menys de tres temes: religió, política i mort</strong>. Va ser la norma que em van explicar ben bé al començament de tot. D’aquesta manera, s’eviten conflictes entre creences i cultures diferents i totes es converteixen simplement en dones amb ganes de compartir. Només creuar la porta qualsevol tipus de discriminació queda enrere, i això les permet sentir-se part d’un grup com aquell, tant a les actuals com a totes les que han passat i recorden somrients.</p> <p class="rtejustify">I això és el que les ha mantingut al llarg de trenta anys. Alfa Costura va començar com un taller dins del <strong>col·lectiu d’alfabetització</strong>, educant a través de la quotidianitat i l’interès per la costura. Una oportunitat per retallar distàncies amb les persones que assistien i per parlar sobre la situació de cadascuna d’elles. Però per arribar fins aquí van recórrer un camí previ que va portar a alguna d’elles a tenir vàries experiències dins del món educatiu. La <strong>Marien Gil, la gestora de l’associació</strong>, em va estar parlant de com va arribar al barri, enviada des d’una escola on col·laborava. Van arribar veus que a La Mina buscaven persones amb títol, així que passant d’una entitat a una altra, va trobar-se amb la <strong>Montserrat Pujol</strong>, tota una referent en la tasca educativa i moviment comunitari del barri al llarg de la seva història.</p> <p> </p> <p>      <img alt="" src="/sites/default/files/images/alfa_costura_2018_003(1).JPG" style="width: 600px; height: 400px;" /></p> <p> </p> <p class="rtejustify">Va explicar-me com va exposar la seva postura i experiència, presentant la importància de <strong>l’educació i el treball</strong> que ja havia provat en l’escola d’on venia. Va ser d’aquesta manera com la Marien va començar les seves primeres classes al Casal, com un dels tants tallers que es desenvolupaven per tal de donar eines a la gran població analfabeta dels principis del barri. El següent pas va ser un local propi on s’impartien altres tallers i classes a diversos grups, com en noies amb risc d’exclusió. I així, a poc a poc, Alfa Costura va anar agafant forma. Per entendre aquesta percepció de l’educació, recordem les paraules de la Montse en donar-li el Premi Ciutat de Sant Adrià: <strong>“L'educació no és un tema només de l'escola, sinó el resultat del treball constant de tots els ciutadans en els diferents àmbits: educació, salut, treball, urbanisme, medi ambient…”.</strong></p> <p class="rtejustify">Però tot i tenir aquesta funció educativa, al preguntar-li a la Marien sobre què feien allà, la resposta va ser senzilla, tenint en compte tot el barri: <strong>ajudar a qui vulgui ser ajudat</strong>. Ajudar, com si fos un concepte tan senzill. Una paraula ràpida de dir, però difícil de realitzar. Per fer-ho, has de donar (moltes vegades sense rebre), has de saber escoltar i respondre, i has de voler estar allà. I és el que fan, tant ella com tota la resta, convertint Alfa Costura en la seva vida, deixant de banda la màquina de cosir de casa seva per anar dia rere dia al local</p> <p class="rtejustify">No oblidem per què estan aquí, què les uneix com a dones. Passen quatre hores cada tarda cosint, aprenent les unes de les altres, ajudant-se i compartint la seva feina diària amb el seu entorn. Cosir no és una acció senzilla, el seu significat va molt més enllà. És un <strong>treball altruista</strong>, cap a qualsevol que ho necessiti i formi part de la seva vida. Això implica alhora un moment íntim i de connexió, on totes es mouen per la mateixa raó i pel benestar de la resta de persones. Tenen tanta facilitat que ja ni pensen mentre van cosint una nova bossa, com si no estiguessin fent res important, però que aconsegueix situar-les a totes en un mateix espai amb unes característiques que juntes han creat.</p> <p class="rtejustify"><strong>“Tenemos mucha confianza entre nosotras, nos contamos los problemas, nos damos consejos, nos ayudamos, nos apoyamos”</strong>. I això permet, entre altres coses, tenir la concepció de l’educació i l’aprenentatge que tenen: un procés continu, multicultural i entre totes, siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin. Creuen en una educació des de la coneixença i la quotidianitat, escoltant i guiant a tothom amb petits gestos. Mentre parlàvem, la Marien m’explicava petites accions diàries que duu a terme, motivant a les seves companyes a començar a llegir o corregint algunes expressions que utilitzen. “¿A ti te han fotado o has tomado alguna pastilla fluorescente?” em va preguntar rient i posant-me exemples del vocabulari propi que, a poc a poc i mitjançant la confiança, intentava millorar fent palès encara el començament de l’entitat.<br />  </p> <p class="rtecenter"><img alt="" src="/sites/default/files/images/alfa_costura_2018_001(1).JPG" style="width: 600px; height: 400px;" /></p> <p class="rtejustify"> Però això és possible perquè converteixen un espai de dones i una tarda de costura en un paratge sense desigualtats. La construcció d’una <strong>relació horitzontal</strong> és el que acaba fent possible el suport de totes i entre totes, com em van comentar entre bromes i converses sense impediments. Aquesta postura en la vida i fer tants anys que són a l’associació les ha convertit en dones amb coneixements de tot arreu i amb una gran xarxa de suport. Dones amb una opinió i una posició clara en la vida i en el barri que defensen constantment.</p> <p class="rtejustify">No vaig poder fer més que escoltar atenta quan vaig preguntar sobre La Mina. Ràpidament es van posicionar en contra de totes les notícies que, dia rere dia, denigren la imatge del barri, ocultant tot allò que el fa especial i autèntic. Van explicar-me els anys que portaven <strong>passejant per aquests carrers sense por i sentint-se segures</strong> a la matinada, o com alguna d’elles havia tingut el calaix dels diners del seu negoci, una perruqueria, al costat de la porta sense problemes. Tant elles com la resta de persones del barri saben realment quins perills poden existir i d’on venen. No són gaire diferents dels que hi ha a altres zones, però com van reconèixer, les actuacions polítiques que portaven arrossegant des de la seva creació i que seguien sense encertar, mai no havien ajudat a solucionar els petits conflictes. Però era això una excusa per destacar sempre el mateix de La Mina en els mitjans de comunicació?</p> <p class="rtejustify">Més d’una vegada al llarg de la tarda em van demanar que no fes el mateix en escriure sobre el barri. Estan esgotades, com moltes més persones, d’haver de <strong>defensar el seu lloc i la seva gent diàriament</strong>. Però tampoc és complicat veure l’altra Mina, la lluitadora, autèntica i repleta de bones accions que no interessa mostrar. Només cal parar-te i voler saber què hi ha realment, aprendre de les seves històries i ciutadanes. I així, gairebé sense adonar-nos, ja havíem entrat en el tema prohibit de la política. És realment complicat no tocar-la quan, en part, és el que han fet aquestes dones: política a peu de carrer i des de les seves cases, lluitant contra les discriminacions, defensant els seus orígens i aprenent lluny de convencionalismes.</p> <p class="rtejustify">Tot això és possible perquè troben sentit a estar a Alfa Costura, perquè confien en la xarxa i en les seves companyes, en les seves capacitats i en les ganes de trobar-se. “<strong>Esta asociación sirve para tener unión, un grupo de gente que pueda comunicarse, que pueda estar y darse la opinión”</strong>. Remarcar la unió una vegada i una altra al llarg de la tarda va fer evident la importància que té per elles tenir un espai on sentir-se còmodes, on ningú les jutgi i on ser una part d’un tot. Han pogut construir aquest espai entre totes les presents, les que porten des del començament o les que van aparèixer fa pocs anys. Juntes i cuidant-se, han fet evolucionar el projecte i segueixen somiant amb sortides que podran fer a la primavera. Són la definició perfecta de cura, tenint en compte a tothom del seu entorn i acompanyant-se en cada passa.<br />  </p> <p class="rtecenter"><img alt="" src="/sites/default/files/images/alfa_costura_2018_004(1).JPG" style="width: 600px; height: 400px;" /></p> <p> </p> <p class="rtejustify">Durant tota la conversa, parlaven de la seva història i pas pel barri amb una certa enyorança. <strong>“Ahora mismo estamos paradísimas y nadie pide nada, todo el mundo está dormido”</strong>. Serà que cadascú va més pel seu camí individual? Pot ser que canviï el barri, la seva gent o tot el món? Tampoc és fàcil no rebre diners i no poder seguir amb el mateix ritme d’activitats i excursions que realitzaven anys enrere. Però tot i la mirada que tenien, perduda en el passat i recordant la calma i vitalitat d’un barri més semblant a un poble, el somriure guanyava en adonar-se de les companyes que tenien assegudes al costat, les mateixes de cada dia, i que formarien part de la seva història i la que els hi queda per davant. Perquè com em van dir, <strong>“todas nos necesitamos”</strong>.</p> </div> <span><span lang="" about="/ca/users/david1" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">david1</span></span> <span>dt., 13/03/2018 - 17:27</span> <div class="field field--name-field-entitat field--type-entity-reference field--label-hidden field__items"> <div class="field__item"><div about="/ca/category/entitat/desdelaminanet"> <h2><a href="/ca/category/entitat/desdelaminanet"> <div class="field field--name-name field--type-string field--label-hidden field__item">desdelamina.net</div> </a></h2> <div class="field field--name-description field--type-text-long field--label-hidden field__item"><p><img align="left" alt="logo_ddlm.png" border="0" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="132" hspace="10" src="/sites/default/files/images/logo_ddlm.png" vspace="10" width="150" />Adreça: Carrer Mar s/n</p> <p>Telèfon: 933 811 578</p> <p>Correu electrònic: <a href="info@desdelamina.net">info@desdelamina.net</a></p> <p>Web: <a href="www.desdelamina.net" target="_blank">www.desdelamina.net </a></p> <p>Xarxes socials:</p> <p>- Facebook: <a href="https://www.facebook.com/desdelamina/" target="_blank">@desdelamina </a></p> <p>- Twitter: <a href="https://twitter.com/desdelamina?lang=ca" target="_blank">@desdelamina </a></p> <p>Descripció del servei: Projecte de dinamització comunitària nascut al 2003 i encarregat de crear un canal de promoció de la vida al barri, on tothom pugui participar-hi.</p> </div> </div> </div> </div> <section> <h2>Afegeix un nou comentari</h2> <drupal-render-placeholder callback="comment.lazy_builders:renderForm" arguments="0=node&amp;1=7187&amp;2=comment_node_story&amp;3=comment_node_story" token="bAFwzpCUITPTqW8JHZXFKrEjuBECoXUUL-44HhcbNyc"></drupal-render-placeholder> </section> Tue, 13 Mar 2018 16:27:16 +0000 david1 7187 at https://desdelamina.net Mapa Sensible :: apropant-nos a Les Adrianes https://desdelamina.net/ca/article/mapa-sensible-apropant-nos-les-adrianes <span>Mapa Sensible :: apropant-nos a Les Adrianes</span> <div class="field field--name-body field--type-text-with-summary field--label-hidden field__item"><p class="rtejustify" dir="ltr">Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats del barri i del municipi que ens acompanyen en la nostra travessia. L'Anna ens realitza aquest Mapa Sensible sobre <strong>Les Adrianes</strong> on poder trobar els punts cardinals.</p> <!--break--><p class="rtejustify" dir="ltr">   </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">       <img alt="" src="/sites/default/files/images/26352003528_90a93819a0_z.jpg" /></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"><small>Imatge realitzada per Yayo Pino</small></p> <div>  </div> <p class="rtejustify" dir="ltr">Fa no gaire temps vaig tenir l’oportunitat d’anar a veure una obra de teatre que reivindicava grans moviments pacifistes de dones. Les famoses Mares de la Plaça de Maig que caminaven i caminaven per aconseguir recuperar als detinguts de la dictadura argentina; les Dones de Negre que protestaven contra l’ocupació de l’exèrcit israelià i que s’han estès a més i més països; grans activistes polítiques feministes que lluitaven per l’ecologisme i d’altres pels drets dels infants el nom de les quals s’ha escoltat arreu del món... <strong>Dones i més dones que defensaven la seva gent, el seu país i el seu món a través de la cura i l’ajuda, promovent la pau i la llibertat.</strong></p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Però sovint tendim en pensar en grans moviments, en reconèixer només aquelles dones que han fet discursos davant de milers, fins i tot, milions de persones i que han convertit la seva lluita en mundial, teoritzant sobre els seus valors i combatent per la igualtat. Però què passa amb aquelles que mitjançant petits gestos quotidians fan possible que dia a dia el nostre barri i vida com a dones sigui millor? Quina diferència hi ha amb aquests grans moments a la història? Aquestes van ser les preguntes que em vaig fer en sortir un dilluns al vespre de <strong>l’Associació de Dones Adrianes.</strong></p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Les Adrianes són totes, les dones que hi eren aquell dilluns i les que faltaven, les que han passat alguna vegada per l’associació o han participat en les activitats. Les Adrianes són les dones que han volgut <strong>transformar el barri i també a sí mateixes. </strong>Perquè aquest és l’objectiu de l’associació, m’explicaven: millorar el seu entorn i ajudar a tothom qui forma part. I a través d’aquest cobejós objectiu, cuidar-se entre elles i aprendre a escoltar-se a una mateixa.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Però és insuficient reduir aquestes dones a una definició tan senzilla. Què hi ha dels orígens de cadascuna de Les Adrianes, de les seves passes i de com han fet créixer l’associació i a elles mateixes? És un llarg camí el que han transcorregut amb 18 anys d’història. És aquest el que demostra fins a on poden arribar si es tenen les unes a les altres i confien en les seves capacitats: a fer teatre, escriure un llibre, fer una maqueta exposada actualment a un museu o plantar més de cinquanta mil firmes al Congrés Espanyol. I sobretot, a mai perdre les ganes i la força que, en ajuntar-se amb la resta del grup, resulta imparable. <strong>“Tu sola no pots, però juntes podem canviar el món”</strong> són les paraules amb les quals va recollir la mateixa idea Montserrat Carulla a la Trobada Estatal d’Associacions de Dones en Barris en Transformació Urbanística, organitzada per Les Adrianes.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">       <img alt="" src="/sites/default/files/images/26352007278_137254f613_z.jpg" style="width: 600px; height: 400px;" /></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"><small>Imatge realitzada per Yayo Pino</small></p> <div>  </div> <p class="rtejustify" dir="ltr">Però abans de començar a parlar del que significa la col·lectivitat per a totes elles, caldria tornar a aquell dilluns que vaig poder conèixer-les. Em vaig trobar de cop i volta rodejada per deu dones carregades de mil vivències i amb ganes de viure’n mil més. Em van fer sentir còmode i en confiança des del primer moment, ja que, com elles mateixes van dir, <strong>“acogemos a todo el mundo, tenemos siempre la puerta abierta”.</strong></p> <p class="rtejustify" dir="ltr">I gràcies a aquesta capacitat d’acollir a tothom han arribat totes a ser Adrianes. Algunes van venir per una amiga, una coneguda o veïna. Altres, arrel de les classes de català que volien fer i que les van acabar portant a molta més implicació de la que esperaven. I d’altres, per tal de trobar un grup de suport i xarxa que els hi mancava, per pròpia voluntat o derivades per la psicòloga. Fos com fos, van passar d’un primer dia on cap d’elles avançava de la cadira de la porta, a ser una més aconseguint un <strong>vincle entre totes</strong> que a primera vista sembla imperible.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Vincles, fins i tot, que vénen de ben lluny amb un origen compartit. Com elles van dir, <strong>“tenemos una vivencia muy grande, vivir en barracas te da otra postura en la vida”. </strong>I tot i que són de barris diferents i no totes vivien en barriades, sí que comparteixen un esperit lluitador que les ha fet tirar endavant a elles i a la seva família aprenent de cada experiència. Un origen que, més de 50 anys després, les permet parlar de la nevada del 1962 i com ho van viure, de les feines que van tenir la majoria o dels veïns de Pequín i Parapeto que han resultat ser familiars d’una altra companya de Les Adrianes.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">       <img alt="" src="/sites/default/files/images/38700330475_186e9c03e3_z.jpg" /></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"><small>Imatge realitzada per Yayo Pino</small></p> <div>  </div> <p class="rtejustify" dir="ltr"><strong>Aquesta experiència vital les ha portat a ser com són,</strong> a representar tots els valors que destaquen i a apreuar el que tenen i el que les envolta. Les ha convertit en unes persones agraïdes cap a tothom que els hi dóna un cop de mà, com els seus professors de lectura o català. Parlen d’ells amb una estima palpable que fa evident que no tot es paga amb diners i que la feina que fan aquests com a voluntaris està més que remunerada amb el que significa per a totes les dones que assisteixen i que demostren perseverants.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Només cal escoltar les seves paraules i veure el clima que es crea al parlar de la fundadora de l’associació, <strong>Maria Àngels Rosell,</strong> per destacar la seva indubtable estima cap a tothom que ha format part d’elles. Va ser un nom que es va repetir durant tota la tarda, parlant de la seva força, obra i bondat. Unes qualitats que intenten seguir demostrant en la feina que fan com a Adrianes i que elles mateixes van reconèixer: <strong>“hemos recogido lo que hemos podido de sus buenas obras”.</strong> No cal ni mencionar com troben a faltar tot el que va fer per a totes i cada una d’elles, fet que també els hi va donar la força per seguir lluitant per aquest grup de dones i que les ha convertit a totes, en certa manera i com van dir, en presidentes.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">I com a presidentes que són és necessari que tot es decideixi entre totes i que des de la més experimentada fins a la més nova dins de Les Adrianes tingui accés a tota la informació. Això implica organitzar-se per fer els diversos projectes, apuntar les quotes, assistir a tots els llocs on les conviden  i respondre dia a dia amb el que es van trobant. Una veritable <strong>responsabilitat compartida </strong>on existeix una figura que té els contactes i que s’estableix com a punt de comunicació, l’Alicia, però que necessita el suport de totes les seves companyes i que pren aquesta posició  <strong>“con el valor de todas”,</strong> com ella mateixa va dir.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">       <img alt="" src="/sites/default/files/images/40224429931_8315d1642d_z.jpg" style="width: 600px; height: 400px;" /></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"><small>Imatge realitzada per Yayo Pino</small></p> <div>  </div> <p class="rtejustify" dir="ltr">Ara que sabem qui són Les Adrianes caldria parlar sobre què fan. Per ser fidel al que em van dir he de començar comentant que hi ha molt més que uns pocs treballs manuals.  És una frase que van repetir totes i que en cert punt demostra com d’invisibilitzades han arribat a estar. La resposta seria que <strong>Les Adrianes ho fan tot.</strong> Algunes d’elles preparen el berenar pels infants del Centre Obert, altres llegeixen contes a les escoles, fan català, lectura, les visita un psicòleg dues vegades al mes, venen llibres per tal de fomentar la lectura, organitzen i participen en trobades i en tots els esdeveniments del barri i voltants, fan sortides… La llista seguiria i seguiria, encara més si volguéssim comentar els grans projectes que han fet al llarg de la seva història.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Entre aquests trobem els ja mencionats, com el llibre que van escriure deu anys enrere i em van ensenyar i regalar encantades mentre explicaven anècdotes i senyalaven les fotografies. O la visita al Congrés, de la que encara esperen resposta però que no les va impedir viure, riure i seure a la cadira de Felipe González. Projectes i anècdotes, en definitiva, carregats d’aquesta bona fe i alegria que les caracteritza i que narraven entre somriures. El mateix somriure, carregat d’esperança en aquest cas, que tenien en explicar que van apadrinar a dos infants de Burundi feia anys, desitjant que haguessin pogut ajudar-los a tirar endavant. Com s’ha dit, i en definitiva, ho fan tot, tot el que sigui donar i vetllar per la cura de tothom i el que les envolta. I això és gràcies al compromís que tenen i a no fallar mai, perquè com diuen, <strong>“Las Adrianas nunca faltan, si no vienen todas, viene alguna”.</strong></p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Però tot i poder explicar aquests projectes i mostrar tot el que ofereixen, hi ha un altre principi que també transmeten i ni tan sols en són conscients:<strong> l’espai de confiança</strong> que han estat capaces de crear sense adonar-se. Sovint es menyspreen els espais de dones titllant-los de discriminatoris. Però no hi ha res més allunyat de la realitat. El que fan elles és crear l’espai per a donar veu a aquelles persones que estan en desigualtat. La idea de ser un espai només de dones va néixer de l’objectiu que es marcaven com a associació, relacionat principalment amb la cura, considerada un valor femení. Però en veure la realitat que es va crear i el que aportava aquest vincle, el pla de partida va anar molt més enllà i la consciència del que aportava un grup de dones es va fer notòria: <strong>“No sería lo mismo con hombres en el grupo, ni nosotras hablaríamos con la tranquilidad que hablamos, ni saldría lo mismo. Este es nuestro espacio”.</strong></p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">       <img alt="" src="/sites/default/files/images/26352006378_e62d579406_z.jpg" style="width: 600px; height: 400px;" /></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"><small>Imatge realitzada per Yayo Pino</small></p> <div>  </div> <p class="rtejustify" dir="ltr">Arran d’aquí es va poder començar a treballar en l’autoestima de totes elles. El que pretenen Les Adrianes en marcar-se com a objectiu <strong>augmentar l’autoestima</strong> és fer conscients a les dones de la seva capacitat d’arribar on es proposin, més enllà de l’àmbit domèstic on sovint queden apartades. “<strong>Cualquier mujer, cualquier persona, puede conseguir todo lo que se proponga”,</strong> van justificar mentre parlàvem i divagàvem sobre tots aquests temes. I és cert i m’ho van demostrar de sobres al veure que amb una xarxa i un vincle com el que tenen és impossible caure o creure que no podràs arribar a on desitgis. És a través de la col·lectivitat, de completar la feina individual amb la companya, de ser una presidenta amb desenes d’Adrianes a banda i banda i de veure que les pròpies capacitats són igual de vàlides que les de la persona del costat, que aconsegueixen fer tot el que es plantegen.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Podria seguir escrivint sobre Les Adrianes: els valors que defensen per sobre de tot, la seva voluntat i força per dedicar-se a tantíssims projectes, la seva capacitat de donar sempre i rebre veient el millor a l’altra persona... Però crec que la manera de conèixer-les és en persona. Les Adrianes em van donar a mi, i segur que a moltes persones més, <strong>una lliçó sobre el que importa a la vida, la honradesa i les grans lluites quotidianes.</strong> Així que si teniu l’oportunitat, participeu, parleu, escolteu i feu que la feina diària d’aquestes dones pugui seguir fent història molts anys més.</p> </div> <span><span lang="" about="/ca/users/maria1" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">maria1</span></span> <span>dj., 15/02/2018 - 19:23</span> <div class="field field--name-field-entitat field--type-entity-reference field--label-hidden field__items"> <div class="field__item"><div about="/ca/category/entitat/adrianes-de-la-mina-associaci%C3%B3-de-dones"> <h2><a href="/ca/category/entitat/adrianes-de-la-mina-associaci%C3%B3-de-dones"> <div class="field field--name-name field--type-string field--label-hidden field__item">Adrianes de La Mina - Associació de dones</div> </a></h2> <div class="field field--name-description field--type-text-long field--label-hidden field__item"><p>Adreça: Carrer Mar, 12 baixos</p> <p>Telèfon: 933 810 714</p> <p>Correu electrònic: <a href="mailto:adrianasminadones@gmail.com">adrianasminadones@gmail.com</a></p> <p>Web: <a href="http://www.desdelamina.net/adrianesmina/#c" target="_blank">http://www.desdelamina.net/adrianes</a></p> <p>Descripció del servei: Associació basada en la promoció de la participació de les dones en el barri de la Mina i la seva millora, a base de conscienciar-les sobre la seva importància en la defensa dels propis interessos.</p> </div> </div> </div> </div> <section> <h2>Afegeix un nou comentari</h2> <drupal-render-placeholder callback="comment.lazy_builders:renderForm" arguments="0=node&amp;1=7169&amp;2=comment_node_story&amp;3=comment_node_story" token="jmIsH2WJmaGxMKKh7G97BF7-vSbntz_sjJBylHAoCik"></drupal-render-placeholder> </section> Thu, 15 Feb 2018 18:23:28 +0000 maria1 7169 at https://desdelamina.net Mapa Sensible :: Coneixent el CIOD, el Centre d’Informació i Orientació de la Dona https://desdelamina.net/ca/article/mapa-sensible-coneixent-el-ciod-el-centre-dinformacio-i-orientacio-de-la-dona <span>Mapa Sensible :: Coneixent el CIOD, el Centre d’Informació i Orientació de la Dona</span> <div class="field field--name-body field--type-text-with-summary field--label-hidden field__item"><p class="rtejustify" dir="ltr">Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats del barri i del municipi que ens acompanyen en la nostra travessia. L'Anna ens realitza aquest Mapa Sensible sobre el <strong>Centre d'Informació i Orientació de la Dona (CIOD)</strong> on poder trobar els punts cardinals.</p> <!--break--><p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">       <img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" src="/sites/default/files/images/543369_430533543625730_2083430200_n.jpg" style="width: 600px; height: 139px;" /></p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr" id="docs-internal-guid-9307b04c-669a-9bcd-9df5-4aeb3ced1641">Mòbil en mà per no perdre’m, vaig arribar un dimecres a les quatre al <a href="http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/igualtat/centre-dinformacio-i-orientacio-de-la-dona-ciod/ciod" target="_blank"><strong>Centre d’Informació i Orientació de la Dona (CIOD).</strong></a> Allà ens esperava la <strong>Montse López, la coordinadora,</strong> per dedicar-nos una estona del seu temps i descobrir-nos tot el que abasteix el servei.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Només entrar ens vam trobar amb una estanteria plena de llibres, que més tard descobriríem que són només un petit tast de la biblioteca que tenen en una sala del centre a disposició de tothom. Es tracta d’un dels serveis que ofereixen per la <strong>visibilització </strong>de la dona i els seus recursos i discriminació.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr" id="docs-internal-guid-9307b04c-669b-2bee-06ca-1655cb50cd96">El CIOD és un servei municipal que pertany a la <a href="http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/igualtat" target="_blank">Regidoria de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs</a> i que evidencia la necessitat de treballar per a la igualtat. Tot i atendre a tots i totes les ciutadanes de Sant Adrià, l’assistència a homes és molt inferior a la de dones, ja que la finalitat és actuar sobre les mancances que tenen aquestes.  <strong>“Sempre ens diuen: per què hi ha un servei per a dones i no per a homes? Doncs perquè hi ha una discriminació clara cap a la dona a la societat. És una aposta per realitzar una acció discriminatòria positiva, per corregir aquesta desigualtat”,</strong> ens explica la Montse.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Aquesta acció de què ens parla es planteja <strong>des de dues bandes, </strong>els serveis d’atenció permanent i les activitats de dinamització compostes per tallers que varien a cada quadrimestre, i on tothom està convidat.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Els primers toquen una gran varietat de temes, i tot i que el centre estigui orientat a les dones, els serveis que ofereixen van en diverses direccions.<strong> L’assessorament jurídic,</strong> per exemple, dóna resposta a tot dubte que es pugui tenir sobre aquest àmbit: temes de família, fiscals, laborals, penals, incapacitacions… N’hi ha un d’específic per a les dones víctimes de violència de gènere, però no és una condició en la resta de recursos.  </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Tot i la seva dedicació i treball, el servei no es pot fer càrrec de tot. Per això un dels seus objectius és <strong>fer una derivació correcta a algun altre servei </strong>que pugui oferir l’atenció adient a la demanda. El servei per a la diversitat sexual és un d’aquests, on es fa una primera trobada en el centre però es deriva a Barcelona, ja que, com ens comentava la Montse, la por de la persona que es doni a conèixer la seva realitat sexual al seu entorn de Sant Adrià és un dels principals problemes a l’hora de poder atendre a tothom que té aquesta necessitat. Els <strong>estereotips i prejudicis</strong> segueixen sent una de les principals dificultats a l’hora de conscienciar la societat i treballar la sensibilització de tots aquests temes.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">És una de les conseqüències si només es treballa des de la problemàtica. Canviar aquest fet és una de les principals preocupacions i metes que es planteja el CIOD. No hi ha una consciència prèvia sobre la discriminació de gran part de la societat i tot el que comporta al dia a dia. <strong>“No podem treballar només amb problemàtiques, hem de començar a educar des d’un altre vessant”</strong>, aclareix la Montse. La consciència prèvia evita problemes massa avançats.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">       <img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" src="/sites/default/files/images/17353635_1511346462211094_2870165093753972082_n.jpg" style="width: 600px; height: 450px;" /></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"><small>Jornada de korfbal (esport mixte) amb Escola Catalunya i IES Montalban</small></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr" id="docs-internal-guid-9307b04c-669b-563f-ce12-b985e9e7ce6e">Actualment s’ha progressat en aquests temes gràcies també a la xarxa de coeducació on participen gairebé totes les escoles del municipi i on es treballa per canviar la visió de la discriminació envers la dona. Tot i això, els resultats són lents si no es té l’ajuda de tota la societat i es consciencia sobre el paper educador de l’entorn. El CIOD treballa conjuntament amb aquestes escoles amb infants i joves per poder combatre els inputs amb què els mitjans perpetuen els estereotips i la discriminació de gènere. <strong>“Es treballa cap a una direcció de sensibilització perquè deixin d’haver-hi discriminacions, però no ens acompanya la societat  a escala de canvis de model”, </strong>aclareix. Ho veiem amb la moda, la publicitat, la música… els mitjans de comunicació són agents educatius que contraresten la feina que s’intenta duu a terme des de les famílies, escoles i serveis.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Això també és un problema pel CIOD en el moment de proposar-se treballar amb homes sobre les <strong>masculinitats</strong>. Si ell mateix no veu la seva actitud com a masclista i problemàtica, no es pot intentar fer res. En aquest sentit, la coordinadora del CIOD adverteix:<strong> “S’ha d’anar treballant i anar visibilitzant. I treballar amb els nois també. Amb les noies sí, però també amb ells, que tenen molt a dir. Al cap i a la fi, les coses aniran segons el seu posicionament a la vida”. </strong>Cal evidenciar aquests estereotips i el que suposen per tal de poder-los treballar. Actualment tot es basa en la imitació de models que perpetuen l’actitud, la violència i les relacions d’abús.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">       <img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" src="/sites/default/files/images/23916003_1778149975530740_5197828811232648055_n.jpg" style="width: 600px; height: 450px;" /></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"><small>Acting del grup de teatre del CIOD pel 25 de novembre</small></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr" id="docs-internal-guid-9307b04c-669b-93c6-21cc-b7e5266ba9dd">I així, a la deriva entre serveis i problemàtiques socials, la llista de peces que consoliden la violència de gènere anava creixent  a mesura que parlàvem i ens endinsàvem en les estadístiques del servei. D’aquesta manera vam arribar al sistema judicial i el que comporta actualment. Un tema delicat en una realitat on s’han dut a terme judicis controvertits. El CIOD va publicar en la seva memòria que actualment <strong>només a un 14% de les denúncies de maltractament se’ls concedeix ordre de protecció. </strong>A part de sorpresa, aquest percentatge comporta unes conseqüències, explicava la Montse:<strong> “No hi ha un equilibri. Hi ha moltes campanyes que promouen la denúncia però hi ha molt pocs recursos entorn d’això. No hi ha una consciència legal ni estatal”. </strong>Què significa això? Que per poder denunciar cal tenir moltes evidències i estar segures que poden concedir-nos l’ordre. Si amb evidències físiques és complicat, el maltractament psicològic ja és quasi impossible de demostrar. Els recursos no estan al nivell de les necessitats actuals, el que converteix al sistema en un còmplice, en certa forma, de la violència de gènere. Tot i això, la confiança recau en els altres recursos que no depenen d’una denúncia i que poden donar resposta a les necessitats que tingui la persona.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Però la consciència de les dificultats actuals no eclipsa les ganes de treballar per oferir curs rere curs noves activitats a les persones que assisteixen. Són les<strong> activitats de dinamització,</strong> on trobem des de teatre i autodefensa fins a ioga, relaxació o espais de te i cafè. Aquesta última és una clara mostra que el centre no es limita a les dones, sinó que va més enllà per intentar abastar molts altres estereotips que condicionen la vida de les persones diàriament. Es treballa la multiculturalitat en aquest cas, mitjançant activitats concretes d’altres cultures i intentant crear un clima de confiança adient per compartir tots els dubtes entorn  d’aquest món desconegut.<strong> “Es vol aquest espai per parlar, apropar i trencar tots els prejudicis. Per veure-les com a dones (les convidades d’altres cultures) i no com a immigrants o desconegudes”, </strong>explica la Montse.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">       <img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" src="/sites/default/files/images/22813960_1747258795286525_2519403508972197740_n.jpg" style="width: 600px; height: 450px;" /></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"><small>Espai de Te i Cafè, mirades cap a la diversitat</small></p> <p class="rtecenter" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Els altres tallers toquen temes molt diversos. La seva majoria, com els de treball corporal, són una oportunitat per poder realitzar activitats en un espai on se senten més còmodes que en un gimnàs, per exemple. L’objectiu és treballar les mancances que tenen i crear activitats que les motivin a seguir, però també és una qüestió <strong>d’apoderar-les, crear xarxa, i vincular-les</strong> donant a conèixer les assessories. Els espais de confiança que es creen poden obrir les possibilitats a treballar dels tallers que es plantegen al començament, ja que es dóna resposta a moltes més necessitats. Per això, es va comentar, cal fomentar els espais de dones. No com una forma d’expulsar als homes d’aquests, sinó de treballar necessitats que només les dones tenen.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr">La Montse ens va donar l’exemple del protocol d’assetjament sexual als espais lliures i d’oci que estan començant a elaborar amb la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona. Són unes reunions obertes a tots i totes les ciutadanes. Tot i això, les dinamitzadores van comentar que les dones que assistien, habitualment, confessaven sentir-se més còmodes parlant de temes com els recorreguts de punts negres a la nit quan els homes ja havien marxat, ja que podien sentir-se més compreses. <strong>“És important que hi hagi aquests espais de dones per poder visibilitzar i que elles parlin i vegin que no estan soles i que tenen situacions problemàtiques igual que altres dones”,</strong> ens va comentar.</p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">       <img alt="" data-entity-type="" data-entity-uuid="" src="/sites/default/files/images/17309833_1509099135769160_1020385793347471927_n.jpg" style="width: 600px; height: 450px;" /></p> <p class="rtejustify" dir="ltr"> </p> <p class="rtejustify" dir="ltr">Creant aquest clima de confiança i oferint els espais de dones, es dóna la possibilitat d’ampliar la xarxa relacional d’aquestes, de compartir situacions viscudes i que moltes vegades segueixen ocultes. Fan senzill potenciar l’empatia amb qui tens al costat i eliminar els prejudicis cap a les dones amb qui comparteixes un espai, conscienciant sobre que totes podem estar en la mateixa situació independentment de l’origen, situació econòmica o entorn. I per tant, és una feina de tothom lluitar i perseguir aquesta igualtat, confiant en la fortalesa que tots i totes tenim, enfortint les capacitats i utilitzant els recursos que s’ofereixen. I per acabar, la Montse ens va voler recordar: <strong>“Nosaltres som un servei específic, però tothom des del seu vessant educatiu ha de tenir aquesta visió i consciència sobre les diferències que existeixen. I això, s’ha de tenir en compte. És difícil, però cal seguir-ho treballant”.</strong></p> </div> <span><span lang="" about="/ca/users/maria1" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">maria1</span></span> <span>dl., 05/02/2018 - 17:27</span> <div class="field field--name-field-entitat field--type-entity-reference field--label-hidden field__items"> <div class="field__item"><div about="/ca/category/entitat/ciod-centre-dinformaci%C3%B3-i-orientaci%C3%B3-la-dona"> <h2><a href="/ca/category/entitat/ciod-centre-dinformaci%C3%B3-i-orientaci%C3%B3-la-dona"> <div class="field field--name-name field--type-string field--label-hidden field__item">CIOD - Centre d&#039;Informació i Orientació a la Dona</div> </a></h2> <div class="field field--name-description field--type-text-long field--label-hidden field__item"><p>&lt;p&gt;&lt;img hspace=&quot;10&quot; align=&quot;left&quot; width=&quot;150&quot; vspace=&quot;10&quot; alt=&quot;&quot; src=&quot;<a href="http://desdelamina.net/imagenes/banners/CIODlogo.jpg&amp;quot">http://desdelamina.net/imagenes/banners/CIODlogo.jpg&amp;quot</a>; /&gt;&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Adreça: Carrer de les Escoles, 10, bxs&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Telèfon: 934 621 121&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Correu electrònic: &lt;a href=&quot;<a href="mailto:infodonaciod@sant-adria.net">infodonaciod@sant-adria.net</a>&quot;&gt;<a href="mailto:infodonaciod@sant-adria.net">infodonaciod@sant-adria.net</a>&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Web: &lt;a href=&quot;<a href="http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/igualtat/centre-dinformacio-i-orientacio-de-la-dona-ciod/ciod&amp;quot">http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/igualtat/centre-dinforma…</a>; target=&quot;_blank&quot;&gt;Centre d&#039;Informació i Orientació de la Dona&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Xarxes socials: &lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;- Facebook &lt;a href=&quot;<a href="https://es-la.facebook.com/CIODdonessab/&amp;quot">https://es-la.facebook.com/CIODdonessab/&amp;quot</a>; target=&quot;_blank&quot;&gt;@CIODdonessab&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;<br /> &lt;p&gt;Descripció del servei: Ofereix serveis específics i altres activitats dirigides a promoure la participació de les dones i millorar la qualitat de vida. Es va crear arran del Programa de Polítiques d&#039;Igualtat de l&#039;Ajuntament de Sant Adrià.&lt;/p&gt;</p> </div> </div> </div> </div> <section> <h2>Afegeix un nou comentari</h2> <drupal-render-placeholder callback="comment.lazy_builders:renderForm" arguments="0=node&amp;1=7161&amp;2=comment_node_story&amp;3=comment_node_story" token="LS46MKh5aPnVYaKjZXHk6rcK1TGt_LQkI6CBcctGIPA"></drupal-render-placeholder> </section> Mon, 05 Feb 2018 16:27:04 +0000 maria1 7161 at https://desdelamina.net MAPA SENSIBLE :: Campus Rom https://desdelamina.net/ca/article/mapa-sensible-campus-rom <span>MAPA SENSIBLE :: Campus Rom</span> <div class="field field--name-body field--type-text-with-summary field--label-hidden field__item"><p class="rtejustify">Perquè els mapes només tenen una petita llegenda a un costat i necessitem més fites que ens serveixin de guia, hem decidit fer un relat de les entitats i serveis del barri que ens acompanyen en la nostra travessia. <strong>Miriam</strong> ens realitza aquest mapa sensible sobre <strong>Campus Rom</strong> on poder trobar els punts cardinals.</p> <!--break--><p class="rtecenter"><img alt="" src="/sites/default/files/images/campus_rom_jorge.jpg" style="width: 600px; height: 334px;" /></p> <p class="rtecenter"> </p> <p class="rtecenter"><b>Trencar el «sostre de vidre» de les baixes expectatives, portar la «romanipen» a la Universitat</b></p> <p> </p> <p class="rtejustify">Ens entrevistem amb el <strong>David Cortés</strong> i el <strong>Jorge González,</strong> de <a href="https://www.campusrom.org/" target="_blank">Campus Rom</a>. El David forma part de l'equip de coordinació del Projecte i el Jorge n'és membre.</p> <p class="rtejustify">El David ens fa una petita introducció de com neix aquesta iniciativa que ha constituït la <strong>Primera Xarxa Universitària Gitana de Catalunya.</strong></p> <p class="rtejustify">Ens explica que sorgeix de manera gairebé «natural» i espontània, a partir d'un programa del <strong><a href="http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/Info-general-PIPG" target="_blank">Pla Integral del Poble Gitano </a></strong>de la Generalitat de Catalunya. I ho fa com a resposta a la necessitat dels estudiants gitanos i gitanes d'agrupar-se i fer-se visibles en el context universitari. La idea és aconseguir pal·liar la falta de referents i ajudar a superar les barreres que les persones gitanes es troben en el seu procés formatiu cap a una educació de qualitat i més concretament superior i/o universitària. Així doncs, neix amb la intenció de ser una xarxa de <strong>suport mutu entre els i les estudiants gitanos.</strong></p> <p class="rtejustify">Però Campus Rom és més que una <strong>«agrupació d'estudiants» </strong>i així ens ho transmeten aquest dos joves que en són integrants. Per això ens <span style="background: transparent">parlen del valor de introduir la <strong>Romanipen </strong>(entès com el sistema identitari del Poble Gitano) en el context universitari, des del seu patrimoni històric i tenint en compte la realitat i especificitats de la comunitat gitana. El resultat esperat és una <strong>universitat amb valors més democràtics, multicultural</strong> i on els i les estudiants gitanes és sentin representades i incloses aconseguint superar aquesta infrarepresentació dels gitanos i gitanes a la Universitat. </span></p> <p class="rtejustify">El <strong>David </strong>ens explica que ens menys d'un any es constitueixen com a organització referent i que en l'actualitat estan tramitant la possibilitat de tenir un espai físic a diferents universitats catalanes, com la Universitat de Barcelona. El fet de tenir local és una forma d'estar presents físicament en el context universitari, i això els hi donarà visibilitat.</p> <p class="rtejustify"> </p> <p class="rtecenter"><img alt="" src="/sites/default/files/images/campus_rom_pau.jpg" style="width: 600px; height: 301px;" /></p> <p class="rtejustify"> </p> <p class="rtejustify">I justament aquesta visibilitat és una de les seves eines d'acció: que els gitanos i gitanes que estudien puguin tenir aquests <strong>referents «visibles»</strong> i que els hi siguin propers. Trencar el «sostre de vidre» que impedeix que molts joves (i no tan joves) es plantegin estudiar i arribar a la Universitat.</p> <p class="rtejustify">El fet de donar-se a conèixer, de visibilitzar-se, genera sinergies, propicia que altres joves puguin arribar a plantejar-se el camí de l'educació superior en els propis barris i comunitats d'on conviuen aquests estudiants que ja «han arribat».</p> <p class="rtejustify">El David ens introdueix també els objectius i línies d'actuació que s'han anat plantejant posteriorment; ens parla de conceptes importants per a la iniciativa: <strong>lideratge </strong>(en el sentit de donar imatge i veu als referents estudiants gitanos en les seves comunitats i en la societat en general); la<strong> lluita contra l'antigitanisme</strong> (sobretot per trencar l'imaginari de baix nivell acadèmic i de rendiment dels estudiants gitanos); <strong>l'assessorament a institucions públiques</strong> per aconseguir realment una educació de qualitat i èxit inclusiva i intercultural.</p> <p class="rtejustify">Però sobretot, seguir recolzant i motivant a persones gitanes que estan intentant accedir a l'educació superior. En aquest sentit, ens explica accions concretes que ajuden a materialitzar aquests «ideals» més abstractes. En aquest punt, parlem de l'<strong>acompanyament als estudiants, </strong>de reunions i activitats tant formatives com motivacionals (grups de treball, reforç educatiu...) amb els i les joves que es preparen per a l'accés a la Universitat o que cursen estudis superiors. Assessorament individualitzat, tant per aspectes formatius com més burocràtics de la vida acadèmica. Difusió i visibilització dels referents gitanos i gitanes.</p> <p class="rtejustify">I quan ja hem conegut l’explicació de boca del David del que és Campus Rom, volem conèixer el sentir i la vivència més personal d'aquest dos integrants de la Xarxa d'Universitària Gitana de Catalunya.</p> <p class="rtejustify">L'experiència personal del <strong>Jorge</strong>, que acaba d'aprovar en el seu segon intent la prova d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys, és un experiència d'esforç i com ell mateix ens transmet, tota una aventura. El Jorge demostra ganes, motivació i necessitat i impuls per millorar... Per a ell, Campus Rom ha estat un moviment natural, que ha sorgit de la necessitat dels canvis i de la millora que té tota la comunitat gitana en general i en particular dels joves gitanos i gitanes. Ens parla d'<strong>unió, de força i d'impacte social</strong> i, sobretot, de trencar barreres des del context universitari. Ens explica que el dia que va aprovar, no s'ho creia. De fet, encara avui li costa creure que ha aprovat. Encara no sap ben bé què vol estudiar, però serà algun Grau relacionat amb l'educació. Potser Mestre d'Educació Primària. El que vol és poder ajudar a més persones gitanes a que tinguin èxit a l'educació; que es puguin superar com ell ho ha fet.</p> <p class="rtejustify">El <strong>David</strong>, per la seva part, ens explica que actualment cursa pedagogia, tot i que ha canviat d'estudis per qüestions burocràtiques. Ell ens trasllada la sensació de l'experiència universitària, viscuda com a molt positivament. Ens diu que ha pogut sentir que la «filosofia de vida» que es respira al campus està molt lligada al que ell sent i viu com a «filosofia de vida» de la comunitat gitana en sí. Ens descriu conceptes que ell considera compartits en tots dos àmbits. Com el valor de la <strong>«paraula donada».</strong> La llibertat d'elecció. La <strong>diversitat i el respecte mutu.</strong> Ens explica que ell ho ha pogut trobar en el seu dia a dia al campus i que segons ens diu, són, precisament, els valors que ell considera intrínsecs al poble gitano.</p> <p class="rtejustify">El David ens argumenta això explicant-nos que ell creu que la comunitat gitana ha aconseguit <strong>transformar els valors en fets.</strong> Per a ell, aquesta és l'aportació que els estudiants i els joves gitanos i gitanes fan tant a la Universitat com a la societat en general: els valors i els ideals fets una realitat o forma de vida.</p> <p class="rtejustify"> </p> <p class="rtecenter"><img alt="" src="/sites/default/files/images/campus_rom_universidad.jpg" style="width: 600px; height: 399px;" /></p> <p class="rtecenter"><strong>foto:</strong> Jordi Soteras (El Mundo)</p> <p class="rtejustify"> </p> <p class="rtejustify">Quan ens parla de com ha crescut en nombre la comunitat d'estudiants gitanos i gitanes es mostra optimista. Ens parla de <strong>participació conjunta amb altres associacions d'estudiants</strong> com a objectius de futur i ens transmet, sobretot, la sensació d'èxit a celebrar per a la comunitat gitana. Per a ell, la transformació ve de la mà de la formació. El David ens explica que el sol fet de poder participar com a estudiants en un diàleg entre iguals amb altres estudiants no gitanos i poder transmetre el patrimoni intel·lectual del poble gitano en primera persona és ja en sí una contribució i un enriquiment per a tota la comunitat estudiantil i universitària. <strong>Trencar l'estigma de poble «monocultural»,</strong> sense formació i generador de problemes des de la seva posició d'estudiants universitaris, suposa alliberar l'imaginari col·lectiu. Segons comenta, aquest fet constitueix un gran avanç per a la comunitat i per a la societat en general. Els gitanos i gitanes universitàries amb la seva sola presència estan contribuint a aquesta alliberació i estan enriquint la societat amb una nova visió, una nova perspectiva. <strong>La transformació amb i des de la formació.</strong></p> <p class="rtejustify">Ens acomiadem d'aquests dos joves que amb esforç i constància estan aconseguint generar un moviment d'esperança i de canvi en els i les joves de la seva comunitat; el missatge és clar: <strong>els gitanos i les gitanes que volen poden arribar a la Universitat.</strong></p> <p class="rtejustify">David i Jorge, dos exemples vivencials d'aquesta realitat que és un graó més de l'escala de la transformació i millora de la vida de la comunitat gitana a Catalunya. I, com molt bé ens han transmès, per a la societat en general.</p> </div> <span><span lang="" about="/ca/users/david1" typeof="schema:Person" property="schema:name" datatype="">david1</span></span> <span>dj., 06/07/2017 - 10:00</span> <div class="field field--name-field-entitat field--type-entity-reference field--label-hidden field__items"> <div class="field__item"><div about="/ca/category/entitat/desdelaminanet"> <h2><a href="/ca/category/entitat/desdelaminanet"> <div class="field field--name-name field--type-string field--label-hidden field__item">desdelamina.net</div> </a></h2> <div class="field field--name-description field--type-text-long field--label-hidden field__item"><p><img align="left" alt="logo_ddlm.png" border="0" data-entity-type="" data-entity-uuid="" height="132" hspace="10" src="/sites/default/files/images/logo_ddlm.png" vspace="10" width="150" />Adreça: Carrer Mar s/n</p> <p>Telèfon: 933 811 578</p> <p>Correu electrònic: <a href="info@desdelamina.net">info@desdelamina.net</a></p> <p>Web: <a href="www.desdelamina.net" target="_blank">www.desdelamina.net </a></p> <p>Xarxes socials:</p> <p>- Facebook: <a href="https://www.facebook.com/desdelamina/" target="_blank">@desdelamina </a></p> <p>- Twitter: <a href="https://twitter.com/desdelamina?lang=ca" target="_blank">@desdelamina </a></p> <p>Descripció del servei: Projecte de dinamització comunitària nascut al 2003 i encarregat de crear un canal de promoció de la vida al barri, on tothom pugui participar-hi.</p> </div> </div> </div> </div> <section> <h2>Afegeix un nou comentari</h2> <drupal-render-placeholder callback="comment.lazy_builders:renderForm" arguments="0=node&amp;1=7054&amp;2=comment_node_story&amp;3=comment_node_story" token="H5caYIaA05fQr_kbLCa-PG37ddl4PrkuvvwKV5jdffc"></drupal-render-placeholder> </section> Thu, 06 Jul 2017 08:00:21 +0000 david1 7054 at https://desdelamina.net