
Aquesta setmana El Periódico de Catalunya dedica un reportatge per part de Jordi Ribalaygue a la situació de les persones sense llar i consumidores que fan vida al barri de La Mina. L’article recull les paraules de l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, que reclama més implicació de la Generalitat en veure’s l’ajuntament sobrepassat per la situació que s’ha viscut aquest estiu, tot alertant d’un canvi en el perfil de les persones que consumeixen al territori.
És un reportatge dur, centrat sobretot en la zona de les vies del tren, que és on es desenvolupa bona part d’aquest tipus d’activitat amb l’enorme perill que representa pel pas constant de trens a molt poca distància. Si bé és cert que queda força apartat de la vida quotidiana del barri, és evident que el moviment de persones pot deixar-se notar, a la vegada que s’hi ha detectat una pujada en la presència de xeringues respecte a anys anteriors.
Recomanem la lectura a aquelles persones que hi estiguin interessades, ja que no només se centra en la problemàtica sinó que també fa referència a possibles millores per alleujar el problema. Un bon exemple és el necessari reforç en horari, recursos i personal del servei del REDAN; un servei de l’Hospital del Mar que ajuda a salvar vides i treure el consum dels carrers. Un augment d’hores que sembla que acabarà arribant, però difícilment abans de 2027.
Tot i això, veïnes de la zona ens comenten al desdelamina.net que en els darrers dies aquesta activitat ha baixat molt, i que pràcticament ja no queden tendes i assentaments on algunes de les persones consumidores pernoctaven. Un clar contrast amb l’experiència viscuda durant tot l’estiu, amb nombrosos incidents i molèsties a les veïnes.
El fet que recentment s’ha desbrossat tota la zona, l’augment de la presència policial arran de conflictes, i una ordre pendent d’executar de desallotjament de les barraques, poden haver precipitat els canvis en l’activitat. Es tem, però, que les persones simplement s’hagin desplaçat més endins de la zona de vies, posant-se encara més en perill i complicant enormement la possibilitat de rebre assistència de les educadores de carrer i serveis sanitaris.
Cal recordar també, que justament en aquests terrenys està planificada la construcció d’una nova zona verda del barri que integraria els actuals horts comunitaris. Unes obres que ja fa més d’un any que s’esperen (però que de moment encara no tenen data d’inici oficial), i que sempre han generat dubtes sobre com afrontar els usos actuals dels terrenys, totalment incompatibles amb els del projecte de nou parc obert a la ciutadania.




