Sembla lògic que amb l’arribada del nou curs el desdelamina es plantegi noves possibilitats i nous horitzons. Sembla bàsic perquè setembre sempre és un d’aquells mesos que ens conviden a fer volar les idees, a seure per xerrar, a dibuixar i a ser honestes amb les energies que tenim per veure quant d’això podem fer realitat. És un temps per il·lusionar-nos i agafar embranzida. I no us ho acostumem a compartir massa perquè l’entrada del curs és més ràpida que nosaltres, però ara ens ve de gust fer-vos còmplices dels nostres somnis i obrir aquest espai perquè ideem plegades.
Després d’uns dies d’aterratge, on hem dit poc però hem pensat prou, ens atrevim a publicar els cinc grans reptes del desdelamina per al 2021-2022.
Créixer des de l’arrel
Tancàvem el curs 2020-2021 amb canvis i una mica de vertigen. El David, creador del desdelamina, deixava el projecte per encetar una nova etapa de vida. Aquesta marxa plantejava interrogants, incertesa i un cert sentiment d’orfandat cap a un projecte que s’ha vist acompanyat pel David durant divuit anys. Superada la majoria d’edat, el desdelamina camina ara amb la mateixa filosofia, apuntant a horitzons cap els que ja mirava abans i cap a d’altres amb regust a nou. Mantenint-se enfocat en la seva essència, el desdelamina continuarà nodrint-se dels coneixements i les habilitats de les dinamitzadores que li donin forma, deixant-se seduir, impregnant-se d’històries i maneres de fer i alimentant una arrel sòlida.
Sostenir-nos i garantir la supervivència
A finals del curs anterior, el desdelamina va patir. Vam veure molt a prop les ombres d’un fantasma que ens persegueix amb l’afany d’aturar-nos. El gran repte del desdelamina, la sostenibilitat econòmica, se’ns fa més evident any rere any. Sabem que si volem continuar comunicant La Mina que ens agrada i La Mina que ens mereixem que sigui explicada, cal que prioritzem la cerca de finançament. I potser això passa també per plantejar un desdelamina una mica diferent. Garantir la supervivència del projecte és una necessitat de primer ordre i cal que ho expressem amb aquesta claredat per fer-nos i fer-vos conscients del què ens juguem si no aterrem els somnis i ens deixem trepitjar pel temps.
Participació i transparència
Hi ha un dimarts al mes que obrim les portes de casa per deixar passar el caliu. És el dimarts del Consell Editorial, un clàssic que ens arreplega als amics i amigues del projecte per observar-lo, debatre i alentar-lo a continuar caminant. Però ja fa un temps que comencem a pensar que aquest espai hauria de servir de precedent si volem fer un desdelamina més divers, més ampli, més plural i més comú. Ens manquen punts de trobada i participació. Ens manquen propostes que neixin del barri i ens manquen altres cares i altres protagonistes. Volem un desdelamina liderat per una comunitat que ens piqui l’ullet i es senti còmplice i compromesa amb el que fem. I això passa per deixar anar una mica les regnes del projecte i facilitar mecanismes i espais a peu de territori.
Tenir cura dels històrics
Aquestes primeres setmanes de curs ens han servit també per posar sobre la taula allò ens defineix i que volem mantenir. Hem començat els primers contactes amb la Universitat de Barcelona per desenvolupar una nova edició de l’Identitats i Miralls, estem agendant les (Re)voltes del curs amb Òmnium Cultural, es comencen a dissenyar les línies principals del tema de fons 2021-2022 i aviat podreu llegir el primer Mapa Sensible de la temporada. Perquè sabem que hi ha històrics que els volem ben a prop, recordant-nos que les coses ben fetes no passen de moda.
Més educomunicació que mai
A l’Isma, el nou dinamitzador del projecte, li agraden els objectius, la fotografia i el món de les pantalles. Entre d’altres moltes coses, és clar. I a la María, les paraules, les històries i la veu. Per això aquest curs ens esforçarem per comunicar des de diferents angles i mitjans. Ens ve gust temptejar el terreny de la ràdio, apostar per l’audiovisual i relatar. Relatar molt… Ens acompanyeu en aquesta travessa?
