Carrers amb nom de dona (i III)

Per acabar el nostre “passeig” per els nous carrers de La Mina ens aproximem a dos altres carrers
amb nom de dones ilustres.

Ara toca repassar la biografia de dues víctimes del holocaust: Anne Franl i Neus
Català.

Carrer d’Anne Frank (Alemanya, 1929-1945)
Víctima del nazisme

Va ser una nena jueva alemanya que va deixar constància en el seu diari de les seves experiències
mentre vivia reclosa en un amagatall en un edifici d’oficines, amb la seva família,
amagant-se dels nazis a Amsterdam.
Tota la família va ser capturada i portada a diferents camps de concentració alemanys,
on van morir tots, excepte el seu pare.
Anne va ser portada a Auscchwitz i més tard, al camp de concentració de Bergen-Belsen.
Va morir aquí de tifus a finals de febrer o principis de març de 1945, pocs dies abans
de que el camp fos alliberat.

Anys després el seu pare va publicar el seu famós diari, on explica les seves experiències
des de mitjans de 1942 fins el mes d’agost de 1944, poc abans de ser deportada.

[Foto: Dones Adrianes]

Un cop llegida aquesta breu biografia, es va destapar la placa del nou carrer, tot i que aquest, com
podem veure en l’StreetView, encara està en obres.

Ver mapa más grande

La jornada es va acabar amb la emotiva inauguració del carrer dedicat a Neus Català.

Carrer de Neus Català (Tarragona, 1915)
Deportada al camp d’extermini de Ravensbrück

La Neus Català neix l’any 1915 dins una família de camperols dels Guiamets, un poblet de la
comarca del Priorat, i ja des de petita treballarà al camp, ajudant el pare i més tard de
dependenta a la Cooperativa agrícola del poble. La seva infància la recorda molt feliç,
però des de ben aviat va adonar-se de les desigualtats socials i de l’adveniment del feixisme.
Per aquesta raó, en esclatar la guerra civil, en produir-se el cop d’estat feixista del 36
contra la II República espanyola, la Neus decideix implicar-se en la seva defensa, organitzant
les JSUC (les Juventuts Socialistes Unificades de Catalunya) del seu poble i entrant a militar
també al PSUC (Partit Socalista Unificat de Catalunya). Enfermera de professió acabarà sent la
cap sanitària d’una colònia de nens refugiats a Premià de Dalt, amb els que travessarà la
frontera cap a l’exili en el mes de febrer del 39. Refugiada a França, un cop començada la 2ª
guerra mundial, continuarà la lluita contra el feixisme amb l’organització d’un maquis, fent sobretot
la feina d’enllaç. El 1943 és denunciada i detinguda per la Gestapo i reclosa primer a la presó
de Limoges. Dos mesos més tard, serà deportada als camps d’extermini nazi de Ravensbrück i
d’Holleischen, d’on sortirà en vida, gràcies a la sort, però també gràcies a la solidaritat,
l’afecte i la cultura que es transmetien entre les companyes i al manteniment de la moral de
lluita per sobre de tot. Un cop alliberada va continuar implicada en la lluita clandestina
contra el franquisme, portant propaganda pel partit comunista des de l’exterior i militarà a
la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i a la Unió de Dones de Catalunya, organitzant
activitats sobretot en foment de la pau i en defensa de la infància i els drets humans.

Ha dedicat els darrers anys de la seva vida a la recuperació de la memòria històrica, especialment
de les dones espanyoles i catalanes que van participar a la Resistència francesa i que van patir
la deportació als camps d’extermini. Avui, guardonada amb la Creu de St. Jordi 2005 per la
Generalitat de Catalunya i premiada com a “catalana de l’any 2006” ha aconseguit per fi un
reconeixement col.lectiu, al qual ens volem afegir, posant el seu nom a un dels carrers de
la nostra vil·la.

Despres de llegir aquesta biografia, com en els altres carrers, es va destapar la placa que
lluirà el nom d’aquesta catalana. Però amb una diferència, ja que en aquest cas, contavem
amb la presència de la Neus. Desprès d’unes breus paraules va rebre una reproducció de la
placa del carrer amb el seu nom.

[Foto: Dones Adrianes]

[Foto: Alfa-Costura]

Ver mapa más grande

Recordeu que l’StreetView va agafar les imatges de Sant Adrià del Besòs al 2008. Tot i que ara
ara els carrers encara estàn en obres, i la Mina segueix el seu plà de Transformació, passarà
un temps fins que Google actualitzi els carrers de La Mina.