Avui parlem amb Andreu Merino, l'últim col·laborador en aquesta sèrie d'articles, que pretenen parlar de periodisme compromès, crític i proper.

Andreu Merino és periodista del Línia Nord, l'únic mitjà de comunicació local que cobreix els deu districtes de la ciutat de Barcelona amb 10 edicions diferents, la qual cosa permet potenciar i segmentar el missatge en tots els barris de la capital catalana.

Avui conversem amb ell, li proposem quatre preguntes perquè ens doni el seu punt de vista i puguem seguir reflexionant al voltant de la premsa al barri.

Dins la teva tasca com a periodista, com et planteges els reptes de ser: compromès, proper i crític?

Crec que el compromís, proximitat i esperit crític són la base del periodisme. Per una banda, crec que el primer compromís l'has de tenir amb la pròpia feina. Bàsicament, és impossible fer-la bé feina si no t'agrada. El segon compromís el tens amb els lectors. Un compromís que, al meu entendre, es basa a proporcionar una informació de qualitat, fugint de l'anomenada "objectivitat". En aquest sentit, crec que l'objectivitat no existeix ni ha d'existir en el periodisme.

Qualsevol professional és una persona amb les seves circumstàncies, pensaments i contradiccions. En aquest sentit, l'objectivitat es converteix en una trampa i en quelcom que et pot fer pensar que estàs explicant "la veritat". Crec que els periodistes hem de lluitar per ser honestos i sincers, però l'objectivitat és una meta que no ens pertoca. El simple fet d'escollir una notícia o una altra ja és un fet subjectiu i el que hem de fer és triar quina és més necessària que sigui llegida. Lligat amb això, el darrer compromís és també el més important. El compromís amb un mateix, respectar tots els punts anteriors, amb la qual cosa respectaràs la teva feina, el teu ofici i els teus lectors.

D'altra banda, la proximitat i l'esperit crític són dos factors que van lligats de la mà. Ser pròxim als veïns, entitats, associacions i persones anònimes d'un barri et permet sempre contrastar la versió oficial. Per tant, la voluntat de ser proper va lligada, al meu entendre, va lligada amb el fet de ser crític. Per entendre'ns, el més allunyat de l'esperit crític és publicar sense filtres una nota de premsa, vingui d'on vingui.

Sovint és complicat conjugar la realitat vs el relat. Com rimes aquests versos?

És difícil rimar-los. Els mitjans s'han convertit en eines que la majoria de vegades no expliquen coses noves a la gent, sinó que modulen segons diferents punts de vista una realitat ja coneguda. Davant d'aquesta situació, crec que només hi ha dues opcions: periodisme d'investigació que permeti publicar allò que algú vol amagar o explicar la realitat ja coneguda que s'allunyi del relat oficial i aposti per una mirada crítica.

Quins són els teus referents periodístics per entomar la teva feina?

La veritat és que tinc la sort d'haver tingut professors (i alguns mestres) que recordo sovint per coses que m'han ensenyat com el Francesc Burguet, el Xavier Giró o la Bel Olid. A banda, també he après molt de companys amb qui he treballat a Ràdio Trinitat Vella, Ràdio Barcelona, Ràdio Sabadell i la xarxa de periòdics Línia.

Desmitificar l'objectivitat, a prendre a escoltar o ser curiós són coses que he après gràcies a tots ells. En un món com el periodístic és important deixar de banda la competència i treballar per la cooperació. És l'única manera d'aprendre cada dia.

Quina pel·lícula, llibre o sèrie ens recomanes per refrescar-nos aquest estiu?

Si seguim amb el neguit periodístic… Crec que Spotlight s'ha de veure sí o sí.

També recomano les pel·lícules Loreak o The Lobster.

Per últim recomano els llibres Haru o Li deien pare.