El nostre primer col·laborador en aquesta sèrie d'articles, que pretén parlar de periodisme compromès, crític i proper és Javier Torres.

Javier Torres és periodista local del diari de Badalona, Sant Adrià del Besòs i Alella. També és col·laborador d'informació local a La Vanguardia digital.

Li proposem quatre preguntes perquè ens doni el seu punt de vista.

Dins la teva tasca com a periodista, com et planteges els reptes de ser: compromès, proper i crític?

Un barri com La Mina tendeix a copsar titulars caòtics i de caràcter negatiu. Els grans mitjans només acostumen a apropar-s'hi quan hi ha batudes, detencions, operacions… i com a periodista jo entenc que aquesta és una informació que s'ha de donar. No obstant, hi ha molt més, però que acostuma a resultar menys atractiu pel que fa a números. No crec que sigui del tot legítim i jo no ho comparteixo, però parlo des del punt de vista d'algú que es pot permetre tractar temes del barri des del prisma local, amb un radi d'acció molt més tancat on una activitat cultural o la iniciativa d'una entitat, per a mi, pot ser notícia. És la part més positiva del periodisme local: la proximitat amb els agents del territori. No obstant, això suposa un compromís social, certa responsabilitat, que et porta a filar el més prim possible, ja que al final parles de persones i associacions amb les quals treballes setmana a setmana, i a les que has de professar tot el respecte possible.

Sovint és complicat conjugar la realitat vs el relat. Com rimes aquests versos?

A vegades és complicat fer que la realitat vengui. Fer un relat de la realitat és relativament senzill si estàs a peu de carrer, el que és complicat és que aquest relat arribi a molta gent, que, al final, és el que tots volem. En aquest sentit, de vegades cal plantejar-se enfocaments per fer més atractiu un relat. Recordo, per exemple, l'entrevista que vaig fer amb en Monferrer la setmana que van anunciar que li atorgarien el premi de la pau, fa uns mesos. Va ser una conversa molt interessant amb grans reflexions, i em va encantar la frase "La Mina, aún no acabada y ya olvidada", d'en Huertas Claveria, que en Josep Maria em va dir. Resumia molt bé l'article. La vaig utilitzar com a titular a la peça de paper, però li vaig dir que a la versió web, per tal d'intentar fer-la més viral i que, al final, tota l'essència de l'entrevista arribés a molta gent, titularia pel tema de les drogues. I efectivament va funcionar. Els periodistes, de vegades, hem de fer malabarismes entre l'ètica i la venda literària per no patinar i, paral·lelament, que la gent s'interessi pel que escrivim.
 

Quins són els teus referents periodístics per entomar la teva feina?

No sóc un noi d'autors, ni cultivat ni de cap escola periodística en concret. M'agraden grans escriptors-periodistes com en García Márquez, Kapucinski o Truman Capote. Però perquè m'entretenen i captiven, mai diria que m'hi fixo a l'hora de treballar. Seria massa agosarat. Des que vaig començar a fer periodisme local, això sí, intento aprendre dels professionals que em rodegen i amb els que he tingut la sort de coincidir: Jordi Ribalaygue, Sara Muñoz, Txell Pauné… També llegeixo companys i cronistes a qui no conec directament però respecto i admiro, com ara Lluís Benvenuty, Enric Borràs, Pérez Andújar…

Quina pel·lícula, llibre o sèrie ens recomanes per refrescar-nos aquest estiu?

No sóc cap expert en sèries, però, més enllà de la todopoderosa GoT, m'han encantat la primera temporada de True Detective; la primera de Narcos i tota House of Cards. Pel que fa a llibres, un dels darrers que recordo de lectura més àgil i entretinguda és 'Ensayo sobre la ceguera', de José Saramago. I, quant a pel·lícula…i ja que estem liats amb el periodisme, em va semblar brutal 'Sportlight'.