La Mina és coneguda, com moltes zones perifèriques de les grans ciutats, com un barri amb dinàmiques econòmiques marginals i un gran mercat negre de drogues.
L'article que publiquem avui, és l'últim de la sèrie que em anomenat de sota, cavall i rei.
Al primer article vam fer referència "al mercat" de la droga al barri, al segon vam parlar dels consumidors i al tercer vam voler donar la visió dels professionals que treballen al territori. Ens agrada jugar amb aquesta idea de cercles concèntrics que ens mostren les diferents capes d'una mateixa realitat, i avui parlem de l'última capa: els veïns, és a dir, quin impacte social té el tema de les drogues al barri i quina és la vivència d'una part dels veïns.
Per tal de poder fer un estudi, que ens permetés arribar al màxim de veïns possibles i recollir dades que fossin representatives, ens vam decantar per l'opció de fer enquestes.
Aquestes s'han pogut dissenyar gràcies al Jordi Puig i Martín i Andreu Ferrero Gregori, analistes i estadíctics, que ens han ajudat a dissenyar una eina útil i determinar una mostra de la població que fos representativa.
L'objectiu d'aquesta enquesta ha estat el de conèixer la relació (percepcions, coneixement, vinculació) entre els veïns i veïnes, i la realitat de la droga al barri. Per aquest motiu, el qüestionari que hem realitzat aborda diversos aspectes, recollits en sis blocs:
- Dades descriptives
- Relació de l'enquestat amb la droga
- Resposta de l'enquestat a la realitat de la droga
- Situació del barri
- Coneixement dels recursos actuals
- Propostes de millora
Cada un d'aquests blocs recull preguntes específiques, algunes d'elles amb un format de resposta tancada, i d'altres amb resposta oberta, fent un total de 39 preguntes. L'enquesta està penjada en format digital per poder-la consultar.
Per calcular la mostra al barri de La Mina, vam partir de les dades de l'Anuari de població 2016 de l'Ajuntament de Sant Adrià. A partir d'aquestes vam decidir que 385 individus eren suficients per estimar la mostra. Per tal que la mostra fos representativa vam dividir el barri en tres zones i vam afegir els estrats d'edat i sexe.
Finalment, malgrat la mostra que havíem estimat, s'han realitzat un total de 201 enquestes, 184 menys de les previstes. D'aquestes 90 s'han fet a homes i 111 a dones. El 29% de les persones enquestades són menors de 30 anys. Respecte a la zona de la mina on viuen, 90 enquestes representen la població de la mina vella, 77 de la mina nova i 28 la de la mina residencial. (tornar al llsitat de blocs)
Amb tota la preparació prèvia, detallada fins ara, durant el mes de gener ens vam posar mans a l'obra per a poder passar les 385 enquestes planificades entre els veïns. En un primer moment pensàvem que aquest exercici només era un pas per a obtenir resultats, però després vam veure, que el simple exercici de passar enquestes, ja ens donava molta informació de l'impacte social de la droga al barri.
Moltes persones no van voler contestar l'enquesta o bé perquè no volien saber res sobre aquest tema, o bé perquè molts coincidien en què aquest era un mal endèmic del barri i de res servia fer enquestes.
Els espais o llocs amb molta gent també van ser una dificultat a l'hora de passar enquestes, ja que molta gent preferia contestar en un espai tranquil, sense gaire moviment. D'aquesta manera es sentien més còmodes per a contestar.
Durant la realització de qüestionaris es va fer visible la diferència entre les tres zones delimitades del barri. A la mina residencial vam tenir moltes dificultats per contactar amb la gent, ja que aquesta no fa gaire vida al barri, i l'accés a les escales de veïns és força complicat. Tot i així en algunes escales l'experiència la valorem molt positivament, ja que la gent va estar molt oberta a parlar i a participar.
Un altre aspecte, que volem tenir en compte a l'hora de parlar de les enquestes, i que ha tingut repercussions directes sobre les respostes, ha estat les diferents accions policials dels últims mesos. Des de setembre al barri hi ha hagut dues "batudes" importants, on s'han volgut desarticular diversos punts de venda de droga. Això ha fet que des de l'octubre del 2015 fins a dia d'avui, hagi disminuït significativament la venda de droga al barri, i que per tant, hagin canviat algunes dinàmiques instaurades.
Per tal que tothom pugui consultar els resultats obtinguts de les enquestes, hem elaborat d'una banda un dossier on podeu trobar una anàlisi detallat de totes les variables, i d'altra banda un document amb totes les gràfiques extretes del qüestionari. En aquest article només destacarem alguns aspectes o titulars en relació als blocs treballats.
Gairebé el 40% de les persones coneix o té algun familiar que consumeix droga actualment i la majoria viuen a la Mina Vella o la Nova. Aquesta relació tan directa amb la droga fa que la vivència d'aquesta realitat sigui molt directa.
Una dada que ens dóna molta informació sobre el cansament del barri i la poca il·lusió col·lectiva que hi ha per canviar aquesta situació, és que la majoria de persones enquestades, un 52%, no té cap confiança que aquesta situació acabi mai.
No ens deixa indiferents, i fins i tot una mica alertats, que el 80% dels enquestats no ha participat mai en cap acció contra la droga. És una dada que ens deixa llegir entre línies que la força veïnal del barri i la lluita col·lectiva es troba en hores baixes. Tornar al llistat de blocs.
Coneixement dels recursos actuals
Una dada que volíem conèixer era si la gent coneixia els recursos que hi ha al barri per fer front a aquesta realitat. Un 50% de les persones coneix la sala de consum "el local" i els CAS del barri, en canvi el Situa't només el coneix un 20%. Els mossos són coneguts per a la majoria dels enquestats, tot i que un 25% no sap dir dues funcions d'aquest servei i un 15% no sap on està situada la comissaria. Tornar al llistat de blocs.
En aquest últim apartat es pregunta als enquestats sobre què es podria fer per millorar el barri. Es donen diferents respostes tancades i un espai per a respostes obertes.
El 29% considera que la prioritat hauria de ser el control de l'entrada de droga al barri; el 22%, la vigilància als carrers; el 20%, la pressió sobre el comerç de drogues a les escales de veïns; El 20% restant proposa altres accions, entre les quals destaquen:
- Reduir la corrupció interna de la policia.
- Actuar més.
- Fer la seva feina.
- Ser més constants.
- Evitar els robatoris
Respecte a l'organització urbanística:
El 36% considera que la prioritat hauria de ser afegir al Pla de Transformació un apartat específic sobre la lluita contra la droga; el 14%, millorar la il·luminació dels espais públics; el 13%, modificar la distribució del mobiliari urbà; el 12%, ballar els solars buits. El 25% restant proposa altres accions, entre les quals destaquen:
- Evitar el soroll de la gent que fa vida al carrer.
- Fer fora la gent que es droga.
- Omplir els pisos.
- Millorar la neteja.
- Millorar els serveis
El 42% dels enquestats considera que la prioritat hauria de ser el suport a la formació dels joves; el 20%, la creació d'empreses al barri; el 13%, l'augment dels plans d'ocupació; el 6%, l'augment de cursos formatius. El 19% restant proposa altres accions, entre les quals destaquen:
- Suport al coneixement tàctic.
- Canvis culturals
La por condiciona la implicació?
Una dada interessant de l'enquesta sorgeix de comparar els resultats de la pregunta sobre el nivell de por a causa de la presència de màfies de la droga amb els de la pregunta sobre la implicació en associacions per tal de lluitar-hi. Segons podem veure, entre els que sí que s'hi impliquen hi ha un major sentiment de por (els que s'hi impliquen responen amb una mitjana de 7,9, mentre que els que no s'hi impliquen, amb una de 5,8). Caldria estudiar quins en poden ser els motius.
La percepció i la realitat estan relacionades?
Un dubte que podem tenir en observar els resultats sobre la percepció de la droga al barri és si aquesta està veritablement fonamentada sobre l'experiència, o bé si respon més a impressions subjectives. Si comparem els resultats de la pregunta sobre l'observació de persones consumint droga, i la de sensació d'inseguretat al barri, observem una correlació de 0,2 (índex de correlació de rho de Spearman) amb p=0,006. Això vol dir que en la mesura en què augmenta la freqüència d'observació de persones consumint, augmenta la inseguretat. Les dades sobre inseguretat, per tant, estan molt relacionades amb l'experiència.
Són diferents les zones de la Mina?
En general, hem de dir que els resultats són força homogenis a les diverses zones del barri. Així, si bé si que observem diferència a la pregunta "Té algun familiar, amic o conegut que distribueixi drogues actualment?", on el 40% de la Mina Nova diu que sí, mentre que tan sols el 17,3% de la Mina Vella o el 3,6% de la Mina Residencial ho fa (amb p<0,001), a la resta de preguntes la diferencia, entre zones del barri, no és estadísticament significativa.
La relació amb les drogues és la mateixa independentment del sexe? I de l'edat?
Encara que pugui sorprendre, si creuem les respostes de les diverses preguntes amb els perfils de sexe i d'edat, no trobem cap diferència significativa: cap d'aquests resultats no dóna una probabilitat menor de 0,05, que és el límit que s'estableix per a considerar rellevant una diferència.
Per a més infromació, podeu consultar el material generat de l'anàlisi de les enquestes:
> De sota, cavall i rei :: Enquestes
> De sota, cavall i rei :: Dossier d'anàlisi
> De sota, cavall i rei :: Gràfiques
Agraïments
La realització i l’anàlisi de les 201 enquestes ha estat possible gràcies a la col·laboració d’educadors del PES La Mina, participants del consell editorial del ddlm, voluntaris de diferents projectes del barri, en especial el Xavi, la Marina i el grup d’APS Identitats i Miralls de la UB, la predisposició i les facilitats donades pel CAP La Mina i la Biblioteca Font de la Mina, la Plataforma d’entitats i l’Associació de Veïns.