Educant l’educació :: Comunitats d’aprenentatge

Ens apropem a l'Escola Cascavell per conèixer com funcionen les Comunitats d’aprenentatge i quina filosofia mantenen. Aquest nou model educatiu presenta l'escola com un espai inclusiu que es vincula als barris a través de la interacció i la implicació directa de tota la comunitat en el centre. Un projecte que es defineix com una eina de transformació social i cultural.

     

     

Imatge de l'Escola Cascavell

L’Escola Cascavell ens obre les seves portes i entrem a una classe de primer de primària. Les nenes i els nens s’asseuen en taules organitzades per petits grups i treballen activitats concretes de lògica i matemàtiques. Cadascuna d’elles està liderada per una persona adulta que dinamitza, observa, gestiona la participació i fa rotar els diferents grups. Però no totes elles són mestres: una mare voluntària i una estudiant en pràctiques també formen part d’aquests grups interactius. L’objectiu: motivar als més menuts a l’aprenentatge, implicar a tota la comunitat i prevenir el conflicte entre l’alumnat i les famílies.

Millorar els resultats acadèmics i incidir en la convivència de l’alumnat i les famílies per reduir la conflictivitat. Aquests eren els reptes que van conduir a l’Escola Cascavell a convertir-se en Comunitat d’aprenentatge en el 2016. “Teníem la necessitat de trobar una metodologia que millorés la convivència i que facilités que els nens i nenes estiguessin més receptius al coneixement. La nostra escola vivia una situació complicada pel baix rendiment acadèmic i per un nivell elevat de conflictivitat entre les famílies de la pròpia comunitat”, ens explica l’Àngels Pérez, directora d’aquest centre de infantil i primària ubicat a Sant Adrià del Besòs.

Les Comunitats d’aprenentatge es presenten com un model d’escola inclusiva que es vincula als barris a través de la interacció i la implicació directa de les famílies en el centre i en l’aprenentatge de l’alumnat. Es defineixen com un projecte de transformació social i cultural, basant-se en l’aprenentatge dialògic i convidant a la participació de la comunitat en tots els espais de l’escola, inclosa l’aula. I durant la nostra visita a l’Escola Cascavell podem comprovar-ho.

 

      

Imatge de l'Escola Cascavell

Els grups interactius

Aquesta permeabilitat del centre educatiu es vertebra a través de tres estratègies concretes: els grups interactius, les tertúlies literàries dialògiques i la biblioteca tutoritzada. Sobre els primers, l’Àngels, directora de l’escola, ens explica que es treballen àrees instrumentals de manera cooperativa, participativa i en equip, sent dinamitzats per mestres i familiars: “Aquest sistema elabora unes metodologies actives i dinàmiques en els propis alumnes. A través del diàleg, els nens i nenes construeixen i aprenen en grups heterogenis que estan gestionats per professorat o pares i mares. Abans, però, cal formar als infants en l’hàbit de dialogar i als adults, en l’hàbit de dinamitzar els espais”.

Els grups interactius, per tant, organitzen les aules en petits grups de quatre o cinc alumnes que treballen conjuntament per resoldre tasques sota la supervisió d’una persona adulta. La composició d’aquests grups beneficia la barreja de nivells i la col·laboració, i la presència del mestre, del familiar o de la persona voluntària és útil per a la prevenció i la resolució de conflictes entre els propis alumnes. “En el cas de l’Escola Cascavell, els grups interactius s’imparteixen a les classes de matemàtiques i llengua catalana, i ara també estem introduint les activitats de medi”, ens comenta la directora del centre.

 

      

Imatge de l'Escola Cascavell

Una escola feta de somnis

Les Comunitats d’aprenentatge focalitzen la mirada sobre la pròpia comunitat. Per això, els projectes pretenen que l’escola es converteixi en una eina més de dinamització al barri i s’adapten a les propostes i les necessitats dels alumnes i les famílies: “Es tracta d’un projecte que encaixa a la comunitat. Vol implicar a les famílies en l’entorn i en les decisions del propi centre. Entenem que és una cosa de tots i totes”, incideix l’Àngels Pérez.

I aquesta adaptació dóna peu als somnis. Així ens ho explica la directora de l’Escola Cascavell: “Tot això va començar somiant. Vam demanar a nens, nenes, pares, mares i professorat que somiessin com era la seva escola ideal. I tothom va dir la seva. Gràcies a aquestes propostes, s’han complert desitjos. Alguns d’aquests ens han portat a construir un hort i han permès que els nens i nenes facin piscina durant més d’un trimestre.”

Aquests missatges omplen les parets de l’entrada de l’escola amb un mural. És una manera de fer visible que la família i els infants són una part integrant del centre i que tenen capacitat d’intervenir i de decidir en el dia a dia de la comunitat educativa. Els seus somnis es converteixen en objectius concretables i es materialitzen i això anima a la participació activa. Trets que, a la llarga, milloren la convivència dins i fora del centre.

 

      

Imatge de l'Escola Cascavell

Educar en la participació

L’esforç de l’escola, però, no només recau en la idea de fer realitat aquestes propostes. L’Àngels ens explica que és important educar en l’hàbit del diàleg: “Pel moment, la participació és bona, tot i que les estructures de cada nucli familiar són diferents i això condiciona la predisposició d’unes o altres. És difícil canviar de mentalitat i començar a implicar-se de manera més activa, però reconeixem que l’acollida és positiva.”

Durant els inicis d’aquest camí, l’Escola Cascavell ha estat acompanyada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i el procés ha constat de diverses etapes. “Durant el primer any, vam haver de rebre una formació per sensibilitzar-nos i apropar-nos a la filosofia del propi sistema, de les seves bases científiques i del funcionament dels grups interactius. El segon any, vam conèixer experiències d’altres centres i estratègies metodològiques d’èxit. A més, vam rebre una formació sobre l’elaboració de les normes que cada centre ha de construir amb la participació consensuada de tots els membres de la comunitat. I el següent pas serà formar a les pròpies famílies”, ens comenta l’Àngels Pérez.

L’avaluació del projecte educatiu

L’Escola Cascavell, segons ens explica la seva directora, compta amb diferents indicadors d’avaluació per mesurar l’impacte i els beneficis del projecte: “Es busca la part quantitativa i qualitativa de l’avaluació. Tenim proves internes i externes, cerquem indicadors de satisfacció i de convivència i treballem encara en el millor mètode per poder recollir aquestes dades”.

L’Àngels té clar quin és el repte principal de l’escola: “Al final, el nostre somni més gran, més enllà de millorar els resultats acadèmics, passa per convertir aquest espai en un lloc de referència on els nens i nenes vinguin contents i on les famílies quedin satisfetes. L’escola ha de convertir-se en una eina per a la formació del infant i per a la transformació social. El centre ha de ser un mecanisme més per crear confiança en la comunitat.”