Retornar al sistema educatiu a aquelles persones que han abandonat prematurament els estudis. Aquest és l'objectiu de les Escoles de Segona Oportunitat, el primer dels models innovadors pedagògics que abordarem al llarg d'aquest monogràfic.
Imatge cedida per la Fundació El Llindar
L’Enric té 20 anys i des de fa un i mig estudia un programa formatiu de transició cap al mercat laboral. Ho fa a la Fundació El Llindar, un centre ubicat a Cornellà del Llobregat que segueix el model de les Escoles de Segona Oportunitat.
En pocs mesos, l’Enric haurà obtingut el Certificat de Professionalitat de Nivell 1 en Restauració i haurà aconseguit retornar-se al sistema educatiu després d’uns anys allunyat de les aules. Els seus antecedents educatius passen per un profund malestar personal que el va conduir al que coneixem com a “fracàs escolar”, impossibilitant així recórrer amb satisfacció el seu camí laboral.
Ara, trepitja cada dia El Llindar per rebre un seguiment i una atenció individualitzada, adaptada a les seves necessitats particulars i permetent-li traçar una resposta educativa on allotjar la seva construcció personal i professional.
I és que l’èxit educatiu, asseguren des del propi centre, va més enllà del rendiment acadèmic: l’Enric ha aconseguit vincular-se emocionalment i afectiva amb companys i companyes, altres joves i professorat. Ha contemplat una nova manera de viure l’escolaritat, ideant noves aspiracions i expectatives i reforçant la percepció positiva que guarda del seu futur.
Iniciant noves oportunitats
“Quan comencem a caminar, ensopeguem i podem fer-nos mal en la caiguda, però al final tothom aprèn a fer-ho bé. Amb l’educació passa una cosa similar. El problema és que el sistema educatiu té tendència a no apostar per nosaltres quan caiem en l’intent d’alçar-nos per avançar”. Amb aquest símil se’ns presenta en Guillaume Thureau, director de les Escoles de Segona Oportunitat (E2O) a Espanya.
Acompanyar per aprendre a aprendre i posar la mirada sobre cada adolescent i jove que busca construir el seu projecte vital. Aquests són alguns dels objectius principals d’un model que va veure els seus primers esbossos fa 20 anys a Europa, com una iniciativa de la Comissió Europea per sobreposar-se a les conseqüències d’un sistema educatiu que ja contemplava el que coneixem com a “fracassos escolars”.
Sota la denominació d’Escoles de Segona Oportunitat, sorgia una onada de centres que pretenien retornar al sistema educatiu a totes aquelles persones que s’hi havien quedat fora. “França va ser el país que millor va aprofitar aquell programa per crear una xarxa nacional que posteriorment va obtenir reconeixement estatal, assolint fins a un 30% de finançament públic. També a Espanya, a Barcelona i d’altres territoris, va aparèixer la iniciativa”, explica en Guillaume.
Imatge cedida per la Fundació El Llindar
Les propostes educatives d’un gran repte
D’aquells inicis, entitats com la Fundació El Llindar, la Fundación Tomillo, la Fundación Federico Ozanam, la Fundación Don Bosco, la Fundación ADSIS i Peñascal Kooperativa han recollit el relleu del concepte. Amb l’objectiu de millorar la futura ocupabilitat d’adolescents i joves del país, participen amb d’altres centres a l’associació d’Escoles de Segona Oportunitat a Espanya (E2O).
Juntes promouen un model pedagògic que ofereix itineraris singulars, abordatges a mida en escenaris que cerquen el reforç de les habilitats i aptituds de l’alumnat, diferents ofertes formatives, experiències en el món empresarial i acompanyament educatiu i personal.
“Existeix diversitat entre les pròpies entitats que en formen part però s’aposta sempre pels processos d’escolta al jove, per crear respostes integrals, identificar els problemes i definir els seus projectes de vida”, incideix el director d’E2O a Espanya.
La finalitat primera d’aquest nou model és, per tant, retornar al sistema educatiu a aquelles persones que han abandonat prematurament els estudis perquè no han encaixat en el sistema educatiu tradicional. Però en Guillaume va més enllà: “Aquests joves han integrat tant el fracàs personal que és difícil explicar-los que qui ha fracassat és el sistema escolar. No ens podem permetre deixar de banda a una part tan important de la societat. Necessitem d’aquests joves per construir el futur”.
El model d’Escoles de Segona Oportunitat aposta per potenciar les competències personals de cada alumne. Per això, treballa amb recorreguts formatius individualitzats, que alternen la formació i el treball de qualitat i qualificat. Orienten i acompanyen a la persona i concentren tota l’oferta del centre en un mateix espai perquè el propi alumnat vegi que les alternatives educatives poden estar al seu abast.
Imatge cedida per la Fundació El Llindar
El futur del model d’E2O
Sobre els indicadors i les limitacions del model d’Escoles de Segona Oportunitat, el coordinador a Espanya garantitza que l’únic risc és no aconseguir una aposta per part de l’administració pública: “Nosaltres només som una oportunitat més. No és cap fracàs que els joves marxin dels nostres centres sense finalitzar el projecte perquè almenys hauran entès que un altre sistema és possible i algú els haurà escoltat i ajudat a dibuixar el seu futur. Al final, l’única limitació serà no obtenir la confiança real de l’administració pública. Representem una oportunitat perquè els diners públics siguin útils per al sistema educatiu”.
Acompanyament personalitzat i integral, orientació educativa i personal, treball per competències i varietat en l’oferta laboral i formativa. El model d’Escoles de Segona Oportunitat és un recurs, una alternativa, que genera igualtat d’oportunitats a través de l’equitat i la confiança en tots els nostres joves.
“No sabem si la societat està preparada i tampoc cal que convencem a ningú sobre el model. El que és necessari és començar a construir novament a joves per tal que ells i elles mateixes mostrin a la societat el que han aconseguit. La societat ha de veure que aquests joves tenen un talent per oferir”, apunta finalment en Guillaume Thureau, director de les Escoles de Segona Oportunitat (E2O) a Espanya.
