Com un imant: atraure i vincular per transformar l’entorn. Aquesta és la idea que es troba a l’epicentre de les Escoles Magnet, un model d’educació que va néixer als centres públics de primària i secundària dels Estats Units amb l’objectiu de combatre la segregació escolar i augmentar el compromís de la comunitat.
A Catalunya, la concepció central del model coincideix amb aquells orígens. Les Escoles Magnet sorgeixen a partir d’una necessitat d’atenció especial per part de centres educatius ubicats en entorns amb característiques socioeconòmiques complexes. Les escoles que implanten el model treballen per transformar una reputació devaluada a través d’un projecte educatiu innovador i compromès.
El mar es viu als passadissos i a les aules de l’Escola Eduard Marquina. Una gran onada de ciència va inundar el centre fa quatre anys, en una aposta clara per implementar el programa Magnet: un model d’educació innovador, creador d’aliances i centrat en camps de coneixement específics.
Amb l’acompanyament de l’Institut de Ciències del Mar, l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona i de la Fundació Jaume Bofill, l’Escola Eduard Marquina ha treballat per construir una comunitat educativa de qualitat, per i amb el barri. Avui, s’acosta als resultats del seu gran repte: esdevenir un punt de referència educativa al territori i combatre la segregació escolar.
Imatge de l'Escola Eduard Marquina
L’Escola Eduard Marquina: un projecte per a una necessitat
“Són escoles amb una necessitat d’equilibrar la seva composició social, introduint pràctiques innovadores que permetin millorar la qualitat i l’equitat. La finalitat és fer l’escola més atractiva, més magnètica”, explica en David Martin Vicent, director de l’escola Eduard Marquina, ubicada al barri de El Besòs.
Una baixa demanda de preinscripció a P3 va conduir a aquest centre a adherir-se al model Magnet fa ja quatre anys. Per a llavors, l’Escola Eduard Marquina es plantejava convertir-se en un projecte de referència al barri: “Necessitàvem un nou projecte educatiu més innovador, de qualitat, atractiu i amb magnetisme”. I sota aquest objectiu es va articular una realitat educativa molt específica.
Per a les Escoles Magnet la importància del context és determinant. Els centres que aposten per aquest nou model acostumen a partir d’una realitat educativa que es troba en decadència per la manca de influència sobre l’entorn més proper. Es tracta d’escoles que es caracteritzen per tenir un alt percentatge d’immigració i d’alumnat amb necessitats socioeconòmiques per sobre del que hi ha al seu territori. Són centres educatius poc desitjats per les famílies de classe mitjana i la composició social del centre acaba condicionant els resultats, les oportunitats i les expectatives dels estudiants. El resultat dóna peu a la segregació escolar i poca en risc l’equitat educativa i la cohesió social.
En aquest sentit, el director de l’Escola Eduard Marquina reconeix: “Les limitacions del projecte vénen donades per la composició socioeconòmica del barri i la dificultat d’atraure un perfil de famílies que opten per altres escoles”.
Imatge de l'Escola Eduard Marquina
Les aliances del treball en xarxa
Amb l’objectiu de renovar-se per transformar i captivar l’entorn, l’Escola Eduard Marquina va optar per apropar-se al model Magnet. A partir de llavors, el centre va establir durant quatre anys una relació d’acompanyament amb la Fundació Jaume Bofill, qui impulsa aquestes escoles, a través d’assessorament, formació, suport en la difusió estratègica i avaluació del projecte.
“Ara ja hem finalitzat l’aliança amb la nostra institució d’excel·lència, el nostre partner, l’Institut de Ciències del Mar. Aquests quatre anys han servit per tenir una mirada diferent a l’hora de programar les activitats, els objectius i els continguts d’una manera més global i interdisciplinar”. Aquesta aliança que esmena en David és un dels trets característics de les Escoles Magnet. Centres amb coneixement específic sobre un camp científic fan de “germans grans”: “Els alumnes s’han convertit en autèntics experts del mar amb la transferència d’aquestes experiències i coneixements a d’altres àmbits”, explica el director de l’Escola Eduard Marquina.
Aquesta especificitat pretén millorar la reputació del centre i convertir-se en la raó d’un augment de la demanda en els processos de matriculació a l’escola. Treballa, a més, amb l’objectiu d’augmentar la motivació de l’alumnat i el professorat, millorar els resultats acadèmics i les competències bàsiques, potenciar la confiança de infants i joves, augmentar la implicació de les famílies en el procés educatiu, transferir innovació, guanyar més complicitat amb el govern local i amb altres agents de l’entorn i engrescar a d’altres institucions en el projecte.
Sobre aquest darrer punt, en David Martin Vicent afirma: “El treball amb l’entorn ha estat molt satisfactori. Ens ha servit per donar visibilitat al nostre projecte educatiu. Treballem conjuntament amb diferents entitats del barri i això ens permet crear una xarxa i donar-nos a conèixer a l’entorn més proper i als municipis del voltant”.
Imatge de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)
La vida a l’escola després de quatre anys
Com mesuren les Escoles Magnet l’èxit del seu projecte educatiu? En David ens explica que cada final de curs, la Fundació Jaume Bogill realitza una avaluació molt acurada tenint en compte factors com els resultats acadèmics o les opinions de les famílies i de l’alumnat. I també des de la pròpia Escola Eduard Marquina es mesuren els resultats interns i externs, parant especial atenció en els índex d’absentisme i el clima de convivència.
L’èxit més evident, però, és l’augment de demandes i de sol·licituds per cursar els estudis en aquest centre. I paral·lelament, la cohesió i la implicació per part de tota la comunitat en un projecte que és per a tots i totes.