Les eleccions municipals del 26 maig han de resoldre diversos interrogants a Sant Adrià i, per tant, també a La Mina. Els comicis mesuraran la capacitat de resistència del PSC després de 30 anys al capdavant de l’Ajuntament i el grau de confiança en l’alcalde, Joan Callau; avaluaran la consistència de les quatre forces que van irrompre a la Casa de la Vila a 2015 (Ciutadans, Sant Adrià en Comú, ERC i MES), i esclarirà si, al primer cop que s’hi presenta, Vox retorna l’extrema dreta a la Casa de la Vila després del pas de Plataforma per Catalunya entre 2011 i 2015. Però darrere de la contesa política seguiran pendents de resoldre les necessitats que acumula La Mina, que ha conegut quatre anys amb moments convulsos que han impactat en la vida de desenes de veïns. A més, s’han enquistat problemes que fa molt que esperen al barri, sense que hagin avançat des de les darreres eleccions, quan no s’han agreujat.
Fragmentació de l’esquerra en un context de desigualtat
Als comicis prenen part nou candidatures i, estrictament, només els candidats de Junts per Catalunya i Vox són nouvinguts a la política municipal. Els altres set caps de llista són o han estat regidors. A més, la cursa electoral arrenca sense haver-se guarit la fragmentació de l’esquerra que competeix amb el PSC. L’operació per unificar Sant Adrià en Comú (SAeC) i ICV-EUiA s’ha frustrat quan ja es donava per feta i tampoc ha prosperat una llista única amb ERC i MES.
Una fragmentació paradoxal, si es té en compte que són precisament les esquerres que, almenys sobre el paper, posen més el focus en pal·liar la desigualtat que pateix Sant Adrià. Qui ocupi l’Ajuntament a partir del juny haurà de treballar, conjuntament amb les altres administracions, per combatre una desigualtat que s’expressa de diverses maneres a la ciutat. Començant per la renda mitjana disponible anual. A Sant Adrià és de 24.012 euros, segons el darrer informe disponible de l’Agència Tributària del 2016, una xifra que situa Sant Adrià per sota de la mitjana catalana, que és de 29.541 euros.
La xifra de renda es pot explicar donant un cop d’ull a les dades d’ocupació. L’índex d’atur de Sant Adrià és el més elevat de la comarca i arriba al 15.7%, segons dades de la Generalitat del mes de març. A la ciutat en total hi ha 2.722 persones sense feina i la generació d’ocupació és un dels grans reptes que haurà d’afrontar el govern municipal.
El trencament dins de la munió de partits que gira al voltant de l’etiqueta dels ‘comuns’ a Sant Adrià es va produir en l’últim instant. ICV i membres d’EUiA van discrepar que SAeC utilitzés la denominació ‘en Comú’ però renunciés a contribuir amb els vots que reculli a què el moviment polític d’Ada Colau obtingui representats a la Diputació i l’Àrea Metropolitana. La desavinença va desembocar en què, a escasses hores d’esgotar-se el termini per registrar candidatures, es creés Movem Sant Adrià, una llista avalada per l’executiva nacional dels comuns i que incorpora els dos regidors d’ICV-EUiA, que porten quatre mandats dins de l’Ajuntament. En canvi, la secció local d’En Comú Podem recolza SAeC (que integra EUiA, Podem, CUP, Pirates…) i des de les seves files es recrimina que els impulsors de Movem es desmarquessin a darrera hora de l’acord pres per assemblea de no sumar a favor de cap força a òrgans supramunicipals.
Retrets a banda, a totes dues bandes admeten que la situació durà a confusió a l’electorat -que ensopegarà a la jornada electoral amb dues paperetes amb el nom dels comuns imprès- i que al disgregar-se el vot es resten mútuament aspiracions electorals. ERC ha lamentat la divisió dels comuns, que debilita la hipòtesi d’una alternança de govern. No obstant això, els republicans confien que l’auge electoral de les seves sigles es traslladi també a Sant Adrià i són partidaris d’un executiu alternatiu al PSC, que agrupi la resta de forces d’esquerra i les independentistes.
Mandat marcat pels tribunals
Els socialistes han afrontat quatre anys en minoria, on han superat l’examen anual dels pressupostos pactant-los amb diferents socis i en què tres dels sis regidors del PSC (inclòs l’alcalde) han començat a ser investigats en dues causes obertes als jutjats, que comprometen aspectes de la gestió municipal. Un d’ells és Juan Carlos Ramos, que continua sota escrutini judicial pel presumpte desviament de diners públics del Consorci de La Mina a Ángel Amaya, el Tío Cristina, perquè vigilés els pisos públics buits durant anys al barri.
El Jutjat d’Instrucció 4 de Badalona donava per acabades les indagacions a primers d’any i, segons fonts judicials, es preparava llavors per dictar la interlocutòria perquè Fiscalia i les defenses es pronunciessin abans d’elevar el cas a judici, deixant el regidor, el gerent del Consorci de La Mina, Juan Luis Rosique, i altres encausats a un pas de seure en la banqueta dels acusats. Ramos no només no ha abandonat l’Ajuntament després de ser detingut durant unes hores el juny de 2017 sinó que repeteix com a número tres de la llista socialista.
D’altra banda, s’han conegut novetats a la investigació sobre la presumpta obertura irregular durant diversos estius d’una discoteca a les piscines descobertes; entre elles, el Jutjat d’Instrucció 2 de Badalona ha reprès les declaracions que es van suspendre fa un any i ha cridat com a investigats el regidor d’Hisenda, Pedro Rivero, el 8 de maig i l’alcalde Joan Callau el 24 de maig, a dos dies de la cita electoral. També hi han de comparèixer cinc treballadors de l’Ajuntament, dos membres del Consell Comarcal i un empresari.
La Mina, a l’espera de solucions
A banda de ser objecte d’investigació judicial, l’ocupació simultània de desenes de pisos de La Mina, que dura des del juliol del 2017, posa en qüestió la relació entre l’administració pública i els poders fàctics al barri, ja que l’entorn d’Amaya assegura que el Tío Cristina vigilava els pisos a instàncies de l’Ajuntament. Durant el mandat també va ser sonada l’adjudicació d’un servei d’agents cívics a la Fagic, comandada per Simón Montero Jodorovich, tot i la negativa dels veïns i les entitats socials.
Sens dubte, però, el conflicte que va agafar més volada al barri va ser la fugida de centenars de persones del barri per por a represàlies després que un jove en matés un altre a Barcelona. La capacitat que tingui l’Ajuntament d’exercir de pacificador si un episodi així es torna a repetir, també serà clau durant aquest mandat.
Sense marxar gaire lluny de la zona de les ocupacions, els veïns del bloc Venus esperen des del 2002 que les administracions es posin d’acord per enderrocar l’edifici, en un estat lamentable. Ni les visites dels presidents Puigdemont i Torra han servit per desencallar la situació i, a més, darrerament els veïns han vist com els talls de llum es converteixen gairebé en un costum. Per altra banda, l’Ajuntament i entitats veïnals de La Mina i d’altres barris han donat el crit d’alerta per l’augment de la venda de droga al barri que s’aprecia en dades estadístiques i l’impacte que causa en la seguretat i la convivència al carrer.
En aquest escenari, el PSC afronta les municipals amb la confiança de remuntar després de perdre la majoria absoluta al 2015 i anotar-se el pitjor resultat des de la Transició. Els socialistes confien que les imputacions judicials no els passin factura a les urnes i que els empenyi el vent de cua que ha generat el PSOE, després que el president Pedro Sánchez s’imposés a Sant Adrià amb gairebé el 32% dels sufragis a les generals.
Article realitzat per Jordi Ribalaygue i Andreu Merino
