Fa setmanes que les eleccions municipals són protagonistes als nostres canals. Estem en plena campanya electoral, i a poques hores de la jornada de reflexió, ens arriba aquest text del periodista Jordi Ribalaygue. Després d’haver llegit les respostes de SAEC, Ciutadans, ERC i PSC, analitzem en profunditat quins reptes enfronten Sant Adrià, i més concretament La Mina, de cara a aquestes eleccions.
Les eleccions municipals es disputen el pròxim diumenge a Sant Adrià de Besòs ben bé amb els mateixos reptes sobre la taula que fa quatre anys, intensificats i agreujats per la crisi social atiada per la pandèmia i la inflació. L’anàlisi serveix tant per a la ciutat com pel barri de La Mina. Sí hi ha hagut, en tot cas, un canvi al capdavant de l’ajuntament que modifica el paisatge respecte el de 2019: l’alcaldessa, Filo Cañete, va substituir el seu antecessor, Joan Callau, a mig mandat.
El relleu va ser tutelat pel PSC per tractar de recuperar impuls al municipi després de dues convocatòries electorals amb victòries tan sols discretes i minses, lluny de les majories absolutes que l’històric Sito Canga va encadenar pels socialistes durant 16 anys. Ara, la primera dona que governa Sant Adrià s’estrena sotmetent-se a revàlida. Les urnes mesuraran si el PSC conserva prou força a la ciutat després de 44 anys comandant-la sense interrupció. No es testa tan sols si la formació guanya de nou amb la inèrcia dels últims cops per seguir retenint el poder en minoria, sinó si té capacitat de reprendre una hegemonia que ha anat aigualint-se.
L’interès també radica en comprovar si els rivals d’esquerra del PSC -ERC i Sant Adrià en Comú- són prou consistents com per assolir una majoria que basteixi una alternativa de govern. Alhora, Ciutadans tracta de salvar-se de l’enfonsament del partit. També caldrà veure si el ressò que proporciona les grans institucions on són presents i les bones expectatives que els fan costat a places amb més rellevància política empenyen PP, Junts i Vox a fer-se un forat al ple municipal de Sant Adrià, on ara no compten amb representació. Valents, el PACMA i Ara Sant Adrià -marca blanca del PDeCAT- també competeixen per accedir al consistori.
Habitatge, atur i inseguretat
Les bases de dades obertes donen una idea de l’estat en què Sant Adrià i la seva ciutadania arriben als comicis. Els índexs de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya mostren que els pisos s’han encarit si es compara amb fa quatre anys. És un fenomen comú a l’àrea metropolitana des que Barcelona ha centrifugat el problema a causa de la pujada dels lloguers, que ha forçat veïns de la capital a tractar de buscar preus més assequibles a la perifèria. L’alta demanda ha apujat preus, sobretot a les localitats més pròximes a la capital.
Sant Adrià, enganxat al límit nord de Barcelona, se’n ressent en especial. Llogar un domicili a la ciutat costava 714,32 euros de mitjana quan es van celebrar les eleccions de 2019; en canvi, va créixer fins a 864,44 euros l’últim trimestre de 2022, segons els últims resultats disponibles. En cas de compra, el metre quadrat d’una llar de nova construcció ha augmentat de 2.946 euros quan es va votar l’últim cop a les municipals a 3.325 euros a finals de 2022. En canvi, el cost dels habitatges de segona mà s’ha moderat: de 2.669 a 2.652 euros el metre quadrat en el mateix període.
Qüestió a banda és l’escassetat d’habitatge social per alleugerir amb agilitat necessitats urgents, una mancança que es reprodueix a bona part de l’àrea metropolitana. A 2021, a mig camí del mandat que ara expira, l’Ajuntament comptabilitzava 62 sol·licitants de pis d’emergència amb resolució favorable i pendents de rebre les claus. Llavors n’hi havia un cas en espera des de 2015 i tres des de 2016. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha promogut 58 nous habitatges de protecció oficial a La Catalana, ara en procés d’adjudicació. Són de venda.
Alhora, Sant Adrià continua registrant una taxa d’atur superior a la del seu voltant. El març de 2019, el Departament de Treball identificava 2.659 desocupats, el 15,94% de la població de la ciutat, més de sis punts per damunt de la mitjana del Barcelonès i més de cinc per sobre del percentatge de Catalunya. La demanda per trobar una feina s’ha alleugerit una mica en comparació amb la de quatre anys enrere, però el municipi continua mostrant pitjors símptomes que la mitjana: el març passat, 2.476 veïns feien cua per sol·licitar ocupació. Eren el 14,28% dels adrianencs, encara sis punts per sobre del tant per cent del conjunt de la comarca i gairebé cinc per damunt del país.
El neguit per la inseguretat també ha format part del debat, a la Casa de la Vila i a peu de carrer. Sigui per l’estigmatització o per la gravetat de fets puntuals, han transcendit més certes agressions i fets violents ocorreguts a la via pública a La Mina que a altres barris. Va succeir amb els homicidis comesos tant a l’estiu de 2021 com al de 2022, que van revifar la demanda de l’alcaldessa perquè la Generalitat atengués l’habitual demanda de l’ajuntament per incrementar el nombre de Mossos d’Esquadra destinats a la comissaria. Finalment, el Departament d’Interior va anunciar el març que la dotació es reforçarà amb 15 agents.
Segons dades del Departament d’Interior, es van perpetrar 3.811 delictes a Sant Adrià durant 2022, un 4,2% menys que l’any abans de la pandèmia. En tot cas, el nombre de fets il·lícits es va disparar un 19,5% l’any passat en contrast amb 2021, quan encara eren vigents restriccions a la mobilitat per frenar l’expansió de la covid. El delicte més freqüent són els furts: es van cometre 1.229 a 2022 a Sant Adrià, set més que a 2019.
De les Tres Xemeneies a Venus
Les grans qüestions de ciutat, les que transcendeixen els límits del terme municipal, no han variat gaire respecte a 2019 i en cap cas són episodis tancats. La Generalitat ha aprovat el Pla Director Urbanístic (PDU) de les Tres Xemeneies, un pas més en el lent procés per a la construcció d’un barri sencer nou, que podria trigar encara una dècada en fer-se realitat.
Tot i que se sap segur que es permet edificar-hi 1.783 pisos, un hotel i un gran parc a la vora de la platja, es desconeix què s’acabarà encabint dins de l’esquelet ara buit de la central tèrmica. Tampoc se sap quines empreses es sentiran atretes pel Catalunya Media City, el pompós projecte de ‘hub’ audiovisual, digital i del videojoc concebut per la Generalitat per rellançar la decaiguda zona industrial i a què, en bona mesura, les institucions fien el futur de la ciutat. Ecologistes en Acció ha recorregut contra el PDU davant de l’Audiència de Barcelona, amb suport d’entitats veïnals de Sant Adrià i Badalona.
La contaminació i, més en concret, l’herència tòxica de les indústries que no van fer net abans de ser desmantellades continuen sent una càrrega. En aquest mandat s’ha evidenciat potser més que mai, amb la detecció de residus insalubres que va obligar a tancat la platja del Litoral i ha retardat (i encarit) la reforma de la Rambleta. A més, un jutjat de Badalona investiga suposades irregularitats en els controls a la incineradora de Tersa per evitar la dispersió excessiva de contaminants a l’atmosfera.
I, com fa 21 anys, el veïnat del bloc del carrer Venus segueix a l’espera. Els darrers compromisos no alleugereixen encara els deutes que les principals administracions -de l’ajuntament a la Generalitat- han contret amb centenars de veïns condemnats a la degradació i atrapats en la pobresa. El raig de llum que es podria intuir en la recent aprovació inicial del projecte d’expropiació no penetra dins de l’edifici, aclaparat per l’escepticisme i la desconfiança després de tants incompliments. Conclosa la diagnosi de l’oficina tècnica, els veïns van coneixent les possibles ofertes per sortir del bloc, reclamen el dret de ser compensats pel deteriorament que han patit i esperen que es concreti un full de ruta nítid que faciliti la sortida. Els costa de creure que Venus vagi a terra el 2027, com la Generalitat calcula ara.
Propostes per a La Mina
I què plantegen els alcaldables pel barri? Aquí un tast de les principals idees dels candidats que han respost a la pregunta.
Filo Cañete (PSC) proposa fomentar la brigada del barri i «campanyes de civisme i conscienciació» per millorar la neteja i el manteniment de l’espai públic. Reitera que es treballarà per a instal·lar videovigilància a «punts sensibles» del carrer però, insisteix, la prioritat és que augmentin les «forces d’ordre públic» dels Mossos d’Esquadra presents al barri, amb agents de la BRIMO i dels ARRO. Sobre Venus, promet que «es continuaran realitzant tasques de manteniment i de reparació a les escales habitades» a mesura que l’edifici es vagi buidant i que tots els veïns «disposaran d’acompanyament i atenció personalitzada» durant el procés de reallotjament.
Rubèn Arenas (ERC) reclama la creació de patrulles mitxes de policia local i mossos, amb una visió «preventiva» de la seguretat, amb càmeres de seguretat, arranjament de voreres, millor il·luminació i contractació d’urbans que siguin al carrer. Proposa nous espais ajardinats, calendaritzar el tancament de Tersa i refer el pla de transformació, «deixant enrere la inversió urbanística i abocar recursos en la generació d’oportunitats laborals, l’educació i el civisme». També vol una brigada «24 hores» per millorar la neteja i el manteniment. De Venus, es compromet a donar suport a la reclamació dels veïns al jutjat per ser indemnitzats per danys patrimonials. «No tenim problema d’exigir a la Generalitat que es busquin els mecanismes perquè, des d’un punt de vista proporcionat, puguem donar resposta a les necessitats», diu.
Óscar Marjalizo (Cs) defensa un «pla de millora» per a la neteja i incrementar plantilles de la Policia Local i de Mossos. És partidari de la policia de proximitat i d’implantar patrullatges mixtes d’agents locals i policia autonòmica. Suggereix connectar cursos de Formació Professional amb «petites cooperatives» formades per persones del barri per crear llocs de feina. De Venus diu que caldrà seguir fent manteniment de l’edifici per garantir «condicions dignes» als veïns mentre s’allargui un desallotjament que serà esgraonat.
Irene Aldabert (Sant Adrià en Comú) recalca que cal garantir espais públics compartits per tota la població del barri, adequant també llocs d’estada per a celebracions i activitats de forma regulada, amb amonestacions en forma de treballs a la comunitat en cas d’incompliments. Advoca per la policia de barri, pacificar el trànsit «perquè no es facin curses de cotxes a qualsevol hora ni estiguin permanentment aparcats a la vorera» i actualitzar el pla de transformació del barri, que creu «desfasat». Creu que l’accent ha de passar de la construcció d’habitatge a l’educació -amb més coordinació entre educadors de carrer, centres oberts i lluita contra l’absentisme-, la convivència i la generació d’ocupació. Pensa que cal «microcirurgia» a Venus per socórrer necessitats «cas a cas».
Àngel Gil (Junts) esmenta que convé el «retorn efectiu de les patrulles mixtes de mossos i policia local», la «millora profunda de la neteja», «acabar amb l’absentisme escolar», «lluitar contra la pobresa infantil», «posar en servei més agents i integradors socials», «augmentar les places de centre de dia», «ampliar l’oferta d’habitatge social» i més «ajudes del Fem Família». Sobre Venus, és partidari d’una compensació «adequada per tants anys d’endarreriment i ignomínia», «acabar amb les ocupacions il·lícites» i manteniment i seguretat durant l’operació de trasllat del veïnat.
PP, Vox, PACMA i Ara Sant Adrià han sigut contactats per elaborar aquest article, però no han contestat les preguntes.
Jordi Ribalaygue