El Camp de la Bota i les Barraques

La setmana pasada, els dies 3 i 4, es van realitzar unes jornades de treball sobre el Camp de la Bota. Durant els dos dies es va exposar les maquetes de les barraques realitzades per les Adrianes.

¡Us convidem a fer una ullada!

 campo_bota1.jpg

Maquetas de Barracas del Campo La Bota

El primer dia, Manel Risques, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, va fer un repàs de la historia d’aquesta barriada.

"[…] Ja al segle XIX hi ha constància d’un barri de barraques entre el castell, la platja i la RENFE, on vivien, al costat del mar, pescadors i treballadors de diferents empreses del Poble Nou.

A finals del segle XIX, quan la pèrdua de la guerra de les Filipines, s’instal·len unes famílies de filipins que, com havien servit als espanyols, van haver de fugir de les Filipines, i van venir acompanyant l’exèrcit vençut. Sembla que, un cop aquí, ningú els hi va fer cas, i buscant-se la visa van anar a parar a un dels barris més pobres de Barcelona. El de les barraques de pescadors de la part nord del Poble Nou. La gent, creient que eren xinesos, va acabar anomenant aquell espai com “Pequin”.

Existeix un meravellós quadre de Isidre Nonell, del 1901, que ell anomena precisament “PEKIN”, on pinta unes barraques vora el mar.

Als anys 20, un fort temporal de mar, va arrasar l’antic barri de Pequin; però va continuar existint. Es va recuperar i, poc a poc, va anar millorant les seves barraques. De tal manera que moltes d’elles van anar tenint llum i aigua corrent.

L’any 1929, unes famílies vingudes a buscar feina amb ocasió de l’Exposició Universal, van aixecar noves barraques, cada cop més prop del Castell. Així va anar creixent el Camp de la Bota. Aquesta nova zona que va anar creixent al voltant del Castell també se la va anomenar Pekín, tot i tenir poc a veure amb el barri de Pekin del segle XIX.

L’any 1939, al final de la guerra civil espanyola, es produeix una forta immigració andalusa. Molta gent fuig de la fam i la misèria, i d’altres fugen de la repressió franquista contra els “rojos”, que havien estat al costat de la República. Molta fent venia cap a Barcelona, i alguns d’ells van anar a parar al Camp de la Bota, tant al sector de Barcelona, al que també anomenen Pekin, com també a la part de Sant Adrià, conegut com el Parapeto.[…]"

 

Maquetas de Barracas del Campo La Bota

 

Recordem també les paraules de Maximiliano Díaz, comisari de l’exposició "Barracas. La ciudad informal"

"[..]Era otra de forma de hacer ciudad y además también será el germen de lo que serán los primeros movimientos asociativos tal como sucedió en Montjuïc, en el Carmel o en el mismo Campo de la Bota. Pero los movimientos asociativos no hay que vincularlos sólo y exclusivamente a las barracas. […]

En general recuerdan este pasado con bastante nostalgia y sobre todo destacan la relación estrecha con los vecinos al vivir a pie de calle y tener prácticamente siempre la puerta abierta. Había mucha unidad entre los mismos barraquistas. Vivir en barracas suponía que la calle formaba parte de todos, no había tanta distinción entre el espacio privado y público. La calle era como una extensión más de la casa donde compartir con el resto de los vecinos. Y nos cuentan que al ir a vivir a pisos eso cambia. La puerta queda cerrada y no hay un espacio comunitario.[…]"

 

Maquetas de Barracas del Campo La Bota

 

Fotos realitzades per Sergi Nos García, pots veure la resta al Flikcr de desdelamina.net