Les derivades que emergeixen a partir del confinament pel COVID-19 es multipliquen per moments. El possible impacte econòmic, les noves escletxes digitals, els evidents desequilibris socials, la crisi d’habitatge, la sostenibilitat del sistema capitalista… Però hi ha una qüestió que ens obre nous interrogants i que hem volgut aterrar en el cas del barri de La Mina: frenar la nostra activitat té un impacte directe sobre el medi ambiental? I si fos així, aturar-nos és l’única manera que sabem de conviure amb el nostre entorn sense perjudicar-lo?
Al llarg d’aquests dos mesos de confinament, hem pogut veure a través de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació tradicionals com els animals reprenien els carrers que algun dia nosaltres vam decidir ocupar. Entre titulars i vídeos gairebé anecdòtics, s’ha deixat entreveure la facilitat de la natura per repoblar els espais “perduts”.
Però quins altres impactes mediambientals ha provocat el confinament? I més concretament, com haurà millorat la salut ambiental del barri de La Mina i de Sant Adrià del Besòs en aquest sentit?
Imatge extreta del Públic
La millora de la qualitat de l’aire a Barcelona i l’àrea metropolitana
Pocs dies després de decretar l’estat d’alarma i donar pas al confinament, començaven a aparèixer notícies informant del descens del diòxid de nitrogen a Catalunya. Aquest gas, provinent de les combustions de la indústria i del tràfic aeri, terrestre i marítim, és perjudicial per a la nostra salut, perquè provoca inflamació a les vies respiratòries i redueix la funció pulmonar, i per a la salut del nostre medi ambient.
En qüestió de dies, el diòxid de nitrogen al territori català va disminuir en un 60%, segons les dades registrades per les diferents estacions de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Des de llavors, hem vist, fins i tot, com arribàvem als mínims històrics de contaminació a Barcelona.
Ahir, les restriccions de mobilitat + el vent + la pluja, van fer possible un nou rècord mínim històric de contaminació a les estacions de trànsit (8,9 ug/m3 de NO2). És un valor extraordinari, una cinquena part de l’estàndard!. Més info: https://t.co/4u5zz3xKVO pic.twitter.com/MlGr0Z0BB4
— Contaminació a Barcelona (@contaminaciobcn) March 23, 2020
De fet, si voleu estar informades de la qualitat de l’aire en cada moment, podeu fer-ho a través del mapa viu facilitat per la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.
La salut ambiental de Sant Adrià del Besòs, en nivells de contaminació atmosfèrica
Però ja sabeu que La Mina no és Barcelona i que la distància simbòlica entre aquests dos territoris va més enllà de la física, on només queden separats per un parell de carrers.
Si a finals del mes de gener la presidenta de l’entitat Aire Net, Silvina Frucella, assegurava que Sant Adrià “és víctima de les necessitats de la resta de municipis de l’àrea metropolitana”, arribant a ser “el traster de Barcelona”, els motius per reafirmar aquesta idea no han minvat durant el confinament.
La central tèrmica, la incineradora TERSA i el recentment inaugurat crematori fan que Sant Adrià del Besòs sigui zona zero de la contaminació a l’àrea metropolitana. Les xemeneies han continuat expulsant fum durant aquests dos mesos d’aturada, fent que els nivells de diòxid de nitrogen al municipi no hagin disminuït com en el cas de la ciutat veïna.
Hace un rato hemos comprobado como salía humo amarillento (otra vez!) de las chimeneas del ciclo combinado de Endesa.
Óxidos de nitrógeno!!!! ? NOx
Superamos el límite sin tener casi coches circulando….
Cómo es posible que nos envenenen así?
Hasta cuándo vamos a permitir esto? pic.twitter.com/gJ3Nz4X843— La Marea Verde Sant Adrià de Besòs (@LaMareaVerdeSAB) May 5, 2020
La contaminación favorece la dispersión de #coronavirus . En el Forum de #Barcelona, además de los coches,, nos contaminan la incineradora Tersa, la central térmica de @Endesa y @Naturgy , la depuradora EDAR y ahora también tenemos crematorio! @LaMareaVerdeSAB @CrematoriStop https://t.co/XvDprOt1Sf
— Airenet (@airenet2) May 15, 2020
La generació de residus durant el confinament, l’altra cara de la moneda
Més enllà de la millora o no de la qualitat de l’aire, hi ha una altra qüestió mediambiental que preocupa. I és que el volum de residus sanitaris s’ha dimensionat a causa de la pandèmia, arribant a les gairebé 1.800 tones durant el mes d’abril, segons l’Agència de Residus de Catalunya. Una quantitat que equival als residus que habitualment es generen durant un any sencer.
Per aquest motiu, entitats ecologistes, com la Plataforma Ciutadana Residu Zero o la mateixa Aire Net, demanen que s’aposti per reactivar, de manera esglaonada, el tractament d’esterilització del material sanitari i que s’utilitzi material de protecció reutilitzable, per tal de reduir els enviaments dels residus a les incineradores.
Reivindicacions i moviments socials per recuperar la ciutat
D’altra banda, i malgrat que la treva al medi ambient no hagi estat perfecte, les petites millores en salut ambiental han despertat algunes consciències. A la xarxa, hem pogut trobar moviments com el #RecuperemLaCiutat, una aposta per confinar els cotxes i prioritzar la mobilitat de les persones des d’una mirada sostenible.
La vida més enllà del confinament: sabem conviure amb la natura?
El confinament ens deixa aprenentatges i nous camins per recòrrer. I ens deixa també alguna que altra utopia. Romandre tancades a casa durant dos mesos ens ha dibuixat un panorama ple d’incertesa, de vulnerabilitats, de desequilibris socials i de mancances, però també un esbós de ritmes suaus, de cures, de prioritzar salut i d’adonar-nos dels imprescindibles.
I seria una llàstima caure en la idea de no trobar altres maneres de connectar-nos amb el medi ambient. Són dies per pensar i per plantejar-nos quina tornada a la “normalitat” volem. I quina altra realitat som capaces de crear. Potser hauríem de preguntar-nos si la nostra activitat és compatible amb el nostre entorn per intentar donar resposta a una qüestió vital: sabem conviure amb la natura?