El Col·lectiu Ronda publicava a finals del mes de juliol un comunicat on exposava el posicionament de veïnes i veïns de l’edifici Venus. Una cinquantena de famílies reclama al Consorci del barri de La Mina 100.000€ per a cadascuna en concepte de danys i perjudicis per la demora de 10 anys en l’execució del projecte de d’enderroc i reallotjament del seu habitatge.
Per entendre millor el context d’aquesta demanda, cal remuntar-nos al 17 de juliol de 2002, data en què la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona aprovava el Pla Especial de Reordenació i Millora del barri de La Mina (PERM), destinat a regenerar la zona i actuar per l’exclusió i la marginalitat amb què conviu el territori. Un pla que contemplava, entre altres mesures, l’expropiació dels habitatges de l’edifici Venus i el reallotjament de les famílies que hi vivien.
No va ser fins al desembre de 2009, que el Consorci de La Mina, encarregat de gestionar el pla de reforma del barri, donés llum verda al projecte, provocant llavors la disconformitat del veïnatge amb la valoració realitzada de les seves propietats i discrepant respecte com fer efectiu el reallotjament als nous pisos.
Posteriorment, el propi Consorci desestimaria les al·legacions de les veïnes i veïns, anunciant que l’edifici Venus no seria finalment enderrocat, sinó que es rehabilitaria per tal que seguís sent ocupat pels seus propietaris i habitants. Un posicionament que l’Ajuntament de Sant Adrià va rebutjar, exigint al Consorci del barri de La Mina l’execució íntegra de les accions detallades al PERM, inclòs l’enderroc de Venus.
D’allò ja en fa 10 anys i el Consorci encara no ha tramès l’expedient al Jurat d’Expropiació de Catalunya, organisme competent per a la taxació, peritatge i fixació del preu just dels expedients expropiatoris. I Venus continua en peu amb un veïnatge que pateix la seva inseguretat i degradació, tal i com descriu un informe realitzat pel Síndic de Greuges de Catalunya l’any 2014.
Ara, una cinquantena de veïns i veïnes, assessorats i recolzats pel Col·lectiu Ronda, reclamen al Consorci el pagament de 100.000€ en concepte de danys i perjudicis per a cadascuna de les famílies afectades pels 10 anys de paràlisi del procés d’expropiació. Mariona Torra, advocada del col·lectiu, defensa en la nota de premsa emesa: “El Consorci hauria d’haver aprovat definitivament el projecte d’expropiació i, en cas de desacord, satisfer el deure legal de trametre l’expedient al Jurat d’Expropiació de Catalunya per tal que fos aquest organisme qui determinés de forma independent i raonada quin havia de ser el valor de les expropiacions. Però en comptes d’això, s’ha abandonat l’edifici i la gent que hi viu, com si no fossin ciutadans i ciutadanes amb idèntic dret a viure en un entorn que no sigui una condemna a la marginalitat i un risc per a la integritat física per a les persones que hi viuen”.