El proper diumenge 14 de febrer es celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. La pandèmia no ha pogut aturar ni endarrerir la crida a les urnes. Tot i així, s’han establert criteris per complir amb el protocol aprovat pel PROCICAT (Pla territorial de protecció civil de Catalunya) per tal de garantir la salut de les persones que acudeixin a votar i que estiguin a les taules electorals.
Des del desdelamina.net, fem la nostra pròpia jornada de reflexió entorn a quatre eixos: l’abstenció històrica a La Mina, les propostes socials i educatives dels diferents partits, el repte de la sostenibilitat i el possible auge de l’extrema dreta al nostre barri.
- La Covid-19 afavorirà l’abstenció a La Mina?
Sant Adrià del Besòs s’ha adaptat a les mesures de prevenció per viure les eleccions del 14F sense riscos a causa de la pandèmia. Seguint el protocol, el municipi prescindirà dels espais de gent gran i habilitarà poliesportius i instal·lacions àmplies i amb bona ventilació que permetin un aforament de baixa densitat amb punts d’accés i sortida independents.
D’altra banda, s’ha activat també el vot per correu. Fins el 5 de febrer, la ciutadania podia sol·licitar-lo a qualsevol oficina de Correus o a través de la pàgina web del servei amb l’idCAT certificat, el DNI electrònic o altres certificats reconeguts.
El gran interrogant és saber si aquestes adaptacions seran suficients per assegurar la participació al barri de La Mina o si, pel contrari, la pandèmia multiplicarà una abstenció que sembla gairebé crònica en la nostra comunitat.
Si fem una mirada enrere, ja l’any 2008 tractàvem aquesta qüestió a través de l’article “La Mina, entre els 30 barris espanyols més abstencionistes”. I és que a les eleccions Generals de l’any 2011 l’abstenció superava el 55%. A les eleccions al Parlament l’any 2012, el 60%. I a les eleccions municipals del 2019, l’abstenció es situava en el 52%.
Hi ha estudis que apunten a la relació entre l’economia i la participació política. El mitjà El País compartia fa dos anys el reportatge “Més poder adquisitiu, més votants”, comparant a La Mina amb barris com Sarrià, on la participació apuntava al 75%.
Sigui com sigui, des del desdelamina.net, destaquem també la importància de fer pedagogia de la participació. Ens cal acompanyar la nostra comunitat perquè prengui més consciència de la importància de votar per decidir i sentir-nos part. Aquest és un repte que cal treballar amb la població adulta del nostre barri però també amb la petita infància i el jovent, promovent l’esperit crític i la participació política des de les aules i les entitats socioeducatives.
- Les propostes educatives i socials dels diferents partits
En aquest sentit, és rellevant també com els partits polítics apel·len a la nostra infància a través dels seus programes. La manera com aquesta està representada per les diferents opcions polítiques hauria de ser decisiva per als nostres vots.
Precisament l’Associació Casal Infantil La Mina reivindicava la protecció dels infants a través de les xarxes socials. No és la primera vegada que l’entitat es posiciona públicament per defensar unes polítiques que vetllin realment pels Drets dels Infants. Enguany, el Casal Infantil s’ha sumat al manifest elaborat per la Plataforma d’Infància de Catalunya i la Taula per la Infància i l’Adolescencia de Catalunya. Aquest reclama una aliança que pugui garantir drets i oportunitats, augmenti recursos, compleixi el Pacte per la Infància, faciliti suport a les famílies i promogui la participació.
També la Fundació Jaume Bofill ha demanat als partits polítics una aposta per l’equitat educativa a les portes de les eleccions. La Fundació ha publicat un conjunt de 15 propostes concretes de política pública per donar resposta a sis reptes educatius prioritaris en la pròxima legislatura del Parlament.
Aquests sis reptes són: fer possible un país sense escoles segregades, donar suport educatiu per no deixar cap alumne enrere, posar al dia el sistema educatiu, acabar amb l’absentisme i l’abandonament escolar, eliminar les desigualtats educatives també fora de l’escola i apostar per una educació de qualitat per a tothom.
Podeu consultar totes les propostes socials i educatives dels diferents partits a través dels programes electorals per a les eleccions del 14-F.
- La sostenibilitat, l’altre gran repte
El gran repte dels propers governs (a tots els nivells) és la sostenibilitat i la crisi ambiental. Malauradament aquest és un del debats absents a la campanya electoral, i l’anomenada llei del canvi climàtic encara no s’ha implementat del tot.
Aquesta llei de finals del 2019 plantejava mesures urgents per fer front a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, fixant un objectius ambiciosos sobre la reducció de gasos d’efecte hivernacle: al 2030, l’energia que fem servir hauria de produir-se de fonts renovables i al 2050, hauria d’arribar a l’horitzó de “zero emissions”. Però ara cal concretat aquesta transició.
A la zona de Sant Adrià la qüestió està força present al nostre dia a dia per la presència de la Central Cicle Combinat Besòs (Endesa i Naturgy), la incineradora de residus de Barcelona i Sant Adrià de Besòs (TERSA), el tanatori amb crematori (Tanatori Litoral), la implementació de la Zona de Baixes Emissions – ZBE (AMB) i el Parc Fluvial del Besòs (Consorci del Besòs).
Imatge de les Tres Xemeneies – Font: La Vanguardia
Però el medi ambient i la sostenibilitat no s’acaba en aquestes propostes de reducció de la contaminació. També cal treballar per a la prevenció de residus, l’adaptació a les normes sobre el plàstic d’un sol ús, els plans d’actuació davant de temporals i la protecció i ordenació del front litoral.
Iniciatives ciutadanes com la coordinadora Airenet, La marea verde de SAB, StopCrematori i Plataforma 3 Xem ens recorden a diari l’urgència d’aquesta problemàtica i de la necessitat de polítiques clares i compromeses a tots els nivells d’administracions.
- La Mina vota a VOX?
A les darreres eleccions, les generals de novembre del 2019, el partit amb més creixement de vots al barri va ser VOX. Una de cada quatre persones que van anar a votar va optar per la formació d’ultradreta. Això, combinat amb l’alt nivell d’abstenció, crea un tempesta perfecta.
Al desdelamina.net no hem pogut fer un anàlisi en profunditat d’aquest fenomen però segurament l’augment depèn de diferents factors. Una dels claus torna a ser el desencís de la població del barri respecte la política, els polítics i el seu exercici, la baixa participació en els comicis electorals, el baix sentiment de pertinença a una societat que no els representa i la manca de referents propers en política o les administracions.
Anàlisis com el de la renda mitja de les llars (que en el cas del nostre barri es troba molt per sota de la mitjana de Catalunya) dóna com a resultat que VOX treu molt bons resultats en les zones de renda mitjana alta i bons a les zones de rendes baixes o molt baixes.
Així, l’augment de vot a aquesta formació respon a una tendència més generalitzada a la societat catalana.
També cal destacar que el discurs de “mano dura” en temes com la seguretat, la delinqüència i l’incivisme calen molt ràpid en els barris i que opcions més d’esquerres tenen un problema no solucionat en aquestes qüestions, tal i com explica Arantxa Tirado al Crític.
Aquest fenomen s’haurà d’analitzar amb els resultats de les properes eleccions del diumenge 14 de febrer, i en el seu format més proper, de les eleccions municipals. Cal recordar que Sant Adrià de Besòs ha tingut representació al consistori de Plataforma X Catalunya en dues legislatures i que aquest partit es va dissoldre integrant-se al partit d’Abascal.