Si l’equip redactor del desdelamina escrivís aquesta secció, aquest mes només hagués estat capaç de fer-se preguntes sobre la calor que fa i les millors maneres d’alleugerir la sensació de xafogor. Per sort en Pep és capaç d’observar els petits canvis (o no) que es van produint als carrers del barri més enllà de les altes temperatures que estem patint. Gaudim-ne!

Per enèsima vegada, la típica escena en espai públic: està bevent un refresc, se l’acaba, té la paperera màxim a tres metres, però llença la llauna al terra, en aquest cas a la via del tram. I per enèsima vegada em faig la mateixa pregunta: (¿cal que l’escrigui o es dona per suposada?)

Sento una conversa en la terrassa d’un bar; algú parla sobre ciutats d’Amèrica (de Mèxic, d’EUA, de Canadà…) Em resulta curiós i em crida l’atenció aquest interès cultural, i em pregunto la raó. Al cap d’un temps tinc la resposta, quan em faig conscient que hi ha temes d’una certa cultura que no controlo, com ara la de l’esport. I sí em pregunto com és que el món de la pilota mobilitza tant el personal i desperta tantes eufòries pàtries.

Entro al barri i m’acull una veu que ve d’una finestra, i que va dirigida -suposo- a alguna persona de pell fosca que hi ha al carrer. Amb un to poc romàntic se sent alguna cosa així com “per què no tornes al teu país, no sé què de merda?”, en un correcte, ronc i rude castellà. Em pregunto qui hauria de marxar.

No era molt habitual, però ara veig alguna bandera onejant en algun balcó. Em pregunto si és bo que l’alegria d’un país depengui dels resultats esportius.

Tornen conflictes, aldarulls… I ja no sé què preguntar-me.

També tornen algunes activitats d’estiu, que faran que infants, adolescents i joves passin uns dies ben bonics. Em pregunto si aquesta alegria estival dominarà en l’ambient del barri, o si es farà notar prou.

(La que no torna és la paperera, però suposo que hi ha temes més importants i urgents que necessiten ser resolts).