Torna el “Em pregunto” del Pep, una mirada personal a petites escenes, situacions i qüestions que formen part del dia a dia de La Mina. Entre papereres, notícies, activitats d’estiu i alguna reflexió sobre la calor, aquesta nova edició ens convida, un cop més, a mirar el barri amb una mica més d’atenció i a fer-nos preguntes sobre allò que sovint ens passa per davant. Gaudim-ne!

“Caixa de manteniment ha arribat al final de la seva vida útil”. Ho llegeixo en els avisos d’una fotocopiadora: senyal que alguna peça s’ha de canviar perquè el conjunt ja no funciona. Em pregunto si serviria com a epitafi (lector, lectora: posa el teu nom i cognoms en lloc de “caixa de manteniment” a veure si t’agrada com queda).

És un goig escoltar el rebombori de la canalla i del jovent que participa en activitats d’estiu, en els diferents casals organitzats, amb sortides, anades a colònies… Em pregunto si som conscients del gran bé que s’està fent amb això a aquests nois i noies: n’hi ha qui ho recorden sempre.

No fa tant de goig escoltar i llegir notícies de fets delictius -alguns greus- que tenen lloc al barri. Em pregunto si som conscients del mal que fan alguns titulars de premsa; no perquè estiguin escrits malament o amb mala intenció, o perquè s’hagi d’amagar el que és evident, sinó, simplement, perquè fan mal: internament actuen en el cor de la bona gent atiant-hi el foc del “sempre igual, ja hi som, no hi ha remei”; i de cara a fora, presenten del barri un sol aspecte, que no és l’únic, ja ho sabem. I també sabem, per altra banda, que la normalitat i les coses “bones” -que podrien compensar allò més negatiu- no són notícia.

Paperera no plena del tot, encara amb possibilitat d’acollir en el seu si bona quantitat de restes. I el seu voltant tot ple de porqueria. Em pregunto si no seré massa pesat referint-me repetidament a escenes com aquesta. Però la que és pesada i repetitiva és la realitat, no creieu?

Per cert, parlant de papereres: sí, la desapareguda ja té substituta, nova i flamant. Em pregunto si serà aprofitada per fer-la servir amb la finalitat per a la qual ha estat creada o si serà ignorada. Vinga va, confiem que sí.

No em pregunto si farà més calor o no: l’assumirem, i punt.