A principis del mes d’abril es donava a conèixer el nomenament de Filo Cañete com a alcaldessa de Sant Adrià. És la primera dona que ocupa aquest càrrec al municipi. I des del desdelamina.net hem volgut aprofundir en les sensacions inicials del seu mandat.

Us compartim l’entrevista que hem realitzat a Filo Cañete mentre passejàvem pels carrers del nostre barri. En ella, parlem sobre ocupació, educació, habitatge i salut, entre d’altres. 

Ets la primera dona que ocupa l’alcaldia de Sant Adrià. Com vius aquest esdeveniment històric?

És la gran pregunta que em feu tots i totes. Bé, estic contenta, però és una de les qüestions que remarco sempre: tot i que sé que és un fet històric i que la gent es sent il·lusionada i ho reconeix com a positiu, cal que es posi en valor la meva tasca, no pel fet de ser dona, sinó per la gestió que faci com alcaldessa. Precisament si fem una bona política d’igualtat, aconseguirem normalitzar-ho i fer que deixi de ser una excepció.

Què és el que et fa més vertigen a l’hora d’entomar el repte de l’alcaldia?

Crec que el municipi de Sant Adrià és complex per la seva pròpia estructura. Em pot amoïnar el fet que potser hi hagi una certa interpretació de descompensació de cara a la mirada que es pugui fer en els diferents barris. Jo sempre intento fer molta pedagogia quan vinc a algun barri perquè moltes vegades escolto allò típic de “vaig cap a Sant Adrià”, i sempre responc: “però si ja estàs a Sant Adrià!”. Em fa vertigen que no s’acabi d’interpretar bé la gestió de buscar l’equilibri i actuar en tota la ciutat, malgrat que la balança a vegades es pugui decantar cap a les necessitats concretes d’algun barri, com per exemple, el barri on hi som ara, que és un dels barris que té més necessitats… Potser el més complicat per a mi sigui buscar aquest equilibri però sense perdre de vista la resta de la ciutat.

Després de tants anys com a regidora a l’Ajuntament de Sant Adrià, quins aprenentatges i experiències t’endús i creus que podràs aplicar en aquesta nova etapa?

Pel meu recorregut com a regidora, tinc la mirada molt enfocada en tot l’àmbit social i en l’àmbit de l’ocupació i la reactivació econòmica. Crec que si una societat compta amb oportunitats, ha de tenir una economia potent que les sostingui. Per a mí són aquests els dos pilars bàsics, que també són els que més he treballat, he pogut conèixer i he decidit no delegar a altres càrrecs.

Anteriorment has fet referència a la necessitat de pal·liar les desigualtats entre els barris del municipi. Com aterres això al barri de La Mina?

La qüestió social al barri de La Mina és importantíssima. És positiu tot el que implica donar oportunitats als joves, que no vegin en el fenòmen de la droga l’única sortida, i no només des del punt de vista del consum, sinó com a mitjà per obtenir recursos. Volem proporcionar a aquests joves les oportunitats perquè puguin ser autònoms i traçar la seva trajectòria vital com a persones. I és important inculcar des de petits aquesta capacitat que tenen i conscienciar-los que l’alternativa fàcil és viable a molt curt termini i que aquesta no els hi donarà una possibilitat real a la seva trajectòria personal.

Entenc també que hi ha molta necessitat des del punt de vista de l’habitatge, malgrat que això no és una qüestió específica de La Mina. Crec que si entomem a fons tota la vessant social, la resta serà més tangible. Hem de treballar més amb la persona directament, hem d’entrar en profunditat en totes les seccions que es fan des de l’àmbit social i reforçar el treball comunitari. Un dels meus objectius és recuperar aquest sentiment de pertinença a la ciutat i als barris. Però entenc que això es fa entre tots, perquè podem insistir des de les institucions i fer escolta activa, però al final és la gent en el seu dia a dia qui cal que es senti partícip gràcies al treball comunitari, des del compartir i la tolerància.

Menciones la urgència de treballar en l’àmbit de l’habitatge. En aquest sentit, un dels conflictes històrics i que va quedar a mig concretar amb l’anterior mandat és el devenir de l’edifici Venus. Sabem que ara hi ha un pla de treball sobre la taula però queden encara molts detalls per definir. Quin és el full de ruta de l’Ajuntament de Sant Adrià per als següents mesos?

Hem d’assumir que fins que estigui tot el pla executat passaran uns quants anys, almenys uns 4, 5 o, fins i tot, 6 anys. Amb la parcel·la de l’edifici Venus es projecta que hi haurà un equipament i espai públic però caldrà veure com s’aterra tot això. El desenllaç de l’edifici ha de tenir una repercussió vital, però no només pel fet d’enderrocar-lo, sinó perquè caldrà fer un treball de formigueta, de cas per cas i de les diferents situacions que es donaran en l’edifici, tot plegat amb una mirada molt focalitzada en la persona i en la familia.

En aquest sentit, la qüestió de l’habitatge serà en els propers anys un tema molt important a abordar i pot ser un referent per altres actuacions que es puguin fer a nivell de ciutat. Hem d’aprofitar ara que diuen que vénen fons europeus que aniran vinculats a l’habitatge per poder treballar i optar a aquests recursos. Amb els romanents de l’Ajuntament també tenim present treballar en aquesta línia, no només en el barri de La Mina, perquè per això ja està el Consorci, sinó a nivell de ciutat. Per exemple, tenim un barri del Besòs que també té necessitats similars.

Hem vist que una de les primeres coses que has fet és visitar a les escoles. Què t’emportes d’elles? 

Va ser súper gratificant i agraeixo que fos de les primeres coses que vaig fer. Encara tinc pendent acabar de visitar totes les escoles bressol, però tenia claríssim que la prioritat eren l’àmbit sanitari i l’àmbit educatiu perquè per a mi la base és la infància. Crec que en això. És vital. I va ser molt gratificant veure la capacitat de coordinació entre els diferents centres, tant concertats com públics, amb moltes ganes i molta il·lusió. Crec que estem en un dimensionament de ciutat que propicia tot això. Aquests espais de coordinació, on l’Ajuntament facilita també molts programes vinculats als centres, transmeten molt positivisme.

A nivell d’inserció, quines polítiques teniu previst posar en marxa?

Ara mateix la urgència és valorar la finalització dels ERTOs. Recentment s’ha finalitzat l’estat d’alarma i això implicarà la reactivació de determinats sectors econòmics, que són els que més han patit. Una de les primeres coses que he fet és posar-me en contacte amb els agents socials del territori i amb les Petites i Mitjanes Empreses, les Pimes, i tornar a convocar la taula de reactivació per valorar les necessitats que vagin sorgint.

Estem elaborant programes vinculats a temes de formació i la intenció és ampliar-ho, fer plans d’ocupació i veure quines són les perspectives de la Generalitat pel que fa a polítiques d’ocupació. Som conscients que l’administració no és la salvadora de l’ocupació i no pot generar llocs de treball il·limitadament, però la qüestió és poder propiciar programes, acompanyar, generar línies de subvenció per a l’emprenedoria, el manteniment i la reactivació de les empreses.

D’altra banda, m’hagués agradat que aquesta línia de treball, la de les subvencions, hagués estat més àgil. Ens hem trobat amb un procés prou farragós, tot i que això ens posa sobre la taula que l’activitat econòmica de la ciutat no està acostumada a demanar subvencions i ha d’endreçar millor la seva documentació per evitar col·lapses. Això també ens permet veure i valorar quines són les necessitats d’acompanyament per a les empreses i autònoms.

Normalment es fa balanç del mandat als 100 dies. Què és el que t’agradaria canviar durant aquest període?

Espero, com a mínim, haver pogut tenir el ínput que allò considero necessari, com és el cas de l’àmbit sanitari, d’educació, les associacions de veïns i veïnes dels barris. A partir d’aquí, estem a l’espera de poder aprovar el PAM i començar l’execució de romanents. Espero que en els primers 100 això pugui estar ja activat. Tenim pendent la taula d’habitatge pel fenomen dels desnonaments i les ocupacions, algun programa sobre deficiència energètica que volem engegar passat l’estiu. Hi ha coses que estan en camí i esperem que segueixin el seu curs.

Fa poc que has estrenat Twitter. Com et maneges amb les xarxes socials?

Sempre he estat molt reticent amb les xarxes. Fins i tot, en algun moment als companys els he arribat a dir que montaria una plataforma anti xarxes. (Riu) Bàsicament, perquè sóc una persona molt de tu a tu, suposo per la deformació professional. M’agraden les coses parlades, presencials, fer seguiment dels temes.. Tot i això, entenia que era necessari tenir una presència a les xarxes. Aquesta presència, d’entrada, vol ser molt neutre, molt tranquil·la. No sóc persona de comfrontació ni de provocació. Per tant, serà un perfil molt suau. Aniré informant d’aquelles coses que considero més rellevants, aniré fent seguiment de la meva acció, però no vull anar més enllà.

Què penses del paper del desdelamina al barri? Creus que és necessari un projecte d’educomunicació com aquest a La Mina?

Tenia una mica de coneixement del vostre projecte però no en profunditat, he de ser sincera. M’han arribat algunes noticies però sóc força desconeixedora. Tot el que siguin actuacions que vagin en la línia comunitària, on hi ha una relació directa amb la ciutadania, amb espai de coneixement, on posem en valor l’actuació que es fa, és positiu. Aquests projectes són molt enriquidors i donen un fruit important per al barri. A més, que es promoguin des d’una entitat social, intentant sumar i construir i vulguin reflectir tot el que es fa en el barri, és fantàstic.

Aquests dies on els mitjans em fan entrevistes aprofito per comentar-lis que és important que posin en valor les coses que funcionen al barri de La Mina i que són beneficioses, perquè acudir i informar només quan passen coses negatives trastoca i desequilibra molt a la ciutadania i és un pal llegir constantment titulars sobre Sant Adrià on el punt de mira és el conflicte. No és qüestió d’amagar res, sinó de posar en valor les coses positives que es fan a la ciutat.