Ja han passat uns mesos des que l’Institut escola Sant Adrià de Besòs va començar el curs. El seu primer curs. Perquè aquest setembre, l’oferta educativa de La Mina s’estrenava en el format actual, en què l’equip de Direcció és compartit entre ambdós equipaments educatius, separats d'uns escassos tres-cents metres. Això implica, per tant, construir una línia educativa conjunta; quelcom que ja ha començat amb la programació d’un seguit d’activitats compartides. Per conèixer aquesta notòria novetat educativa del nostre barri, al Desdelamina.net hem volgut entrevistar la directora del Centre, Marta del Campo.
La Mina necessita un Institut escola?
La Mina necessita formació, educació, i una via per fer-ho és mitjançant un Institut escola. Perquè és un tipus de centre que ofereix la possibilitat d’establir una línia de centre, un projecte educatiu compartit sense que hi hagi trencament entre etapes educatives. Aquest trencament s’ha de convertir en un trànsit i deixar de ser un traspàs. Passar de 6è a 1r d’ESO ha de ser com passar de 5è a 6è, perquè és el mateix Centre.
A més, hi ha un estudi* fet per la UAB, per encàrrec del Consell Superior d’Avaluació del Departament d’Ensenyament, sobre els aspectes organitzatius, curriculars i d’orientació sobre els instituts escola. I diu que els instituts escola són una tipologia de centre que no necessàriament s’ha d’estendre per tot el territori, sinó prioritàriament en entorns vulnerables. Perquè garanteixin que les persones de l’entorn rebin una imatge de centre únic, amb una millor imatge, i millorin així el seu sentiment de pertinença envers el centre educatiu, generant expectatives més positives. Tot això, segurament, ha de desembocar en una major participació. I això és adient per on ens trobem nosaltres. La continuïtat al Centre aporta elements de caràcter afectiu i millora així la possibilitat de no-abandonament dels estudis. És probable que una major coordinació entre etapes educatives, millorant el funcionament del Centre, puguin aconseguir millor resultats d'aprenentatge. L’Institut escola és, per tant, una oportunitat per a la millora de l’educació del barri de la Mina.
Per què fas el pas endavant i n’assumeixes la Direcció?
Aquest repte no és només meu. Accepto per compromís amb diferents persones i condicionants. Un, perquè sóc una persona compromesa amb l’educació i la seva força per millorar la societat i per fer de palanca per superar les desigualtats socials. En segon lloc, per compromís amb el meu alumnat. Jo hi crec molt, i crec que els hem d’oferir la millor educació possible. En tercer lloc, per compromís amb els companys del Centre. Quan l’administració va decidir fer l’Institut escola, jo portava cinc anys al llavors Institut Fòrum 2004, i el director, el David Freixes, em va proposar a mi com a possible directora. I vaig acceptar per compromís, perquè la proposta sortia del propi Centre. I vaig acceptar amb la condició que el Claustre també s’hi comprometés, i amb entusiasme. I així va ser. Vaig dir que sí, tot i que jo estava molt bé com estava, fent de tutora de primer d’ESO i donant l’anglès a altres grups, a l’Aula Oberta i al Cicle Formatiu d’Electromecànica. Per compromís amb l’educació, amb l’alumnat i amb els companys, vaig acceptar l’encàrrec.
Quins objectius es marca el Centre?
Els objectius del Centre tenen a veure amb la nostra missió. I aquesta és l’aprenentatge dels alumnes. I són dos: la millora de l’èxit educatiu de tot l’alumnat i afavorir la cohesió social. Són objectius del sistema educatiu, no només del nostre Centre.
I què esteu fent ara mateix per assolir-los?
Estem fent el disseny d’un pla estratègic. Un pla global a quatre anys vista on ens definim com a centre i com ens agradaria ser d’aquí a quatre cursos. Després de Setmana Santa, el tindrem acabat. I el fem amb una formació externa al llarg del curs. Hi són tots els professors, mestres, el promotor escolar, el tècnic d’integració social, la cap d’educació de l’Ajuntament, una persona del Servei Territorial que porta el pla de convivència, l’assessor LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social), i una persona de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP). I entre tots l'estem construint.
En aquest espai de trobada una persona experta ens va marcant el ritme del projecte, els continguts. I llavors treballem en grups heterogenis, tan barrejats com podem (Equip Directiu, infantil, primària, ESO, FP, assessors externs…). Perquè com que es tracta d’un projecte global, les grans línies del Centre han de ser el màxim de consensuades i compartides. Ara mateix ja tenim aquestes línies, com poden ser l’atenció a la diversitat o les iniciatives de generació d’expectatives positives envers l’aprenentatge i l’èxit educatiu. També d’altres iniciatives per a la cohesió social, com un pla de participació i implicació de les famílies, i el tema de lligar l’oferta d’activitats extraescolars amb l’oferta educativa reglada. Ara estem elaborant els indicadors, que ens serviran per saber si avancem i, un cop fets, tancarem projecte. Després de Setmana Santa començarem a definir com aquestes iniciatives s’apliquen amb activitats concretes per al curs vinent.
Quin full de ruta hi ha previst?
El full de ruta surt del pla estratègic. Aplicarem el cicle de la millora contínua. És a dir, pensem, parlem, discutim, prenem decisions, dissenyem i portem a la pràctica. Fem llavors el seguiment, veiem si funciona i prenem decisions. I així tota la vida. Això és teoria de projectes. I la planificació estratègica és present sempre en tot a la vida, per molt que soni a una qüestió empresarial. És, de fet, una metodologia molt propera als mètodes que fan servir els professors a l’aula. Per a ensenyar als alumnes han de planificar: camins, continguts i indicadors de seguiment per saber si l’alumnat aprèn o no. I tornar a començar.
En aquest full de ruta hem tingut en compte l’opinió de les famílies, dels alumnes, i de tothom implicat. Hem redactat la missió, la visió i els valors que han de guiar les decisions del Centre. Hem fet també una anàlisi de l’entorn i les seves amenaces i oportunitats, i també de les fortaleses i debilitats que tenim dins del Centre. I a partir d’aquí hem pres decisions.
I com ho esteu portant a la pràctica?
Estem en un curs de disseny, ara. Però, alhora, ja estem fent coses, algunes diferent de com es feien per separat a cada centre fins ara. Algunes de les activitats que hem començat a fer, també perquè es visualitzi que estem en un moment de canvi, són les activitats compartides: els alumnes de 6è de primària fan l’educació física conjuntament amb els de 1r d’ESO de l’institut i van al taller de tecnologia de l’institut perquè així ja estan coneixent les instal·lacions on aniran el curs següent.
També fem projectes compartits: l’Aula Oberta de segon d’ESO fa el projecte Aprenem ensenyant. Per exemple, per la castanyada van preparar un conte, unes cançons i una obra de teatre, i ho van portar a l’escola per a l'alumnat de preescolar (3, 4 i 5 anys). I això té sentit perquè els nens grans s’ho prenen molt seriosament, volen quedar bé davant dels nens petits, són un model per a ells i és una oportunitat per a aprendre per a tots. També amb els alumnes de la UEC (Unitat d’Escolarització Compartida del PES la Mina) es fa un altre projecte de millora d’espais. A partir del projecte presentat pels 5ès i 6ès de l’escola, han fet una proposta per millorar l’entrada de l’escola que dóna a la Rambla. I, si els agrada, ho tiraran endavant. Coses d’aquest tipus.
Finalment, també estem avançant en quatre eixos que creiem que ens aportaran millora. I són: qualitat de l’aprenentatge -com millorar-lo, començant des de la base, des dels tres anys-; com millorar la coordinació entre l’escola i l’institut pel que fa a l'atenció a la diversitat, d’orientació i tutoria; com millorar la convivència; i la participació de les famílies. Tenim molta feina, sí. Donem l’abast, però és que estem treballant molt i molt tots, no només jo. El meu Equip Directiu “lo da todo”, i tothom hi està implicadíssim. És l’escenari perfecte. O canviem i millorem ara, o hem perdut l’oportunitat. I tenim la sort que l’entorn també ens està ajudant molt. Totes les entitats del barri, el PEB Mina, l’Ajuntament, la UPC… Som al centre de tot i tothom està esperant a veure què passa. S’està agafant amb il·lusió, amb ganes, i això fa que el gran volum de feina que representa no ens espanti.
Podem dir doncs que la Mina canviarà gràcies a l’educació?
L'educació ha de garantir a totes les persones les competències essencials per viure en societat, integrar-s’hi i participar activament. L’educació és la palanca per superar les desigualtats. Parlem de persones que no tenen el millor escenari per tenir una ciutadania digna. I l’educació és una part important per canviar la Mina, però no sola. És com un gran trencaclosques on han d’encaixar moltes peces. I fer-ho encaixar tot és difícil quan s’arrosseguen maneres de fer i una població que ha abandonat els estudis, amb molts alumnes que no arriben a finalitzar els estudis, a 4t d’ESO.
Tenim quatre elements clau: puntualitat, assistència regular, no-abandonament i continuïtat d’estudis postobligatoris. Pel que fa al primer, la puntualitat, hem engegat una campanya per millorar-la. Estem sent flexibles, hem explicat els motius de la mesura, escoltem les raons de les famílies. Així, almenys, els pares i les mares n’han de donar explicacions. Estem a la porta cada dia, i hem millorat molt, perquè els retards només es concentren entre les 9.15 i les 9.30 hores. I han baixat de 10-15 famílies a unes poques famílies. Això és un èxit. I volem transmetre que no ho fem perquè siguem maniàtics, sinó pel bé del seu fill, que perd classes i en fa perdre als altres quan arriba un cop començada la classe.
Volem nens i nenes que aprenguin per després ser ciutadans preparats, bones persones, flexibles, competents i que sàpiguen moure’s pel món. No aprenentatge per aprenentatge. I això tan bàsic és el que hem de compartir amb la comunitat educativa. Estem tots per l’èxit educatiu d’aquests nens i d’aquestes nenes. I hem de convèncer les famílies que l’escola té valor, no és un lloc per deixar el nen i ja està, sinó que ha de confiar en l’escola i en què volem el millor per al seu fill o filla. Aquesta és la idea fonamental.
Tres reptes en educació del barri
Tenir un Institut escola que ofereixi un servei de qualitat, on els nenes i les nenes siguin feliços i estiguin satisfets que sigui el seu centre educatiu. Si això és complet, arrossega la resta de reptes: assistència, no-absentisme i, sobretot, que les nenes no abandonin. Que esperin una mica, que no facin les coses tan ràpides, quan encara tenen l’oportunitat d’estudiar i de formar-se com a persones. Si vas molt ràpid et perds oportunitats que et tocarien per l’edat.
Per acabar, segueixes el Desdelamina.net? 😉
Seguir és una paraula massa gran [riu]. Sé que existeix, el mirava de tant en tant, i ara, des que sé que em faríeu aquesta entrevista, el miro amb regularitat. Perquè vosaltres (PES la Mina) també sou al PEB Mina, i m’interessa que tots els professionals del centre educatiu entenguin que aquest no és una illa, sinó que està dins un entorn i aquest s’ha de conèixer. Per tant, sí que miraré el Desdelamina, que serà un dels canals des dels quals estar informada.
(*) Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (2012) Els instituts escola: aspectes organitzatius, curriculars i d’orientació. Col·lecció Documents. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya
