Área Besòs publica una entrevista a la presidenta de l’associació Adrianes que ha estat guardonada amb la Medalla Macià de la Generalitat de Catalunya.
L’entrevista fa un repàs de la seva trajectoria vital, desde els seus origens: "[…] La meva lluita social de forma seriosa va començar als anys 60 amb un treball voluntari que vaig fer a la Maternitat de Barcelona. En aquella època, els nens que estaven allà ho passaven molt malament, perquè no hi havia personal i els tenien lligats a partir de les sis de la tarda.[…] Desprès vaig anar al Camp de la Bota, on, amb l’Ajuntament de Sant Adrià vam crear una escola bressol pels nens de les dones gitanes que havien fundat una cooperativa. […] Desprès vam traslladar aquesta llar d’infants aquí a la Mina […] A partir d’aquí, vaig continuar treballant en el barri, molt implicada en el tema gitano, perquè sempre m’he sentit molt a prop d’ells […]"
També tracta el seu paper i treball com presidenta de l’associació de dones Adrianes :"[…] Pensava que si al barri havia d’haver-hi transformació, seria a través de la participació de les dones. I les Adrianas es va formar l’any 2001. Les Adrianas vam començar anant porta per porta explicant què volíem. Fins que vam aconseguir fer la primera trobada a nivell nacional d’associacions de dones en barris en transformació.[…] Les associacions de dones quedaven com molt encasillades en fer puntes, i cosir i demés, que està molt bé i no tenim res en contra […] Però sempre fem el treball de cara a donar, no a quedar-se, a intentar canviar el xip al barri de la Mina: no només rebre, sinó donar alguna cosa […]"
I acabant la entrevista es fa tot un extens repàs sobre el pla de transformació del barri, el seu desenvolupament i moment actual: "[…]la rehabilitació urbanística és molt més fàcil a pesar de que és més costosa econòmicament. I lògicament l’entorn condiciona a les persones. Amb un entorn més agradable, l’actitud canvia. Ara, ja la qüestió social és més difícil […] han d’haver-hi canvis d’actitud, de respecte cap als altres […] em fet un pas impressionant. Però clar, encara s’ha de treballar en el tema social […] amb els nens i amb les dones. Per això intentem que les dones vagin transmetent tot lo que s’hauria de fer. Un dels objectius de les Adrianas va ser que dos o tres de nosaltres anessin a les escoles per poder parlar amb les mares dels nens que deixaven de la importància de que participessin en les AMPES de les escoles.[…] Qui transforma un barri, una ciutat? L’entorn i la gent. Si els comportaments d’aquesta gent no canvien, fa que això no es pugui tirar endavant per més esforços que a vegades s’hi facin, que se n’han fet.[…]"
Si vols llegir la entrevista completa, visita la web de Área Besòs.