EXPOSICIÓ :: “Viatjant vides, creant mons”

  • Categoria de l'entrada:Cultura

Inauguració al MhiC de l’exposició Viatjant vides, creant mons

El proper dijous dia 16 de març a les 19 hores, s’inaugura al MhiC (Museu d’història de la immigració de Catalunya) l’exposició Viatjant vides, creant mons. L’experiència i l’obra de la Migració Femenina a Catalunya.

Exposició comissariada per Remei Sipi, membre de l’associació de dones E’Waiso Ipola i Presidenta de la Federació d’Associacions de Guineans de Catalunya. Produïda pel Museu d’Història de l’Hospitalet, l’Àrea de Patrimoni Cultural i l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona i pel MhiC (Museu d’història de la immigració de Catalunya) de Sant Adrià de Besòs. Amb la col·laboració de l’Institut de Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català de les Dones i la CAM (Caja de Ahorros del Mediterráneo).

Inauguraran l’alcalde de Sant Adrià de Besòs,Jesús Maria Canga Castaño i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, Mario Sanz. Amb la presència del Carles Ruiz Novella, president delegat de l’Àrea de cultura de la Diputació de Barcelona i Immaculada Moraleda, presidenta delegada de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona.

Aquesta exposició dóna veu i presència a aquestes dones que amb les seves obres i els seus testimonis ens incorporen al seu viatge, un viatge per la vida i per la creació de móns més propers, on la quotidianitat té cos i olor de dona, però sovint no s’aprecia.

En el 2005 més del 50% de la migració a Catalunya era femenina. I això no és cap anècdota si tenim en compte les obres quotidianes de les dones i la seva participació social en el marc de les relacions i de les pràctiques polítiques de les dones. És la seva saviesa la que circula en la convivència més pròxima, són més dones que homes les que transmeten a través dels treballs de cura i d’atenció a les persones, les seves pròpies cultures i els seus propis sabers.

Les dones immigrades a Catalunya són diverses pels seus orígens, pels seus projectes migratoris i per les seves estratègies de crear i recrear la vida. Cada dona és única i és en els marcs de les organitzacions de dones i d’associacions de dones on han pogut aconseguir una major visibilitat social, de força comú en les lluites pels drets. Uns llocs d’arribada i d’on partir en les pràctiques de llibertat de dones. Llocs queal llarg dels anysd’història de la migració femeninahan estat llocs de plaer de les trobades de les dones i on mostrar i mostrar-se en les creacions i obres de dones.