Feminismes :: Glossari

  • Categoria de l'entrada:desdelamina / Dones

Posem en marxa els motors d’un tema de fons que feia temps que el cos ens demanava: els feminismes al barri de La Mina. Aquest 2022, més que mai, les dones estan al centre de les nostres prioritats comunicatives. El 8M estrenàvem la Conversa sobre feminismes amb l’Antonia, de Dones Iris, i la Susana Martínez Heredia. Elles ens ajudaven a introduir el tema, i els interrogants, des de llavors, s’han anat multiplicant. Els hem volgut recollir per tenir-los presents i intentar donar-hi resposta al llarg del curs. També ens hem adonat, una vegada més, de la complexitat de la qüestió. Per això hem preparat aquest glossari feminista que presenta alguns conceptes fonamentals per abordar com es viuen els feminismes al barri de La Mina.

Les definicions les hem extret del recurs que facilita l’Ajuntament de Barcelona, però a la xarxa podreu trobar-hi molts d’altres (LaFede.cat, l’espai Violeta, Vilaweb, feminismes.cat…). En aquest article us presentem alguns dels conceptes més significatius per al nostre context, però la llista és molt més llarga… us animem a fer-hi un cop d’ull i a plantejar noves preguntes a través de les xarxes socials: @desdelamina (a Twitter, Instagram i Facebook).

Amor romàntic

Fenomen social o culturalment construït basat en creences compartides sobre la suposada veritable naturalesa de l’amor de parella, sovint irracionals i impossibles d’acomplir i que poden generar relacions de dependència, desigualtat i tolerància cap a comportaments abusius que són la base de les violències masclistes.

Apoderament

Augment de la participació de les dones en els processos de presa de decisions i accés al poder. També és la presa de consciència del poder individual i col·lectiu de les dones.

Assetjament

Comportament no desitjat relacionat amb el sexe o el gènere d’una persona que té com a propòsit o produeix l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu.

Bretxa salarial de gènere

Diferències salarials entre dones i homes. Tècnicament es defineix com la distància en la retribució mitjana (salari base més complements) entre dones i homes ocupats.

Coeducació

Mètode educatiu basat en educar en la igualtat des de la diferència, possibilitant la llibertat d’expressar-se sense la mediació d’estereotips de gènere i donant suport a l’alumnat amb comportaments de gènere no normatius.

Conciliació

Equilibri entre les responsabilitats personals, familiars i laborals. Cal parar especial atenció als drets dels homes en aquesta matèria, evitant que les dones siguin les úniques beneficiàries dels drets relatius a la cura de fills i d’altres persones dependents, ja que això entra en col·lisió amb el seu creixement professional.

Cosificació del cos femení

Representar o tractar a una dona com un objecte sexual, ignorant les seves qualitats i habilitats intel·lectuals i personals i reduint-les a un mer instrument o bé de consum. És violència simbòlica.

Drets sexuals i reproductius

Són Drets Humans amb la finalitat que totes les persones puguin viure lliures de discriminació, riscos, amenaces, coercions i violència en el camp de la sexualitat i la reproducció.

Ecofeminisme

L’ecofeminisme és el corrent del feminisme que defineix una societat ecològica, descentralitzada, no jeràrquica i no militaritzada, amb democràcia interna i en què les dones viuen sense opressió.

Educació afectivo-sexual

Procés d’adquisició constant d’informació i formació d’actituds, creences i valors sobre la sexualitat, incloent les habilitats per comunicar-se efectivament i prendre decisions responsables.

Feminisme

Posició política i social que defensa els drets i les llibertats entre homes i dones.

Gènere

Conjunt de característiques socials, culturals, polítiques, psicològiques, jurídiques i econòmiques construïdes socioculturalment que la societat assigna a les persones de manera diferenciada, com a pròpies d’homes i dones.

Igualtat

Concepte segons el qual totes les persones han de ser tractades igual i tenir els mateixos drets polítics, econòmics, socials i civils, independentment del seu sexe, gènere, origen nacional i/o ètnic, discapacitat, edat, orientació sexual, religió, ideologia, etc.

Interseccionalitat

Perspectiva analítica i política que permet entendre i respondre a les maneres com el gènere es creua amb altres eixos de desigualtat i com aquests creuaments contribueixen a experiències úniques d’opressió i privilegi.

Llenguatge inclusiu

És un llenguatge que evita el biaix cap a un sexe o gènere social determinat. El llenguatge no sexista pretén evitar un ús del llenguatge que tendeix a invisibilitzar o amagar la presència o actuació de les dones. Per exemple, incloent el femení en el llenguatge (els i les alumnes, per exemple), o bé cercant l’ús de paraules neutres (l’alumnat).

Masclisme

Idees, actituds i pràctiques basades en una atribució cultural apresa de superioritat de l’home, com a mascle, sobre la dona. Alguns exemples serien el menyspreu més o menys evident o socialment acceptat cap a la dona, la valoració de les dones a través dels seu aspecte físic o per la relació que tenen amb algun home o per l’ús del llenguatge, etc.

Microviolències masclistes

Mesures de control, domini i subjugació patriarcals que actuen en el terreny d’allò simbòlic i psicològic, i exerceixen violència envers les persones dominades.

Paritat

Situació d’equilibri en la participació de dones i homes en els espais de decisió polítics, econòmics i socials.

Patriarcat

Forma d’organització social, política i econòmica on les dones són confinades en l’espai privat i a la funció reproductora, mentre que els barons es reserven l’espai públic.

Sexe

Conjunt de característiques físiques, biològiques i anatòmiques de les persones que neixen com a homes i dones.

Sororitat

El concepte deriva de sisterhood, germanor entre dones. Es diferencia de la solidaritat amb què implica la modificació de les relacions entre dones, amb la idea de sentir-se com a iguals.

Violència masclista

Violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.