Per acabar el curs hem preparat amb la col·laboració de diferents agents del canvi una serie d'articles sobre propostes entorn a les anomenades economies alternatives.
Així en Guillermo Rojo, soci treballador de la Cooperativa Etcèteres, ens parla de l'economia solidària; reflexiona i qüestiona el model d'economia de mercat per a fer-nos un retrat d'iniciatives i accions de construcció de noves formes de fer economia que com ell diu "posen la vida en el centre per entendre que la economia no és una finalitat, sinó un mitja per a satisfer les nostres necessitats bàsiques socials"
Yes there are alternatives! And they are in the air!!
Al començar a pensar en aquest post em pregunto per què escriure ara sobre economia solidaria?
Amb la secreta sensació què parlarem d’un valor que a totes ens pot reconfortar des de la nostra condició estiuenca: la bona obra del dia. Una espècie de capítol de les missions i que el vivim, llegim des d’aquesta distancia i/o marc que és potser el que més em preocupa. I jo em presto ràpid a escriure una llista d’alabances de l’economia solidaria, del com mola, i a plantejar un marc conceptual més o menys sòlid. Tot això per a referir-me que la voluntat és un altra i que almenys això del marc conceptual sí que no ho escometré ;-))
Parlar doncs avui d’economia solidaria ara és parlar de vida, de les persones, de nosaltres, de com s’estan desplegant unes pràctiques arreu, i que impregnen el nostre quotidià; de com s’estan articulant respostes col·lectives als problemes personals i més globals, de com teixim i cuinem complicitats i reciprocitats fent, constituint i imaginant una comunitat godzilla! (concepte deutor i trobat al copylove)
Imatge extreta de la web www.colaborabora.net
En definitiva no és més que l’exercici radical de proposar que volem governar i decidir sobre les nostres vides. Un punt de partida com el què no som mercaderia en mans de polítics i banquers!
Dos elements que em semblen estratègics a destacar, són, per una banda, com des de l’Economia solidaria estem tractant de portar a terme el Mercat social. La proposta del mercat social és un invertir els termes i les lògiques dominants actuals de l’economia i del mercat: posar la vida en el centre i entendre que la economia no és una fi, sinó un mitja per a satisfer les nostres necessitats bàsiques socials i que tot es pot regir sota altres principis. Denunciar la mixtificació actual de la economia i el mercat, que no són un ens abstracte, és fruit d’una construcció i de les nostres pràctiques i som part d’ella. I per altra banda, que l’economia solidaria és ja un conjunt de pràctiques que s’està portant a terme, és una realitat quotidiana i emergent , que està essent alternativa en molts àmbits i aspectes de la nostra vida.
Com i què s’està donant?
Deiem Mercat social: En el marc del Mercat social es poden distinguir cinc àmbits que l’afecten i el construeixen. Però hi ha un principi vertebrador que el creua a tot ell: l’exigència de radicalitat democràtica, la promoció de democràcia econòmica en tots aquests àmbits.
Aquest cinc àmbits, molt breument, són:
La construcció d’un sistema financer alternatiu, ètic i solidari que afecta al promoure i constituir una banca, un estalvi i una inversió ètica regits per la transparència i la democràcia econòmica. Avui en el nostre entorn més pròxim podem identificar una realitat ja immediata: FIARE, la que serà la primera banca cooperativa ètica, experiències com el coop57 una cooperativa de serveis financers que promou l’estalvi ètic i l’inversió en i des de l’economia solidaria, assegurançes ètiques com a Arç Serveis Integrals de correduria d'assegurances, etc. L’iniciativa de FETS que tracta d’englobar i coordinar les diferents iniciatives. Sense entrar a comentar les fecundes pràctiques i experiències de formes de finançament relacionades amb el crowdfounding (on destaca l'experiència de goteo per el seu retorn al comú), les Comunitats Autofinançades – CAF, els fons i grups d'estalvi solidàri – FES, etc…
La producció cooperativa que ens informa sobre pràctiques de mutualització i cooperativització de l’activitat productiva i econòmica i que ens permet generar condicions, relacions i formes de treball diferents sota la gestió democràtica: autonomia i autogestió, dinàmiques col·laboratives, estructures horitzontals, altres criteris de producció i productivitat.
Un article interessant que tracta alguns elements d’aquests que trasctem en aquest post és el Quart Impuls, article d'IVàn Miró publicat a la revista Nexes. Un aspecte fonamental si tenim en compte com l’estatut del treball, la relació salarial, la precarització de la vida i del treball, etc. ens exigeixen pensar i realitzar altres pràctiques sota altres principis (temps, espais, reproducció, cura, decreixement, solidaritat, repartiment , renta bàsica…) i que puguin aprofundir en un bon viure.
La comercialització i distribució justa que ens informa de les pràctiques que tenen a veure amb relocalització de l’economia (nord – nord), km0, productes de la terra, petjada ecològica, considerar la mobilitat actual, etc. Així com amb el comerç just sur-nord. Una concreció d’aquest àmbit és la generació de cada vegada més iniciatives de creació de cooperatives de serveis on conflueixen productors, consumidors i distribuïdors on poder confrontar i desenvolupar estratègies comuns. Una mostra molt incipient pot ser la cooperativa Queviure.
El consum responsable i crític que té per exemple en les cooperatives de consum la seva representació més clara. Un radical replantejament del consum i el model de desenvolupament que li és natural en lògiques decreixement. Alguns exemples a cavall entre els dos àmbits anteriors poden ser experiències tant importants com a SomEnergia que incideix tant en el qüestionament del mercat elèctric i la seva transformació com en el model energètic. La compra conjunta o experiències de consum col·laboratiu participen de ple també en aquesta línia.
Un altre àmbit que ocupa un especial centralitat, i que en alguns aspectes i segons quins desenvolupaments participa del mercat social o no, però s'inclouen en l’esquema són l’intercanvi, son la troca i la moneda social. Son estratègies, intervencions que ens permeten subvertir la lògica del mercat actual i la monetarització de tota relació. En el marc del mercat ens pot permetre obrir nous desenvolupaments, un altre finançament, un establir altres prioritats i criteris, un refundar a què li donem valor i a què no. Iniciatives i debats que estan en alça, vius i oberts (campanya d’ecosolidaritza’t, però també qüestions com el bitcoin).
ECOSOLidaritza't! Moneda Social | XES from Claraboia on Vimeo.
En aquest sentit, Karl Polany ens recupera un escenari i hortizò que ens hem deixat prendre; hi ha més lògiques que la del mercat (tal com mostra històricament el mercat no és precisament la lògica econòmica predominant. Polany ens informa sobre la redistribució (funció que ell reconeix a l’estat), sobre l’intercanvi, i ens parla de la reciprocitat i sobre tot i més important el desarrelament de l’economia que suposa que la terra i el treball passin a ser contemplats com a capitals. És la passa definitiva per la deshumanització de l’economia. Passem a ser part i servidors del mercat i el capital i som hereus d’aquesta situació. No cal enumerar totes les mesures del austericidi per exemplificar la perversitat d’aquest sistema i plantejament.
Dèiem pràctiques:
Ens sembla bàsic deixar clar que l’economia solidaria és ja una pràctica emergent. Vivim actualment, pel potencial i pel context (ni podem, ni volem llegir-ho tot en clau crisi, estem immersos en una gran transformació, de canvis socials i tecnològics, en una transició on aquests canvis generen un ventall ampli de oportunitats i potencials que evidentment no es poden col·locar en una situació ingènua d’optimisme però tampoc de derrotisme) una multiplicació d’iniciatives, un generar i experimentar continu, marcat per una confluència d’agents, moviments, mobilitzacions, i temes creixent.
Tres coses en aquest sentit, una primera sobre el cada vegada més marcat caràcter híbrid de les coses i les iniciatives. Una bona mostra i recull es pot trobar a el vivero de iniciativas ciudadanas. Un altra mostra de la diversitat, riquesa i pluralitat d’iniciatives és la realització de la recerca i del documental Homenatge a Catalunya 2.
Penso que l’economia solidaria dona cabuda i facilita aquest caràcter però tampoc vull fer servir un ús acaparador/colonialista de l’economia solidària; amb això vull dir que no em preocupa tant els adjectius o paternitats/maternitats de l’assumpte sinó en tot cas el seu caràcter crític, transformador i polític (en aquest sentit hi ha un munt d’economies critiques i transformadores, decreixement i permacultura, economía col·laborativa, economia distribüida, que jo, de manera inconscient i temerària, incorporo i faig conviure i sobre els que veig nexes, punts en comú i diàlegs fecunds.
En aquesta línia, i segona cosa, alguns apunts sobre les pràctiques híbrides,confluències i emergències que enriqueixen el panorama de l’economia solidaria. Iniciatives que des de diferents tradicions, camins, aproximacions i cultures estan confluint i generant pràctiques i relats i significatius d’aquesta tendència, casos com Colaborabora (antic Amaste) s’han convertit en cooperativa com pas natural i d’acord amb el seu què fer sobre els commons, dinàmiques col·laboratives, etc. El paper de Traficantes de Sueños en REAS i coop57 Madrid, la campanya de Zemos98 avalozemos en el marc de coop57Andalucia, la prèsencia del Patio Maravills en Mercado social de Madrid
I com a tercera cosa, ha estat la generació d’espais de visualització i trobada de l’economia solidaria. La realització de la primera fira d’economia solidaria de Catalunya (dir que té ja la seva feliç replica a Madrid: mercado social i també a Córdoba Idearia) promoguda des de la Xarxa d’Economia Solidaria, es una clara mostra del que vull reflectir la necessitat des del propi moviment de mostrar-se i trobar-se i a la vegada visualitzar-la. Aquest era uns dels objectius fonamentals de la fira, visualitzar que avui en dia, qualsevol àmbit de la vida quotidiana està present i té ja una expressió i resposta en i des de l’economia solidaria: consum (vestir, menjar, viatjar), serveis (consultoria, advocades, urbanisme), habitat, estalvi, inversió, etc (aquest any es celebrarà la 2ona fira els 26 i 27 d’octubre a Fabra i Coats, Barcelona).
Imatge extreta de la web de la Fira d'Economia Solidària de Catalunya – www.firaesc.org
Es pot viure ja en el mercat social.
Per acabar algunes notes sobre emergències, contexts, potencies i encantaments.
Com deiem ara es pot viure al mercat social però encara vivim en cert encantament, l’orquestra del titànic continua tocant (amb la mobilització i la inèrcia, amb força magna, de moltes de les seves institucions FMI, banca, etc. L’austericidi no és cap broma). Un meravellós Cercle Virtuós del que han i participen milions de persones: un anar del treball a casa i una vegada a casa ‘eco’-sopar, sofà i tele (hi ha moltes variants del mateix fer). El treball ens permetia endeutar-nos per a la hipoteca (casa-totem fonamental de tot sentit de la vida), pel cotxe (segon totem que ens permetia mobilitzar-nos cap a la feina) i el consum i alimentar-nos (es increïble pensar com el consum s’ha organitzat com el primer agent de socialització i afiliació en aquest món i en aquest país en tan poc temps. M’adreço a les diferents aportacions que ha fet Luis Enrique Alonso per tal de poder aprofundir en aquesta qüestió central i esgarrifosa), etc, etc.
I en poc temps ens trobem que el treball ja no és tal (ja fa dècades que estem immersos en lògiques precaritzadores i que pensabt el model fordista havia desaparegut. A casa nostra, Seat,Pegaso, etc com a models que han desaparegut o transformat (ERES encobertes per desprès tornar a contractar a la plantilla però sense dret adquirits antigament ni històrica, etc) o convenis consultats com el de Nissan. Cassos força celebrats i que només singfiquen unes relacions i moderacions salarials brutals a canvi del teòric assegurament de la feina i el petit detall que tota persona que si incorpori ara nova a la plantilla cobrarà un 20% menys)). Les xifres de l’atur son brutals.
Per altra banda, descobrim que casa nostra, les persones que ens han avalat tampoc ens pertanyen (ni república de mi casa ni ósties, del banc directament). Aquesta meravellosa promesa pel 99% s’ha esfumat o s’està esfumant, el cercle virtuós era un malson (brutal exercici caníbal del mateix sistema capitalista).
Hem de recuperar la vida però no per l’emprenedoria (últim cant de sirenes pel que sembla, o no només per l’emprenedoria, o no amb aquesta emprenedoria que abrillanta i neteja). Hem de trencar amb el Karma de la culpabilització individual i afrontar nous reptes socials i col·lectius i des de la meva humil opinió aquesta possibilitat passa per l’alternativa de l’economia solidaria (of course no única i exclusivament). Un article bàsic en aquest sentit és l'article de Jordi Via en el penúltim número de nexe sobre estratègies de la economia solidaria.
Un camí que no és fàcil i que exigeix qüestionar molts dels postulats sobre els que ens havíem construït. Com diu Serge Latouche hem de descolonitzar gran part del nostre pensament i del pensament económic. No podem pensar que des de l’Economia solidaria recuperarem llindars de desenvolupament, creixement i consum com els que estàvem acostumats. No es tracta d’això sinó d'una altra cosa. En aquest sentit, és curiós com en els darrers anys estem fent un exercici de decreixement ‘oficial i institucional’ quan era cosa que semblava de visionaris. La pena que és que no entra més enllà del que es dona per suposat.
Un altre element central, i fruit de la complexitat, que s’ens planteja i que des de l’economia solidaria esta incorporat és el replantejament d’una dicotomia empobridora d’allò privat i públic. És pensar en un públic (espai públic compartit) més complex i ric, és pensar en allò comú.
Ara, des de la mobilització hi ha part de la societat que s’està fent seu el que és públic i en el procés l’està redefinint, en un procés on teòricament els agents (partits, estat) que estaven pensats per ser els seus garants brillen per la seva absència o son els protagonistes del seus desmuntatge. La mateixa economia solidària o el procomú està plantejant espais, àmbits i coses que ens pertanyen, que ens són públiques i comunes però que han d’estar governades, dissenyades i participades de forma diferent. Recursos naturals, la xarxa, el coneixement, etc. estan aquí presents i plantegen un altre terreny de joc i que van més enllà d’un bord plantejament de big society per exemple.
I tot això i més en un context de institucions i polítiques zombi que no poden o saben anar més ellà d’un celebrar l’acord de Nissan, plantejar Eurovegas o variants localistes, una Barcelona de Monocultiu turístic i parc temàtic, etc. fruit totes elles de polítiques també zombies. I sí, contrariament al que manifestava ja la visionaria Margaret Thacher : There is no alternative (TINA)!! I que es repeteix qual Karma ara sota els mateixos preceptes, sigui Zapatero, Rajoy o Mas, sí que n’hi ha d’alternatives.
Euskadi_p2p. el lugar más copiado del mundo. Imatge extreta de la web www.colaborabora.org
Només cal certa mirada oberta i curiosa, per citar només dos propostes molt prudents, podem destacar l’experiència del desenvolupament comunitari económic (cooperatiu) portat a terme a Quebec i fruit de la crisi dels 80 (Article L'Economia Social com a motor de creixement: Pot esdevenir Catalunya el Québec d'Europa?, article de Jordi Valls publicat al número 360 de la Revista Cooperació Catalana ) o la provocadora proposta de Ricardo Anton fem que euskadi sigui el país més copiat.
El que hem dit, està en l’aire!!
La imatge que encapçala aquest article és d'un ecosol, la Moneda Social emesa per la Xarxa d'Economia Solidària – Foto extreta de la web www.canalsolidario.org
La imatge que tanca aquest article està extreta de la pàgina de flickr de Epsos