Els desnonaments dels pisos ocupats des de fa gairebé deu anys al barri de La Mina ja fa setmanes que estan en marxa. Són un degoteig d’actuacions, i rara és la setmana en què no se’n produeix cap sota la presència d’un bon nombre de mossos d’esquadra assegurant tot el procediment, que inclou la instal·lació de portes de seguretat per part d’equips especialitzats i altres sistemes per intentar evitar la reocupació dels habitatges.

Els desnonaments més mediàtics que s’han produït fins al moment, sens dubte, van ser els primers de tots el matí del 18 de juny. Una resposta veïnal important que comptava amb el suport del Sindicat d’Habitatge de La Verneda i Besòs, esperava des de primera hora l’arribada de la policia i la comitiva judicial. Es van preparar barricades, tanques i altres estratègies en un intent d’impedir l’accés a l’edifici; quelcom que va tensionar l’ambient entre manifestants i mossos d’esquadra, sobretot en descobrir que finalment no hi hauria cap intent de mediació o negociació.

Un cop assegurat l’accés a l’edifici, van arribar els representants de les administracions juntament amb especialistes encarregats dels (diuen que força cars) sistemes de seguretat. Tot plegat va causar una evident frustració entre les persones afectades i les veïnes que els donaven suport, que en alguns casos desafortunadament es va materialitzar en forma d’amenaces verbals cap a l’administració generalitzades i un llançament en un inici d’ous a la porta i façana del Consorci de La Mina que va acabar amb algun vidre trencat per impacte de pedres.

La resposta veïnal, però, ha anat minvant en les següents actuacions; quelcom fins a cert punt comprensible degut al fort desgast i la poca efectivitat de la protesta per evitar els desnonaments. Es dona el cas, a més, de la reocupació amb èxit d’alguns dels pisos de la primera actuació tot i les mesures aplicades per prevenir-ho. Unes reocupacions que de moment una jutgessa n’ha desestimat el desallotjament immediat, i que podrien marcar un camí de què pot passar en futurs casos similars, sobretot si impliquen casos de demostrada vulnerabilitat.

Tot plegat, ens fa pensar en un escenari de molta complexitat, amb múltiples actors implicats, i situacions personals molt diverses difícils d’agrupar sota unes mateixes premisses. Tampoc la falta d’informació està ajudant a saber ben bé com s’està actuant, tot i les peticions efectuades a les administracions responsables. Tan sols se’ns comunica per part del Departament de Drets Socials de la Generalitat que els serveis socials del municipi han atès a aquelles persones ocupants que s’hi han adreçat, que continuaran actius durant els desallotjaments per atendre vulnerabilitats no identificades prèviament, i que les persones en situació de vulnerabilitat seran ateses per la Mesa d’Emergència de Sant Adrià de Besòs.

Però què passa amb tots aquests pisos que, recordem, han de ser per a les persones reallotjades del bloc Venus si els processos de desnonament i reocupacions s’allarga molt més del previst? Quants d’aquests habitatges seran realment per les famílies de Venus amb tota la càrrega i complexitat que arrosseguen durant els anys, primer per les males gestions, després per les ocupacions, i ara pels desnonaments? Pot això acabar afectant, novament, la data d’enderroc de Venus?

Són moltes incògnites, i tampoc tenim forma de saber com les administracions pensen afrontar el malestar de les persones afectades i les que els donen suport. Tothom present va poder palpar els moments de tensió i crispació durant els primers desallotjaments, i l’ajuntament de Sant Adrià de Besòs s’ha vist empès a reforçar la seguretat arran de les protestes al seu exterior. Tal és el cas, que l’últim ple de l’ajuntament es va decidir fer de forma telemàtica per motius de seguretat, i evitar així manifestacions i possibles aldarulls, quelcom que no ha agradat a alguns dels partits de l’oposició.

Ens esperen encara moltes setmanes i mesos de desnonaments, les conseqüències finals dels quals encara estan per veure. Si es compleix el que l’administració preveu, les persones amb dret a reallotjament de Venus tindran l’oportunitat d’accedir a aquests pisos, contribuint a la resolució de tot el procés del bloc encallat des de fa dècades; alhora que les persones i famílies realment vulnerables serien ateses. No sembla, però, que el camí estigui absent de dificultats, complexitats, i alguns entrebancs.