Tal i com ja us vam avançar recentment, al desdelamina.net hem acollit l’experiència dels Irregulars de La Mina, un projecte d’Aprenentatge i Servei amb col·laboració amb l’Institut Escola La Mina.

Inspirat en els Irregulars de Baker Street, un grup de joves que ajudaven a Sherlock Holmes en les seves investigacions a peu de carrer, els Irregulars de La Mina es plantegen com una oportunitat per treballar l’esperit de descoberta, anàlisi i comunicació de les participants. Una manera diferent de trepitjar terreny per aprofundir en aquells temes del barri que els inquieten o generen curiositat.

En l’edició 2022-23, hem acompanyat a dos joves, el Nikita Borodin i el Santiago Geldres. En aquest article, us compartim la feina feta pel Nikita, que ha volgut saber més sobre els orígens del barri. Per fer-ho, ha entrevistat al Josep Maria Monferrer, creador de l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i La Mina.

Al desdelamina.net, he volgut fer una explicació de la història del nostre barri “La Mina”, explicant el barri, el seu inici i hem tingut la sort d’entrevistar a Josep Maria Monferrer que porta en aquest barri des del principi.

La Mina és un barri ubicat a Sant Adrià del Besòs amb una quantitat de 10.239 habitants. És un barri amb molta història viscuda. A La Mina hi ha un 9,8% de persones estrangeres, procedents sobretot del Pakistan, el Marroc i la Xina.

Pel que fa a la història del barri, La Mina és el resultat d’una actuació sorgida el 1969: l’objectiu era l’eradicació de diferents nuclis d’infrahabitatges a l’àrea metropolitana de Barcelona. El barri quan va ser construit va portar a molta gent que vivia en barraques que eren, en força casos, persones analfabetes i amb cultures diverses. La proposta del Pla de Transformació del barri de La Mina suposa anar més enllà de la rehabilitació urbana, aproximant-se des d’una perspectiva àmplia on els aspectes socials, econòmics, culturals i urbanístics s’integrin en un projecte de caràcter holístic.

Des del meu punt de vista, La Mina actualment és un barri en procés de convertir-se en un dels millors barris de tota l’àrea metropolitana, amb contruccions seguides i restauració completa del territori.

Vaig tenir el plaer d’entrevistar a Josep Maria Monferrer, un pioner del barri de La Mina que recorda amb claredat tots els processos del barri. Des de la destrucció de les barraques fins ara, ha anat recopilant cada dada del barri per poder tenir la millor informació possible:

Quan vas arribar al barri?

El mes després de la mort de Franco, després que tanquessin al meu mestre a la presó.

Com vas viure els primers anys a La Mina?

Una mica desorientat perquè venía d’un altre món completament diferent.

Com va ser el procés de construcció del barri?

Tota la construcció estava orientada a Barcelona, una situació on ningú no coneixia a ningú però eren feliços perquè tenien un pis.

Tens alguna anècdota de la destrucció de les barraques?

Molts ciutadans de les barraques en comptes d’estar tristos perquè estaven destruint la seva casa estaven feliços perquè formarien part de la societat.

Què opines sobre les manifestacions en contra de la pel·lícula de “Perros Callejeros”?

Estava completament a favor perquè no volia que els meus alumnes agafessin d’exemple a aquells personatges.

Com va ser educar a nens i nenes que mai havien estat en una escola i eren anafalbetes?

En primer lloc, volia que aprenguessin a escriure el seu nom. I després, que fessin jocs de diferents assignatures per ensenyar sense que ells ho sapiguesin.

Com vas ser viure la transformació del barri?

Intentant adaptar-me com podia.

Què prefereixes més, La Mina actual o la antiga? Per què?

L’actual perquè ha evolucionat, no tan sols el barri, sinó també la gent.