Poca gent coneix tant a fons la història del barri de La Mina com en Josep Maria Monferrer. És per això que el diari El Punt-Avui li dedica una entrevista on avança el contingut dels dos llibres que està preparant sobre la pre-història rural del barri i la revolució educativa dels escolapis del Camp de La Bota.

La relació de Josep Maria Monferrer amb el barri comença inclús abans de la construcció d’aquest, a l’escola que Francesc Botey i altres escolapis organitzen entremig de les barraques del Camp de la Bota. I amb la creació de La Mina, en Josep Maria és dels primers en arribar i n’és també el primer director de la primera escola per, després, ser un fervent lluitador en els moviments socials, impulsor de l’Arxiu Històric…

L’entrevista gira entorn dels invisibles. Els invisibles a la Barcelona del disseny, els invisibles a qui gira l’esquena tota la planificació urbanística barcelonina post Jocs Olímpics, els invisibles al centre de la metròpoli convertit en un aparador per a turistes.

Uns invisibles que rastrejant en el passat, podem situar en l’emmurallat raval de Barcelona, apartats dels palauets del proto Barri Gòtic.

Els invisibles que una nit tragueren dels barris de barraques de la Barcelona de Porcioles, per abocar-los en barris de “barraquisme vertical” a mig acabar i sense els serveis necessaris. Uns barris mig buits on no era difícil que hi germinés la droga i la delinqüència, regada per pel·lícules que feien èpica del fenomen “quinqui” que encara cueja pels museus de la ciutat. 

Barris antigament associats aexclusió i pobresa, i que avui ens agrada anomenar “perifèria”. Perifèrics als centres de les Metròpolis contemporànies on corren, viuen i fan les seves malifetes, els delinqüents actuals responsables de les grans barbaritats que s’amaguen sota el nom de “la crisi”. Devem estar orgullosos que avui aquestes perifèries siguin recordades per ser el bressol de grans mobilitzacions: les “banlieus”, els barris de Londres, els països àrabs…

Recomanem la lectura completa de l’entrevista que trobareu aquí

I aprofitem per recordar la videoentrevista que en Josep Maria ens oferí a desdelaminaTV