Com us avançàvem fa unes setmanes, el barri de La Mina ha estat escenari de molts rodatges. Ho vam veure amb l’especial “La Mina com a plató: creacions fetes a casa”. I ho veiem avui també amb els videoclips que han utilitzat el nostre territori com a ambientació.

Els carrers del nostre barri, els edificis emblemàtics i la comunitat es deixava entreveure a ritme de rap l’any 2016 al videoclip de Rapsusklei. L’artista espanyol decidia enregistrar la seva cançó “Tantas veces dijeron” amb el nostre barri com a escenari. El vídeo mostra imatges que ens podrien semblar molt característiques de l’entorn i de la població que l’habita, però a nosaltres ens qüestiona si no són altres maneres més poètiques de replicar estereotips.

En qualsevol cas, alguns dels missatges que promou la cançó reivindiquen anar més enllà de les aparences i els prejudicis. ¿Per aquest motiu decidiria Rapsusklei enregistrar el seu videoclip al barri de La Mina?

Un dels referents del trap al nostre país va trepitjar també el nostre barri per ambientar un videoclip entre carrers i edificis. En aquest cas era C. Tangana, l’any 2018, amb la cançó “Bien duro”. 

Lamentablement, podem dir que aquest videoclip reprodueix tots els prejudicis, les ombres i els estigmes que envolten el nostre barri i que, des de la base comunitària, treballem per revertir. Drogues, violència, il·legalitat… el videoclip de C. Tangana al barri de La Mina teatrelitza una estètica quinqui que no va gaire més enllà del tòpic.

Flamenc i  a la francesa és la proposta que Cathy Claret i Raimundo Amador ens compartien l’any 2019. La cançó “Rayo”, del disc “Primavera” triava a La Mina com a plató amb un videoclip on participaven amics i familiars dels artistes. En aquest, s’hi rendeix un homenatge visual a Camarón de la Isla, cantant que dóna nom a una de les places del nostre barri.

Els joves artistes que creixen musicalment també decideixen fer-ho amb La Mina com a fons dels seus videoclips. És el cas de Tanito 930, amb “En la calle”, entre d’altres cançons, o la col·laboració entre Rober Gwan, Dy Flow i Denny Well, amb “Pa los míos”. Dues propostes que superen les 700.000 i 29.000 visites respectivament i que fan saltar les alarmes pels símbols estereotipats de violència que es reprodueixen en les imatges.

Molt més educativa és la proposta creada per Las Fugitivas del Silencio, tres alumnes de l’Institut Manuel Vázquez Montalbán. L’Hajar, la Lluna i la Ouassima van guanyar el concurs Hip Hop per la Pau amb la cançó “Salgamos de esta celda”, dedicada a les persones migrants i refugiades. Com a premi, van poder enregistrar-la en uns estudis professionals.

El videoclip original de la cançó, generat per elles mateixes, mostra una imatge més justa i més propera de Sant Adrià del Besòs. I el videoclip final, fet amb el suport tècnic i artístic de Versembrant, fa visible la tasca educativa i divulgativa de les tres joves.

Nosaltres ho tenim clar: ens agraden aquestes creacions. Punt positiu per la Ouassima, l’Hajar i la Lluna:

Com ja us vam animar a fer en el darrer article d’aquest especial de La Mina com a plató, us motivem a fer-nos arribar tots aquells videoclips que corrin per la xarxa i que utilitzin el nostre barri com a escenari. Perquè tot comunica i perquè l’art és també una eina educativa, cal que construïm una imatge més positiva i més amable de la nostra comunitat.